ARA FA 100 ANYS

Març del 1921, a l'Espluga

El 28 de març de 1921, Àngel Guimerà va visitar l'Espluga de Francolí i el Mones� r de Poblet, després de passar per la vila Ducal de Montblanc, acompanyat del seu amic Pere Aldavert i Ramon Rucabado, el poeta Lluís Via i l'elenc de la Joventut Nacionalista de Montblanc.

El periòdic Tarragona, en l'edició del 23, en una crònica sobre la vida barcelonina, explicava que el dia de Sant Josep, s'havia representat a Montblanc «Joan Dalla», el drama patriòtic de Guimerà "prohibit" a Barcelona amb evident atemptat a la llibertat literària.

El dia 26, un altre periòdic de la ciutat, La Veu de Tarragona, explicava com la Joventut Nacionalista de Montblanc enlles� a els prepara� us per la visita del dramaturg català. Als balcons, domassos i banderes catalanes. Aquell dia era dissabte de Glòria. L'endemà, Pasqua, a les deu del vespre i el dilluns a les quatre de la tarda i també a les deu del vespre, s'hi va estrenar aquell drama, amb la presència de l'autor. "Don Àngel", farà amb els nostres amics una excursió al Mones� r de Poblet.

La crònica amb esperit catalanista, però, fou la de l'edició de Tarragona, del 9 d’abril. Titulada “Vida nacionalista” i signada per Manuel Miró Esplugas repassa amb detall, el que representà d'empenta als joves nacionalistes montblanquins, aquella visita. El jove Lluís Carulla, dignant Jacobi d'Elmurt, va ressenyar aquella visita el juliol de 1924 a El Francolí, arran de la mort de Guimerà. Els joves catalanistes espluguins li van recollir un autògraf, en el

llibre d’honor del celler. Guimerà visità l’obra de Domènech i Roura. Mentre contemplava un raig de vi que es trasbalsava d’una � na a un altra, immers en l’olor de vi: ‒ Don Àngel, hi ha els afi cionats de l’Espluga que desitgen saludar-lo. Els an� cs actors del “Niu tranquil” pogueren estrènyer la seva mà. Joan Espasa li feu relació de les obres seves que s'havien representat a l'Espluga. Guimerà preguntava qui feia els papers principals: Manelic, Sebas� à, Saïd, Jaume, Rosó... Aquell número d'El Francolí, esdevingué un homenatge al poeta. Textos de Lluís Carulla, Joan Farré Gual, Josep M. Calbet Vidal, Josep M. Boquer, deixaven la petjada del sentiment que els causà la seva mort. Es completava amb la reproducció de dos poemes de Guimerà: "De l'infantesa" i "Per la pau". Una fotografi a a la portada i una Caricatura d'Àngel Guimerà publicada a El Francolí de 1924. caricatura a la secció "Notes de casa", anunciant de passada els funerals que li va dedicar el poble el dia 2 d'agost, completaven l'edició. La Veu de Catalunya es feu ressò de la missa de Rèquiem a la parròquia de l'Espluga. Àngel Guimerà havia vingut a l'Espluga el 1903, en ple hivern. S'hostatjà a la Fonda de cal Sagal. Allí el visitaren els afi cionats del Teatre Pitarra, amb Josep M. Rendé i Ventosa al capdavant. Tota aquesta disquisició per rememorar la vinguda de Guimerà a l'Espluga el 28 de març de 1921. D'allí sor� , llegenda o no, que havia batejat el celler com a "Catedral del vi". Nosaltres sabem i ho hem escrit, que qui primer la va qualifi car així, fou Albert Talavera i Sabater, el 1913, mentre es construïa. Però un i altre van consolidar que aquests edifi cis passessin a la història com a catedrals. Aquell mes de març, a l'Espluga, devien haver fl orit els ametllers. Els pagesos havien podat els ceps i esporgat olivers. El vi segur que anava barat. Potser alguna mica de neu o alguna glaçada. Vent de març, marçot... Sota l'amenaça que el fi ll hagués d'anar a fer el servei a l'Àfrica, a qui li tocava, la vida local devia seguir entre molta misèria i pocs, molt pocs, en una certa opulència. ■

Josep Maria Vallès

EL FRANCOLÍ

37