6 minute read

J. literàries: teatre «Los navegantes»

Com a cloenda de les Jornades Literàries d’aquest any, l’actor de la companyia de teatre Teatro de Navegantes, Jesús Pescador, va oferir el passat 7 d’abril a l’alumnat de 1r, 2n i 3r de l’ESO respectivament sengles dramatitzacions literàries: El Zetas, Romancero del camino se Santiago i el Siglo de Oro español.

Advertisement

En la primera, El Zetas, un vell roquer de la banda Los Alacranes els va parlar de poesia i els en va interpretar a partir del cas del seu cosí Johnny, al qual no li agradava gens la poesia, però que se n’havia d’aprendre una, un sonet, sobre una princesa. Aleshores va recordar que Antonio Machado va dir que «la poesía està hecha para ser cantada». I, cantant-li el poema a ritme de «Despacito» va fer que s’aprengués el sonet i fins i tot que li agradés.

També va parlar de poetes com Antonio Machado i Miguel Hernández, i de cantautors com Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina.

MIRAVETE, Julen

En la segona, el protagonista era un peregrí del camí de Santiago que va començar tocant una «viola de roda». El personatge va explicar que havia escoltat durant tot el seu peregrinatge romanços que ell aprenia i recitava, perquè eren cançons populars. Va cantar diferents romanços com ara «Gaiferos de Mormaltán» o «L’enamorat i la mort», el qual tractava el tema de la mort, ineludible per a tothom. Va acompanyar-se també d’un llaüt àrab. Al final va recitar el romanç «El conde de Olinos», el qual li recitava la seua iaia de petit.

LLUÍS, Alex

En la tercera i última, va caracteritzar quatre personatges tractant el Siglo de Oro: El primer, el mag Merlí, un encaputxat misteriós que anunciava que Dulcinea del Toboso era víctima d’un encanteri; el segon, don Quijote de la Mancha que escenificava la preocupació per Dulcinea i que l’únic que podia lliurar-la de l’encanteri era l’escarni del seu fidel Sancho Panza, però aquest se n’hi escapolia; el tercer, va ser el mateix Cervantes que va narrar moments de la seua vida relacionats amb l’escriptura de la seua obra magna i que va fer participar el públic de 3r, a més, va nomenar un alumne cavaller dalt de l’escenari, fent-se ajudar al principi per dos alumnes més a traure’s «la disfressa» de Quijote que duia al principi; el darrer va ser el lazarillo de Tormes i va escenificar com es va alliberar del seu primer amo cec i va mostrar la seua picaresca per aconseguir deslliurar-se de la conducta egoista i aprofitada del seu amo.

En resum, va ser una dramatització entretinguda i una forma interactiva i diferent d’aprendre una mica de la història de la literatura castellana de forma divertida, fet no possible sempre a l’aula.

Redacció

El dia 17 de març es va celebrar al nostre institut les proves Cangur 2022. Aquesta és una activitat convocada per la Societat Catalana de Matemàtiques que es marca com a objectiu cada any estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través de la resolució de diferents problemes o qüestions matemàtiques. Consistix en una prova de 30 reptes matemàtics de dificultat creixent que s’han de resoldre en una hora i quart. La prova és de caràcter internacional i els problemes són els mateixos a tots els països. En total, hi van participar 67 alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO i de 1r de batxillerat. L’alumnat de 1r i 2n d’ESO va realitzar la prova de 8:30 a 10:00, mentre que la de 3r d’ESO i la de 1r de batxillerat va tenir lloc de 12:00 a 13:30.

