A PUNT 49

CONSELL DE REDACCIÓ

BERNALTES, Lucrècia (clàssiques-direcció) GALLEGO, Maria (castellà) PALOS, Mireia (matemàtiques) RAMIRO, Vicent (biologia) REDÓN, Marian (CF) REVISIÓ LINGÜÍSTICA

MAIGÍ, Carme (català) COORDINACIÓ

ARQUÉS, Oleguer (català) LOGOTIP

GIL, Miquel EDITA

INS Ramon Berenguer IV Av. Músic Sunyer, 1-37 Tel.: 977701556 e-mail: e3000329@xtec.cat http://www.iesramonberenguer.org IMPRESSIÓ

Impremta Querol, SL Tel.: 977597100 DIPÒSIT LEGAL: T- 1 6 4 9 - 2 0 0 6

REDACCIÓ (3r d’ESO D) BEL, Andrea CAVALLÉ, Eudald FIBLA, Aleix FLORES, Carlos A. GRAU, Jan LLUÍS, Àlex MARTIN, Maria MESTRE, Anna MIRAVETE, Julen ROCA, Jack

SUMARI PORTADA: Gravat de Sergi Cervera (1r de Batxillerat d’Arts) .........................................................................1 Sumari.........................................................................2 C. Escolar.Lo Pati.Salut i escola.Portes Obertes .........3 Mur diversitat. Coeducació/25N:xerrades/tallers .....4 Coeducació/25N: manifest i exposició .......................5 Entrevista amb Engrescats ........................................6 X. els volcans (La Palma). Depuradora aigües ...........7 Jornades Literàries ......................................................8 Jornades Literàries ...................................................9 Fitjove. Senderisme al Montsianell ........................10 X. EUSES .................................................................11 X. Creu Roja. T. prevenció drogoaddicció .................12 APS:Dinamitzen el Berenguer(Marató).Pere Mata ..13 Treballs batxillerat ...................................................14 Treballs ESO ...........................................................15 APS: Mediació. Creu Roja. Càritas. ..........................16 PRÀCTICUMS .............................................................17 PRÀCTICUMS .............................................................18 PRÀCTICUMS ..........................................................19 C.#100tífiques. Pràctiques consergeria ..................20 CF:T. Tècniques estudi. X. Guttmann ......................21 CF:T. Formació quiròfan. X. COVID i vacunació .....22 Visita al MMACA. Fòrum Jove Terres de l’Ebre ........23 Portes de la memòria ................................................24 X. URV. El català a les xarxes ....................................25 Experiències universitàries .....................................26 EXCEL·LÈNCIES ..........................................................27 CONTRAPORTADA: P. de Biologia i ViP (III Congrés de noves espècies de l’alumnat de 1r de l’ESO ..........................................................................28 Notes:(Portada, pàgines 14 i 15 i contraportada, coordinades i elaborades pel Departament de ViP) (*J.: Jornada/es) (*P.:Projecte/ «Portes») (*X.: Xerrada/es) (*T.:Taller) (*C.: Conferència)

2

Eleccions al nostre Consell Escolar El passat mes de novembre es van convocar i celebrar eleccions per ocupar les vacants que s’havien generat en el si del Consell Escolar del nostre centre educatiu per baixes i jubilacions d’alguns dels seus membres.

El 22 de novembre el professorat va votar la seua representació i les persones elegides per ordre de més a menys vots aconseguits van ser les següents: Francesc Escriche Casanova, M. Luz López Sánchez, Neus González Zaragoza i Joan S. Doménech González, les quals es van sumar a les ja membres Neus Arasa, Oleguer Arqués, Maite Audí i Enric Falcó.

El 24 de novembre va ser el torn de l’alumnat i les persones escollides per ordre de més a menys vots d’entre els/les dotze alumnes que van presentar la seua candidatura van ser les següents: Mohamed Yassin Khadiri, Laia Fatsini Jaramillo, Idoia Ferri Pitarch i Aran Homs Sancho.

El 25 de novembre va ser el torn de les famílies i les persones elegides per votació democràtica van ser les següents: Rafael R. Haro Sancho i Rosa Ana Porres Muñoz, les quals es van sumar a les ja membres Pili Arrufat i Eva M. Talarn.

El Consell el completen Lucrècia Bernaltes, Poldo Colom i Xavi Curto, de l’equip directiu; Aurora Bolea (personal no docent) i Núria Marco (representant de l’Ajuntament).

Enhorabona a totes les persones elegides i bona faena a tothom!

Redacció

Exposició «Abans del llenguatge» al centre d’art Lo Pati

SERVEI SALUT I ESCOLA Una infermera pediàtrica del CAP Amposta, la Yolanda en aquest cas, el passat dimecres 10 de novembre va iniciar el servei d’atenció a l’alumnat, Salut i escola, que estem oferint des de fa ja uns cursos al nostre centre.

L’atenció es realitza dimecres alterns cada 15 dies: els primers dies d’atenció, per tant, van ser el 24 de novembre i el 15 de desembre abans de les vacances de Nadal.

El lloc d’atenció és la Sala de Visita de Famílies, i l’alumnat interessat ha de passar per consergeria prèviament per concertar i concretar la visita/cita prèvia.

Per a més informació adreceu-vos a Montse Balaguer (cap d’estudis) o a Àngela Pitarch (coordinadora pedagògica).

BALAGUER, Montse; PITARCH, Àngela

L’alumnat de primer i segon del batxillerat d’Arts va visitar l’exposició «Abans del llenguatge» de Nora Ancarola al centre d’art Lo Pati.

L’alumnat va gaudir de l’exposició amb les explicacions de la pròpia artista creadora del projecte Nora Ancarola en què les instal·lacions i vídeoinstal·lacions parlen de les complexes relacions que s’establixen entre el llenguatge i les relacions humanes, entre comunitats i fronteres.

La comunitat, la frontera i el llenguatge són els tres eixos temàtics sobre els quals es va articular l’exposició que presenta l’esmentada artista visual Nora Ancarola (Buenos Aires, 1955), amb la col·laboració de les creadores Camila Barcellone i Diana Rangel, i la psicoanalista Celeste Reyna.

A partir dels tres conceptes bàsics del projecte, la mostra es va desplegar en tres àmbits: un espai expositiu a Lo Pati, accions deslocalitzades que es desenvoluparen conjuntament amb la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre i ESARDI (Escola d’Art i Disseny d’Amposta) i una col·laboració amb l’editorial La Caníbal.

Dep. Visual i Plàstica

3

EL MURAL PER LA DIVERSITAT L’alumnat que cursa 1r de Batxillerat d’Arts al Ramon Berenguer IV, dinou alumnes, i l’alumnat de l’Esardi (Escola d’Art i Disseny), deu alumnes, el 15 de novembre van començar a pintar en un mur ubicat a un aparcament de l’Avinguda de la Ràpita el mural de la proposta guanyadora del primer concurs d’Art Mural Amposta Ciutat Diversa, el de la nostra exalumna del Batxillerat d’Arts, Sofia Cherta. El treball es va allargar fins al dia 27 de novembre.

La pintura havia d’ocupar aproximadament trenta metres de superfície horitzontal i hi va haver un pintor de l’ajuntament que va supervisar la realització total del mural. Primerament, van pintar la superfície en blanc i, posteriorment, al damunt van realitzar el treball de disseny en pintura acrílilica per a exteriors.

L’objectiu final va ser visualitzar el tema de la diversitat i l’Ajuntament va decidir que el projecte el realitzés alumnat de la població i no un professional, per tal de fomentar la col·laboració entre els centres educatius i l’entitat municipal.

«Perquè només amb el reconeixement de totes les diversitats podem garantir la igualtat de tothom.»

«Perquè la diversitat ens enriquix.»

CAVALLÉ, Eudald

Encaixa la Diversitat i la Igualtat En el marc de la setmana del 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, l’alumnat de 1r de l’ESO va gaudir de les activitats organitzades per la Biblioteca del nostre centre i la Comissió de coeducació.

L’alumnat va conèixer de mà de la professora Maria Gallego la proposta d’uns llibres molt interessants que poden gaudir a la biblioteca del centre sobre salut mental, coeducació i feminismes, i posteriorment va descobrir la diversitat construint els personatges de l’exposició interactiva Encaixa la Diversitat i la Igualtat de la URVIART, Espai de Creació Col·lectiva del Campus Terres de l’Ebre de la URV a Tortosa.

Entenent la diferència com una riquesa i posant de manifest la necessitat de treballar per construir un model de societat obert, democràtic, respectuós, cívic i cohesionador, la URVIART ens va invitar a reflexionar sobre la diversitat que ens envolta creant noves figures a l’enganxar les peces dels personatges dels il·lustradors Ignasi Blanch, Hernán en H, Marta Viladrich i Agustí Sousa.

ESCRICHE, Francesc (Cap Dep. ViP)

Violència masclista en l’àmbit familiar

També el passat mes de novembre, i també en el context del 25N, es va oferir una xerrada sobre la Violència masclista en l’àmbit familiar a càrrec de Noèlia Belmonte, coordinadora del SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) adreçat a l’alumnat de 4t de l’ESO. Primerament, va descriure què és la violència i les seues diferents tipologies. Va voler explicar cadascun dels tipus de violència, perquè tota la classe es mostrés interessada a l’instant. A mesura que els anava il·lustrant, se’ls acumulaven els dubtes, malgrat això, en va saber clarificar cadascun un d’ells. Va anomenar alguns exemples de violència i molts/moltes van quedar sorpresos al veure que moltes d’aquestes tenen pes en el nostre dia a dia sense ser-ne conscients.

Diferents tipus de violència: vicària: es troba quan un home divorciat vol fer mal a la seua exesposa usant els descendents en comú; física: la més visible i reconeguda com a violència de gènere, és tot aquell acte en què s’infligix un dany físic a la víctima a través de l’agressió directa. Aquest dany pot ser temporal o permanent; psicològica: aquest tipus de violència es caracteritza perquè la víctima es veu humiliada, menyspreada i atacada psicològicament; digital: és aquella agressió que es patix a través de mitjans digitals o telemàtics; de segon ordre: basada a infringir qualsevol mena de maltractament cap a una persona que defensa i ajuda una persona víctima de la violència de gènere; sexual: es referix concretament a aquell tipus de situació en què una persona és forçada o coaccionada per dur a terme activitats sexuals en contra de la seua voluntat, o bé en què la sexualitat és limitada o imposada per una altra persona.

Noèlia va cloure la seua presentació amb una activitat relacionada amb la lectura Paraules emmetzinades, una obra que tracta del delicat tema dels abusos cap a una adolescent per part del seu pare. Va proposar a la classe compartir tot allò que els havia sorprès o que els havia provocat un cert malestar. Agraïm molt a Noèlia i als seus companys i companyes per l’ajuda que presten a les dones víctimes de violència de gènere.

4

KARKACH, Dina; SANZ, Míriam (4t ESO B)

Des de la Comissió de Coeducació del nostre centre el passat 25 de novembre es va convidar a participar la comunitat educativa en el DIA INTERNACIONAL DE L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES amb la lectura a les aules d’un manifest.

Adaptació del Manifest amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones el 25 de novembre

«Avui, 25 de novembre de 2021, commemorem el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones i volem que totes les accions i tots els actes al voltant d’aquesta data s’estenguen a tots els dies de l’any. La lluita per una vida lliure de violències ha de ser diària.

En un món cada cop més accelerat i canviant hi ha, però, estructures que es resistixen a canviar, com ara les causes que provoquen tots els tipus, formes i àmbits de la violència masclista. D’aquestes formes de violència, n’hi ha que evolucionen, altres que sorgixen i altres que són reconegudes. A desembre de 2020 s’ha modificat la Llei 5/2008, del dret de les nenes i les dones d’erradicar la violència.

Volem destacar l’impacte i la indignació que ens produïxen les violències sexuals, les quals ens sacsegen intensament. Des d’aquí i avui, 25 de novembre, volem reiterar tot el nostre suport i la nostra empatia a les supervivents i el seu entorn. No podem continuar consentint que les jóvens i dones visquen amb por, amb la llibertat coartada per l’amenaça d’unes agressions sexuals que ja haurien d’estar desterrades d’una societat democràtica i lliure. La Llei recull per primer cop una definició del concepte de consentiment sexual, que s’entén com la voluntat expressa, emmarcada en la llibertat sexual i en la dignitat personal, que dona pas a l’exercici de pràctiques sexuals i l’avala. La prestació d’aquest consentiment s’ha de fer des de la llibertat i ha de romandre durant tota la pràctica sexual. No hi ha consentiment si l’agressor crea unes condicions o s’aprofita d’un context que, directament o indirectament, imposen una pràctica sexual sense comptar amb la voluntat de la dona.

La modificació d’aquesta Llei introduïx el reconeixement de noves formes de violència, com ara: la violència digital, que consistix en tots els actes de violència masclista i misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i altres mitjans semblants que afecten la dignitat i els drets de les dones.

