PINZELLADES DEL PEDRÍS Joan Bultó Palau
Espluguí de tota la vida? Sí, de tota la vida. Vaig viure una temporada fora, però vaig tornar al poble. A què es dedicava la teva família? Eren fusters de varies generacions, l'ofici el va con�nuar el meu germà, que va par�cipar a les obres de Casal. Recordo que a casa es feien les caixes de morts. Venia el sereno a avisar el pare, llavors el pare anava a prendre les mides del difunt per fer la caixa. A les nits se sen�a el soroll de com el pare clavava els claus a la caixa, nohi havia molt de temps per fer-la, tot i que sempre en tenia una o dues de preparades. També recordo que alguna nit, amb el meu germà, ens posàvem dins les caixes i quan passava el padrí li fèiem ens ensurts de pel.lícula, coses de canalla... Vas fer els estudis a l'Espluga? Sí, vaig començar amb el Sr. Brunet, després el Sr. Raül, vaig anar a les dues escoles, en primer lloc a l'Hospital i després a les Escoles Nacionals avui dia l'Escola Mar� Poch. El batxillerat el vaig fer al Col·legi de la Mercè de Montblanc. Posteriorment vas poder estudiar el què volies? Doncs no exactament, a casa érem dos germans i el pare no volia que els dos ens dediquéssim al negoci familiar, perquè moltes famílies es barallen quan hi ha aquests temes pel mig. Així que va voler que estudiés, en el meu cas em va enarrilar per opositar a Correus. Vaig obtenir plaça després d'aprovar les oposicions i em van desEL FRANCOLÍ
�nar a Manresa, on hi vaig estar tres anys, després em van traslladar a Flix on hi vaig estar nou anys, allí em vaig casar i vam tenir els dos fills. Com va ser que vas passar d'una empresa pública com Correus a una de privada, Caixa Tarragona en concret? En aquella època, jo estava de cap de Correus i tot i que hi estava bé, veia que el personal plegava i anava a treballar a les caixes que s'hi guanyava més bon sou, com que érem joves, vaig decidir presentar-me a les oposicions, ja tenia experiència en Caixa Postal i per això em van agafar per entrar a treballar a Caixa Tarragona. Vaig tenir la sort que en aquell moment estaven obrint l'oficina de l'Espluga i així vaig poder tornar a viure al poble. Caixa Postal? Sí, era molt coneguda. Amb les llibretes d'estalvi d'aquesta en�tat es podia disposar de diners a tota Espanya, era un servei excel·lent que donava als seus clients. Hem de pensar que estem parlant de fa més de 40 anys. Com veus el treball en una en�tat bancària en un poble pe�t on tothom es coneix? És molt maco perquè tens molta relació amb la gent. Els clients em demanaven el que volien i jo els oferia i aconsellava el millor que sabia perquè els coneixia. Semblava un metge solucionant problemes, tothom anava al darrera dels �pus d'interès, avui en dia ha canviat molt el tema de la banca, ara ni se'n parla d'interessos. com que en aquesta vida no tot és treballar, quines aficions has �ngut o tens? La fotografia, vaig par�cipar en l'associació que es va fer a l'Espluga que va durar una temporada. Quan vivia a Flix tenia un laboratori par�cular i revelàvem els nega�us en blanc i negre.
36
Com era un laboratori fotogràfic en una casa par�cular? Llavors les càmeres anaven amb rodet, normalment de 35 fotos. Quan havíem fet totes les fotos del rodet, el trèiem en una habitació fosca i el posàvem en un líquid durant 10 minuts després ho havíem d'assecar. El següent pas era passar-ho per l'ampliadora i seguidament ho submergíem en tres cubetes, revelat, "bany de paro" i el fixador, després es passava al paper, aquest s'impregnava i quedava revelat en posi�u. Avui dia el jovent ni ho coneix tot això. Con�nues amb la fotografia? Doncs sí m'agrada i ho prac�co. Tinc una càmera Nikon de la que en sóc fan. És la marca que dona millors prestacions que les europees. Fa anys la diferència era en l'objec�u reflex, ja que pel visor veies la realitat de la foto, també perme�a posar filtres per millorar les imatges captades. Altres aficions? Ara de jubilat m'agraden els treballs manuals amb la fusta, quan em vaig fer la casa, vaig comprar un camió de fustes i vaig fer jo mateix tota la part de fusteria de la casa, com a curiositat et diré que a casa hi ha 308 vidres. La veritat és que quan m'hi vaig posar no en tenia massa idea, però quan m'ho vaig proposar vaig demanar consell al Vicens Vericat de Valls i al Modest Òdena de la Riba. Sóc una persona inquieta i per això m'omplen molt els treballs manuals com l'electricitat, la mecànica, la fontaneria... Esports, cinema, lectura? No sóc massa de prac�car esports, bicicleta i poc més. Tant el cinema com la lectura m'agraden força. ■ Joan Casanovas
MARÇ
2021
