Revista A PUNT 50

CONSELL DE REDACCIÓ

BERNALTES, Lucrècia (clàssiques-direcció) GALLEGO, Maria (castellà) PALOS, Mireia (matemàtiques) RAMIRO, Vicent (biologia) REDÓN, Marian (CF) REVISIÓ LINGÜÍSTICA

MAIGÍ, Carme (català) COORDINACIÓ

ARQUÉS, Oleguer (català) LOGOTIP

GIL, Miquel EDITA

INS Ramon Berenguer IV Av. Músic Sunyer, 1-37 Tel.: 977701556 e-mail: e3000329 xtec.cat http://www.iesramonberenguer.org IMPRESSIÓ

Impremta Querol, SL Tel.: 977597100 DIPÒSIT LEGAL: T- 1 6 4 9 - 2 0 0 6

REDACCIÓ (3r d’ESO D) BEL, Andrea CAVALLÉ, Eudald FIBLA, Aleix FLORES, Carlos A. GRAU, Jan LLUÍS, Àlex MARTIN, Maria MESTRE, Anna MIRAVETE, Julen ROCA, Jack

SUMARI PORTADA: Retrats i autoretrats d’alumnat de 1r i 2n del Batxillerat d’Arts .............................................1 Sumari.........................................................................2 Competències bàsiques 4t. Saló de l’Ensenyament..3 Sitges modernista. Autors a les aules: Lluís Prats ...4 Visita al MNAC. T. d’il·lustració ...................................5 Museu d’història i Parlament. Visita a Poblet ..........6 Tallers d’economia. Visita a Batea ..............................7 La tortuga d’estany. PN Delta de l’Ebre/PN Ports ...8 Simfonia cel·lular. P. Engrescats .............................9 T. drogodependència .................................................10 Matinal de rugbi. Deltaventur ................................11 CF:Esterilització/Protèsic Gual/ Intradep/Human Body12

APS:Creu Roja/ Pere Mata/ Càritas ..........................13 Treballs batxillerat ...................................................14 Treballs ESO ...........................................................15 APS: Dinamitzen el Berenguer/Escoles verdes ........16 Coeducació. Vaga ......................................................17 Sant Jordi ...................................................................18 Sant Jordi ...................................................................19 Sant Jordi ...................................................................20 Sant Jordi ...................................................................21 J. literàries:J.R.Barat./Referenciació bibliogràfica.22 J. literàries: teatre «Los navegantes» ....................23 C.adolescència. Proves Cangur. X. Mates/COVID-1924 COEDUCACIÓ: T. prevenció violència masclista ........25 PRÀCTICUMS. T. STEAM 3D .......................................26 EXCEL·LÈNCIES ..........................................................27 CONTRAPORTADA: Guanyadors i guanyadores dels punts de llibre de St. Jordi 2022 ...............................28 Notes:(Portada, pàgines 12 i 13 i contraportada, coordinades i elaborades pel Departament de ViP) (*J.: Jornada/es) (*P.:Projecte/ «Portes») (*X.: Xerrada/es) (*T.:Taller) (*C.: Conferència)

2

PROVES DIAGNÒSTIQUES DE 4t D’ESO Avaluació Educació Secundària Obligatòria Aquesta és una prova que avalua les competències i coneixements bàsics que ha d’haver adquirit l’alumnat al final de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) en competència comunicativa lingüística catalana, castellana i estrangera (anglès), i en aranès a l’Aran, i en les competències matemàtica i cientificotecnològica.

Consistix en una avaluació externa de caràcter formatiu i orientador que vol ser una eina al servei dels centres, del professorat i de l’alumnat per impulsar la millora global del sistema educatiu català. És una activitat educativa i, com a tal, té caràcter obligatori, atès que està configurada com un dret i un deure de l’alumnat. Aquest és el desè curs que s’aplica i concretament enguany es va efectuar els dies 2 i 3 de març.

La primera competència avaluada va ser la de llengua catalana. L’alumnat va enfrontar-se a tres comprensions lectores i diverses qüestions gramaticals relacionades amb els següents textos: EL XIPRER de El temps feliç de Josep Piera; ELS ARBRES, un text (http://parcsnaturals.gencat.cat) d’Ernest Costa i Savoia; i EL FONS MARÍ S’ESTÀ CONVERTINT EN UN DESERT de Tot Mataró de Gisela Ferrer.

Per últim, van haver de desenvolupar un text explicatiu sobre el tema És important que tinguem cura de la natura i els arbres? Per què?

La segona prova va ser la de matemàtiques.

Durant una hora van haver de resoldre una sèrie de problemes sobre càlcul, àrees, volums, gràfiques, percentatges, proporcions, equacions... en l’àmbit de matemàtiques.

La tercera prova va ser la de llengua castellana, en la qual van haver de respondre tres comprensions lectores sobre els textos següents: BRANDY MOSTAZA de l’obra En busca de la pareja eléctrica de Enrique Vila-Matas, de la qual van haver de respondre qüestions de comprensió lectora i també de gramàtica.

EL GORDO Y EL FLACO de l’article periodístic de Jesús Ruiz Mantilla Sonrisas y lágrimas del Gordo y el Flaco de la qual van respondre sis preguntes més de contingut.

DANI ROVIRA Y SU NUEVA PELÍCULA de l’entrevista periodística d’Olga Pereda a El Periódico de Cataluña, amb nou preguntes més de caire comprensiu i gramatical.

Al final, van haver de redactar un text d’unes 125 paraules explicant quins dels tres mitjans de comunicació (cinema, teatre o TV) els semblava més interessant i per què.

La quarta competència treballada, ja el segon dia, va ser la cientificotecnològica. Primerament, van haver de respondre o resoldre vuit preguntes sobre biologia del text titulat UN MAR DE PLÀSTICS;

tot seguit, cinc activitats relacionades amb les restes de la ciutat ibèrica d’Ullastret a partir del text ELS SECRETS OCULTS DELS IBERS; a continuació, cinc preguntes més sobre el text TSUNAMI!, també de caire geològic; i, per acabar, set qüestions més sobre el text PROTEGIM-NOS DEL SOL de caire químic, tecnològic i biològic.

La darrera prova va ser la d’anglès, durant la qual van treballar dos listenings : AN INTERVIEW WITH EMMA WATSON i FIRST-TIME BACKPACKERS; dos reading comprehension: THE WORLD’S MOST INACTIVE TEENAGERS i RYAN’S STORY; i, per últim, van haver de treballar un writing d’entre 80 i 95 paraules.

Realment va ser tota una veritable marató de qüestions competencials diverses i essencials, però també, algunes, un tant complicades, que van haver de solucionar en una hora o una hora i quart, segons la prova, cadascuna d’elles.

Redacció/ FIBLA, Aleix

VISITA AL SALÓ DE L’ENSENYAMENT: Agafa les regnes del teu futur acadèmic

El passat dia 17 de març, l’alumnat de 2n de batxillerat, en concret 80, va visitar el Saló d’Ensenyament a Barcelona, acompanyat de professorat del nostre institut, en una nova edició del saló enguany amb el lema «Agafa les regnes del teu futur acadèmic».

L’alumnat va estar des de les 9:00h a les 13:30h visitant l’edició d’aquest any: primerament es van separar per grups i, després, cadascú anava per on volia segons els seu interessos. L’alumnat es va informar sobre l’oferta acadèmica per al curs 2022– 2023, quant a estudis universitaris, estudis de formació professional, estudis d’idiomes, ensenyaments artístics, etc.

Aquesta activitat forma part del PAT de batxillerat del centre (Pla d’Acció Tutorial), concretament dintre de l’apartat d’orientació per al futur de l’alumnat.

El resultat de l’activitat va ser molt positiu, ja que va agradar i va servir molt per als estudiants i hi va haver molta participació. Ara ja tenen més informació per a triar el seu futur acadèmic i professional i, per tant, també personal.

ROCA, Jack

3

SITGES MODERNISTA L’alumnat de 2n de batxillerat que cursa l’assignatura de Literatura Catalana el passat 16 de març va realitzar una sortida a Sitges (Barcelona).

Van viatjar-hi amb tren des de l’Aldea fins a Barcelona cinc alumnes acompanyats per la professora de l’assignatura Alícia Sorlí.

Van visitar el Cau Ferrat, que és una casa-museu biogràfica ubicada en la que va ser la casa-taller del pintor i escriptor modernista Santiago Rusiñol. Allí s’havien celebrat algunes de les famoses “festes modernistes”. Va ser habilitada com a museu el 1933 i està integrada a la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Actualment és un dels tres museus de Sitges ubicat al nucli antic de la població, al costat de la platja de Sant Sebastià.

Santiago Rusiñol és un dels autors de les lectures obligatòries de l’assignatura de b a t x i l l e r a t , concretament de l’obra L’alegria que passa. L’alumnat va descobrir on va viure, les connexions que tenia amb tota la col·lecció d’obres de diferent tipologia (quadres, escultures, ferros vitralls...) que hi havia; va ser una visita guiada en clau literària.

Un cop van visitar el Cau Ferrat, van desplaçar-se al Museu Maricel. Allí hi ha mostres d’art des del romànic fins al segle XX. La col·lecció museogràfica integra diversos llenguatges, tècniques i suports artístics per aconseguir donar la màxima coherència a la seqüència cronològica de l'evolució de les arts.

A l’acabar, van passejar pel centre històric de Sitges. L’alumnat comenta que va ser una molt bona experiència, fascinant. Els va agradar molt.

BEL, Andrea

Hachiko, una història molt humana Dimecres 6 d’abril, l’alumnat de 1r ESO va tenir una trobada telemàtica a la sala d’actes amb l’autor, Lluís Prats, d’un dels llibres que han llegit i treballat aquest curs, Hachiko. El gos que esperava. L’activitat, inclosa dins del Programa «Autors a les aules» de la ILEC, ha estat organitzada conjuntament pel Departament de Llengua catalana i literatura i la Biblioteca, i forma party del PLEC. Lluís Prats va començar la xerrada amb una petita introducció per explicar per què li agrada escriure (llibres) i les seues aficions. A continuació, l’alumnat li va formular unes quantes preguntes relacionades amb la lectura. Lluís va comentar que va trigar sis mesos a escriure la novel·la i que escrivia quan se sentia tranquil o quan tenia temps lliure. Es va inspirar en altres històries que havia llegit quan era menut i que li havien agradat, on es ressaltaven molt els sentiments, les emocions, els pensaments... i així ell el que va voler transmetre amb la seua història era aquesta mena de sensacions. El llibre tracta d’una situació bastant dura, trista, però, a la vegada, emotiva.

El que volia aconseguir amb la lectura era intentar reflectir que al món hi ha també bones persones, ja que ell pensa que encara hi ha molta maldat; i encara que s’estiga passant un mal moment sempre hi haurà gent que vulgar ajudar, gent bona. El que intenta sempre amb les seues lectures és transmetre bons valors i exemples a seguir, bones actituds. No s’esperava que aquest llibre tingués tant d’èxit; va ser una sorpresa total. Ell pensa que l’èxit potser també va venir gràcies a les il·lustracions i que és una lectura senzilla i fàcil d’entendre.

En el moment en què va acabar d’escriure el llibre, després de moltes revisions, no canviaria res de la història, perquè se sent satisfet del seu treball. No li va fer temor l’acceptació que pogués tenir el llibre per part del públic, ja que escriure és la seua afició, no depèn de l’escriptura per poder viure en el dia de demà, ja que també treballa com a professor i si escriu FLORES, Carlos és perquè li agrada.

4

L’alumnat de batxillerat visita el MNAC El passat divendres dia 25 de març, l’alumnat de 1r de batxillerat de Fonaments de les Arts I i d’Història del Món Contemporani, i l’alumnat de 2n de batxillerat de Fonaments de les Arts II i d’Història de l’Art va gaudir de la visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona.

Els i les estudiants van aprendre amb l’itinerari educatiu «Mirades insubmises. Pensar la

Taller d’il·lustració Com cada any, l’alumnat de primer i segon del Batxillerat d’Arts va rebre la visita d’un/a professional del món de la il·lustració. Aquest curs ens va visitar la il·lustradora Noemí Villamuza el passat 25 de març.

Noemí Villamuza (Palència, 1971) és una il·lustradora espanyola de llibres infantils. Va estudiar la carrera de Belles Arts en l’especialitat de disseny gràfic a la Universitat de Salamanca i va començar la seua vida professional treballant per a d i v e r s e s e d i t o r i a l s il·lustrant llibres educatius.

Després es va especialitzar en la il·lustració de llibres infantils. El 1998 es va traslladar a Barcelona, ciutat on viu, i a partir d’aquest moment la seua trajectòria editorial va experimentar una gran projecció i va il·lustrar gran quantitat de llibres.

Un dels seus treballs més ressenyats ha estat Libro de Nanas (Editorial Mediavaca, 2004), el qual va obtenir el Premi Nacional d’Edició 2005.

Noemí va parlar al nostre alumnat de la professió d’il·lustradora i de com es va dedicar al món de l’art, també va mostrar part de la seua obra tot explicant el seu procés creatiu; l’alumnat va gaudir de

diversitat sexual i el desig a través de l’art» per a treballar la coeducació amb una visita dinamitzada que planteja un recorregut per les col·leccions d’art medieval i modern del museu amb la voluntat d’introduir l’alumnat en l’anàlisi i la crítica dels processos normatius que preconfiguren la nostra identitat de gènere i la nostra orientació sexual. Es tracta de treballar críticament el contingut de les obres exposades, amb l’objectiu de desmuntar i replantejar els arquetipus de gènere des d’una perspectiva feminista i LGTBI+.

Els nostres nois i noies també van realitzar una visita lliure per la col·lecció d’Art Modern del museu que inclou moltes produccions artístiques: l’escultura i la pintura, la fotografia, el cartellisme, el cinema, l’arquitectura i les arts decoratives, amb una important presència d’elements que permeten copsar el context social, històric i artístic, i a la vegada remarcar les connexions internacionals dels artistes i moviments de Barcelona i Catalunya. Es va poder gaudir d’obres d’artistes com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Josep Renau, Isidre Nonell, Marià Fortuny, Pablo Picasso, Juli González, Pablo Gargallo, Joan Miró, Leandre Cristòfol... entre molts d’altres.

ESCRICHE, Francesc (Dep. ViP)

preciosos originals de l’artista a llapis en blanc i negre, tret característic de la seua obra durant el taller que va ser presencial a l’aula Espai Art del nostre centre.

Acte seguit, el taller va consistir en el fet que els nostres talleristes il·lustressen tres conceptes diferents durant un temps limitat; seguidament ella va comentar cadascun dels resultats, un per un.

Aquest tipus de taller, organitzat pel Dep. de ViP i la Biblioteca, té com a objectiu que l’alumnat conega, de primera mà, algú que té una professió artística, és a dir, perquè tinga una experiència relacionada amb l’art, en primera persona.

Dep. ViP/ GRAU, Jan

5

Museu d’Història de Catalunya i Parlament de Catalunya Els passats 22 de febrer i 8 de març l’alumnat de 3r de l’ESO va realitzar una sortida cultural al Museu d’Història de Catalunya i al Parlament de Catalunya.

Per implementar la visita al Museu, ens van dividir en dos grups i, entre molts altres aspectes de la història de Catalunya i la Corona de Catalunya i Aragó, ens van explicar la llegenda de l’escut i la bandera; els diferents territoris conquerits i que en formaven part; com funcionava la societat en les diferents èpoques (medieval, moderna, contemporània...); com funcionaven els telers en l’època de la industrialització (s. XIX) i com s’hi treballava; al final, també van recrear breument l’experiència d’haver d’amagar-se dins d’un refugi antiaeri per fugir de les bombes en l’època de la guerra civil espanyola. Va ser una visita molt interactiva amb la guia.

Abans de realitzar la segona activitat al Parlament de Catalunya vam visitar, de camí i breument, l’església de Santa Maria del Mar, les restes arqueològiques que hi ha al Mercat del Born, l’arc de Triomf i una botiga de còmics.

El Parlament vist des de fora és impressionant i en accedir-hi ens vam quedar amb la boca oberta, ja que era molt bonic. Hi treballava molta gent i hi havia d’altres visites d’altres centres educatius.

Ens van explicar com s’hi treballava i per a què servia. Hi ha 135 diputats que estan distribuïts d’una forma molt concreta per grups parlamentaris, entre els quals hi ha els membres del govern i els de la mesa del Parlament. A la part del fons hi ha uns seients reservats per a autoritats, visites i personal de premsa acreditada, que és on va seure l’alumnat.

La guia ens va explicar que hi ha algunes lleis que han sorgit de propostes realitzades o presentades per la ciutadania. També ens van ensenyar algunes altres estances de l’edifici i els diferents usos que han tingut durant la seua història fins a esdevenir l’actual Parlament de Catalunya.

Redacció

Monestir de Poblet i coves de l’Espluga de Francolí El passat dia 6 d’abril part del Departament de Ciències Socials amb l’alumnat de 2n d’ESO vam visitar el monestir d’origen cistercenc de Poblet situat a l’Espluga de Francolí. En arribar vàrem esmorzar i seguidament ja teníem programada l’entrada al recinte.

Ens van rebre dos guies i vam dividir-nos en dos grups. Ens van poder realitzar la visita per tot el monestir, mostrant-nos les diferents dependències: el claustre, l’antiga cuina, la biblioteca, l’antic dormitori... i, finalment, també l’església amb les tombes reconstruïdes d’alguns reis medievals de la Corona catalanoaragonesa. També vam veure la seua part artística i l’edifici vist des de fora; la seua estructura és com la d’un castell medieval. És un monestir que s’havia treballat a l’aula com a part dels continguts que s’impartixen a 2n d’ESO, és a dir, la història i l’art medievals.

Posteriorment, vam visitar el poble de l’Espluga on van dinar.

A la tarda vam visitar les coves també amb guies especialitzats i vam aprendre que aquestes han estat ocupades per gran part de les civilitzacions que han habitat la zona: des de l’antiguitat fins a l’edat mitjana han tingut sempre algun ús, ja siga com a vivenda o per realitzar rituals, per exemple. Els van explicar com es vivia a la prehistòria i també l’origen geològic de les coves. Contingut que havien impartit a primer de l’ESO. Així, amb aquesta sortida, l’alumnat de segon ha après i reafirmat molts continguts nous, i també ha aprofitat la tarda per recordar continguts de primer de l’ESO.

Dep. Socials/ GRAU, Jan

6

EDUCACIÓ FINANCERA I EMPRENEDORA DE CATALUNYA Aquest passat mes d’abril i des de Educació Financera i Emprenedora de Catalunya, dos especialistes en la matèria van visitar el grup de 4t de l’ESO C, per implementar un taller d’economia pràctica en dues sessions.

En el primer taller a l’abril un professional del sector els va explicar i comentar amb l’ajut d’un dossier com podien administrar els seus diners. La participació en el taller titulat Administrant els teus diners va ser primordial, ja que l’alumnat hi participava molt activament.

El tema és que no només s’ha de tenir en compte quant es guanya, sinó també com i en què gastem o invertim. L’objectiu del taller era identificar i controlar els propis ingressos i despeses, i elaborar un pressupost personal per entendre la necessitat de crear un «fons d’emergència». El formador els va proporcionar un dossier per treballar-hi els conceptes. Els va comentar que és molt important controlar les finances personals per assegurar el propi benestar. Els va ensenyar que s’han de classificar tots els diners que passen per les nostres mans (cada cop més virtuals, per això s’ha d’anar cada cop amb més compte), segons siguen ingressos o despeses, fixes i/o eventuals. S’han de diferenciar

EXCURSIÓ A BATEA L’alumnat de 1r de batxillerat B, C i D que participa en el projecte «Portes de la memòria. La sanitat a la Batalla de l’Ebre», el passat 26 d’abril va visitar el Centre d’Interpretació Hospitals de Sang de Batea i la Cova de Santa Llúcia. L’activitat es va realitzar gràcies al Departament d’història i la participació de professorat de llengua catalana i filosofia.

Quan van arribar van visitar el Centre d’Interpretació Hospitals de Sang, on se’ls va explicar el gran paper que va tenir la sanitat durant la Guerra civil i la Batalla de l’Ebre; també van remarcar la importància dels/de les brigadistes internacionals en el conflicte bèl·lic, ja que en van venir molts de d i f e r e n t s continents i p a ï s o s : canadencs, anglesos, nord-americans...

Posteriorment, van visitar la cova de Santa Llúcia, una antiga bauma on es va instal·lar un hospital durant la guerra i que n’és un dels punts més emblemàtics. A part, també els van mostrar la vila i les ubicacions on s’emmagatzemaven aliments i on s’amagaven refugiats durant la guerra.

L’activitat es va repetir l’11 de maig per a alumnat de 4t d’ESO. És una experiència que pretén apropar l’alumnat a la recerca i a la investigació de fets històrics i que proposa la reflexió i la recuperació de la memòria de les persones sanitàries que, en el marc d’un

bé els moviments de diners, segons siguen necessitats o simples «desitjos».

Per saber-ne més va facilitar unes pàgines web per obtenir-hi més informació addicional: www.finanzasparatodos.es www.cnmu.es www.bde.es En el segon taller, al maig i via telemàtica, titulat Finances per a la vida, el formador va fer indicacions a partir d’un dossier per treballar el tema i va començar explicant que hi ha factors i situacions que fan úniques les persones i les situacions personals i que l’objectiu d’aquest taller era entendre que els objectius vitals comporten decisions financeres.

Planificar vol dir establir els nostres objectius de futur. Es van plantejar diferents situacions: en una, per exemple, una noia volia viatjar pel món, estava buscant pis de lloguer, però tenia l’oportunitat de comprar un pis a molt bon preu i pregunta als seus pares els pros i els contres de comprar o llogar un pis.

Recordatoris importants: els deutes generen interessos que haurem de pagar; els errors s’acumulen amb el temps; les inversions generen interessos, així doncs a llarg termini tenen un efecte MESTRE, Anna molt important en l’estalvi.

conflicte bèl·lic com la Batalla de l’Ebre, van treballar per la cura i la sanitat, una de les parts més humanes de les guerres.

Dep. Socials/CAVALLÉ, Eudald

7

Programa de recuperació de la tortuga d’estany En Damià i l’Arianna són dos educadors ambientals que el passat 21 de març van visitar les classes de biologia de 4t de l’ESO per impartir una conferència sobre els diferents tipus de tortuga que es poden trobar al Delta. Va n passar un powerpoint a partir del qual van començar explicant quin va ser el primer rèptil que va caminar sobre la Terra.

Un cop explicades quines eren les claus dicotòmiques (diferències fisiològiques) de les diferents espècies de rèptils, es va centrar en les de les tortugues en particular.

Posteriorment, van explicar les diferències morfològiques entre les tortugues marines, les terrestres i les aquàtiques d’aigua dolça. També van

comentar les diferències entre mascles i femelles; com classificar-les segons les seues característiques; la seua ubicació i les amenaces a què estan exposades.

Per acabar l’exposició, van mostrar un mapa del seguiment i la reintroducció de la t o r t u g a mediterrània a la banya del Fangar.

Al final de la presentació, van passar un dossier on l’alumnat havia de realitzar activitats relacionades amb el tema: classificar els rèptils a partir de les claus dicotòmiques; apreciar i distingir les parts d’una tortuga; explicar com es reproduïxen o reconèixer les diferències entre la tortuga de rierol i la d’estany.

LLUÍS, Àlex

Sortida a l’estació biològica del Delta de l’Ebre El dimecres dia 18 de maig, l’alumnat de 4t de l’ESO que cursa biologia i geologia, acompanyat del professorat de ciències naturals del centre va realitzar una sortida a l’estació biològica del Delta de l’Ebre i a la platja de la Marquesa.

El viatge el van fer amb bus acompanyats de dos monitors, en Josep i l’Eli, responsables de les activitats educatives del Parc natural del Delta de l’Ebre.

A l’estació biològica del Delta, van poder observar les ubicacions on es reproduïxen les tortugues d’estany; també van veure alguns animals que s’estaven recuperant de ferides o diferents malalties: ducs, mifes, voltors, falcons, flamencs, gavines...

A la platja de la Marquesa van estudiar el sistema de dunes fixes i mòbils, la rereduna i la vegetació típica de les dunes com la salicòrnia i el tamariu.

Es va organitzar aquesta activitat perquè hi ha uns quants temes al currículum dedicats a l’ecologia i d’aquesta forma practiquen un poc de treball de camp relacionat amb aquest tema.

La finalitat d’aquest viatge era també conèixer les accions que fem els humans al territori per preservar la flora i la fauna i estudiar el medi físic del Delta de l’Ebre.

LLUÍS, Àlex

Classe al Parc Natural dels Ports a la Sénia Els passats 12 i 13 de maig, l’alumnat de 1r d’ESO va implementar una sortida al Parc Natural dels Ports.

El dijous van participar-hi dos grups (D i C) i el divendres, tres grups més (A, B i E).

L’alumnat va seguir una ruta per la riba del riu Sènia per aprendre a saber identificar de primera mà les diferents espècies de flora i fauna que hi ha: la diversitat de vegetació que habita al voltant del riu i la seua importància en l’ecosistema de la ribera fluvial.

Van arribar amb autobús al Parc Natural dels Ports i ja els estaven esperant els monitors del parc, i des d’allí va començar una ruta de 10 km. Anteriorment, a classe, ja havien treballat les claus dicotòmiques per saber reconèixer les diferents espècies que hi havia i també mitjançant unes fitxes de macroinvertebrats van poder observar l’estat de salut del riu Sénia.

Des del Departament de ciències de l’institut es van organitzar aquesta activitats a l’aire lliure i en plena natura per assolir els continguts impartits durant el primer trimestre, ja que visualment els poden entendre millor i també per afavorir la convivència i la socialització entre l’alumnat.

ROCA, Jack

8

SIMFONIA CEL·LULAR: LA BATUTA DE L’EPIGENÈTICA (PRBB) Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona El passat 3 de maig a l’alumnat de 1r de batxillerat que estudia biologia se li va impartir una xerrada telemàtica des del PRBB (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona): Simfonia cel·lular: la batuta de l’epigenètica. Una noia ha fet la presentació i el comiat. L’altra noia, Marta Vila, era la que feia les preguntes i després l’alumnat contestava amb el mòbil en la pàgina www.menti.com.

El noi, Sergi Aranda, explicà que la seua passió és la ciència; va estudiar a Barcelona la carrera de Biologia i un Grau de Química i un doctorat. Va marxar 5 anys a Suïssa a cursar estudis d’epigenètica. Ell va ser qui va implementar la xerrada. «Tots som cosins germans de tots els éssers vius (animals, plantes...).

L’epigenètica és l’estudi de les molècules, dels canvis causats per l’activació i desactivació dels gens en el context de la mateixa seqüència l’ADN. Ha mostrat la imatge d’una biblioteca on a p a r e i x e n prestatgeries en perspectiva i gent treballant-hi, per fer entendre que l’ADN esta ordenat de forma semblant.

En l’epigenètica hi ha cèl·lules cardíaques, sanguínies, musculars.. que compartixen l’ADN. Gràcies a unes proteïnes anomenades histones l’ADN es pot «empaquetar».

Les preguntes que els ha formulat l’alumnat són, entre d’altres: «Es pot heretar l’epigenètica del nostres pares?»; «L’entorn pot influenciar a canviar la informació epigenètica de les nostres cèl·lules?»; «Els canvis epigenètics poden causar malalties?»; etc.

Finalment, el Sergi ha recomanat algun manual: ¿Que es la cosa llamada ciencia?; La revolución epigenètica; La radio de darwin;...

L’epigenètica és molt important, però també és important la genètica, perquè gràcies a aquestes ciències som com som.