No podem oblidar, però, que les xarxes socials també són un instrument de suport mutu i de sororitat, i que poden esdevenir un canal de denúncia i de visibilització de moltes formes de violència masclista. Per això, cal potenciar les xarxes socials amb perspectiva feminista, perquè esdevinguen també instruments de conscienciació i supervivència dins el sistema patriarcal.

L’esmentada modificació de la Llei també reconeix diversos àmbits en què es produïx la violència masclista, com la violència masclista en l’àmbit institucional, constituïda per les accions i omissions de les autoritats, el personal públic i els agents de qualsevol organisme o institució pública que tinguen per finalitat retardar, obstaculitzar o impedir l’accés a les polítiques públiques.

I la Llei concreta la violència masclista en l’àmbit educatiu: qualsevol tipus de violència que es produïx en l’entorn educatiu entre els membres de la comunitat educativa. La Llei, doncs, perseguix, si cal amb més força, la necessitat de prevenir i abordar la violència que es dona en els centres educatius, per acció o per omissió, amb la diligència deguda.

Malgrat l’avenç en la identificació i visibilització de totes les violències masclistes, queda un llarg camí per conscienciar la societat sobre aquestes violències, perquè, dins del ventall de reaccions, la negació i l’actitud defensiva continua sent una reacció molt habitual. Avui, però, volem emfasitzar totes les accions, individuals i comunitàries, que són fonamentals per erradicar les violències masclistes. Les accions que constituïxen una font de suport i resiliència per a les supervivents, les que demostren compromís, implicació, coratge i ètica, i les que acompanyen des de l’autodeterminació i que fan sentir les supervivents que «no estan soles», abans, durant i després de qualsevol agressió masclista.

Està en mans de totes les persones que conformem aquesta societat la dignitat d’extingir el patriarcat i la seua ideologia masclista. No podem oblidar que cal activar i connectar el sentiment de responsabilitat en els hòmens, perquè de manera individual i col·lectiva assenyalen les conductes i actituds masclistes pròpies i dels seus iguals, i se n’allunyen. Cal desobeir els mandats de la masculinitat més tradicional i dominant que es realimenta molt sovint a les xarxes i els espais digitals, i en tots els àmbits de la societat. Necessitem crear nous referents per construir milers de masculinitats responsables, lliures, igualitàries, diverses, inclusives i cuidadores.

Necessitem estendre la cultura dels afectes i les cures; necessitem vincles segurs, respectuosos i amorosos, en tots els àmbits de les nostres vides. Com diu bell hooks, «considerar l’amor com una acció, més que un sentiment, per acceptar la responsabilitat d’estimar», estimar des de la llibertat, la igualtat i el respecte.

Per una vida lliure de violències masclistes! Volem les escoles lliures de violències!

Lliures i sense por

Departament d’Educació, 25 de novembre de 2021

En el marc de la setmana del 25N, Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, la comunitat educativa de l’Institut Ramon Berenguer IV ha pogut visitar l’exposició comissionada i dissenyada i cedida per l’Institut Català de les Dones i Creación Positiva per reivindicar el dret a la llibertat sexual i seguretat de les dones en l’àmbit públic i privat.

Lliures i Sense Por és una exposició de nou plafons pensada com a recurs formatiu per reflexionar sobre què són les violències sexuals, com identificar-les, quines en són les causes i què es pot fer davant les situacions de violència.

Ens cal educar i reeducar lliures d’estereotips sexistes, en relacions sexoafectives sanes; ens cal reconèixer una violència que sovint s’ha tendit a invisibilitzar i donar-hi resposta. #25n #LesEscolesLliuresDeViolències #ProgramaCoeducat #desemmascarem

5

ENTREVISTA A NÚRIA ESPAÑA, RESPONSABLE DE L’ASSOCIACIÓ «ENGRESCATS» DE LES TERRES DE L’EBRE Bon dia, Núria, som l’alumnat de 3r ESO E i aquest any serem els qui col·laborarem amb les tasques de la protectora i us ajudarem en tot allò que faça falta.

Per això i per conèixer-vos millor, t’anem a fer unes preguntes: Com va arrancar el projecte d’Engrescats?

El projecte va arrancar fa 8 anys. Una noia que es diu Siara volia ajudar la protectora d’animals que estava a càrrec d’un home ancià de 80 anys. Aquest no volia ajuda, ja que tenia la seua pròpia manera de treballar. Llavors Siara va crear un grup de Facebook («Ajudem la protectora d’Amposta»), gràcies al qual des de llavors la protectora ha anat creixent.

Quin va ser el motiu que et va portar a dedicar-t’hi? Em van proposar ajudar la protectora i vaig acceptar. I una cosa ha portat l’altra. I així ja fa cinc anys. Ara mateix no soc la presidenta, però ho vaig ser als inicis d’ Engrescats.

Quants anys creus que estaràs a càrrec d’ Engrescats? Segurament només em quedaré dos anys més, perquè és molta faena i ja no estic tan bé físicament com abans. Deixaré pas a nova gent que segur que ho farà molt bé.

Per què et van fer presidenta? Em van proposar com a presidenta perquè era la que més experiència tenia i com era el principi, em van nomenar a mi. Després vam anar rotant; cada dos anys.

Els inicis van ser molts difícils? Sí, bastant, perquè no teníem ni aigua ni llum ni experiència treballant en una protectora i tampoc teníem ajudes econòmiques. Tot suposava un gran esforç, però entre tots vam poder sortir endavant.

Quins són els passos que seguiu abans d’acceptar un animal a la protectora?Mirem si l’animal porta xip o esperem dos dies a veure si l’amo el ve a recollir. Aïllem l’animal de la resta. Li practiquem una analítica de sang per comprovar que no patix cap malaltia. Comprovem si pot conviure amb la resta d’animals o si ha d’estar aïllat. En cas que siga compatible amb la resta, li busquem una parella per conviure.

Com a màxim podem acollir 80 animals. En cas de no tenir plaça, els animals resten a l’espera de trobar-ne a un pati situat al centre de la protectora.

En cas de trobar un animal exòtic, la protectora està adaptada per acollir-lo? No recollim animals exòtics, perquè no tenim l’espai adequat per a ells. En cas de trobar-ne algun, el derivem.

Quants animals són adoptats mensualment? Aproximadament, uns 50 animals, entre gossos i gats.

Alguna vegada t’has sentit aclaparada per rebre tants animals? Sí. Una vegada vaig rebre més de 10 animals en un dia, provinents d’un mateix propietari.

Alguna vegada has hagut de sacrificar algún animal del teu recinte? Sí, diverses vegades. Algunes ha estat per casos penals i altres perquè estaven malalts i hem hagut de sacrificar-los per no fer-los patir.

Com es finança Engrescats? Teniu patrocinadors?

No tenim cap patrocinador. Tenim moltíssims deutes, però per sort molta gent ens ajuda. Amb les donacions de la gent podem anar sobrevivint. La gent dona o bé en material o bé en diners.

Hi ha més centres educatius que participen en la recollida d’aliments i material? Què és el que es dona més o rebeu més per part de la població? De material només en dona l’Institut Ramon Berenguer IV i de menjar també participa l’Hospital Psiquiàtric Pere Mata, a part dels particulars.

Quina és la mitjana d’animals abandonats al carrer o en altres indrets dels pobles anualment?

Anualment existix la possibilitat d’haver-hi més de mil animals abandonats. És una xifra altíssima.

La situació de la pandèmia ha fet que augmenten les adopcions? Sí, perquè el fet de tenir més temps per estar amb les mascotes és un punt a favor per adoptar i també perquè traure a passejar els animals era un dels motius pels quals es podia sortir de casa.

Heu guanyat mai algun premi? Quins?

Al 2015 ens van donar un reconeixement pel treball que havíem realitzat, però no va ser pas un premi.

Quina és la documentació necessària per acollir algun animal? Es necessita el DNI i aprovar un formulari per saber si la persona pot cobrir les necessitats de l’animal. La mateixa que per a una adopció.

Sabem que col·laboreu amb la fundació holandesa Stichting Hondenzorg. Per què amb aquesta i no amb una altra? Perquè aquesta associació ens va donar molta confiança i perquè a Holanda no hi ha gairebé abandonament d’animals. El cost de compra dels animals és molt car, llavors els va millor adoptar.

Per això, nosaltres col·laborem amb ells, perquè enviem gossos per ser adoptats a Holanda.

Com funciona el protocol per enviar els animals adoptats a Holanda? N’envieu també a altres països? Utilitzem un camió preparat per transportar animals, amb refrigeració, menjar i aigua. I no, no n’enviem a altres països.

Com a conclusió final de l’entrevista, ens podries explicar alguna anècdota que t’haja marcat personalment o professionalment? Una vegada vaig arribar a la protectora i em vaig trobar una caixa amb cadellets, però atropellats pel camió de les escombraries. Només en va sobreviure un. Aquest es veu que va sortir de la caixa i va marxar com va poder, però malauradament també va ser atropellat per un cotxe. Va ser un fet que em va afectar tant que des de llavors no menjo carn.

Arribat el moment final de l’entrevista, et volem donar les gràcies per haver contestat totes les nostres preguntes i ens veiem aviat a la protectora.

FERNÁNDEZ, Mélody (professora); ALUMNAT DE 3r d’ESO E

6

L’ERUPCIÓ VOLCÀNICA DE CUMBRE VIEJA El dia 17 de febrer de 2022 a la sala d’actes ens va visitar Ramon Salas, professor emèrit de la facultat de Ciències de la Terra UB, per a impartir una xerrada sobre l’erupció del volcà de La Palma.

Va començar explicant que La Palma, també coneguda com «la isla bonita» té una superfície de més de 706 quilòmetres quadrats i és l’illa canària amb més erupcions des de fa 500 anys. Va explicar els senyals d’una erupció, sobretot va remarcar que es produïx la deformació del terreny; posteriorment, va ensenyar un vídeo de la deformació a l’illa de La Palma.

També va explicar detalladament el que va passar: el dia 19 de setembre va començar l’erupció; amb l’erupció van baixar quatre rius de lava. Es va calcular que es va formar una àrea d’entre 1200 i 3400 m e t r e s d’amplada de magma i gasos molt tòxics.

Després tots els veïns que

vivien prop de la zona van ser evacuats. Més tard es va calcular la columna eruptiva que va arribar a uns 6 km d’alçada.

Hi van emanar de material volcànic en els 85 dies que va durar l’erupció, la qual va batre el rècord de l’erupció de més durada i més intensitat.

També va explicar els diferents passos per estudiar el que havia passat: primerament, s’havia de realitzar un reconeixement; en segon lloc, s’havia de saber l’alçada de la columna; en tercer lloc, s’havia d’estudiar la tipologia dels gasos que es produïen;després s’havien de monitoritzar totes les dades i realitzar un estudi i una anàlisi geoquímica.

Ja al final, es va calcular l’activitat interna de la terra; es va realitzar una posada en comú; i, per últim, es va redactar un informe complet.

CAVALLÉ, Eudald

CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA Els passats 22, 23 i 24 de febrer, Marta Bonillo Segala, en representació del Consorci d’Aigües de Tarragona, va oferir a l’alumnat de 2n de l’ESO una videoconferència per explicar el procés de captació i tractament de l’aigua potable.

Va començar explicant el cicle natural de l’aigua i com des d’aquest punt extreuen l’aigua dels llacs/ rius i la potabilitzen per distribuir-la a les diferents vivendes. El cicle natural de l’aigua comença amb l’evaporació al mar; seguix amb la condensació que s’expressa en forma de precipitació i va a parar als rius i llacs. El Consorci d’Aigües capta aquesta mateixa aigua dels rius i llacs i, una vegada recollida, l’envia cap la planta potabilitzadora en aquest cas de l’Ampolla. Quan l’aigua ja és potable, passa per altres reactius i productes físicoquímics per potabilitzar-la del tot abans de distribuir-la a les cases. L’aigua que nosaltres ja hem usat i que no hem de tornar a usar va directa a la depuradora per netejar-la i retornarla al medi marí. Al Consorci d’Aigües tenen un dipòsit amb una capacitat de 175 milions de litres per netejar aquesta aigua durant els m e s o s d’hivern, perquè és quan hi ha m e n y s d e m a n d a d’aigua. Té un aparell per marcar el límit del dipòsit per si un sensor

funciona malament i no es regula bé la seua capacitat d’aigua i sobrix. Hi ha filtres de sorra per eliminar-ne qualsevol partícula durant el procés de potabilització; també se suprimixen metalls pesants «amb carbó actiu» quan l’aigua és ja potable. Sempre hi ha gent les 24h del dia per controlar tot el procés a una sala de control. Per l’adequada potablització és necessari el clor per netejar-la bé i potabilitzar-la de la millor manera; posteriorment aquest mateix clor s’elimina a través de l’evaporació per disminuir la intensitat de l’olor.

En acabar l’explicació, va enviar a l’alumnat una tasca per fer a través d’un enllaç i contrasenya: s’havien de formar 5 grups a la classe per qualificar tot el que havien après.

FIBLA, Aleix

7

IX JORNADES LITERÀRIES Departament de Llengua castellana i literatura

Cicle de conferències temàtiques (URV)

¿Cómo hacer una exposición oral y no morir en el intento?

El dimarts 1 de febrer ens va visitar la professora del Dep. de Filologia Romànica de la URV, Maria Dolores Jiménez López, per impartir la conferència titulada ¿Cómo hacer una exposición oral y no morir en el intento?, a l’alumnat de 1r de batxillerat D i E per donar-los una idea de com realitzar una exposició del Treball de Recerca de manera adequada.

Va començar la seua conferència remarcant una frase d’Aristòtil: «Saber expresar una idea es tan importante como la idea misma» .

El que volia transmetre la convidada és la importància de saber

defensar el treball, no només memoritzant i exposant el seu contingut.

Va insistir en els pilars bàsics d’una bona exposició oral, és a dir, un contingut de qualitat, la confiança en un mateix, la naturalitat i un bon suport visual. Els seus objectius han de ser connectar amb l’audiència, dirigir i mantenir l’atenció i fomentar la comprensió i el record dels continguts.

Seguidament, va parlar sobre l’estructura que ha de tenir una bona presentació o, més ben dit, les parts que hi ha d’haver: l’índex, la introducció, el cos del treball i les conclusions. També va enumerar i explicar breument els diferents tipus de preguntes que es poden formular al final d’una exposició.

Finalment, va donar alguns consells com per exemple; que no s’ha d’estar totalment immòbil durant la presentació; que s’ha de tenir una bona entonació i un bon volum; i, una de les més importants, que s’ha de mostrar tranquil·litat, ja que si s’està nerviós el públic ho nota.

Per acabar, va obrir un torn de preguntes amb l’alumnat per resoldre possibles dubtes.

GRAU, Jan

¿Cómo habla mi cerebro? (¿Cómo los humanos procesamos el lenguaje?)

En la segona xerrada de la professora Maria Dolores Jiménez López a l’alumnat de 1r de batxillerat, va voler fer entendre que encara que no s’ho creguessen, ho saben tot sobre la llengua castellana, i que no és tan complicada.

En primer lloc, va explicar que el llenguatge és parlar, escoltar i escriure, aspectes molt bàsics de la vida.

Fins i tot les formes més simples de l’ús de la llengua es basen en processos complexos; l’exemple que va plantejar va ser el de les dificultats que tenien les màquines a l’hora de comunicar/-se o interactuar. Quant a la fonètica va comentar que és un aspecte de la llengua molt complex, que s’impartix tots els anys a secundària i que és molt important.

Un altre objectiu de la xerrada era inculcar que havien de veure el llenguatge des d’un altre punt de vista: no és tan complicat com sembla. Va fer una comparació entre el cervell humà i la memòria d’un ordinador, ja que la memoria de l’ordinador, quan el compres, està buida, igual que el cervell, i poc a poc es va omplint.

Després, els va fer implementar unes activitats de diferents tipus, com per exemple dir si unes oracions estaven ben formulades o no; també va mostrar un text en què les lletres de les paraules estaven desordenades: un alumne, en canvi, el va llegir bé, i va dir que era perquè, si et donen la primera i l’última lletra de la paraula, el teu cervell es fa una idea de la paraula que és, del conjunt.

Arribant al final de la xerrada els va dir que la lectura és una «hipòtesi de paraules successives», perquè quan el lector veu el principi d’una paraula, s’avança a la paraula, i per això quan llegeix en un altre idioma va més lent, perquè no el reconeixes.

També va comentar que quan parla amb algú s’elabora una anàlisi mental, i que un/a alumne/a que cursa batxillerat pot arribar a conèixer aproximadament unes 80.000 paraules.

La conclusió que va extreure és que es podria dir que no s’ensenya res que l’alumnat no conega ja.

ROCA, Jack

8

IX JORNADES LITERÀRIES Departament de Llengua castellana i literatura

Cicle de conferències temàtiques (URV) «Dime cómo hablas y te diré quién eres» El dimecres 2 de febrer a l’alumnat de 1r de batxillerat C, María Dolores Jiménez López va impartir-los una nova xerrada aquest cop sobre com la forma d’escriure i parlar determina qui som.

Va començar explicant les formes de parlar i pensar dels dos gèneres, el femení i el masculí. Les diferències més destacades són que les dones parlen més «amorosament» i amb diminutius, mentre que els hòmens utilitzen més paraules malsonants, segons estudis realitzats.

Després, va explicar com les paraules «vulgars», les que utilitzen cada cop més els jóvens, poc a poc s’estan introduint a l’estil formal.

També va remarcar que el nivell/registre de llengua que s’usa pot influir a l’hora d’accedir a una faena o no, i que per la forma de parlar, es pot saber l’edat que té la persona.

Després, va ensenyar unes quantes notícies on els «forenses lingüístics» han ajudat la policia a

resoldre casos. També va explicar que fins i tot els aparells que utilitzem per comunicar-nos poden fer el mateix treball que els forenses lingüístics.

Cap al final, va compartir una mena de joc al power en què l’alumnat, mitjançant uns textos, havia d’endevinar l’edat, el gènere i el nivell d’estudis de la persona que l’havia escrit.

Ja per acabar, va remarcar com les persones inconscientment, canvien la seua forma de parlar amb les diferents persones amb qui parlen, i que ningú hauria de jutjar ningú per la seua forma de parlar.

LLUÍS, Àlex

« La vida secreta de la palabras» El dia dijous 10 de febrer l’alumnat de 1r de batxillerat B va rebre una xerrada a la sala d’actes del centre, impartida pel conferenciant i professor de Lengua y literatura hispánica de la URV, José Antonio Moreno Vilanova, que tractava sobre la recerca històrica i l’ús de les paraules.

Va començar dient que quan apareix una paraula nova el que es fa és buscar on està documentada per primera vegada (en un text antic escrit...). Els lexicògrafs estudien l’evolució de l’ús d’aquesta paraula utilitzant tant les entrades del diccionari, com la seua aparició en textos escrits fins l’actualitat, així poden saber en quin moment es va introduir la paraula a la llengua i si actualment continua usantse.

Com a exemple el professor va exposar l’aparició de paraules noves a partir de la pandèmia, ja que a partir del coronavirus s’han pogut crear paraules noves com ara «coronadiversió», «coronafesta», les quals es podran estudiar en un futur i es podrà saber quin ha estat el seu recorregut, i si continuen formant

part del nostre lèxic, o bé si continuen usant-se després de la pandèmia.

A més, la persona que es dedica a buscar en diccionaris o documents antics per saber en quin moment es van documentar per primera vegada les paraules s’anomena lexicògraf.

FLORES, Carlos

9

Fitjove Des de Fitjove es tracta d’oferir activitats d’exercici físic d’una forma més atractiva i divertida a les persones adolescents, tenint en compte la «perspectiva de gènere». Per acompanyar nois i noies en el pas de l’esport escolar a l’esport comunitari i prevenir el món de les drogues i altres conductes de risc en l’adolescència, és una forma d’estar entretingut/ a. Aquest projecte s’adreça a l’alumnat de 4t de l’ESO i s’ha implementat durant els mesos de desembre i gener amb la coordinació del Departament d’EF. Està pensat per als nois i noies adolescents dels centres d’ensenyament des del Pla Català d’Esport a l’Escola que no practiquen activitat física ni esportiva i a altres jóvens que complixen els requisits que demana la Generalitat de Catalunya de vulnerabilitat que cal valorar individualment.

Hi ha una primera fase escolar: sortida de tot el grup classe a una instal·lació esportiva de fitness per fer un «tastet» d’activitats guiades. Aquesta jornada matinal té una durada aproximada de dues hores en la franja lectiva a un centre esportiu assignat de la pròpia població per a cada grup en aquest cas de 4t d’ESO. Inclou la resposta de qüestionaris de valoració i és gratuïta.

Hi ha una segona fase extraescolar: inclou dues tardes a la setmana d’activitats guiades pagant una quota subvencionada per la Generalitat de Catalunya.

Inclou activitats de fitness pròpies de la graella del centre esportiu similars als tastets de la primera fase que normalment finalitzen amb el curs escolar, i que es poden gaudir fins als 18 anys. Cal repetir-ho cada curs.

Les activitats estan guiades per personal tècnic esportiu especialitzat i format; es realitzen amb suport musical d’interès segons la franja d’edat i amb material esportiu divers; no són competitives i de dificultat tècnica assequible i adaptable, i d’intensitat moderada. Es tracta d’activitats no pròpies de l’entorn escolar que tots els nois i noies poden elegir.

Cal recordar que ens hem d’adaptar a les circumstàncies i seguir sempre les mesures per la COVID-19 i per aquest motiu les activitats s’han realitzat sota criteris estrictes de prevenció i seguretat.

Senderisme al Montsianell Els dies 16 i 17 de febrer, l’alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Ramon Berenguer IV va realitzar una activitat esportiva de senderisme pel Montsianell, Amposta. El dimecres hi van participar dos grups i el dijous, tres grups més.

L’alumnat anava acompanyat del professorat del Departament d’Educació Física del centre i també de monitors d’un Cicle Formatiu de Tecnificació, que aprofitaven l’activitat per realitzar pràctiques de monitoratge. Van sortir tots junts a les 8:30 de l’Institut i van iniciar un recorregut caminant fins arribar al cim del Montsianell. A les 11:30 van arribar-hi, van descansar i van esmorzar. Els monitors participaven en l’activitat i eren alhora avaluats; ells s’encarregaven de guiar l’alumnat en grups. Anaven un o dos monitors amb cada grup.

A l’acabar, en la tornada a l’institut, van seguir un itinerari que s’anomena circular, és a dir, que per pujar al Montsianell van seguir un camí i per a tornar a l’institut, en la baixada, van seguir-ne un altre, per tal de conèixer diferents rutes de pujada i baixada. A les 14:00 arribaven a l’institut.

Aquesta sortida es fa cada any amb l’objectiu que tots els cursos realitzen una sortida al medi natural, i a l’alumnat de 1r d’ESO els correspon anar al Monsitanell caminant, és a dir, una activitat de senderisme.

BEL, Andrea

10

XERRADES EUSES Durant els mesos de novembre i gener, i des de l’EUSES (Escola Universitària de la Salut i l’Esport) ubicada a Amposta, i també a Girona i a Tortosa, Alba Encina va venir a realitzar una sèrie de xerrades a les hores d’EF, amb la coordinació del Departament d’EF del nostre centre, sobre esport i salut per a l’alumnat de 3r i 4t de l’ESO, i de 1r de batxillerat, en cada cas amb una temàtica diferent adaptada a l’edat.

Higiene i hàbits posturals (3r de l’ESO); Hàbits esportius per a la millora de la salut (1r de batxillerat); i Valors de l’esport i igualtat de gènere (4t de l’ESO).

Higiene i hàbits posturals

Al principi, va explicar l’anatomia de la columna, les seues funcions i les seues possibles lesions i/o deformacions. La higiene postural prevé les lesions i els problemes d’esquena.

Hi ha diverses postures vicioses que desgasten de forma permanent la columna vertebral. Les deformacions més usuals són la hiperlordosi i la hipercifosi o l’escoliosi.

La higiene postural és un conjunt de normes que afavorixen mantenir la posició correcta del cos (columna) i evitar possibles lesions o patologies.

Entre les situacions amb què cal parar més compte i adoptar postures més sanes i correctes va destacar les següents: Ús de la motxilla: Dueu-la per sobre de la zona lumbar i equilibrant el pes.

En dormir: La millor posició és panxa enlaire.

Tasques de la casa com ara planxar, aixecar pesos del terra, escombrar... s’han de fer amb estris adequats a l’alçada o la mà i sense forçar l’esquena.

Jugar amb videojocs: Useu seients còmodes i adequats amb l’esquena recta, pauta que també s’ha de seguir, és clar, per treballar a la taula d’estudi.

Canvieu de postura i estireu les cames cada dues hores.

Al final, va ensenyar una sèrie d’estiraments per poder corregir o millorar els efectes de les lesions i els problemes d’esquena. Cal evitar les males postures, perquè quan siguem grans no ens passen factura per traumes o mals desenvolupaments.

Redacció

Hàbits esportius per a la millora de la salut Al principi va explicar què vol dir sedentarisme: absència o escassetat d’activitat física. Actualment més de la meitat de la població és sedentària.

Va comentar que les dones han estat les últimes a accedir al món de «l’esport». A la televisió, per exemple, és habitual veure només esport masculí.

Va fer dir 10 hòmens esportistes i els van dir ràpid; en canvi, en va fer dir 10 de dones i els va costar.

Va passar un vídeo sobre noies esportistes en què deien «paraules lletges o despectives» que els havien dit alguna vegada pel fet de ser dones.

Va parlar també sobre l’obesitat i el sobrepès. A Espanya el 20% de la població patix obesitat. Als EUA es creu que la meitat de la població ja ho és.

Estar moltes hores assegut acaba produint malalties molt greus. Com que ara està avançant el

món de la tecnologia, hi ha més treballs en què es treballa assegut i no es practica exercici físic. Hem de compensar el temps d’activitat física i les hores que no en fem, per exemple passejant.

Hi ha dos tipus de factors de risc, els no modificables, que no poden canviar, com ara la constitució o l’edat; i uns altres modificables que sí podem canviar com el tabac, la diabetis, l’obesitat o el sedentarisme, que poden fins i tot comportar la mort. S’ha estudiat gent que passa molt de temps asseguda i gent més activa, i s’ha arribat a la conclusió que la més activa té més esperança de vida. A Catalunya el percentatge de gent esportiva és del 43,5%; a Espanya és del 39,7%.

Molta gent no dedica temps a l’esport amb l’excusa dels diners, l’horari, la falta de temps... Practicar esport ajuda a dormir millor, a millorar les defenses i l’envelliment, a prevenir malalties...

Són recomanables 60 minuts d’esport al dia per a infantils i adolescents, i 30 minuts per als adults.

MESTRE, Anna

Valors de l’esport i igualtat de gènere

Va començar dient que els valors de l’esport impliquen comportaments ideals que es manifesten a través d’actituds que es regulen a partir de normes internes i externes, amb conseqüències com la lluita contra el racisme, el masclisme, les discriminacions…

Va parlar sobre la integració: l’augment de la població ha aportat multiculturalitat i diversitat de jocs. L’esport implica integració, ja que els juga molta gent i hi ha diferents normes a cada esport que eviten la discriminació: tothom pot practicar algun esport o alguna activitat física.

Les noies també poden jugar al que vulguen, no tenen per què ser discriminades; no hi ha d’haver estereotips d’esports d’homes o de dones (igualtat de gènere). Hi ha diferents cossos i físics, per tant, als esports no hi hauria d’haver estereotips ideals, cadascú té les seues capacitats físiques segons el seu cos i les pot adaptar a l’esport que practique.

Existix, però, encara la desigualtat entre dones i hòmens que, segons la societat, encara són els que reben més protagonisme en el món dels esports, tot i que això no vol dir que les dones juguen pitjor que els hòmens. Són evidències que hem de començar a acceptar, perquè a la nostra societat hi haja cada dia un canvi més gran.

FLORES, Carlos

11

VIOLÈNCIA DE GÈNERE (Xerrada de Creu Roja) Els 22 i 26 de novembre i l’11 de gener passats la psicòloga sanitària de la Creu Roja Joana Rodríguez va vindre a explicar a l’alumnat de 3r de l’ESO els diferents tipus de violència que hi ha a la societat, però sobretot es va centrar en la violència anomenada de gènere. Hi ha molts tipus de violència en la parella: física, verbal, psicològica, econòmica, social...

Al principi de la sessió ens va demanar molt respecte durant l’activitat pel tema a tractar.

Va parlar de les diferències entre gènere i sexe, i entre la violència d’homes a dones (de gènere) i de dones a homes (domèstica). El «sexe és amb el que es naix» (biologia o fisiologia) i «el gènere és com ens sentim o com ens veu la societat com a persones».

Cadascú ha de ser lliure i/o sentir-se del gènere que vulga o que el faça sentir millor. S’han de poder fer les coses de manera que et facen sentir bé: pintar-te les ungles, practicar ballet... independentment del teu sexe, sense sentir-te condicionat per la societat o l’entorn.

També va projectar una imatge de la prehistòria en què s’observava que els hòmens de l’època tractaven les dones malament, i com tenien el rol de caçadors i defensors de la tribu, mentre les dones es dedicaven a la llar i a cuidar la descendència, bàsicament. Va fer reflexionar i opinar sobre aquest fet: Han canviat les relacions, els rols o el comportament des d’aleshores, avui dia?

Les persones no som propietat de ningú. Per exemple, és correcte dir «m’han pres la núvia»?. La persona se’n va o ens deixa perquè no hi està a gust. L’alumnat va aprendre que no som objectes que es prenen o es volen; som persones amb llibertat d’escollir on i amb qui estem.

Ja cap al final de l’activitat va fer respondre de forma anònima una mena de formulari sobre la nostra experiència amb la xerrada. També ens va dir un número d’ajuda per si vèiem o vivíem una situació de violència com les que s’havien plantejat: 016.

Va estar una xerrada molt interactiva/participativa, ja que l’alumnat va estar intervenint tota l’estona amb la Joana: va ésser una activitat en què es va estar més estona xerrant i participant que no pas pròpiament Redacció explicant.

PREVENCIÓ DEL CONSUM DE LES DROGES Un agent caporal del cos de policia local d’Amposta ha visitat el centre per impartir el primer taller d’una sèrie sobre prevenció de drogodependències portats a terme per diferents agents socials a l’alumnat de 2n de l’ESO el passat més de febrer, ja que la prevenció sembla que fins ara no està funcionant gaire bé entre els jóvens.

Les conseqüències o efectes no són els mateixos ara que som jóvens que quan som grans, ja que de jóvens som tots molt més influenciables i hem de ser conscients que alguna cosa no fem bé. Per començar ens poden imposar sancions de 600 euros per tinença de drogues il·legals.

Ha preguntat a l’alumnat si sabien el nom d’alguna droga i tothom ha dit que sí; tot seguit ha preguntat si coneixien algun consumidor i la majoria ha respost que també. Per tant el món de la droga està al nostre voltant i en qualsevol moment ens pot absorbir.

Ens ha explicat que les drogues es classifiquen en legals i il·legals. I també en estimulants, depressores i al·lucinògenes. Ens ha explicat que després del consum ve l’abús i després l’addicció, per tant cal evitar tant el consum, com l’abús i, evidentment, l’addicció.

Molts menors, la majoria, comencen amb el consum del tabac i l’alcohol, i s’actua poc amb aquests menors; en conseqüència, molts passen a drogues més perilloses. Moltes vegades ocorre perquè tenen uns referents com un germà gran o un amic major d’edat i els copien el comportament perquè volen ser com ells.

Evidentment no es pot conduir begut, perquè pot ser l’última vegada que ho fem; a part, pot comportar una sanció econòmica o penal o, com a mal menor, una formació per a aprendre per què no es bo tenir aquesta conducta ni aquestes addiccions.

MARTIN, Maria

12

APS (Aprenentatge Servei) El Berenguer, amb la Marató i la salut mental L’Ariadna i la Idoia, dues infermeres que treballen amb la Fundació La Marató, van conduir les sessions divulgatives a fi d’apropar, enguany, la realitat de la salut mental i alhora despertar l’esperit solidari a l’alumnat de 3r d’ESO i de cicles formatius de l’institut.

La Marató que organitza TV3 és un acte solidari que fa possibles les xerrades i el recapte de diners per una bona causa. Es tracta també de difondre valors com l’emoció, l’empatia, la solidaritat...

La xerrada impartida telemàticament el dia 15 de desembre pretenia la difusió dels diversos trastorns (alimentaris, bipolars, depressius, addictius...) i la sensibilització per, d’una banda, demanar ajuda en cas que no ens trobem bé i, de l’altra, evitar l’estigma de la persona malalta. No hem d’oblidar que de cada quatre persones, una patirà una malaltia mental al llarg de la seua vida.

En un vídeo van realitzar una introducció del tema.

Després, ens van passar l’explicació dels diversos transtorns mentals: 450 milions de persones i una de cada quatre al llarg de la seua vida, la patixen; un 35% dels transtorns afecten els adolescents i un 70% comencen abans dels 18 anys; són un estigma, produïxen por i dificultats per comunicar-se, depressió, problemes d’alimentació... entre moltes altres patologies que tohom pot sofrir en algun moment de la vida.

Un altre vídeo ens va mostrar l’experiència i les vivències d’algunes persones que n’han patit.

Dinamitzem el Berenguer: la Marató El grup de l’APS Dinamitzem el Berenguer que cursa 3r de l’ESO es va encarregar d’organitzar la recollida de diners per a «la Marató de TV3». Aquest grup d’alumnes el dimecres 15 de desembre van passar per les classes a avisar de la recollida que va ser el divendres 17 de desembre. Aquest any es va organitzar un sorteig en el qual es podien guanyar

La salut mental no implica només benestar mental, també emocional: és molt important per al desenvolupament de les nostres capacitats físiques i socials i ens permet fer front a l’estrès diari personal, però també col·lectiu.Per tant, és important tenir una bona salut mental.

La xerrada va acabar amb una crida a col·laborar amb aportacions econòmiques per afavorir la recerca encaminada a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.

El programa solidari de TV3 i Catalunya Ràdio, que va celebrar la 30a edició, es va retransmetre el diumenge 19 de desembre i a l’institut es van recollir ...?... euros.

Gràcies a tothom qui va col·laborar, i especialment a la comissió de l’APS Dinamitzem el Berenguer.

Redacció / Grup impulsor APS

vals per un valor de 25€ per gastar a «Recycling Sytem». Es podia col·laborar mitjançant 1€: per cada euro entraves automàticament en aquest sorteig i col·laboraves amb la Marató de TV3 per ajudar la gent que té malalties o trastorns mentals. Tots els anys s’organitza una recollida de fons per tot Catalunya per ajudar; l’any passat es va fer per la Covid-19 i enguany, per les malalties mentals.

VALLDEPÉREZ, Ferran (3r D – APS Dinamitzem el Berenguer)

APS (Treballem amb el Pere Mata)

13

APS (Aprenentatge Servei) Els nous mediadors de l’Institut Ramon Berenguer IV El passat 17 de novembre, set alumnes de tercer de l’ESO van acabar de cursar el cicle de formació impartit per Justí Pagà, psicopedagog del centre, per a ser els propers mediadors de l’Institut Ramon Berenguer IV. Aquest alumnat va assistir a tres sessions durant tres setmanes en què va aprendre què és ser un bon mediador i com detectar i resoldre situacions d’assetjament escolar, per exemple.

Si hi ha algun cas d’assetjament a l’escola, un mediador parla amb la víctima i l’assetjador per intentar resoldre el problema que hi haja entre aquestes dues persones (les parts) i això ho fan perquè és molt important una bona convivència i més

als instituts, ja que hi ha adolescents que encara estan creixent emocionalment i una mínima burla pot acabar molt malament.

ESQUERRÉ, Nil (3r D)

APS (Treballem amb la Creu Roja)

APS (Treballem amb Càritas)

16

PRÀCTICUMS «Dedicar-se a l’ensenyament és una faena molt enriquidora» La Marta Vilaró és una alumna del Pràcticum al nostre centre. Va estudiar la carrera de Traducció i Interpretació a la Universitat Jaume I de Castelló i actualment està cursant el Màster en formació del professorat d’ESO i de batxillerat en l’especialitat d’anglès. La seua il·lusió és treballar algun dia a la URV. Ha escollit realitzar les pràctiques al nostre institut, perquè és el centre que té més prop de casa seua.

Anteriorment ha cursat un altre Màster a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya).

Com la Marta vol ser professora d’anglès, està cursant les pràctiques en l’assignatura d’anglès amb la professora Montse Reverté concretament a segon i tercer de l’ESO, i també a segon de batxillerat.

El que més li ha sorprès durant les pràctiques ha estat el nivell que té l’alumnat en l’«speaking», ja que normalment és un dels aspectes o pràctiques que s’ha de millorar.

La seua proposta de millora és practicar més l’«speaking», encara que en aquest institut el nivell siga bastant o prou bo.

Pensa dedicar-se a l’ensenyament, ja que creu que és una feina molt enriquidora, perquè pots ajudar altres persones amb els teus coneixements.

Estarà al nostre institut durant el segon trimestre, unes 170 hores en total, un dia la setmana, tot i que ja hi ha estat treballant durant el primer trimestre.

A l’acabar el Pràcticum haurà de presentar una idea d’innovació i una memòria, en la qual explicarà tot el que ha après durant les pràctiques. També està elaborant una part teòrica i implementant assignatures online i alguna classe presencial a Tarragona.

En acabar, ens explica que està molt a gust a l’institut, tant que en un futur li agradaria, per què no, ser professora al nostre centre.

GRAU, Jan

«Tot segueix igual que quan ella hi estudiava» Immaculada Bel és d’Amposta, va estudiar a Reus a la Universitat Rovira i Virgili el Grau d’Economia. També va cursar el Màster d’Auditoria i Control de Gestió a IQS (Barcelona). En acabar aquest màster, va posar-se a treballar a una editorial a Barcelona.

Ara està estudiant el Màster en formació del professorat d’ESO i de batxillerat a la Universitat Rovira i Virgili per ser professora.

Va preferir venir aquí al nostre centre a realitzar les pràctiques, ja que és on va estudiar secundària i el batxillerat i perquè és d’aquí d’Amposta.

Les assignatures que implementa i treballa són Economia a 1r de batxillerat i Organització d’Empreses a 1r i 2n de batxillerat amb la seua tutora i professora Maite Audí.

