A PUNT 47 - Març 2021 by Institut Ramon Berenguer IV

CONSELL DE REDACCIÓ

BERNALTES, Lucrècia (clàssiques-direcció) GELLIDA, Rosa (CF) PALLÀS, Amparo (castellà) PALOS, Mireia (matemàtiques) RAMIRO, Vicent (biologia) REVISIÓ LINGÜÍSTICA

MAIGÍ, Carme (català) COORDINACIÓ

ARQUÉS, Oleguer (català) LOGOTIP

GIL, Miquel EDITA

INS Ramon Berenguer IV Av. Músic Sunyer, 1-37 Tel.: 977701556 e-mail: e3000329 xtec.cat http://www.iesramonberenguer.org IMPRESSIÓ

Impremta Querol, SL Tel.: 977597100 DIPÒSIT LEGAL: T- 1 6 4 9 - 2 0 0 6

REDACCIÓ (3r d’ESO E) ARASA, Fiona BRULL, Ainoa El HAROUK, Jesmina HANNOU, Amal JIMÉNEZ, Íker LIU, Haowei (AA) OUDJAID, Douaa (AA) PÉREZ, Manel POP, Sergiu REINA, Ismael TORRES, Clàudia VALLS, Laia

SUMARI PORTADA: ...1 Sumari.........................................................................2 Proves diagnòstiques de 4t ........................................3 X.Malalties transmissió sexual/X.CAI(ostomitzats).4 P.Engrescats/X.Bucodental (Oral B) .....................5 Dos tallers sobre Educació financera ..........................6 X. Esport i salut/ Fisioteràpia ......................................7 Experiències universitàries .........................................8 Experiències universitàries .........................................9 Experiències universitàries .......................................10 Jornades Portes Obertes / X. informativa URV....11 NADAL: Mascaretes ViP/ AA /Nadal a classe ...........12 APS: mascaretes /Marató TV3 /Madiació .................13 Treballs de batxillerat .................................................14 Dibuixos de l’ESO.....................................................15 P. Erasmus +/ Entrevista: Literatura popular...........16 J. Literàries / X. Ciberasetjament .......................17 COEDUCACIÓ: 25N/ Manifest 25N (1) .....................18 X. i T. Violència gènere (ViP) / Manifest 25N (2)...19 PRÀCTICUM’s: Thaís / Aleix ......................................20 PRÀCTICUM’s: Lídia /Arantxa ..................................21 PRÀCTICUM’s : Sílvia/Joan Antoni ...........................22 P. Portes a la Memòria: X. Memòria per no oblidar....23 DONES: EF/CN/ViP ...................................................24 Dia Llengua Materna (AA)/ Orientació de 4t ..........25 EMPRENEDORIA: logos i producte) ..........................26 EXCEL·LÈNCIES: P. equiproubullying//DENIP21 ....27 CONTRAPORTADA: ...28 Notes:(Portada, pàgines 12 i 13 i contraportada, coordinades i elaborades pel Departament de ViP) (*J.: Jornada/es) (*P.:Projecte/ «Portes») (*X.: Xerrada/es) (*T.:Taller)

PROVES DIAGNÒSTIQUES DE 4t D’ESO Avaluació Educació Secundària Obligatòria Aquesta és una prova que avalua les competències i coneixements bàsics que ha d’haver adquirit l’alumnat al final de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) en competència comunicativa lingüística (llengua catalana, castellana i estrangera (anglès), i en aranès a l’Aran), en competència matemàtica i en c o m p e t è n c i a cientificotecnològica. Consistix en una avaluació externa de caràcter formatiu i orientador que vol ser una eina al servei dels centres, del professorat i de l’alumnat per impulsar la millora global del sistema educatiu català. És una activitat educativa i, com a tal, té caràcter obligatori, atès que està configurada com un dret i un deure de l’alumnat. Aquest és el desè curs que s’aplica, concretament enguany es va efetuar els dies 17 i 18 de febrer.

Així doncs, els dies 17 i 18 de febrer es van poder començar a realitzar les mencionades proves diagnòstiques o proves d’avaluació de competències bàsiques de 4t de l’ESO. La primera prova va implementar-se el dia 17 i va ser la de llengua castellana, en la qual van haver de respondre tres comprensions lectores sobre els textos següents: 1) EL FIN DEL CAPITÁN BLAY, de l’obra El embrujo de Shanghai de Juan Marsé, de la qual van haver de respondre onze preguntes de comprensió i també de gramàtica. 2) LA IMPORTANCIA DE LA MEMORIA de l’obra La complejidad de la memoria de José María Ruiz, de la qual van respondre sis preguntes més. 3) INTERNET Y NUESTRA MEMORIA de l’article periodístic de Abraham Alonso Internet afecta cada vez más a nuestra memoria de la qual van respondre nou preguntes més de contingut. I, al final, van haver d’escriure una redacció d’unes 125 paraules explicant una anècdota de la seua infantesa.