MESTRE, Anna

CAMPANYA D’ADOPCIÓ D’ENGRESCATS L’alumnat de 3r de l’ESO E hem estat tot el curs participant amb els Engrescats d’Amposta i us animen a adoptar algun animal.

Engrescats és una associació que protegeix i acull animals que han estat abandonats i/o maltractats.

S’encarreguen de mantenir i cuidar gats i gossos perquè puguen en un futur ser adoptats i poder tenir una família sense el perill de poder tornar a ser abandonats i maltractats. Tenen una col·laboració amb una associació holandesa anomenada Stichting Hondenzorg a Welzijn. Gràcies a ells tenen la possibilitat d’enviar gossos i gats a Holanda perquè tinguen una família.

Telèfon i WhatsApp de contacte: 620 847 048. Horari de trucades: 9:00h a 13:00h i 16:00h a 19:00h Pàgina web per a cercar més informació https:// engrescades.protecms.com / Email:info@engrescats.cat Instagram: @proteenengrescats / Facebook: proteengrescats Obert de dilluns a dissabte de 9:30h a 13:30h.

REFLEXIONA BÉ ABANS D’ADOPTAR Abans d’incorporar un animal a la família, s’ha de tenir en compte que entra a casa un ésser viu que ha de rebre les atencions i l’afecte que necessita. És un acte de responsabilitat molt gran que demostra una gran solidaritat i humanitat, i que és molt gratificant tant per a la persona com per a l’animal. S’ha de tenir en compte que adoptar implica cobrir totes les seues necessitats: neteja, aliment, cures, necessitats bàsiques de qualsevol ésser viu; també necessiten atenció i el teu temps per a ells per jugar amb el teu animal. És per a tota la vida; si l’adoptes no el pots abandonar, s’ha de fer a consciència, perquè no és un joguina. Has de calcular els costos aproximats per donar-li l’atenció que requerix i valorar si els pots assumir: se li haurà d’implantar un microxip; se l’haurà de censar a la ciutat o municipi on vius. També se l’haurà de dur periòdicament a les revisions i tenir

al dia el seu calendari de vacunes.

També s’hauran de cobrir possibles imprevistos com accidents o malalties.

SI VULL ADOPTAR O ACOLLIR, COM HO HE DE FER? Adoptar un animal per a sempre no és el mateix que tenir una mascota en acolliment. Si vols acollir ves als Engrescats i oferix-te com a voluntari per tenir una mascota en acolliment durant un temps.

Allí t’informaran de tot, de com ho has de fer. Per adoptar o acollir una mascota és ben senzill: necessitaràs lliurar el teu DNI i saber si pots cobrir totes les necessitats de la mascota.

ALGUNS GOSSOS EN ADOPCIÓ: LLAMP: mascle; 4 anys; mix pastor belga; patix Leishmania; ens va arribar en molt mal estat, però mesos després de tractament ja està preparat per ser adoptat. És independent i carinyós.

ZEUS : mascle ; 1 0 anys ; barreja de pastor; l’amo està a la residència i no està en condicions de cuidar-lo.

Es porta bé, però és molt nerviós. LLUNA: femella ; 3 anys ; drahthaar; no es porta bé amb les gosses femelles.

Projecte Engrescats i Ramon Berenguer IV

9

PREVENCIÓ DEL CONSUM DE LES DROGUES DROGODEPENDÈNCIES I SERVEIS SOCIALS Dues treballadores socials (Serveis socials d’Amposta) van visitar el centre per impartir el segon taller d’una sèrie sobre prevenció de drogodependències portats a terme per diferents agents socials a l’alumnat de 2n de l’ESO el passat més de març.

Laia i Maria José ens van parlar de les drogues i d’actituds que s’hi vinculen, i de com reaccionem si som homes o dones davant d’aquestes situacions i d’altres pròpies dels estereotips marcats per la societat.

Van fer seure l’alumnat en rotllana i van plantejar algunes situacions perquè les analitzessen entre tots i totes. Primerament, ho feien actuant com a persones del seu gènere; després canviaven de gènere i es posaven en el rol de l’altre per veure com se sentien.

En general, les dones consumixen molt més alcohol que els homes, i això és degut a la pressió

DROGODEPENDÈNCIES I REHABILITACIÓ Un psicòleg de l’AECGris, institució que es dedica al tractament i l’atenció a persones afectades per addiccions i també a les seues famílies, el René, va visitar-nos per impartir el tercer taller de la sèrie sobre prevenció de drogodependències portats a terme per diferents agents socials a l’alumnat de 2n de l’ESO. René va venir a impartir un taller sobre Reinserció i Inserció social parlant a partir dels sentiments i de les emocions dels usuaris per afavorir la seua rehabilitació.

L’alumnat ha format grups i a cada grup se li ha assignat una emoció i se’ls han formulat preguntes com ara: quan et sents així?; què et fa sentir així?...

Les emocions «així» eren la ira, la por, l’alegria i la vergonya. Les emocions són un estat personal que naix de l’experiència i genera una forma d’actuar i de comportar-nos.

La ira és un sentiment d’indignació i d’impotència; la ira l’has de manifestar/es manifesta d’una forma empàtica. La por esdevé per la percepció de perill; el que passa quan tens por és

que tenen per culpa dels estereotips que els marca la societat, segons deien Laia i Maria José. Però, i si canviem el rol? En un home està molt normalitzat i no està tan mal vist el fet que bega alcohol, per exemple.

Les dones senten inseguretat quan van soles pel carrer, ja que no se sap mai què els pot passar. Es veu molt sovint, és freqüent, que un home es crega amb el dret de dir (o fer) qualsevol cosa a una dona si va sola, sobretot quan és de nit.

MARTIN, Maria que «et baixa la sang a les cames» per córrer o reaccionar. Pots tenir por de moltes coses. Pots tenir/sentir por de tu mateix? Et pots controlar?

L’alegria és un sentiment de benestar i de satisfacció; un exemple d’alegria seria aconseguir un èxit personal independentment del que opinen i del que et diguen.

Així pots ser feliç. Ser un mateix és la clau. Si tenim un bon autoconcepte i una bona autoimatge tindrem una bona autoestima, ja que l’autoconcepte i l’autoimatge són les portes a l’autoestima.

A les persones que consumixen droga, les drogues els genera satisfacció, el mateix que passa amb l’alegria.

MARTIN, Maria

DROGODEPENDÈNCIES I SALUT La metgessa Lourdes Franco, provinent de l’Àrea sanitària d’Amposta i que actualment treballa al CAP de Masdenverge, va visitar el centre per impartir el quart i darrer taller de la sèrie sobre prevenció de drogodependències portats a terme per diferents agents socials .

En aquesta ocasió, primerament, va preguntar a l’alumnat «què sabeu sobre les drogues?».

L’alumnat va dir que són dolentes, que són addictives i que pots arribar a patir una sobredosi, per exemple.

Va comentar que les pastilles per relaxar-nos i per dormir són considerades «drogues pures» i, per tant, s’hi ha d’anar amb molt de compte.

Va comentar també que hi ha tres tipus de drogues: les sedants ( diacepan , marihuana, alcohol...), les activadores (cocaïna, tabac...) i les al·lucinògenes (THC, LSD, èxtasi...)

Parlant del tabac, la sensació de sacietat que es té al fumar és produïda perquè relaxa l’«addicció de la nicotina». L’alcohol i el tabac estan tan «normalitzats» i són tan fàcils d’aconseguir que és molt comú consumir-los en l’ambient familiar o d’amistats, per exemple.

Un primer consum de qualsevol substància addictiva no et porta a l’addicció, el que t’hi porta és la pressió social. Si repetim les accions, sí que

ens aboquen a la dependència, i ens pot arribar a causar esquizofrènia o episodis d’epilèpsia, per exemple.

Moltes vegades es consumix per carències emocionals, ja que les drogues maximitzen les emocions: quan ens sentim malament, les drogues produïxen una falsa generació de felicitat o fins i tot d’eufòria.

També hi ha molta gent que consumix alcohol o cànnabis perquè la seua percepció de futur és dolenta i ho fan per evadir-se o no pensar-hi.

Al final, es van comentar alguns dels mites que hi ha a la societat sobre algunes drogues: «Quan consumixes alcohol, els seus efectes no desapareixen corrent»;«Si la família o gent propera fuma a prop teu el fum t’afecta com si fumesses tu mateix».

MARTIN, Maria

10

MATINAL DE RUGBI TOUCH El passat dimecres 27 d’abril, l’alumnat de 3r d’ESO del nostre institut va gaudir d’una matinal de rugbi touch al camp de gespa on juga l’equip de rugbi ampostí Els Taus ubicat a les instal·lacions d’atletisme d’Amposta.

L’activitat organitzada pel Dep. d’EF amb la col·laboració dels integrants de l’equip Els Taus va consistir en un torneig de rugbi entre tot l’alumnat de 3r d’ESO en dos torns; el primer de 8:30 a 11:30, participant els grups A i B; i el segon de 12:00 a 15:00, participant els grups C, D i E. Els professorat del Dep d’EF va conformar els equips i els integrants de cadascun d’ells, marcantlos amb petos de diferents colors i que representaven diferents països.

En primer lloc, havien d’inventar-se, assajar i preparar una haka , que no és altra cosa que una dansa que realitzen alguns equips d’algunes nacions per intimidar els equips contraris, els contrincants, abans del partit. En aquest cas qui, a criteri del professorat i dels membres d’ Els Taus, pensés i

executés la millor haka obtenia 10 punts extra en la classificació final.

En total hi havia sis equips i cadascun d’ells jugava cinc partits, de manera que havien de jugar tots contra tots. El camp estava dividit en tres camps petits per poder jugar diferents partits alhora. Qui guanyava un partit sumava tres punts; qui empatava, un; i qui perdia, és clar, zero.

Al finalitzar tots els partits, es van repartir lots de beguda i menjar entre tot l’alumnat per reposar energies, i es va realitzar una instantània de record l’alumnat, el professorat i els jugadors d’Els Taus.

Hi va haver premis MVP tant per als/a les millors jugadors o jugadores del torneig i també per a l’equip amb millor esportivitat. També, és clar, es va anunciar l’equip guanyador i la posició de cada equip.

Finalment, es van repartir motxilles per a l’alumnat i una camiseta per al/a la millor jugador/a.

Redacció

Sortida a Deltaventura El dimecres 18 de maig l’alumnat que cursa primer de batxillerat va realitzar una sortida al Parc Natural Deltaventura organitzada pel Departament d’EF. Van participar-hi 55 alumnes de tots els batxillerats i es van dividir en dos grups: el primer grup va desplaçar-se en furgonetes fins al parc; el segon grup va anar-hi en bicicleta. Van sortir del centre a les 8:30. A la tornada el primer grup va tornar al centre en bicicleta i el segon va tornar en furgoneta.

Un cop al parc van gaudir d’una activitat recreativa consistent en un circuit de multiaventura.

Aquesta activitat ha estat organitzada per implementar activitats físiques recreatives en el medi natural.

El recorregut en bicicleta va durar aproximadament dues hores i l’activitat al parc, dues hores més.

Cap a meitat del camí van fer diferents parades per descansar i esmorzar. No hi va haver cap incident i van tornar al centre cap a les 15:00 de la tarda sans i estalvis i plens d’energia i activitat física.

FLORES, Carlos

11

CICLES FORMATIUS: CAI / BUCO TALLER D’ESTERILITZACIÓ L’alumnat del CFGM en Cures A uxiliars d’Infermeria va assistir el dilluns 21 de març a una xerrada sobre els mètodes de neteja, desinfecció i esterilització del material hospitalari.

La formadora va explicar la classificació del material mèdic (crític, semicrític i no crític) segons el tipus de desinfecció o esterilització que requerix abans del seu ús. Tambe va incidir en els productes, tècniques i aparells que s’utilitzen a l’hospital durant el servei d’esterilització. Per últim, va remarcar la importància de l’efectivitat d’aquests processos i van mostrar-ne diferents tipus de controls o indicadors físics, químics i biològics. La ponent va ser Anna Escobar, infermera de l’Hospital Comarcal d’Amposta.

Des d’aquí li agraïm la seua col.laboració en la formació dels futurs auxiliars d’infermeria.

REDÓN, Marian (Coordinació Cicles sanitaris)

PROTÈSIC GUAL L’alumnat que cursa segon curs d´Higiene Bucodental va visitar els Laboratoris de Protèsic Gual a Tarragona, dirigit per Jordi Gual, especialitzat en la fabricació de pròtesis odontològiques fixes i pròtesis sobre implants. Es va poder comprovar el grau d’avenços de la tecnologia actual del CAD-CAM consistent en el fet de dissenyar virtualment la rehabilitació protètica amb l’ajuda d’un programari especial en l’ordinador i el seu posterior enviament a un centre de fresat per a l´elaboració de l’aparell rehabilitador i/o ortodòncic.

COL·LABORACIÓ INTRADEPARTAMENTS ENTRE ELS CICLES DEL NOSTRE CENTRE Aquest trimestre s’ha implementat un treball col·laboratiu entre els cicles de BUCO i CAI. En aquest cas, l’alumnat de BUCO ha explicat a l’alumnat de CAI com s’ha de realitzar la neteja, la desinfecció i l’esterilització amb les m à x i m e s m e s u r e s higièniques a una clínica d’odontologia de l’instrumental i de les instal·lacions en general.

Moltíssimes gràcies i molt bona faena a l’alumnat de Buco i a la Núria.

REDÓN, Marian (Coordinació Cicles sanitaris)

HUMAN BODIES El passat 4 de maig l’alumnat del CFGS d’Higiene Bucodental va realitzar una visita al Museu del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya on van poder observar m a t e r i a l , instrumental i equipaments que s’han utilitzat en la professió d’odontologia des del segle XIX: n o m b r o s o s gabinets equipats amb tot detall, col·locats al llarg del trajecte de la visita per ordre cronològic per observar l’evolució dels estris amb el pas del temps.

Els objectes provenen de donacions de clíniques dentals o d’adquisicions del propi col·legi.

Al migdia es van traslladar a Arenas de Barcelona per visitar l’exposició Human Bodies que consta de múltiples mostres de teixits, ossos, músculs... humans reals representant tant el desenvolupament de la vida com la composició dels diferents sistemes i òrgans del nostre organisme.

VALLS, Clara

L’alumnat va poder observar, gràcies a les explicacions de Jordi, tots els processos de confecció protètica des de l’obtenció de la impressió o l’escanejat intraoral del pacient fins al lliurament final de la pròtesi a l’usuari.

REDÓN, Marian (Coordinació Cicles sanitaris)

COMPARTINT EXPERIÈNCIES L’alumnat del CFGM en CAI ha rebut la visita d’una antiga estudiant del centre, Ira López. Ha pogut gaudir de la seua experiència tant a les pràctiques com al món laboral a un hospital i els ha resolt els dubtes de primera mà d’una persona que l’any anterior estava en la mateixa situació que ells i elles. La xerrada ha estat força enriquidora.

NAVARRO, Ana

12

APS (Aprenentatge Servei) APS (Treballem amb la Creu Roja)

Grups de quatre alumnes col·laboren en el repartiment del menjar a famílies vulnerables. El servei comunitari es realitza tres hores en dijous un cop al mes al magatzem d’aliments de la Creu Roja a Amposta.

Comissió APS

APS (Treballem amb Càritas)

APS (Treballem amb el Pere Mata) Anem a la ràdio!

Ràdio Amposta ha entrevistat Majda Loumar i Neil Casanova, alumnes de 3r ESO A, i dues persones usuàries del Servei de Rehabilitació Comunitària de la Fundació Pere Mata de Terres de l’Ebre el dimarts 19 d’abril, amb l’objectiu d’explicar com ha estat el servei comunitari APS Treballem amb el Pere Mata d’aquest curs, interromput durant els dos anys de pandèmia.

Amb l’entitat Càritas elaboren receptes que serviran per repartir entre les persones usuàries.

També, amb la secció Càritas arts, a qui li agrada dibuixar, pintar o realitzar collages, pot donar vida a les parets de Càritas amb les seues creacions.

Comissió APS

Les dues parts han coincidit a remarcar la importància de trencar l’estigma que envolta aquelles persones que patixen un trastorn mental i han explicat què valoren més de la seua experiència: l’empatia recíproca generada durant les diverses sessions a partir del joc (les bitlles, a la plaça Mari Chordà) i la destresa en la construcció d’objectes a partir del reciclatge. Repetirien el servei un altre cop!

Comissió APS

13

APS (Aprenentatge Servei) APS (Treballem: Dinamitzem el Berenguer)

En aquesta comissió s’ha col·laborat i s’han organitzat durant tot el curs diverses activitats i iniciatives que es fan al centre tant de caire informatiu com amb finalitats solidàries: recollides solidàries de llibres de text i de lectura, la Marató de TV3, entre d’altres, i, aquest tercer trimestre, la celebració de Sant Jordi, concretament amb la recollida i venda de llibres de segona mà amb fins solidaris.

Comissió APS

APS (Treballem: Escoles verdes)

En aquesta comissió d’Escoles Verdes s’han portat a terme durant tot el curs acadèmic diverses actuacions i iniciatives per poder fomentar entre tota la comunitat educativa (alumnat, professorat, famílies...) el desenvolupament sostenible del nostre centre, com a representació de la nostra futura societat.

La més interessant ha estat l’edició d’uns vídeos per part de l’alumnat que aposten pel foment de la sostenibilitat.

El passat 12 de maig va tenir lloc la comissió de seguiment en l’acte de cloenda del Programa Escoles Verdes del Baix Ebre i el Montsià del curs 2021-2022, al qual pertany la instantània.

Comissió APS

16

COEDUCACIÓ 8M: Dones amb nom propi de les Terres de l’Ebre La comissió de coeducació del nostre centre us convidà a visitar durant la setmana del 8M l’exposició cedida per l’Institut Català de les Dones «Dones amb nom propi de les Terres de l’Ebre».

Aquesta exposició difon i reconeix les trajectòries professionals de dones de les Terres de l’Ebre que han tingut o tenen una important trajectòria professional en diferents àmbits com són la cultura, l’art, la recerca i la universitat, la literatura o l’esport.

La mostra atorga veu a 12 dones que oferixen les reflexions personals i experiències professionals que han impregnat les seues trajectòries vitals.

Aquestes 12 ebrenques són: Francesca Aliern, escriptora; Maria Elisa Altadill Ardit, religiosa; Cecília Aymí, soprano; Maite Beltran Sorolla, astrònoma; Zoraida Burgos, escriptora; Mari Chordà, pintora, escultora i poeta; Emma Clua, funcionària de la Comissió Europea, politòloga i sociòloga; Belén Fabra, actriu; Sònia Franquet, esportista d’alt rendiment, tiradora olímpica en diverses ocasions; Josefina Matamoros, directora de museu i comissària d’exposicions internacionals; Mercè Pla Cid, pedagoga; i Sílvia Sabaté, actriu.

