COSES NOSTRES Un espluguí mort als camps francesos de refugiats de la Guerra Civil?
Arran de la Victòria franquista, més de Un d’aquests era espluguí i respo475.000 persones passaren a la Cata- nia al nom de Jaume Clivet/Civit i Caslunya Nord provinents de la Catalunya tellví (varia segons les fonts). Tenia 23 Sud, preferentment, però també d’al- anys i va morir el 30 d’abril del 1939 a tres zones de l’Estat espanyol. Alguns l’Hospital Militar An�c de Perpinyà tornaren al cap de poc, altres després (PO). Dins aquest estudi és computat de la mort del dictador i d’altres ja no com a número 372. No hem localitzat tornaren mai més, morint directament més informació al respecte del nostre a l’exili. Del nostre poble, desenes de persones marxaren fugint dels feixistes i alguns acabaren vivint a la pròpia Catalunya Nord, d’altres a París, a la zona de Bordeus o Còrsega, així com uns pocs que van arribar a Mèxic. Però dels que passaren la frontera, alguns no tornarien a veure casa seva ni els seus ni van poder descansar a l’exili. Bastants, inclosos alguns espluguins, moriren als camps de concentració nazis i fins 1.685 ho feren als Camp de concentració de Gurs, França. Anònim camps de refugiats d’Argelers, Sant Cebrià, Vernet o Bram a cau- convilatà i no sabem si era originari de sa del fred, la gana, la feblesa, la inep- la vila o va ser el darrer lloc on va es�tud del govern francès o tots combi- tar refugiat abans d’emprendre el canats. Jordi Oliva, Martí Piques i Noe- mí de l’exili. Potser algun lector en deu mí Riudor han realitzat un estudi per tenir més informació al respecte. al Memorial Democrà�c inclòs dins L’estudi parteix de la troballa, gairel’impacte humà de la Guerra Civil (ht- bé casual, d’una llista publicada pel Mitp://memoria.gencat.cat/ca/que- nisterio de Asuntos Exteriores al Bole-fem/banc-memoria-democratica/ tín Oficial del Estado (BOE) a par�r del fons/cost-huma-de-la-guerra-civil/) 12 de març de 1940, i en dates imme-
EL FRANCOLÍ
29
diatament posteriors, de la nòmina de Españoles fallecidos en el extranjero elaborada a instància del cònsol de Perpinyà, Román Oyarzun Oyarzun que aplega una llista de refugiats espanyols morts en diversos departaments de França. Amb la voluntat de completar aquesta llista s’han consultat diverses fonts, entre les quals destaquen la llista prèvia publicada a La Vanguardia Española el febrer del 1940, anomenada Lista de refugiados espanyoles fallecidos en los hospitales de Francia. Altres fonts han estat la llista publicada per el diari El Socialista de Tolosa de Llenguadoc, el setembre de 1952, centrada en les víc�mes del camp de Bram o Pigne, o la llista de víc�mes al camp de Se�onds realitzada Pierre Gauthié i Jean-Marc Labarta, entre altres. Del grup de persones de qui es coneix el seu origen, un 42 % eren catalans, un 11 % aragonesos i un 10 % andalusos. El Memorial Democrà�c incorporarà aquestes xifres al cost humà de la Guerra del 1936-1939, que és una relació exhaus�va dels morts a Catalunya per la Guerra Civil i que conté 62.061 registres. ■ Ferran Civit i Martí
MARÇ
2021