La quarta competència, ja durant la segona jornada del dia 18, va ser la de llengua catalana. L’alumnat va enfrontarse a tres comprensions lectores i diverses qüestions gramaticals: La primera era EL SENYOR ASCHENBACH ARRIBA A VENÈCIA de La mort a Venècia de Thomas Mann; la segona va ser A QUI BENEFICIA EL TURISME?, un article de Jordi Maluquer; i la tercera va ser NO ÉS TURISMEFÒBIA, ÉS BARCELONAFÍLIA d’un altre article periodístic d’Eva Arderius. I, per últim, van haver de desenvolupar una redacció amb el tema Avantatges i inconvenients si es dupliqués el nombre de turistes al teu poble o ciutat. La darrera competència treballada va ser la cientificotecnològica. Primerament, van haver de respondre o resoldre sis preguntes sobre biologia del text titulat LES CRISPETES; tot seguit, set activitats de física i ciències naturals a partir del text L’AIGUA, UNA SUBSTÀNCIA MOLT ESPECIAL; a continuació, set preguntes més sobre PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ D’ALIMENTS, també de caire biològic; i, per acabar, sis qüestions més sobre el tema ELS FERROCARRILS de caire químic, tecnològic i biològic. Realment va ser tota una veritable marató de qüestions competencials diverses i essencials, però també, algunes, un tant complicades, que van haver de solucionar entre una hora i una hora i quart, segons la prova. Ja veurem com han anat!

La segona prova, també el dia 17, va ser la de matemàtiques. Durant una hora van haver de resoldre una sèrie de problemes sobre càlcul, àrees i perímetres, equacions i gràfiques d’àmbit matemàtic. La tercera prova del dia va ser la d’anglès, durant la qual van dur a terme dos listenings: BABYSITTING i GRETA THUNBERG ; dos reading comprehension: PLASTIC, WHAT A WASTE! i AGUSTÍ GASOL: WE HAVE TRIED TO BE A REGULAR AND CLOSE FAMILY; i, per últim, van haver de respondre un writing d’entre 80 i 95 paraules.

TALLER DE PREVENCIÓ D’INFECCIONS DE TRANSMISSIÓ SEXUAL (ITS) Aquest taller el va organitzar la Fundació Doctor Ferran i el va dirigir Gemma, una infermera de l’Àrea sanitària de Tortosa. L’activitat, adreçada a tot l’alumnat de 4t d’ESO, es va realitzar els dies 19 i 20 de gener. El taller es va implementar amb l’ajut d’un power point , en el qual s’anaven projectant frases relacionades amb el tema de la xerrada; l’alumnat havia d’anar dient si estava d’acord o no amb allò que afirmaven les frases, i també, en alguns casos, dir si eren certes o falses, segons els seus coneixements. Els estudiants a l’hora de respondre donaven la seua opinió personal i, fins i tot, alguns exemples de casos, ja siga propis o d’altres persones properes. En alguns casos, Gemma desmentia algunes de les idees més comunes de la societat, com ara poden

ser «Treure el penis de la vagina abans d’ejacular evita sempre un embaràs», el que es coneix com «marxa enrere». Gemma va explicar que no és veritat, perquè hi ha un líquid preseminal que pot fer que et quedes embarassada igualment. D’altres frases i creences serien «Com més gemega una persona, més plaer està sentint.»; «El sexe anal no fa mal.»; «Si comences a embolicar-te amb algú, has d’arribar fins al final, si no, no haver començat»; «La primera vegada fa mal»; ... En el taller també es va parlar de l’avortament, de les pastilles anticonceptives i del VIH, més conegut com la sida: com es pot transmetre, els problemes que tenen les persones que el contreuen, com es pot transmetre i com no ... Una de les preguntes més plantejades per l’alumnat va ser si el condó és molt resistent a l’hora de ser utilitzat. Gemma per demostrar que sí, va fer una prova amb un preservatiu i un vibrador. El resultat va ser que és molt resistent. Va ser una experiència en què l’alumnat va acabar tenint les coses una mica més clares i va aprendre aspectes que creia que sabia i no era així.

TORRES, Clàudia

Xerrades pacients ostomitzats L’alumnat de Cures Auxiliars d’Infermeria (CAI) participaren en una xerrada en línia de l’Associació Catalana d’Ostomitzats (ACO) el dijous 21 de gener. La seua presidenta, Neus Cols, va apropar aquesta problemàtica que afecta Catalunya més de 11.000 persones. L’objectiu de la xerrada va estar sensibilitzar l’alumnat i donar eines per garantir un tracte respectuós i proper dels futurs auxiliars d’infermeria a aquest col.lectiu. REDON MIRALLES, M. Antonia M. (professora)

I TU? T’ENGRESQUES? Un any més, l’alumnat de 3r d’ESO G del nostre institut treballa el projecte anual «Engrescats i Engrescades del Berenguer». Com a producte final del trimestre hem engegat una campanya de recollida d’aliments i productes de primera necessitat que la protectora d’animals Engrescats d’Amposta necessita per proporcionar una vida més digna als animals que hi viuen i que cuiden.

Fins a finals de febrer es podien fer donacions i aportacions al hall de l’institut, on vam preparar un cartell informatiu i unes capses on dipositar qualssevol dels productes que demanàvem: aliments, mantes, accessoris de joc i de cura, productes de neteja i sanitaris, etc. I tu? T’engresques?, aquest era el nostre lema: gràcies per la vostra col·laboració i per deixar-vos engrescar. Engrescats i Engrescades del Berenguer

XERRADA INFORMATIVA AMB ORAL B El passat dia 2 de febrer el grup del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Higiene Bucodental de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta vam participar en un taller dinàmic i interactiu sobre els diferents productes de la marca Oral B. Vam repassar diferents coneixements com la importància d’un correcte raspatllat, així com l’ús d’una bona pasta dental. Al finalitzar, ens van obsequiar amb diferents productes de la seua marca per poder practicar una correcta educació bucodental. Des d’aquí volem agrair a l’equip d’Oral B el fet d’haver-nos donat l’oportunitat de participar en aquest projecte de salut. REDON MIRALLES, M. Antònia (professora)

Tallers d’Educació financera Administrant els teus diners El passat dijous 17 de desembre, als grups de 4t B i 4t F d’ESO se’ls va implementar una xerradataller d’una hora de durada per part d’un professional del món de les finances, en Jordi, concretament del món de la banca. L’activitat va estar promoguda per Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC) i va tractar el tema «Administrant els teus diners». A l’alumnat se li va repartir una fitxa amb teoria i activitats de la sessió: «Administrar els diners no és només un problema de QUANT es guanyarà, sinó també de COM i EN QUÈ ho gastarem. A més, hi ha tres objectius: 1- Identificar i controlar els propis ingressos i despeses 2- Elaborar un pressupost personal 3- Entendre la necessitat d’un «fons d’emergència» El senyor Jordi va formular una sèrie de qüestions a l’alumnat sobre despeses (fixes, variables i discrecionals), ingressos, salaris, treball, etc., és a dir, el que seria un PRESSUPOST. Sobre cadascun

d’aquests conceptes va exposar exemples i diversos supòsits perquè l’alumnat ho entengués. L’objectiu final de l’activitat, com deia el títol concret de l’activitat, era aprendre a saber administrar els nostres diners de forma correcta per poder suplir totes les necessitats bàsiques, però també les possibles eventualitats. També van escoltar una emissió de Radio EFEC on es plantejava el cas d’una persona que demanava consell per poder administrar les seues finances.

OUDJAID, Douaa

(In) Forma’t per decidir El dia 18 de febrer a les classes de 4t d’ESO B i F que cursa economia hi va haver una altra xerrada per part de l’EFEC amb la direcció de la Lluïsa, una altra professional del món de la banca, en aquest cas sobre el tema «(In) Forma’t per decidir» (el dret dels consumidors és el dret a la informació). L’objectiu d’aquest taller era conscienciar que no s’han de prendre decisions financeres i/o econòmiques a la lleugera o incorrectes (o reduirles al màxim) i , alhora, incrementar la possibilitat de triar les millors opcions, per a la qual cosa és bàsic millorar el criteri individual i informar-se adequadament. La xerrada anava a càrrec, com ja hem dit, de la senyora Lluïsa. Ella plantejava qüestions a l’alumnat i ells i elles anaren responent segons el seu criteri o des de la seua poca experiència. Els va advertir sobre el fet de pensar abans de decidir; sobre els principals drets dels consumidors; sobre tenir informació clara, completa, veraç, per escrit i sempre disponible. Hem de tenir la informació per escrit per poder llegir-la i entendre-la bé; hem de tenir la possibilitat de poder plantejar tots els nostres dubtes, comparar amb possibles alternatives i poder conservar la documentació. Quant a la publicitat financera, sempre hem de valorar la publicitat de forma crítica i no creure’nsho tot a la primera, sinó analitzar bé «el que ens estan intentant vendre».

OUDJAID, Douaa

ESPORT I SALUT L’última setmana lectiva abans de les vacances de Nadal, entre el 14 i 18 de desembre, Víctor Borja, un noi que just aquest curs passat s’ha graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) a l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSE) d’Amposta va passar per les classes de 1r de batxillerat per oferir una xerrada sobre esport i salut, amb la col·laboració del Departament d’Educació Física del nostre centre.