Avancem cap a una #NormalitatFeminista Comissió coeducació

8M – Dones esportistes

També en el marc de la setmana del 8-M (Dia Internacional de la Dona), l’alumnat de 3r d’ESO i en el si de la matèria d’EF, van realitzar l’activitat anomenada 8M-Dones Esportistes.

Primerament, a classe, van realitzar una dinàmica de grup arran de la qual van poder adonarse del poc reconeixement i de la invisibilització que les dones patixen, també, en el món de l’esport. A la vegada, també es va comprovar que la societat associa certs esports a dones i certs esports a hòmens; i que aquests últims capitalitzen gairebé el 100% de les notícies esportives.

Comissió coeducació

17

DIADA DE SANT JORDI-2022 QUAN ARRIBA LA NIT

FOSCOR-DESIG-MORT-AMOR

Si tot fos foscor, qui seria la nostra llum?

Tinc els ulls grans, Si tot fos foscor, i soc amic de la nit. qui ens salvaria?

Caço insectes no gaire grans (...) per quedar-me ben tip.

Dia a dia existeix el desig. (...)

Serem salvats?

M’agrada la tranquil·litat, Ens ofegarem amb el nostre silenci? per això em veuràs de nit.

La mort, bellesa per a alguns, De dia semblo molt apaivagat pertorbadora per a uns altres. perquè estic molt adormit.

Si tot fos foscor? (...)

L’amor, bellesa des d’un principi, FOSCH, Alba (1r ESO E) però, l’amor, desencadena tot això.

Premi català 1r ESO Ens enfonsa a la foscor, al desig i a la (fragments) mort.

Serem salvats?

O serem condemnats?

FATSINI, Laura (4t ESO C) Premi català 4t ESO EL MEU VESTIT NEGRE (fragments) El meu vestit negre, el que no em llevo mai, aquell que tinc cosit a la pell, el que no em deixa respirar.

COSES ESTRANYES (...)

DE L’ESTIU La meva ànima vol sortir, (...) alliberar-se d’aquest pesar, Van passar la tarda parlant i d’aquest constant murmuri de veus, actualitzant-se sobre tot el que veus que no em deixen descansar. havia passat durant aquell any. (...)

Lògicament, havien estat El meu vestit negre, parlant per whatsapp. Això no aquell que m’esgota, obstant... no era el mateix que que em roba hores de son parlar en persona, fer bromes i dies de felicitat. sobre tot i riure tots plegats. I (...) no va ser fins a les sis i mitja, El meu vestit negre, que van tenir la magnífica idea el que portava ahir, d’anar a la platja a banyar-se. el que porto avui Des de petits que els i, segurament, el dia de demà. encantava l’aigua. I des d’aleshores, tenien un ritual de DURAN, Júlia (1r batx. C) començament d’estiu que Premi català 1r batx. consistia a fer-se el primer bany (fragments) de la temporada.

A tots els va agradar la idea, però...

SABER QUI SOM I NO PODER SER cap tenia banyador. (...)

L’albada s’entreveu entre els núvols prims, Va ser així, com van decidir entre tots i és hora de dir adéu als teus llavis sublims. anar a les seves cases a buscar els Hores ha tan pròxima a ells, banyadors, canviar-se i tornar a trobarminuts després tan llunyana als teus cabells. se a la plaça. I així ho van fer. Però... (...) les coses es van torçar quan en arribar I ens trobem una altra nit en un indret clandestí, així és com ho ha desitjat el nostre destí. a casa, la Maria no va trobar ningú i de sobte va sentir que algú deia: Hola! No La lluna, l’únic testimoni del nostre amor, entenia res. No hi havia ningú. I no va el sol, l’únic sabedor del nostre dolor. ser fins després de molta estona que (...) va descobrir que era l’ordinador que...

Ara ja han passat uns quants anys, s’estava tornant humà?! i tot i encara sentir els nostres planys, em dic a mi mateixa per a calmar els meus danys: Sé que estimar-te és un pecat.

CASTELL, Aroa (3r ESO B) Sé que besar-te no està acceptat.

Premi català 3r ESO Però, què he de fer, (fragmentS) si és de tu, dona, de qui m’he enamorat?

VIVAS, Mar (2n batx. C) Premi català 2n batx. (fragments)

18

DIADA DE SANT JORDI-2022 COLORES PERDIDOS La imagen de Instagram no dejaba lugar a dudas. Todos los personajes tenían la piel blanca y las caras inexpresivas, todos con la misma mirada perdida en el horizonte. En el fondo de la imagen se podía observar un gran ventanal, por donde entraba una luz blanca, fría, sin matices de colores, que iluminaba la habitación y reforzaba el tono frío de la fotografía colgada en la red. Era una luz artificial.

El sol hacía un mes que se había consumido y con él, los colores de la vida.

ESTUDILLO, Míriam (1r ESO D) Premi microrelat castellà

EL TIEMPO La imagen de Instagram no dejaba lugar a dudas. Ese rostro tan joven y bello. Ese cabello castaño, largo y liso. Esa sonrisa tan linda.

Esos ojos verdes, tan brillantes. Esa nariz pequeña y preciosa. Ese pequeño vestido azul. Y la casa del fondo… Recuerdo como si hubiera pasado ayer. Eras tú, hija mía, te extraño tanto… ¿Por qué tuviste que sacar las alas tan pronto? Pero no pasa nada, hija mía, pronto iré a verte.

ALCÁZAR, Neil (2n ESO E) Premi microrelat castellà

UN PEDACITO DE MÍ Y ahí seguía, sepultada entre carboncillos y postit de colores.

Intentando saber desde ese hoyo, quién era y quién debía ser.

Cómo salir no era su primera duda, su duda era si salir valía la pena.

Viendo cómo la gente vivía su vida mientras ella solo sobrevivía como podía, arrestada y conducida por las corrientes de sus pensamientos.

Y ella se preguntaba, con temor a su respuesta, si era ella la que estaba sepultada bajo su arte.

Se cansó de tanta oscuridad, quería volver a sus colores.

Necesitaba respirar.

BERTOMEU, Martina (3r ESO B) Premi microrelat castellà

ESPERANDO… Aquel whatsapp no tuvo respuesta, pero conté hasta quinientos esperando el siguiente.

IDIARTE, Maria (1r batx. D) Premi microrelat castellà

UN ORDINADOR DE BOJOS (...)

- És molt fàcil! Des de l’ultima actualització, els programadors han decidit que puc parlar, a partir d’ara estic programat per ajudar estudiants perduts, com tu en aquest cas, així que... ens posem mans a l’obra?

- M’ajudaràs amb els exàmens?! És aquesta la teva funció? Em pots resoldre dubtes? Em podries ajudar...

- Trauràs bones notes, però intel·ligent... Deixa de fer tantes preguntes; a banda, si estic programat per ajudar-te a estudiar, és el que faré, per on comencem?

- D’acord... doncs ficaré els exàmens al calendari perquè estiguis al tanto. L’última pregunta, com t’activo o com puc parlar amb

tu?

Només has de programar el meu nom, després em crides i estaré totalment a la teva disposició, seré com un amic virtual!

Perfecte! Doncs benvingut a casa, Kyran. (...)

SECH, Nerea (2n ESO D) Premi català 2n ESO (fragments)

EL PADRE VOLUNTARIO Aquel whatsapp no tuvo respuesta, pues la guerra había estallado.

Lloró por su padre; tenía miedo. Lloró por las otras víctimas; estaba triste. Miró el cielo; ¿qué pasaría? En su nuevo balcón, italiano, un pajarito cantó. Miró a la multitud que pasaba por la calle, tranquila. Claro, era Europa. Todo iría bien.

LISIEWICZ, Júlia (2n batx. C) Premi microrelat castellà

VESANIA Y ahí seguía, sepultada entre carboncillos y postit de colores. Su locura artística la consumió hasta la última gota, y ya no podía aguantarlo más. Eso fue lo que me enamoró al principio pero…, su necesidad de destacar acabó conmigo y yo con ella.

ETCHICHURY, Sol (4t ESO B) Premi microrelat castellà

19

DIADA DE SANT JORDI-2022 ONE LAST DAY

THE W0NDERFUL ASPARAGUS Once upon a day, a girl called Laura went to the countryside to pick some asparagus. Her intention was to make an asparagus omelette.

She went by a mysterious path. She didn’t know the danger it could have. Laura walked for a long time and didn’t see any asparagus. She thought she was on the right way. While she was running, she saw the biggest, handsome and perfect asparagus. She hadn’t found any like this one before.

Laura left happy with her asparagus. Now the danger begins. Laura didn’t find the exit.

She was scared and had to face some obstacles and difficulties.

She got all the process but only half of the wonderful asparagus survived. Laura retuned to where her family was. Later she arrived home.

Laura was really excited to make her omelette.

She prepared everything, but before cutting the wonderful asparagus she felt pity for it and then she decided to put it in a painting in her bedroom and after wrote: «The wonderful asparagus».

CASELLAS, Laura (2n ESO D) Premi anglès 2n ESO

WHAT IS GOING TO BE MY FUTURE? Hello! I’m Nil Esquerré, I’m 15 years old (I celebrate my birthday one week ago) a really normal boy, I like playing videogames, do some sport and eat pizza.

When I’m 18 years old, I want to go to the University and I want to be maths teacher, but sometimes I think it is going to be impossible, because it won’t be only my fault, it will be blame of all the world.

In the future, if the person who is reading this is very old maybe won’t to see it, but your children yes, and your grandchildren obviously. (…)

Living each and every day as though it were the last allows us to lead a life that is perhaps more risky but much more active, allowing us to squeeze more juice out of everyday life.

If this had been the last day of my life, I would hurry to Germany to go for a drive at the Nürburgring, my beloved automobile circuit that I’ve always wanted to go. Right after that, I’d hire a car I like and perform just several laps in it, savoring it just as much as possible. (...)

SÁNCHEZ, Guillem (4t ESO B) Premi anglès 4t ESO (fragment)

DIFFÉRENT − Je suis un peu têtu, distrait, envieux et parfois je peux être très égoïste.

Toutefois, je suis aussi patient, agréable, optimiste et très gentil. Comme toute personne, j’ai des défauts, mais j’ai aussi de bons côtés et j’essaie chaque jour d’être meilleur... alors ditesmoi, pourquoi tu me critiques? Pourquoi tu ne m’acceptes pas comme je suis?

- Parce que tu es différent des autres.-L’intimidation a répondu.

BONCHIS, Paula D. (4t ESO B) Premi francès

ESQUERRÉ, Nil (3r ESO D) Premi anglès 3r ESO (fragment)

20

DIADA DE SANT JORDI-2022

BAILACH, Aina (1r ESO E) Premi punt llibre 1r ESO

FERRERES, Júlia (2n ESO D) Premi punt llibre 2n ESO

SÁNCHEZ, Guillem (4t ESO B) Premi punt llibre 4t ESO

Grup de lectores i lectors a les aules de l’ESO per celebrar St. Jordi amb la lectura enguany de lletres de cançons catalanes de grups i cantautors catalans actuals

ZAHORNEANU, Oana M. (1r batx.E) Premi punt llibre 1r batx.

PORRES, Sara (2n batx. D) Premi punt llibre 2n batx.

Any Fuster Enguany és l’Any Fuster: se celebren els 100 anys del naixement de l’autor, excel·lent assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta. El Departament de Llengua Catalana de l’institut Ramon Berenguer IV d’Amposta ha acostat la important figura de l’autor valencià a l’alumnat de 2n d’ESO, que ha treballat els seus aforismes.

Dep. Llengua catalana i literatura SORLÍ, Alícia GRUP APS DINAMITZEM L’INSTITUT Venda de llibres de segona mà el dia que vam commemorar St. Jordi al centre

21

IX JORNADES LITERÀRIES Departament de Llengua castellana i literatura

TROBADES AMB AUTORS J.R. Barat i La goleta de los siete mástiles El dia 8 de març els cursos de 2n d’ESO van gaudir d’una xerrada presencial a la sala d’actes per part de l’autor Juan Ramón Barat.

Al principi, els va parlar de la protagonista de l’obra que han llegit aquest curs, L a goleta de los siete mástiles. Els va explicar algunes de les característiques i qualitats de la Paula, o sigui, quina la personalitat de la protagonista. J.R. Barat també va explicar alguns dels trets característics d’altres dels seus llibres: en té d’aventures i misteri, narratius, poètics, etc. Alguns dels seus llibres de

BIBLIOTECA: NORMES DE REFERENCIACIÓ BIBLIOGRÀFICA Els 3, 5 i 6 de maig, la professora i també coordinadora de la biblioteca del centre Maria Gallego va realitzar una xerrada a l’alumnat de 1r de batxillerat sobre la referenciació bibliogràfica, en aquest cas per aplicar-la en el TdR del curs vinent.

Començà la xerrada dient que en el TdR la referenciació bibliogràfica és una part important de la nota, un 10%.

Hi ha diverses fonts d’informació: llibres, pàgines web, xarxes socials, revistes, etc.

Nosaltres utilitzarem les Normes APA, ja que és necessari seguir unes normes comunes, de les quals es fa ús a les universitats catalanes i a resta del món, per tant s’han de referenciar els treballs seguint aquesta normativa.

Avui en dia per a trobar fonts d’informació es fan servir de tot menys els llibres.

En la pàgina web Guia Normes APA s’explica el procés molt bé. S’explica l’estructura, el format, les cites, les referències i moltes altres normes. Sempre pots demanar, però, ajuda al professorat si no saps algun aspecte concret. L’alumnat, però, sols ha de fer servir l’apartat de les pàgines 45 a la 55, que és l’apartat de les referències. En aquest s’especifica què no és necessari dir, el format, els elements bàsics, l’autor, la data de publicació, el títol del treballar i la font per a recuperar. Per exemple, referenciar l’autor és molt important; els títols van en cursiva; és necessari especificar la data de consulta si és estàtic, però si és dinàmic no; etc.

Per fer una bona referenciació és útil copiar els enllaços de les fonts d’informació en un document i així no els hauràs de buscar. És un treball rellevant i lent. Si a l’hora de referenciar ja ho tens ordenat és millor. Revisa sempre les fonts d’informació!

BEL, Andrea

misteri són Deja en paz a los muertos, La sepultura 142, La noche de las gárgolas, etc.

D’altres en són Jaque al emperador, 1707; El infierno de neón; etc.

L’alumnat li va poder formular preguntes com ara: - Des de quan és escriptor?

Amb quin personatge del llibre se sent més identificat?

- Per què va escollir una protagonista com la Paula?

- Quant va tardar a escriure La goleta de los siete mástiles?

Juan Ramón Barat és escriptor des de fa uns 20 anys; se sent identificat amb «el iaio» de la història La goleta de los siete mástiles; va escollir com a protagonista la Paula, perquè era molt intel·ligent i valenta, realment la Paula existix: era una veïna seua.

També va oferir el visionat de dos tràilers: La sepultura 142, un tràiler que transmet temor, aventura i misteri; i La noche de las gárgolas, que també transmet misteri, intriga i terror en el si d’una investigació al voltant d’un cementiri... quina temor!

FIBLA, Aleix

22

IX JORNADES LITERÀRIES Departament de Llengua castellana i literatura Com a cloenda de les Jornades Literàries d’aquest any, l’actor de la companyia de teatre Teatro de Navegantes, Jesús Pescador, va oferir el passat 7 d’abril a l’alumnat de 1r, 2n i 3r de l’ESO respectivament sengles dramatitzacions literàries: El Zetas, Romancero del camino se Santiago i el Siglo de Oro español.

En la primera, El Zetas, un vell roquer de la banda Los Alacranes els va parlar de poesia i els en va interpretar a partir del cas del seu cosí Johnny, al qual no li agradava gens la poesia, però que se n’havia d’aprendre una, un sonet, sobre una princesa. Aleshores va recordar que Antonio Machado va dir que «la poesía està hecha para ser cantada». I, cantant-li el poema a ritme de «Despacito» va fer que s’aprengués el sonet i fins i tot que li agradés.

També va parlar de poetes com Antonio Machado i Miguel Hernández, i de cantautors com Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina.

MIRAVETE, Julen En la segona, el protagonista era un peregrí del camí de Santiago que va començar tocant una «viola de roda». El personatge va explicar que havia escoltat durant tot el seu peregrinatge romanços que ell aprenia i recitava, perquè eren cançons populars. Va cantar diferents romanços com ara «Gaiferos de Mormaltán» o «L’enamorat i la mort», el qual tractava el tema de la mort, ineludible per a tothom.

Va acompanyar-se també d’un llaüt àrab. Al final va recitar el romanç «El conde de Olinos», el qual li recitava la seua iaia de petit.

LLUÍS, Alex

En la tercera i última, va caracteritzar quatre personatges tractant el Siglo de Oro: El primer, el mag Merlí, un encaputxat misteriós que anunciava que Dulcinea del Toboso era víctima d’un encanteri; el segon, don Quijote de la Mancha que escenificava la preocupació per Dulcinea i que l’únic que podia lliurar-la de l’encanteri era l’escarni del seu fidel Sancho Panza, però aquest se n’hi escapolia; el tercer, va ser el mateix Cervantes que va narrar moments de la seua vida relacionats amb l’escriptura de la seua obra magna i que va fer participar el públic de 3r, a més, va nomenar un alumne cavaller dalt de l’escenari, fent-se ajudar al principi per dos alumnes més a traure’s «la disfressa» de Quijote que duia al principi; el darrer va ser el lazarillo de Tormes i va escenificar com es va alliberar del seu primer amo cec i va mostrar la seua picaresca per aconseguir deslliurar-se de la conducta egoista i aprofitada del seu amo.

En resum, va ser una dramatització entretinguda i una forma interactiva i diferent d’aprendre una mica de la història de la literatura castellana de forma divertida, fet no possible sempre a l’aula.

Redacció

23

Proves Cangur 2022 El dia 17 de març es va celebrar al nostre institut les proves Cangur 2022.

Aquesta és una activitat convocada per la Societat Catalana de Matemàtiques que es marca com a objectiu cada any estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través de la resolució de diferents problemes o qüestions matemàtiques. Consistix en una prova de 30 reptes matemàtics de dificultat creixent que s’han de resoldre en una hora i quart. La prova és de caràcter internacional i els problemes són els mateixos a tots els països.

En total, hi van participar 67 alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO i de 1r de batxillerat. L’alumnat de 1r i 2n d’ESO va realitzar la prova de 8:30 a 10:00, mentre que la de 3r d’ESO i la de 1r de batxillerat va tenir lloc de 12:00 a 13:30.

Dep. Matemàtiques

Matemàtiques i Covid-19 El passat 19 d’abril va tenir lloc una xerrada per a l’alumnat de 4t de l’ESO i 1r de batxillerat científic sobre Matemàtiques i Covid-19 per part del professor de física i biofísica de la UPC Daniel López Codina, integrant també del grup de Recerca en biologia computacional i sistemes complexos (BIOSCOM).

Va començar dient que el segle XXI és el segle de les dades i de la intel·ligència artificial, i que es poden utilitzar les matemàtiques tant en biologia com en medicina. L’epidemiologia és l’estudi dels causants de les malalties i són metges epidemiòlegs els encarregats de fer-ne el seu estudi. En l’epidemiologia matemàtica treballen físics, matemàtics, enginyers de dades, informàtics, entre d’altres experts.

L’alumnat va haver de realitzar unes activitats digitals que el professor els havia enviat a través del professorat del centre pel correu, d’aquesta manera podien seguir les activitats i anar fent-les al moment: han treballat un gràfic (de Xipre) de casos de la Covid-19 per cent mil habitants, i amb les dades i a partir d’una fórmula havien d’omplir una taula (model exponencial). Aquest model servix per observar si els casos augmenten o no.

Després va explicar/aplicar el model de Gompertz.

Als resultats obtinguts es resten els casos anteriors de manera que s’obtenen els casos nous del dia a dia.

Les matemàtiques ens ajuden en moltes etapes o molts àmbits de la vida. El model empíric es basa en la ciència que servix per preveure el comportament de la pandèmia a curt termini.

El projecte BIOSCOM-SC té com a objectiu fer prediccions amb 15 dies d’anticipació ja que el comportament de les epidèmies depèn de molts factors. És una eina que oferix «resultats» i amb la qual es pot obtenir per exemple «intel·ligència artificial». Un exemple serien els robots d’intel·ligència artificial. També va comentar que a la universitat n’hi havia algun.

Va dir que també hi ha el model de «Kermack and Mckendrick» sobre el qual es va publicar un model anomenat model SIR (Susceptibles, Infectats, Recuperats). És a dir, els infectats són grups de gent que s’han infectat d’algun malalt, que al cap d’uns dies es recuperarà, però aquesta persona ja no tornarà a ser susceptible. De manera que, gràcies al sistema immunològic, seguint el model SIR s’obtenen els susceptibles, els infectats i els recuperats. També s’han de comptabilitzar les persones que estan vacunades. Les mascaretes, el gel hidroalcohòlic, les distàncies, el confinament..., tots aquest factors també han frenat una mica la Covid.

Finalment, va comentar que una persona, quan s’infecta, els primers dies no infecta, és al cap dels dies quan infecta els altres.

MESTRE, Anna

Canvis en l’adolescència

La xerrada que va tenir lloc el 4 d’abril per a l’alumnat de 1r d’ESO va anar a càrrec d’una professora del Grau d’Infermeria de la URV amb la intervenció de tres alumnes Judith, Andrea i Amanda, com a una activitat més de la seua formació; elles van explicar que en l’adolescència s’experimenten molts canvis físics: als nois, per exemple, els canvia la veu i comencen els coneguts galls; els creixen pèls per tot el cos; els creix l’aparell reproductor i els surten grans. En canvi, a les noies, els augmenten els pits; comencen a tenir la menstruació; els surten grans, els augmenten els glutis i se’ls fa més petita la cintura.

A més, nois i noies comencen a despendre una olor hormonal característica i és molt important tenir més cura de la higiene: ús de colònia, dutxa diària i, en les noies, el rentat de cabell, dia sí dia no, no cal cada dia.

Quant a la menstruació van explicar que al principi és irregular, que dura entre tres i set dies, que al principi surt molta sang, però que quan ja l’has passada diverses vegades en surt menys; van explicar diferents maneres d’evitar embrutar-te: van expicar què és el tampó, les compreses, el protector íntim i, per últim, la copa, sobre la qual van fer especial incidència, ja que és reciclable, neutralitza l’olor i és molt fàcil de col·locar. A l’acabar la xerrada, van regalar a les noies una bossa amb tampons, compreses, un protector íntim i un petit fullet informatiu on explicava com col·locar un tampó, una compresa, un protector íntim o una copa.

CAVALLÉ, Eudald

24

TALLERS SOBRE PREVENCIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA Durant el tercer trimestre, els grups de 3r i 4t de l’ESO van rebre una sèrie de quatre xerrades sobre Prevenció de violència masclista des del Projecte de centre Coeducació.

PRIMERA XERRADA

La primera va versar sobre l’equitat de gènere i la coeducació, sobre la qual es va fer una aproximació.

Primerament, es va passar un vídeo on una noia, per voler ser bombera, i un noi, per voler ser mestre d’educació infantil, eren «qüestionats»; tothom ha de poder ser el que li agrade sense importar el seu sexe o el seu gènere. En segon lloc, es van plantejar diferents exemples de joguines, publicitat, comerç, conductes feminitzades o masclistes que demostren un tracte diferenciat de la societat quant a dones i homes, estereotips discriminatoris que costa molt de trencar encara avui dia. En tercer lloc, va fer llegir per grups uns textos biogràfics de grans dones de la història recent (la majoria desconegudes per a l’alumnat): Tecla Sala, Frida kahlo, Sylvia Earle, Malala Yousafzai, Laura Tremosa i Montserrat Pérez. Acabà dient que la inventora del Wifi va ser una dona, Hedy Lamarr.

Redacció

SEGONA XERRADA La segona va tractar sobre els rols de gènere, el sexisme i la «cosificació» Es va començar explicant que fa uns anys les noies no pagaven a les discoteques, ja que com més noies hi havia, més nois anaven: les noies eren «un producte sexual», «un reclam».

Van visionar i comentar tres vídeos: En el primer, «La mente en pañales», un bebè era vestit primerament amb roba de color rosa i després, amb roba blava, i era tractat de forma diferent, sexista, segons el color de la roba que vestia. En el segon, feien dibuixar a uns nens «tres oficis», el de bomber, el de pilot d’avions i el de cirurgià, i els nens els donaven forma masculina, forts, valents... Després feien entrar tres dones vestides de bomber, cirurgiana i pilot i els nens pensaven que «anaven disfressades». L’últim vídeo tractava d’una mena de prova en què a uns actors els feien actuar «com si fossen xiques»(corrent, pegant...) i ho feien «de forma estereotipada». Al final ho feien (córrer, pegar...) noies d’uns deu anys i ho feien amb normalitat, amb energia.

També va explicar els conceptes de sexe (mascle o femella), gènere (noi o noia) i intersexual (el seu sexe no està ben definit en nàixer).

Redacció

TERCERA XERRADA En el tercer taller, el tema en concret va ser la sexualitat.

Primerament, es va passar un videoclip que es va fer viral quan va aparèixer per primer cop. En ell es plantejaven imatges que reflectien molts tipus de relacions afectives, tant familiars com amoroses i sexuals, de persones discapacitades, etc.

A partir del visionat del vídeo es va iniciar una activitat en què a partir del concepte «sexe/sexualitat» s’havia de dir la paraula o concepte que vingués al cap per després comentar-les. Algunes paraules que van dir van ser penis, clítoris, vagina, amor, sentiments, diversitat, comunitat LGTBI+, acte sexual consentit mútuament, porno, etc.

Es va comentar, entre d’altres idees, que en una relació, siga quina siga, no s’ha de forçar res i no s’ha de callar res, no s’ha d’amagar res. No s’han de confondre ni malinterpretar les relacions, ni tampoc forçar ningú a res. Cal no confondre enamorament amb sexe, sentiments o plaer, que, de vegades van plegats, però no sempre, i que el sexe no és només «penetració», és plaer, sensacions.

També es va parlar de la gelosia i de la importància de la comunicació i la confiança en tota relació.

QUARTA XERRADA

Redacció

En el quart taller, el tema concret va ser la violència de gènere i, per començar, es va passar un vídeo de tres o quatre minuts («Oh my goig») sobre violència estructural i de gènere que la mateixa societat reproduïx i manté, i que afecta tant hòmens com dones, però de forma diferent (desigualtat de gènere). Parlava també sobre la «violència visible» i la «no-visible», i que la societat en què vivim és masclista, molt desigual.

En segon lloc, van realitzar una activitat per grups en què a partir d’uns paperets on es plantejaven diferents situacions de violència, havien d’identificar-les: física, psicològica, sexual, econòmica o social, i explicar el perquè, és a dir, havien de debatre per què cada situació era «violència» i «el tipus».

Es tractava de reflexionar sobre la societat d’avui en dia per eliminar la violència de gènere en totes les seues vessants.

Finalment, en un segon vídeo d’un alumnat de batxillerat de Cuenca van poder escoltar i constatar que les lletres d’algunes cançons (reggaeton) són molt masclistes, p.e. «em van pegar i em vaig sentir com si fos un petó»: la música és cultura i en la cultura no té/hauria de tenir cabuda el masclisme.

I finament, se’ns va dir que aquests tallers volen servir per eliminar, suprimir d’arrel aquestes violències tan freqüents, per desgràcia, avui dia en la nostra societat.

(Tel. d’ajuda i de denúncia: 900900120)

Redacció

25