El que més li ha sorprès és que tot seguix igual que quan ella hi estudiava.

A ella li agrada ensenyar, explicar i ajudar l’alumnat a entendre les coses.

Es vol dedicar a la docència, i a partir del màster vol iniciar una nova metodologia que consistix en «l’aula invertida».

Normalment les classes que impartix a les pràctiques són més aviat teòriques, encara que puga semblar una contradicció, és a dir, no s’implementen a les empreses.

Ella canviaria potser el fet d’impartir les classes més actives o que l’alumnat fos més participatiu; voldria no seguir tant el llibre de text. Ho faria implementant moltes més activitats a l’aula, ja que així és com creu que s’aprèn més.

Vol dedicar-se a l’ensenyament, ja que porta molt MESTRE, Anna temps volent fer-ho.

17

PRÀCTICUMS «Em vull dedicar a l’ensenyament» El nostre següent estudiant de pràcticum es diu Josep Joan Segarra i va estudiar Periodisme a la URV; Antropologia Social i Cultural a la URV; un Màster d’Antropologia Social i Cultural a Porto Alegre (Brasil); i un doctorat de Ciències Socials a Rio de Janeiro (Brasil).

Ha treballat en documentals per a la Televisió de Catalunya i per a una productora independent per a mitjans locals. Ha realitzat una recerca i el resultat va ser la publicació del llibre Terra Presa (per una nova política de sediments).

Ara està cursant el Màster en formació del professorat d’ESO i de batxillerat en l’especialitat d’història i geografia (URV).

Ha vingut a cursar el màster al nostre centre, perquè l’institut dona la possibilitat de la realització de les pràctiques i no tots ho fan, per tant, agraïx l’esforç de l’institut.

Josep assistix a les classes d’Àngela Pitarch, treballant i impartint història contemporània a les classes de 1r de batxillerat. També assistix a les classes de José Maria Lletí a 1r i a 3r d’ESO de socials i religió respectivament. Josep afirma que els dos docents implementen les classes de forma molt participativa: pregunten i motiven l’alumnat i fomenten la realització de moltes activitats, per això, si hagués de canviar alguna cosa , potser canviaria la forma de seure l’alumnat a les classes: els

col·locaria en rotllana, d’aquesta forma tothom es veuria les cares.

En part, es vol dedicar a l’ensenyament per provar com és aquest sector i també perquè vol continuar fent recerca.

Estudiarà a l’institut 140 hores; acaba al febrer el dia 25.

Josep agraïx a l’institut l’esforç de deixar fer pràcticums, ja que és una part molt important de l’aprenentatge per arribar amb una formació adequada.

MARTIN, Maria

«És una professió molt bonica en el sentit que acompanyes individus i grups al llarg del seu procés educatiu» Gemma Cabanes Cid és una noia de Sant Carles de la Ràpita que cursarà el Pràcticum al nostre centre durant aproximadament 4 mesos.

Ha estudiat a l’Institut els Alfacs, a la Universitat Jaume I i a la Universitat Rovira i Virgili, on ha cursat un Grau d’Història. Actualment està cursant el Màster en formació del professorat d’ESO i de batxillerat en l’especialitat de geografia i història; també té diversos cursos d’estiu i el B1 d’anglès.

Actualment està treballant al Museu de les Terres de l’Ebre i ha de compaginar els estudis amb el treball. Està cursant al nostre institut el pràcticum per qüestions laborals, de proximitat, li és més viable compaginar estudis i feina, i també perquè és un centre educatiu de referència a la comarca del Montsià.

La seua tutora al centre és Neus Arasa; ens conta que li agraden molt a nivell general els recursos TIC: fem servir ordinadors i altres recursos digitals que complementen els tradicionals; de Neus li apareix atractiu el fet que fa les classes participatives, democràtiques, horitzontals, però sobretot que transmet valors. Diu que no canviaria res al respecte d’aquestes classes, ja que pensa que la metodologia utilitzada és innovadora i alhora coherent amb els mitjans disponibles al centre.

Ella vol dedicar-se a l’ensenyament encara que la

conjuntura general del docent especialment pel que fa a geografia i història és complicada, perquè pensa que és una professió molt bonica en el sentit que acompanyes individus i grups al llarg del seu procés educatiu i vital, i en el seu camí educatiu per tal de formar persones amb esperit crític i educació ciutadana.

Quan acabe les pràctiques al centre haurà d’elaborar un treball de final de màster, que està en procés, però li agradaria focalitzar-lo a través de la perspectiva de les emocions dins del marc de la Segona Guerra Mundial.

ROCA, Jack

18

PRÀCTICUMS «Moltes coses que he estudiat al màster les he vistes reflectides en ella (Maria Prieto).»

La Inés Teruel ha vingut des de Vinaròs al nostre centre per a realitzar el Màster en formació del professorat d’ESO i de batxillerat en l’especialitat de Química. Ha estudiat a la UPF i la UOC a Barcelona la carrera de química; també ha cursat un màster de química orgànica.

Ha estat treballant dos anys amb un grup d’investigació sobre bioquímica a San Sebastià, País Basc.

Ha escollit aquest centre per proximitat, ja que viu a Vinaròs, però també perquè té molt de prestigi.

La professora amb la qual està cursant el pràcticum, és Maria Prieto García, professora de química que aquest curs impartix classes a 4t de l’ESO i a batxillerat.

Inés ajuda a impartir classe a l’alumnat de 4t A, B i G i a 2n de batxillerat científic.

El que més li agrada de la forma d’impartir classe de la professora és que fa les classes dinàmiques i divertides, la qual cosa genera motivació i confiança a l’alumnat.

Ella no canviaria res de la forma d’impartir classe que observa a l’aula, ja que moltes coses que ha estudiat al màster les ha vistes ja reflectides en ella.

Ella es dedicarà a l’ensenyança, perquè abans de començar el màster, aquesta professió era un «pla

«No és gens fàcil poder transmetre uns coneixements i uns valors a l’alumnat.»

Xavi Platero Cid és graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la Universitat de Lleida i actualment està cursant el Màster Universitari del professorat de Secundària i Batxillerat concretament en l’especialitat d’Educació Física.

No ha estudiat cap altre tipus de carrera, perquè tenia clar el seu objectiu. Des que va finalitzar l’ESO sabia que el que li agradava era l’Activitat Física i l’Esport. El seu camí va ser, a partir dels Cicles Formatius d’Esports (mitjà i superior), accedir a l’INEFC. A partir d’aquests estudis se li va obrir la porta cap a la docència.

Ha estat treballant en sectors relacionats amb els seus estudis; per sort té molta experiència laboral relacionada amb l’esport i l’activitat física. Va començar molt jove quan tenia setze anys exercint de monitor a casals d’estiu; més endavant va poder treballar com a socorrista i també va dirigir cursos de natació per a nens; va treballar com a entrenador de futbol base, tasca que encara avui dia desenvolupa.

Un cop finalitzat el grau va poder començar a treballar al Centre Esportiu Aqua Roquetes on, a part d’exercir de socorrista, realitza cursos de natació.

També va començar activitats dirigides i gimnàstica per als jubilats de Roquetes.

B», però gràcies al professorat del màster i a la seua mentora, Maria, ha descobert una professió a què es vol dedicar plenament, i aquest «pla B» del principi, s’ha convertit en una altra opció.

Està molt contenta de l’acollida tant del centre com de l’alumnat amb qui treballa, no només pel que està aprenent, sinó pel que ells li estan ensenyant.

Inés marxarà del centre el dia 8 d’abril i en total haurà romàs al centre set setmanes durant les quals haurà treballat 5 hores diàries com a mínim, a part de les hores de preparació de les classes fora del centre.

LLUÍS, Àlex Aquest curs està duent a terme pràctiques al nostre centre: primerament, havia d’observar el funcionament de l’institut, la seua normativa i com impartia les classes el professorat (tres setmanes pel novembre); en segon lloc, ha hagut d’elaborar una Unitat Didàctica i, després, aplicar-la i avaluar-la amb l’alumnat (nou setmanes entre febrer i abril), una durada total de 280 hores gairebé totes amb el seu tutor, Xavi Matheu, però també li agrada observar com implementa les classes la resta de professorat, sobretot el del Departament d’Educació Física.

En aquestes pràctiques està observant i aplicant les classes a 4t d’ESO i 1r de batxillerat en l’assignatura d’Educació física, tot i que també ha pogut assistir a sessions de tutoria.

El que més li agrada com a professor és el repte que es troba cada dia a les classes, ja que no és gens fàcil poder transmetre uns coneixements i uns valors a l’alumnat. Cada alumne/a o classe són diferents i úniques; com a professor has de ser capaç d’adaptar-te i buscar la fórmula per motivar cada alumne. La seua intenció és exercir la docència; ha vist que té certa facilitat per poder transmetre els coneixements als nens i adolescents. La seua vida sempre s’ha relacionat amb l’esport i l’activitat física i, per tant, què hi ha millor que ser-ne professor.

Pensa que seria una gran sensació que en un futur l’alumnat et puga reconèixer pel carrer i se’n recorde de forma positiva.

FLORES, Carlos

19

PRÀCTICUMS ITINERARIS FORMATIUS ESPECÍFICS DE L’INSTITUT MONTSIÀ L’institut Ramon Berenguer IV ha iniciat aquest curs la col·laboració com a centre de pràctiques per a estudiants d’Itineraris Formatius Específics de l’Institut Montsià.

Òscar F e l i p Martorell, alumne dels e s t u d i s d’Auxiliar en Vendes i Atenció al P ú b l i c , implementarà part o la totalitat de les 380 hores de formació en centre de treball aquest curs 2021-2022 a la secció de consergeria del nostre institut.

Tres dies a la setmana compartix amb les conserges les variades i complexes tasques que s’han de dur a terme en un centre gran com el nostre.

Aurora, Sònia i Pili: «Òscar ens ajuda en totes les faenes pròpies de la consergeria com un treballador més. És simpàtic, eficient i sincer. També és molt responsable, sempre vol fer faena i s’esforça per complir la faena ben feta. Estem molt contentes amb ell.»

BALAGUER, Montse (cap d’estudis)

Dia internacional de la dona i la nena en la ciència #100tífiques La Rosa Muñoz és metgessa especialista al·lergòloga que treballa a l’Hospital Clínic de Barcelona. Va vindre aquest 11 de febrer a impartir una xerrada a l’alumnat de 1r de l’ESO, a la sala de actes en el Dia de la dona i la nena en la ciència.

Va començar explicant com va arribar a ser científica, metgessa i especialista en al·lèrgies.

Va estudiar sis anys medicina a l’Hospital Sant Pau (Barcelona); un cop va acabar, va estar 4 anys estudiant l’especialitat en al·lergologia; i després quatre anys als EUA treballant a un laboratori de recerca. Després ja va tornar a l’Hospital Clínic.

Ella de petita volia ser mestra, li agradava molt explicar a la gent el que ella sabia. Però va canviar d’opinió, ja que la seua iaia es va posar malalta i aleshores va voler ser metgessa per ajudar les persones. També li agradava escriure, llegir... volia ser escriptora. Però, finalment, va decidir ser metgessa.

Quan anava a l’escola li agradaven molt les classes de biologia, les mates no gaire, però es va adonar que són necessàries. Per molt que actualment siga científica i metgessa, les mates també són importants.

Ella va afirmar que els científics són «persones normals» i que tothom pot arribar a ser científic, amb esforç i dedicació; si tu vols ho pots aconseguir, sigues noi o noia. Ella pensa que la ciència ha canviat i canviarà molt al llarg del temps.

Va pensar a deixar-se el treball alguna vegada, però si t’agrada molt el que fas, per molt que tingues uns mals dies, no te l’acabaràs deixant. A la seua família no hi cap metge o metgessa, però en tot moment la família li va donar suport.

Li encanta ser científica, li apassiona. Passa la meitat del seu temps quan treballa atenent malalts i l’altra meitat l’ocupa en recerca.

L’al·lèrgia més greu que ha viscut és la d’una picada d’abella a un noi, perquè només en picar-lo ja va caure al terra. Es tractava d’un gen que no li funciona bé, però al principi no sabien què era. Moltes vegades no saben el que té una persona i també hi ha casos en què no poden fer res per salvar-la.

Una de cada quatre persones té algun tipus d’al·lèrgia. La més nova és a la carn i la més típica és a la pols. Una persona pot tenir al·lèrgia a 30/40 aliments, no hi ha límit. Pots tenir una al·lèrgia des del naixement o no. Estan investigant si hi ha alguna cura, però de moment no la tenen.

El millor de la seua faena -diu- és quan li donen les gràcies per l’interès que ha posat, l’agraïment de les persones.

BEL, Andrea

20

CICLES FORMATIUS TALLER DE TÈCNIQUES D’ESTUDI L’alumnat dels dos grups de CAI va assistir a una xerrada telemàtica sobre tècniques de treball i d’estudi el passat 15 de novembre.