Dep. Matemàtiques Matemàtiques i Covid-19

El passat 19 d’abril va tenir lloc una xerrada per a l’alumnat de 4t de l’ESO i 1r de batxillerat científic sobre Matemàtiques i Covid-19 per part del professor de física i biofísica de la UPC Daniel López Codina, integrant també del grup de Recerca en biologia computacional i sistemes complexos (BIOSCOM). Va començar dient que el segle XXI és el segle de les dades i de la intel·ligència artificial, i que es poden utilitzar les matemàtiques tant en biologia com en medicina. L’epidemiologia és l’estudi dels causants de les malalties i són metges epidemiòlegs els encarregats de fer-ne el seu estudi. En l’epidemiologia matemàtica treballen físics, matemàtics, enginyers de dades, informàtics, entre d’altres experts. L’alumnat va haver de realitzar unes activitats digitals que el professor els havia enviat a través del professorat del centre pel correu, d’aquesta manera podien seguir les activitats i anar fent-les al moment: han treballat un gràfic (de Xipre) de casos de la Covid-19 per cent mil habitants, i amb les dades i a partir d’una fórmula havien d’omplir una taula (model exponencial). Aquest model servix per observar si els casos augmenten o no. Després va explicar/aplicar el model de Gompertz. Als resultats obtinguts es resten els casos anteriors de manera que s’obtenen els casos nous del dia a dia. Les matemàtiques ens ajuden en moltes etapes o molts àmbits de la vida. El model empíric es basa en la ciència que servix per preveure el comportament de la pandèmia a curt termini. El projecte BIOSCOM-SC té com a objectiu fer prediccions amb 15 dies d’anticipació ja que el comportament de les epidèmies depèn de molts factors. És una eina que oferix «resultats» i amb la qual es pot obtenir per exemple «intel·ligència artificial». Un exemple serien els robots d’intel·ligència artificial. També va comentar que a la universitat n’hi havia algun. Va dir que també hi ha el model de «Kermack and Mckendrick» sobre el qual es va publicar un model anomenat model SIR (Susceptibles, Infectats, Recuperats). És a dir, els infectats són grups de gent que s’han infectat d’algun malalt, que al cap d’uns dies es recuperarà, però aquesta persona ja no tornarà a ser susceptible. De manera que, gràcies al sistema immunològic, seguint el model SIR s’obtenen els susceptibles, els infectats i els recuperats. També s’han de comptabilitzar les persones que estan vacunades. Les mascaretes, el gel hidroalcohòlic, les distàncies, el confinament..., tots aquest factors també han frenat una mica la Covid. Finalment, va comentar que una persona, quan s’infecta, els primers dies no infecta, és al cap dels dies quan infecta els altres. MESTRE, Anna

Canvis en l’adolescència

La xerrada que va tenir lloc el 4 d’abril per a l’alumnat de 1r d’ESO va anar a càrrec d’una professora del Grau d’Infermeria de la URV amb la intervenció de tres alumnes Judith, Andrea i Amanda, com a una activitat més de la seua formació; elles van explicar que en l’adolescència s’experimenten molts canvis físics: als nois, per exemple, els canvia la veu i comencen els coneguts galls; els creixen pèls per tot el cos; els creix l’aparell reproductor i els surten grans. En canvi, a les noies, els augmenten els pits; comencen a tenir la menstruació; els surten grans, els augmenten els glutis i se’ls fa més petita la cintura. A més, nois i noies comencen a despendre una olor hormonal característica i és molt important tenir més cura de la higiene: ús de colònia, dutxa diària i, en les noies, el rentat de cabell, dia sí dia no, no cal cada dia. Quant a la menstruació van explicar que al principi és irregular, que dura entre tres i set dies, que al principi surt molta sang, però que quan ja l’has passada diverses vegades en surt menys; van explicar diferents maneres d’evitar embrutar-te: van expicar què és el tampó, les compreses, el protector íntim i, per últim, la copa, sobre la qual van fer especial incidència, ja que és reciclable, neutralitza l’olor i és molt fàcil de col·locar. A l’acabar la xerrada, van regalar a les noies una bossa amb tampons, compreses, un protector íntim i un petit fullet informatiu on explicava com col·locar un tampó, una compresa, un protector íntim o una copa. CAVALLÉ, Eudald

This article is from: