tassa i mitja
Amanida de primavera
Q
JOSEP VALLVERDÚ
uan escric això estem acabant la Setmana Santa. Als aparadors moltes mones pe�tes. A més a més, n’hi havia quasi tantes de quadrades com de rodones. Del més an�c record les mones de Pasqua eren rodones, com places de braus. Ara en surten de quadrades, i potser l’any vinent en veurem en forma d’estrella. La gent era als carrers, sobretot el Dissabte Sant, i s’interpel·lava: “Que ja us han vacunat?” Fa un any ens dèiem: “Que hi ha algú de casa teva amb la pandèmia?“ Aquesta Setmana, al revés que l’any 2020, que estàvem tots confinats, s'han dilatat els termes geogràfics i ens han permès viatjar per tot Catalunya, i això volia dir mar i muntanya per als habitants de terra ferma i terra endins per als de mar i muntanya. No he voltat gens, m’he man�ngut dins el meu terme municipal i he vist com convergien vilatans dels pobles
comarcans al mercat de la ciutat, i com en sor�en els ciutadans; val a dir que les torres, masies i cabanes del terme s’han vist plens d’ac�vitat; amb força seny hi ha hagut famílies que cada nit han dormit a la ciutat però que el dia, llarg d’hores en aquesta primavera, l’han passat a la caseta que tenen al camp, amb el seu hort, els fruiters, la piscina o gran dipòsit; el gos ha pogut córrer com un boig i els menuts i menudes també enjogassats, empaitant papallones, collint flors boscanes per emocionar la padrina i fent com els nens camperols de les pel·lícules, posar-se bruts com guineus. El nebot ha trucat: “som aquí baix al carrer, amb la nena, baixeu”. Obedients hem baixat i, efec�vament, a l’espai de vora el riu el nebot i la seva néta ens han ofert l’espectacle esperat, la demostració dels progressos fets per la menuda Urgell, que ara té tres
anys però la picardia dels deu. La nena es feia llegir trossos del llibre acolorit i semblava que no escoltava, tota enfeinada a treure i posar en una capseta metàl·lica les closques de caragols que hi tenia. Semblava que no escoltava, però tan bon punt el padrí se saltava una plana elevava una protesta formal, deia: “No, que el llop encara no ha arribat.” I feia tornar al punt exacte del relat. En aquest domini del conte hi trobem dues virtuts: la intelligència i memòria d’una banda i el sen�t del domini sobre els adults que tan aviat es desvetlla en els infants. La nena s’havia fet seu el text i no perme�a que li donessin gat per llebre, o garsa per perdiu, i obligava el padrí a recuperar el tros de text escamotejat en mala hora. Amb aquesta obediència del padrí sota l’ordre de la néta trobem un dels signes del progrés en l’equiparació de gèneres. A creure, homenots!■
L'ACTUALITAT
La Gemma té un pla, un documental encapçalat per una protagonista amb arrels espluguines
El passat 9 de març s'eme�a al Sense ficció de TV3 el do- ges per treure els refugiats dels campaments, els nervis que cumental La Gemma té un pla, on la directora Arantza Di- passen per saltar-se els controls, els tràngols i l'angoixa per ez s'endinsa en la vida de la Gema que totes les persones arribin a ma Poca, una infermera de probon port. fessió que ajudada pel seu marit La Gemma té un pla és un Txema Pluvins i la seva amiga Mar d'aquells documentals difícils Coromina, han creat uns trajectes d'oblidar, potser perquè la direcclandes�ns per tal traslladar refutora té la virtut d'aconseguir que giats de guerra sirians i afganesos l'espectador es traslladi directai portar-los a algun país de la Unió ment al drama dels camps de reEuropea, evidentment desobeint fugiats o potser per la proximitat unes lleis injustes i atenent totes de la intrèpida protagonista, la les conseqüències que se'n pot Gemma Poca, ja que els avis eren derivar. els espluguins que regentaven el Al documental hi veiem com la Forn Sant Jordi que hi havia al Gemma ha enginyat un pla d'ajucarrer Nou. da humanitària en tota regla, ens El documental es pot veure a mostra com es preparen uns viat- Captura de pantalla del documental. TV3 a la carta. ■ EL FRANCOLÍ
10
MARÇ
2021