S’hi van donar consells i s’hi van mostrar diferents tècniques per tal de millorar i aprofitar les activitats de classe i implementar una bona gestió de les hores d’estudi tant a casa com a l’institut.

REDÓN, Marian

GAME OVER (INSTITUT GUTTMANN) L’alumnat de Cures Auxiliars d´Infermeria i d´Higiene Bucodental ha assistit durant aquest segon trimestre, el 13 de gener, a una xerrada d´Andreu Castro, un noi que va patir una lesió medul·lar, dins del programa de prevenció d’accidents «Game Over» organitzat per l’Institut Guttmann.

L’alumnat ha pogut apropar-se al dia a dia de les persones amb lesions medul·lars i prendre consciència de les principals causes que les provoquen accidents de trànsit en els més jóvens.

Ha estat una xerrada força útil i interessant impartida per Andreu, el qual ha compartit la seua experiència personal i els va fer adonar dels riscos que hi ha al volant i a la carretera en general, i que, en alguns casos, es poden previndre per evitar mals majors.

NAVARRO, Ana

21

CICLES FORMATIUS FORMACIÓ PRESENCIAL DE QUIRÒFAN El dilluns 24 de gener, l’alumnat del CFGM de Cures Auxiliars d’Infermeria va participar en un taller de tècniques de quiròfan, el qual va ser impartit per infermeres de l’Hospital Comarcal d’Amposta.

L’alumnat ha après les funcions d’un auxiliar dins d’un quiròfan i també la cura, la forma i l’ordre de col·locació dels equips de protecció individual coneguts, sobretot darrerament en aquests temps de pandèmia, com a EPIS. REDÓN, Marian

XERRADA SOBRE PACIENTS OSTOMITZATS L’alumnat de Cures Auxiliars d’Infermeria (CAI) gaudiren d’una xerrada online de l’Associació Catalana d’Ostomitzats (ACO) el passat divendre 11 de febrer. La seua presidenta, Neus Cols, va apropar aquesta problemàtica que afecta a Catalunya més d’11000 persones.

L’objectiu de la xerrada ha estat sensibilitzar l’alumnat i donar eines per garantir un tracte respectuós i proper dels futurs auxiliars d’infermeria envers aquest col·lectiu.

NAVARRO, Ana

22

Fòrum Jove de les Terres de l’Ebre Els dies 16, 17 i 18 de febrer es va celebrar el Fòrum Jove de les Terres de l’Ebre 2022 a Amposta.

Es tracta d’una plataforma des d’on connectar i liderar la pròpia vida; perquè els jóvens puguen conèixer i contactar amb centres educatius, amb professionals de l’orientació laboral i educativa que els oferisquen una atenció individualitzada i una ajuda en la presa de decisions per a escollir el millor camí.

El dia 16 de febrer hi va haver dues xerrades adreçades a les famílies i al professorat.

(18:30h-19:00h): Els itineraris formatius del meu voltant. Què puc estudiar? per part de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament d’Amposta a l’aula de vidre de l’Auditori.

(19:00h-20:30h): Eines per comprendre millor una nova generació d’adolescents per part d’Ona Gomis a l’aula de vidre de l’Auditori.

Fòrum Jove Collage També el dia 16 l’alumnat de 1r E i 2n D de batxillerat d’Arts va assistir al Fòrum acompanyats del professorat del Departament de Visual i Plàstica per participar en el Concurs d’Art Fòrum Jove Collage juntament amb Esardi i l’Escola d’art de Móra d’Ebre.

La prova es va realitzar al Casal jove. Primer van rebre un taller sobre la tècnica del collage i seguidament cada grup va crear la seua proposta. El premi va recaure en Rut Coronado, Daniela Draghici i Adriana García alumnes de segon de batxillerat. L’obra guanyadora serà el cartell del Fòrum jove 2023.

Així mateix el dijous 17 de febrer, l’alumnat de 4t de l’ESO D va assistir a una xerrada titulada Mites en les relacions de parella acompanyats per professorat del centre.

Redacció

Visita al MMACA Els dies 18 i 28 de febrer de 2022 l’alumnat de segon i primer de l’ESO respectivament acompanyats de professorat de Visual i plàstica, i matemàtiques del centre va visitar el museu de l’Ebre de Tortosa on hi havia una exposició del MMACA (Museu de matemàtiques de Catalunya).

Quan van arribar a l’institut al matí hi havia dos autocars esperant-los; van marxar a les nou del matí i, en arribar al museu van començar a realitzar tot un seguit d’activitats: mentre uns estaven dintre del museu treballant i/o manipulant diverses activitats relacionades amb les matemàtiques, sobretot de geometria (puzles, laberints, dominós, piràmides de nombres i tot tipus de jocs de probabilitat de

forma molt atractiva i divertida), ja que es tractava de manipular els materials i les formes, la resta (per grups de 25, més o menys) estava al davant del museu, on hi havia un parc. D’11:00h a 11:30h van esmorzar.

A l’exterior del museu va ser on van construir una «cúpula de Leonardo», és a dir, una cúpula, però realitzada amb «palets» de fusta, adequats per poder treballar l’alumnat, que després van desmuntar.

Aquesta activitat es va organitzar des del Departament de matemàtiques per ensenyar/mostrar a l’alumnat una altra manera de veure les matemàtiques i que aquestes no es limiten a «un full i un boli per realitzar quatre operacions». A la una de la tarda ja tornaven cap al centre.

Tant l’alumnat com el professorat participant van disfrutar molt: «va ser una bona i diferent jornada matemàtica», va afirmar Gemma Esparducer, professora de matemàtiques.

CAVALLÉ, Eudald

23

MEMÒRIA HISTÒRICA Commemoració del Dia Internacional de les víctimes de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat El passat 27 de gener l’alumnat de 4t d’ESO va assistir a una sessió de visionat de dos vídeos que tractaven sobre el tema de l’holocaust nazi i en els quals es pretenia homenatjar les víctimes.

En el primer vídeo van parlar diverses persones importants com l’alcaldessa de Barcelona; membres de la societat jueva de Catalunya; representants del Departament de Justícia del Parlament de Catalunya; etc.

Principalment, van parlar de les víctimes de l’holocaust que van perdre la vida als camps nazis com per exemple jueus, homosexuals, gitanos, discapacitats, etc.

«Dels sis milions de jueus que van morir un milió i mig eren xiquets i xiquetes. No oblidar l’holocaust és un deure i un dret que tenim tots i totes perquè una barbàrie com aquesta no es torne a repetir. Hem de defensar la igualtat i els drets humans; hem de seguir lluitant per un món just, sense feixisme perquè un holocaust no es torne a repetir mai més.»

Al vídeo es van encendre unes espelmes en homenatge a les víctimes i es va explicar tot el que van patir havent de treballar tot el dia en camps de concentració perquè després a sobre molts d’ells fossen assassinats a les cambres de gas.

«Actualment encara existixen mostres d’odi com l’homofòbia o l’LGTBIfòbia; hem de recordar els que se n’han anat i hem de protegir els que han de venir.

El projecte «Portes de la memòria» culmina amb la col·locació de les vuit últimes llambordes El dia 27 de gener, Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust, es van acabar d’instal·lar les llambordes stolpersteine per honorar els deportats ampostins a Mauthausen: Lluís Cid, Enrique Ferré D., Enrique Ferré B., Jacinto Forcadell, Vicente Gil, Marcelino Ortí, Miguel Tomàs i Pedro Valero. Al mes de juny ja es van homenatjar Ramon Jornet i Joaquín Tarín.

Va ser al 2005 quan es va aprovar l’honorabilitat de les víctimes de l’holocaust.

Tot va començar amb paraules i va acabar amb camps de concentració i molts de morts. No podem deixar l’holocaust només en mans dels historiadors, hem de mantenir la memòria viva.»

Després, es va passar un segon vídeo confecccionat pel Memorial Democràtic amb filmacions de més de 16 centres educatius de Catalunya amb el lema «Un dia», una recopilació de minivídeos creats per l’alumnat de diferents instituts. Cada minivídeo explicava un fet important que va succeir. Els vídeos estaven muntats de manera que hi pareixia que et contessin la pròpia història.

L’alumnat de 4t C i D va elaborar el nostre vídeo en homenatge a les víctimes gitanes de l’holocaust que es va centrar en la figura de la pintora gitana Ceija Stojka.

(Especial agraïment a Xavi Dalmau, responsable de la gravació.)

MIRAVETE, Julen MAIGÍ, Carme; MONTULL, Lluís (Coordinació grup impulsor de Memòria històrica) DEMD-Ebre Les exalumnes del projecte «Portes de la memòria», Ariadna Tomàs i Daria Torta, van participar de l’acte amb un discurs que remarcava la importància de la recerca arxivística a fi de crear relats biogràfics i, sobretot, van recordar l’experiència de conèixer i escoltar les vivències dels deportats a través dels familiars. Per finalitzar, van llegir el poema Si això és un home de Primo Levi, en memòria de totes les víctimes.

Comissió Portes de la Memòria

24

EL FUTUR ÉS TEU A LA URV El dia 16 de desembre l’alumnat de 2n de batxillerat que l’any vinent ha de cursar una carrera universitària va assistir a una xerrada organitzada per la URV (Universitat Rovira i Virgili) aquest any adreçada a cada classe per separat per la Covid.

El professor Juanjo Rofes, acompanyat de dos exalumnes del Campus, va explicar a l’alumnat l’oferta de graus universitaris, com funciona la Universitat Rovira i Virgili, el que podrien estudiar-hi, com portarien a terme i a quines seus ho podrien implementar (Tarragona, Reus, Tortosa...). Les jornades de portes obertes seran els dies 19 de febrer, 1 d’abril i 14 de maig.

Van començar amb un vídeo sobre el funcionament de la universitat en forma de presentació. Se’ls va informar de les beques i que al voltant de 1200 estudiants de tot el món cada any hi venen a estudiar.

Els va explicar que des del primer curs ja implementen classes pràctiques i que a més també poden rebre orientació laboral des d’un primer moment. Per a la gent que vol dedicarse a la docència, al final de la carrera es cursa un màster de formació de professorat.

Hi poden cursar les formacions completes de 57 graus, 55 màsters, 25 doctorats i 41 títols propis de postgrau, entre d’altres formacions i

LA LLENGUA CATALANA A LES XARXES SOCIALS Des dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i amb la voluntat de treballar un dels eixos principals del Pla de Govern en matèria de Política Lingüística, es va organitzar una xerrada per promocionar l’ús del català entre els jóvens a les xarxes socials.

La xerrada, que portava per títol «La llengua catalana a les xarxes socials», va anar a càrrec d’Albert Pagà Riera, Berti, creador de continguts i influenciador.

L’activitat es va efectuar el passat 14 de desembre a de 3r de l’ESO, i tenia com a objectius donar a conèixer la situació de la llengua catalana a les xarxes socials, explicar l’experiència personal del formador com a creador de continguts en català, fer una radiografia de la situació actual del mercat i parlar i debatre sobre els entrebancs, els reptes i les oportunitats de la relació entre xarxes socials i llengua catalana.

A les xarxes socials Berti és un influenciador de Deltebre que es va fer conegut durant el confinament: els vídeos que creava eren en català i feien riure.

A la xerrada els va donar consells per gravar vídeos. Va dir que el més important per gravar vídeos és que et sentis còmode, parlant el teu idioma, perquè, si no, es nota molt i el vídeo perd «valor» i «credibilitat». Si la teua llengua és el català i crees un vídeo en castellà i no el domines gaire es notarà moltíssim. També, com hi ha molts youtubers i influenciadors que parlen en castellà, i en català n’hi ha molt pocs, pots crear més tipus de continguts, i així és com Albert Pagà, Berti, s’ha fet famós, parlant la seua llengua, ja que és millor que et conega

l’ensenyament s’adapta al ritme d’aprenentatge d’una manera personalitzada per a cada tipus d’alumnat.

També se’ls va passar una enquesta on havien d’indicar el que volien estudiar i on, o bé si estaven segurs del que volien estudiar al 100%, per si necessitaven informació addicional. Els va informar que hi ha professorat, persones tutores, amb les quals es pot parlar i preguntar qualsevol dubte que tinguen. Els va explicar què estudiaven a cada carrera que vulguessen cursar, per exemple Arts i Humanitats, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, Enginyeria i Arquitectura... És important visitar la pàgina web de la URV si encara no es té del tot clar què es vol estudiar.

Va ser una xerrada molt completa i interessant: la URV us espera!

Redacció/ FIBLA, Aleix

gent més propera. Els va fer sortir al pati per enregistrar un vídeo sobre el que vulguessen d’una durada d’entre trenta segons i un minut. Els va dir que no tinguessen vergonya.

Va ser una activitat molt interessant i interactiva.

Coordinació LIC/ GRAU, Jan

25

EXPERIÈNCIES UNIVERSITÀRIES «No s’ha de donar mai res per perdut» Com cada any exalumnes del centre ens visiten per explicar com va la carrera que estudien i les seues experiències a la «uni».

Clàudia Domingo i Ariadna Tomàs (Ari), tenen 19 anys i estan cursant el grau de Publicitat i Relacions públiques. Es coneixen des de «parvulari» i han vingut a explicar a l’alumnat de 1r de batxillerat les seues vivències per si els interessa la carrera que estan cursant.

Clàudia estudia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona segon de Publicitat. Ari estudia a la Universitat Rovira i Virgili (URV) també segon de Publicitat.Quan cursaven batxillerat no sabien ben bé què volien estudiar, però aquest procés acaba passant i cadascú al final pren el seu camí, però sempre amb estudi, esforç i constància.

Clàudia tenia un 11,7 de nota; l’Ari, un 9,4. No s’ha de donar mai res per perdut. A l’Ariadna li va anar malament la selectivitat i ha acabat cursant una carrera. Han passat gràfics de les assignatures que es cursen a cada curs i també de les notes de tall. L’Ari al principi dubtava entre cursar Relacions públiques o Periodisme.

La diferència entre Publicitat i Relacions públiques és que la publicitat és una forma de representar les vendes d’un producte a través dels mitjans de comunicació, per exemple la televisió, la ràdio... Les relacions públiques, en

canvi, busquen enfortir/lligar els vincles entre els diferents públics d’una organització. És una carrera per socialitzar molt, per generar creativitat, sobretot realitzant molts treballs en grups.

El 60% són ballarins, músics, cantants... que també volen aprendre com promocionar-se: en aquest cas «el producte» són ells.

Cadascuna ha explicat com funciona la seua universitat: els horaris les assignatures, les instal·lacions (moltes sales per treballar en grup), les notes de tall, les sortides professionals...

Tant Ari com Clàudia han dit que compten molt més els treballs que els exàmens. Diu que allí les persones no passen de tenir un nom a un número com se sol dir perquè hi ha poc alumnat per classe!

Han comentat que les notes només són números. És molt important saber redactar bé. Els horaris van canviant al llarg de la carrera.

A Clàudia li és més fàcil aquesta carrera a Barcelona perquè allí s’ubiquen els estudis de TV3, hi ha més facilitats, el professorat és molt bo... A l’Ariadna li agraden molt les Relacions públiques i els dissenys gràfics; en canvi, a Clàudia, direcció d’agències i relacions públiques.

Aquesta carrera t’ajuda a conèixer gent; a més, viure fora t’ajuda a aprendre a cuinar, per exemple, i en general a créixer com a persona. La Clàudia viu amb els iaios (riu); l’Ariadna viu amb companys de carrera a un pis.

Ariadna a batxillerat estava molt angoixada; ara gaudix del grau perquè fa el que li agrada. Treu bones notes perquè s’ho passa bé.

MESTRE, Anna

«La carrera i el batxillerat no tenen res a veure» Helena Sagarra i Júlia Tallada són exalumnes del centre que estan estudiant respectivament un Grau de Física i un Doble Grau d’Enginyeria Química de Bioprocessos Alimentaris i van venir a explicar-nos algunes de les seues experiències.

Són carreres enfocades a la investigació en un laboratori, però són molt diferents.

Les dues van cursar un batxillerat científic. Quan van estudiar la selectivitat dedicaven unes 13 hores al dia i estudiaven amb més deteniment les assignatures que més els agradaven.

La carrera no té res a veure amb el que estudies al batxillerat: elles realitzen càlculs molt aproximats però no exactes; elaboren programacions, practiquen electromecànica o astronomia... entre d’altres disciplines.

A enginyeria t’ensenyen com aplicar les mates, i pots sortir molt preparat per resoldre diferents tipologies de problemes.

t’espaviles més ràpid.»

Creen empreses des de zero o creen un aliment i són projectes que desenvolupen durant tot el curs. Un projecte que ha realitzat Júlia consistix a crear un aliment amb unes certes característiques que a final de curs ha hagut de presentar.

Treballen molt al laboratori i a vegades interactuen a un observatori, i fa poc van descobrir una galàxia.

A Júlia sempre li ha interessat l’enginyeria química. La nota de tall a física és molt alta perquè a Catalunya només s’ensenya a dues universitats.

Al final han respost una ronda de preguntes i les que destaquen són: «Quina és la dificultat més gran a la universitat? Viure fora sense la família i fer-ho tot tu.

Les pràctiques quan compten? Un 10% les pràctiques i un 90% els exàmens.

Què és millor, pis o residencia? Pis, ja que tens la teua llibertat i

MARTIN, Maria

26

EXCEL·LÈNCIES Accèssit del Premi Ciutat d’Amposta Laia Cabré Navarro (absent el dia del lliurament), alumna de l’Institut Ramon Berenguer IV, guanyà l’accèssit del Premi Ciutat d’Amposta als millors Treballs de Recerca. « Tortosa entre mar i muntanya: evidències paleontològiques » investiga el jaciment de Sant Onofre, a Campredó, amb l’objectiu de verificar o falsar l’existència de les evidències fòssils que s’hi han trobat. A partir de mostres recollides al jaciment, Laia ha dut a terme una recerca pràctica que conté un treball de camp i tècniques de laboratori.

El resultat es va conèixer el dissabte 20 de novembre en un acte obert al públic al saló de plens de l’Ajuntament, on van assistir l’alcalde, Adam Tomàs, i la regidora d’Educació, Núria Marco, a més dels representants dels centres educatius, els estudiants que es Direcció van presentar al premi i familiars. Enhorabona!

Bojos per la química L’alumna de 2n de batxillerat Júlia Socoró Reverter va assistir a l’Acte de cloenda de l’edició 2021 de Bojos per la Química, que va tenir lloc el 27 de novembre a l’Institut Català d’Investigació Química- ICIQ (Tarragona).

Aquest curs, organitzat per la Fundació Catalunya La Pedrera, té com a objectiu principal fomentar les vocacions científiques entre el jovent. Júlia Socoró Reverter va ser una dels 22 alumnes seleccionats d’arreu de Catalunya que han pogut participar en aquesta edició. Segons la Júlia, ha estat una gran experiència que li ha permès aprendre molt sobre tots els camps d’investigació química actuals i, a més a més, ha pogut treballar en laboratoris d’investigació professionals.

Gemma Lluís Porres, guanyadora dels Treballs de Recerca de Geologia i Ciències de la Terra Un any més, des del COLGEOCAT, conscients de la importància del treball de recerca, han convocat una nova edició d’aquest concurs per premiar els millors treballs de Geologia i Ciències de la Terra realitzats per l’alumnat de batxillerat de Catalunya.

En aquesta quinzena edició, el primer premi ha estat per al treball de Laia Cabré Navarro, «Tortosa entre mar i muntanya: evidències paleontològiques», tutoritzat pel professor Josep Benavent. Gemma Lluís Porres ha estat la guanyadora del segon premi: «Creació de sistemes dunars fixats amb vegetació al Delta de l’Ebre» tutoritzat per la professora Lara Sancho.

Direcció

Les sessions que s’han dut a terme els dissabtes des de febrer fins novembre han estat en català i en anglès i hi han participat científics d’arreu d’Europa.

SOCORÓ, Júlia; REVERTER, Montserrat (professora i mare)

Desena edició dels premis IDECE Laia Cabré Navarro i Júlia Rebull Chavarria han estat guardonades en la desena edició dels premis IDECE. Amb el treball titulat «El tractament de les aigües residuals», l’alumna Júlia Rebull Chavarria, tutoritzada pel professor del Departament de Ciències Josep Albiol, ha guanyat el 4t premi, valorat en 500€. El tercer premi, valorat en 700€, ha estat adjudicat a l’alumna Laia Cabré Navarro pel treball d’investigació «Tortosa entre mar i muntanya: evidències», dirigit pel professor del mateix departament Direcció Josep Benavent.

27

FEM CIÈNCIA A L’INSTITUT

Publicació del Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta Març del 2022

Núm.

10

FEM CIÈNCIA A L’INSTITUT MARÇ DEL 2022

FEM CIÈNCIA A L’INSTITUT

Treball competencial i experimentació

NÚMERO 10, MARÇ DEL 2022

P

Suplement de Ciències Naturals de la revista A PUNT de l’Institut Ramon Berenguer IV

er al professorat de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV, el treball competencial i l’experimentació a l’aula són una prioritat. Per això, es promou el mètode científic, des de l’ESO al Batxillerat, a través de diverses activitats. A tall d’exemple, l’alumnat de Física i Química de 4t d’ESO G explica el projecte d’elaboració de sabons que ha dut a terme durant part del primer trimestre amb la professora Maria Prieto: “Hem intentat buscar la millor combinació dels reactius per poder obtenir un sabó de qualitat. Després d’alguns intents, hem trobat la fórmula perfecta. Hem aconseguit uns sabons amb color, d’olor agradable i efectius.

Hem fet recerca, hem donat una utilitat a l’oli reciclat, hem fet treball manipulatiu de laboratori, hem après què és el pH i com pot influir en el color dels sabons, hem vist com la sosa càustica en dissolució desprèn calor i tot ho hem anat recollint en un diari de laboratori.”

L’alumnat de Batxillerat fa pràctiques de genètica mendeliana amb mosques de la fruita, proporcionades pel Departament de Genètica de la Universitat de València: manipula els animals i realitza encreuaments experimentals per estudiar l’herència del color dels ulls de les mosques.

EDITA Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV COORDINACIÓ Vicent Ramiro REVISIÓ LINGÜÍSTICA Carme Maigí IMPRESSIÓ Impremta Querol, SL Tel. 977 597 100 www.querolgrup.com CONTACTE Departament de Ciències Naturals Institut Ramon Berenguer IV Carrer del Mestre Suñé, 1-37 43870 Amposta Tel. 977 701 557 www.iesramonberenguer.org info@iesramonberenguer.org DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NATURALS Josep Albiol Òscar Castell Xavi Curto Patrícia Escrivà Enric Falcó Matilde Ferrer Mercè Folch Maria Prieto Vicent Ramiro Andreu Rodríguez Lara Sancho Jahel Tomàs A la portada, un estudiant de quart d’ESO observa el seu ADN dins un tub d’assaig. A aquesta pàgina, a dalt, pràctiques de genètica amb la mosca de la fruita a Batxillerat i observació de cèl·lules al microscopi a tercer d’ESO. A sota, obtenció de sabons a quart (fotos: Patrícia Escrivà, Maria Prieto i Vicent Ramiro).

2

FEM CIÈNCIA A L’INSTITUT MARÇ DEL 2022

Paula Bosch al curs de bioquímica de la Universitat de Barcelona, Júlia Socoró a l’acte de cloenda de Bojos per la Química a l’Institut Català d’Investigació Química i Judit Ramírez al curs de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (fotos cedides).

Cursos universitaris per a estudiants de Batxillerat

L

’estudiant de Batxillerat Paula Bosch ha estat seleccionada al curs I tu? Jo, Bioquímica: “Ha estat una de les experiències més fascinants que he viscut fins al moment. Aquest curs s’imparteix cada any a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i està adreçat a estudiants de Batxillerat. Després de passar un procés de selecció i una entrevista, he pogut participar juntament amb vint-i-tres companys més de tot Catalunya. He tingut l’oportunitat d’assistir a diferents xerrades interactives relacionades amb la bioquímica, la caquèxia i el càncer, i la microscòpia multidimensional. A més, també he realitzat diferents pràctiques de laboratori fent servir tècniques com l’electroforesi, medis de cultiu o proteïnes fluorescents. Recomano molt aquest curs a tota aquella gent que estigui dubtant sobre què vol estudiar o que li agradi l’àmbit de la bioquímica i la biologia humana ja que, en el meu cas, aquest campus m’ha ajudat molt a enfocar el que vull estudiar en un futur, a conèixer molta gent amb interessos semblants als meus i, sobretot, a veure com és la vida universitària en les grans ciutats.”

La seva companya Judit Ramírez ha participat al curs d’estiu de la Universitat Autònoma de Barcelona Els microbis i jo: “Ofereix una setmana

3

de pràctiques als laboratoris de la Facultat de Biociències. L’experiència no podria haver estat millor; cada dia hem realitzat diferents pràctiques en les quals hem après a dominar diverses eines de laboratori. Els experiments et permeten utilitzar material del qual no solen disposar els instituts. Hem après a fer cultius i a utilitzar el microscopi amb fluïdesa, a més de fer diversos tipus de tincions dels microorganismes. Hi ha un ambient molt agradable amb la resta de companys i és una oportunitat per a conèixer persones de la teva edat amb qui compartir interessos. He gaudit molt d’aquesta experiència; la recomano moltíssim a qualsevol que estigui interessat en el món de la microbiologia.”

Al novembre ha tingut lloc l'acte de cloenda del curs Bojos per la Química a l’Institut Català d'Investigació Química. L'alumna de Batxillerat Júlia Socoró ha estat una de les vint-i-dues persones seleccionades arreu de Catalunya que han pogut participar en aquesta edició. Segons la Júlia, ha estat una gran experiència que li ha permès aprendre molt sobre tots els camps d'investigació química actuals i, a més a més, ha pogut treballar en laboratoris d'investigació professionals. Les sessions, que s'han dut a terme els dissabtes des de febrer fins novembre, han estat en català i en anglès i hi han participat científics d’arreu d’Europa.

L’estudiant Maria Forcadell, guiada per la professora Lara Sancho, ha desenvolupat el seu tre-

FEM CIÈNCIA A L’INSTITUT MARÇ DEL 2022

Gemma Lluís a l’ODS Youth Academy Challenge al Museu de Tortosa; Laia Cabré i Júlia Rebull a l’acte de lliurament de premis de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (fotos: web de l’Institut Ramon Berenguer IV).

El treball de Laia Cabré, Tortosa entre mar i muntanya: evidències paleontològiques, tutoritzat pel professor Josep Benavent, també ha merescut quatre guardons: el Premi Gerard Vergés del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili en la categoria científico-tècnica; l’accèssit del Premi Ciutat d’Amposta als millors Treballs de Recerca; el tercer premi de la 10a edició dels Premis de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre i el primer premi del Col·legi de Geòlegs de Catalunya.

Per altra banda, el treball de Júlia Rebull El tractament de les aigües residuals, tutoritzat pel professor Josep Albiol, ha guanyat el quart premi de la 10a edició dels Premis de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.

ball de recerca sobre l’anatomia patològica del càncer de mama amb l’assessorament de la Universitat Autònoma de Barcelona, gràcies al programa Argó. Marc Cobos i Maria Gascón han rebut assessorament per als seus treballs de recerca, tutoritzats per Andreu Rodríguez i Jahel Tomàs, respectivament, dintre del programa que ofereix la Fundació Innomnium.

Premis a treballs de recerca

E

l Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre ha declarat guanyador del XII Premi Treball de Recerca de Batxillerat el treball Interpretació climàtica de 50 anys d’història meteorològica i fenològica a la Serra d’Almos. Aquesta investigació ha estat realitzada per l’alumna Clara Campo, de la qual ha estat tutor el professor Xavi Curto.

La recerca Creació de sistemes dunars fixats amb vegetació al Delta de l’Ebre, de l’alumna Gemma Lluís, dirigida per la professora Lara Sancho, ha estat reconeguda amb quatre premis: el segon premi de la modalitat de Ciències i Tecnologia de la XIX edició dels Premis Ramon Calvo, organitzats per l’Institut Deltebre; el segon premi al millor treball de recerca de la primera edició del programa ODS Youth Academy Challenge a Terres de l’Ebre; el premi Terres de l’Ebre de la tercera edició dels premis Manuel Sales i Ferré de l’Institut d’Ulldecona; i el segon premi del Col·legi de Geòlegs de Catalunya.

La Setmana de la Ciència

D

urant el mes de novembre, coincidint amb la Setmana de la Ciència, l’alumnat ha presentat pòsters científics i experiments a l’aula, i ha participat en un concurs fotogràfic. Els millors treballs han merescut un premi i un diploma.

També s’ha pogut visitar, a l’entrada de l’Institut, l’exposició Dones de Ciència, cedida per l’Institut Català de les Dones, per iniciativa de la comissió de coeducació del centre.

L’alumnat de Biologia i Geologia de primer d’ESO, amb la seva professora Jahel Tomàs, ha assistit a una conferència sobre les espècies en

4

FEM CIÈNCIA A L’INSTITUT MARÇ DEL 2022

Xerrada a primer d’ESO sobre les espècies amenaçades al Parc Natural dels Ports, amb Víctor Reverté, i maquetes de models atòmics a tercer d’ESO, amb motiu de la Setmana de la Ciència (fotos: Jahel Tomàs i Xavi Curto).

perill del Parc Natural dels Ports, conduïda per l’educador ambiental Víctor Reverté.

L’alumnat de 3r d’ESO E, amb el seu professor Xavi Curto, ha construït els models atòmics de Dalton, Thomson, Rutherford, Bohr i Schrödinger amb materials senzills.

L’alumnat de Biologia de Batxillerat ha gaudit d’un taller científic a l’Institut. Ha estat conduït d’una forma molt propera i dinàmica per les investigadores de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona María José Barallobre, Pilar Lozano i Mar Garcia, a través de la iniciativa Biocomunica’t. “A mi, el que més m’ha agradat ha estat el

taller d’enginyeria genètica i biotecnologia”, afirma l’estudiant Júlia Socoró. “Principalment, perquè s’aproxima molt al que jo em vull dedicar i m’ha permès veure el que podria arribar a fer en un futur. Una gran experiència!”

Els estudiants de Química i Biologia de Batxillerat han visitat el Cosmocaixa a Barcelona i el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) a Terrassa. Al Cosmocaixa han participat al taller Investiga com es fan els medicaments, on han reproduït els passos d’una recerca real per trobar un fàrmac per tractar l’Alzheimer.

També han tingut l’ocasió de visitar l’exposició

Taller d’enginyeria genètica i biotecnologia al laboratori de Biologia de l’Institut (fotos: Vicent Ramiro).

5

FEM CIÈNCIA A L’INSTITUT MARÇ DEL 2022

Taller al Cosmocaixa, Investiga com es fan els medicaments, i visita a la sala d’exposicions del museu, i visita i taller de Química al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa (fotos: Lara Sancho i Vicent Ramiro).

del museu. A la tarda, han dut a terme el taller de química El canvi químic al MNACTEC, on han presenciat distints tipus de reaccions químiques.

“Una de les activitats més interessants que hem fet ha estat la visita al Cosmocaixa”, opina Paula Bosch, de segon de Batxillerat. “El museu és molt dinàmic i creatiu, conté diferents activitats i presentacions sobre els àmbits de la biologia, geologia, evolució, astronomia, etc. M’ha agradat molt, ja que mai havia visitat el museu i tornaria a repetir la visita una altra vegada.”

El cafè científic és una iniciativa que ha arribat enguany a la seva desena edició, per la qual han passat, en el seus diferents formats, científics i divulgadors de la talla de David Bueno, Marc Boada, Claudi Mans o Andreu Escrivà, entre d’altres. Enguany ha estat el torn de José Miguel Mulet, catedràtic de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València, amb una xerrada amb el tema de la seva última obra com a fil conductor. L’alumnat del Batxillerat científic, el professorat i el públic general que ha volgut assistir-hi, ha tingut l’oportunitat de preguntar al ponent sobre qüestions diverses relacionades amb la sostenibilitat, la temàtica central de l’edició d’enguany de la Setmana de la Ciència.

Segons el professor de Física i Química Enric Falcó, “JM Mulet t’agafa fort. Podríem comparar la seua xerrada amb una atracció de fira de les que et passes una estona fent cua. En pujar, primerament augmenta la velocitat de mica en

6

mica: el que et diu ja ho sabies. Després et llança al buit i et fa dubtar: ens en sortirem? Finalment, quan baixes no t’ha deixat indiferent. Com en una bona muntanya russa, m’agradaria tornar a repetir.” Montse Reverter, professora d’Anglès, opina que “JM Mulet és molt bon comunicador.

La seva xerrada, que s’ha fet curta, ha resultat molt interessant perquè ha donat dades i consells molt útils i aplicables a la nostra vida diària.

De vegades, amb petits gestos podem aconseguir molt. Molt recomanable la lectura del seu llibre Ecologismo real.” La professora de Llengua Castellana i Literatura Rosa Cugat destaca de la conferència que “ha resultat amena i didàctica, fins i tot per a persones alienes a la matèria. Un dels punts que he trobat més interessant ha estat que ens ha portat a reflexionar si realment els cotxes elèctrics o híbrids són una bona alternativa a la combustió de dièsel o gasolina des del punt de vista de la producció d'energia necessària per fer-los funcionar.”

Joan Agustí Ramírez és pare d’una alumna: “M’ha semblat una conferència molt potent, amb un contingut molt interessant i que tothom hem notat com a d’interès propi. S’han explicat problemàtiques properes, i exposat solucions no màgiques, sinó reals, i aplicables simplement modificant petits hàbits del dia a dia per aportarhi tots el nostre granet de sorra. Ha obert els ulls a certes realitats respecte a les opcions energètiques, i personalment m’ha servit per tenir una

FEM CIÈNCIA A L’INSTITUT MARÇ DEL 2022

JM Mulet parlant sobre ecologisme a la sala d’actes (fotos: Vicent Ramiro).

informació que em pot ajudar a prendre decisions a curt termini.” Mònica Campàs, mare d’una alumna, destaca l’interès “del que ha dit i del diàleg que s’ha generat després, perquè ha trencat estereotips en aquesta temàtica. Ens ha donat el seu punt de vista trencador, la qual cosa crec que ens ha fet reflexionar a tots. A més, José Miguel Mulet ha respost altres preguntes d’altres temes, mostrant la seva multidisciplinarietat. L’acte ha estat molt participatiu i engrescador. Sens dubte, hi tornaré a assistir.”

Enric Salt és professor de Biologia i Geologia a l’Institut d’Ulldecona: “El doctor Mulet ens ha fet un repàs de diferents aspectes que des del camp de l'ecologisme es defensen com bàsics per intentar revertir o minimitzar els efectes del canvi climàtic, més ben dit escalfament global, per exemple la mobilitat elèctrica, el consum de carn… però traient-los punta. Segons el meu parer, el plantejament de la conferència ha estat encertat tenint en compte el públic i l’objectiu de l’autor: despertar l'esperit crític davant mantres que es repeteixen sense, potser, massa qüestionament. En resum, una bona conferència on l’alumnat present ha escoltat altres arguments, altres visions d'una realitat molt complexa amb uns grans problemes que no tenen solucions miraculoses.” Jaume Cugat agraeix “que, de manera gratuïta, es facin xerrades d'aquest nivell. D'aquesta manera, tenim accés a contingut molt especialitzat procedent de professionals en el seu àmbit de manera vivencial a les Terres de l'Ebre. També, l’alumnat pot tenir una visió

menys abstracta de les ciències, i les lletres, en veure que hi ha professionals que primer han hagut de passar per les aules de secundària. A més, voldria ressaltar l'alta participació per part de l'alumnat. Com a persona no docent que soc, prèviament pensava que n'hi aniria poc, però no ha estat així.”

Conferències i treball de camp

L

’al·lergòloga de l’Hospital Clínic de Barcelona Rosa Muñoz ha protagonitzat una conferència per a l’alumnat de primer d’ESO amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència. El doctor Ramon Salas, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, ha ofert als estudiants de Ciències de la Terra i del Medi Ambient una conferència sobre el volcà de La Palma. Amb l'arribada del bon temps, durant la tercera avaluació, l’alumnat d’aquesta matèria de Batxillerat visitarà les mines i Museu Miner de Bellmunt del Priorat en la companyia del professor de la Universitat de Barcelona Joan Carles Melgarejo. Es faran sortides de camp a Biologia i Geologia: a primer d’ESO, al Parc Natural dels Ports i, a quart, al Parc Natural del Delta de l’Ebre. També s’han programat activitats virtuals, com una visita al Consorci d’Aigües de Tarragona a Física i Química de segon d’ESO o una conferència del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona a Biologia de primer de Batxillerat.

7

FEM CIÈNCIA A L’INSTITUT MARÇ DEL 2022

PREMIS DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA 2021

Els premis de primer cicle d’ESO han estat per a Max Ramon, de 1r d’ESO A; l’equip format per Eirian Cruz, Iván Moya, Pau Prieto i Dúnia Rangel, de 1r d’ESO B; l’equip de Mireia Ciscar, Guillem Gas, Sergi Palomanes i Sacha Velásquez, de 1r d’ESO C; l’equip d’Èrika Artells, Iasmina Baba, Miriam Estudillo i Aran Homs, de 1r d’ESO D; i el d’Aina Bailach, Alba Fosch, Pau Fosch i Martí Salvadó, de 1r d’ESO E (fotos: Jahel Tomàs).

A segon cicle d’ESO han guanyat l’equip d’Isaac Artells i Mohamed Karkach, de 3r d’ESO A; l’equip de Mario Ramos, Ivan Tomás i Pau Tomàs, de 3r d’ESO E (fotos: Patrícia Escrivà); l’equip d’Idoia Mas i Norah Falcó, de 4t d’ESO A; l’equip de Guillem Sanchez, Miquel Garcia, Hector Bayo i Jordi Solé, de 4t d’ESO B; i Denisa Bonchis, també de 4t B (fotos: Maria Prieto).

De primer de Batxillerat han estat guanyadors l’equip de Júlia Conde i Aina Reverter; l’equip de Nora Gilabert i Laia Casanova; i l’equip d’Àlex Palomanes i Nora Roiget (fotos: Lara Sancho). De segon de Batxillerat han estat guardonats Àlex Arjona i l’equip format per Sara Flos i María Díez (fotos: Vicent Ramiro).

8