En primer lloc, va explicar-nos la situació de les dones dintre del món de l’esport i ens va dir que les noies tenen molta més dificultat a l’hora de practicar professionalment un esport i que les desigualtats que hi ha entre el gènere masculí i el femení són encara molt notables i evidents, ja que elles estan invisibilitzades. Ens va posar l’exemple de les Olimpíades: en els primers temps els països no inscrivien cap dona, però amb el pas de les convocatòries aquesta estadística ha anat revertint, fins que actualment hi participa quasi el mateix nombre de dones que d’hòmens. En segon lloc, va parlar-nos sobre els esports que són més practicats tant a nivell mundial com a nivell territorial. Ens va mostrar unes gràfiques on es veia clarament quins predominaven. Ens vam quedar amb la boca oberta quan vam veure, per exemple, que el tercer esport més practicat a Espanya és la caça. Després d’haver aprofundit en el món de l’esport, va centrar-se en la salut i els hàbits saludables. Ens va explicar que per a estar en forma no només s’ha de practicar esport, sinó que també s’ha de portar una rutina saludable (beure aigua, menjar bé, descansar...) que també és molt important per a poder tenir una vida sana. Va acompanyar la sessió amb exemples visuals com ara una gràfica amb els països on hi ha més obesitat del món i imatges on es podia evidenciar la diferència entre uns hàbits sans i uns altres mancats d’activitat física i de rutines saludables. Per últim, ens va exposar un tema molt curiós: el sedentarisme, un problema que molta part de la població té. Una persona sedentària és aquella que no practica més de 30 minuts d’esport diari i es passa tot el dia asseguda o sense moure’s. Ens va preguntar si algú creia que portava aquesta vida i molta gent va alçar la mà, demostrant així que, ja sigui volent o sense voler, hi ha una gran part de l’alumnat que és sedentari. Com a curiositat, ens va passar un vídeo on s’explicava que aquest hàbit augmenta el risc de mort, ja que com a més hores ens estem assegudes i asseguts, hi ha més probabilitats de morir i no viure tant de temps com una persona que sí seguix els hàbits saludables. En conclusió, va ser una xerrada molt educativa i interessant que hauria d’arribar a gent de totes les edats; tothom hauria de reflexionar i prendre responsabilitat i consciència sobre aquest problema que afecta la població més jove, però també la més Col·laboració: VIVAS, Mar (1r batx. D) gran.

FISIOTERÀPIA I SALUT El dia 21 de gener, la classe de 1r de batxillerat D va participar en una xerrada dirigida per Lydia Mestre, alumna que estudia fisioteràpia a l’EUSES d’Amposta. La xerrada no va poder ser presencial, ja que ens tocava quedar-nos a casa. Tot i que va faltar l’escalfor i la companyia d’estar cara a cara, Lydia va tractar dos temes molt interessants. En primer lloc, va parlar sobre els problemes que la mandíbula pot sofrir a causa de portar la mascareta. Va començar introduint les parts que formen la mandíbula i les diferents funcions que fa cadascuna per a així poder entendre la resta d’explicacions. Tot seguit, va passar a explicar-nos la part principal de la xerrada. Ens va dir que la mascareta afecta bastant la nostra mandíbula per unes quantes raons. La primera és que al portar aquesta protecció sobre la boca i el nas, ens acostumem a fer moviments tant voluntaris com involuntaris amb la mandíbula per a pujar-nos la mascareta quan ens cau, arreglar-la si la portem torta o simplement per a jugar amb ella. En lloc de fer tot això amb les mans, ho fem amb la mandíbula, i això comporta fer una sèrie de moviments que fan que aquesta s’acabi carregant i ens acabi fent mal. Un altre motiu d’aquest dolor pot ser causat per les gomes de la mascareta. Tot i que no ens n’adonem, les gomes que la subjecten i que ens passem per darrera les orelles fan que s’acumuli molta tensió a la part darrera de l’orella. Aquest dolor es pot estendre fins algunes parts de la cara com ara la mandíbula. També va fer menció que portar mascareta en temps de pandèmia no només afecta la mandíbula, sinó que també pot provocar dolors de cap o bé de cervicals, ja que les gomes ens tiren el cap endavant i aquesta zona s’acaba carregant. Ens va donar algunes solucions per evitar i solucionar aquest malestar. Hi ha alguns exercicis que s’han de practicar amb una/un terapeuta, però també n’hi ha d’altres que podem anar fent a casa perquè el preu de la nostra salut no sigui el dolor i el malestar. La segona xerrada va anar sobre el tractament de les lesions de les/els esportistes professionals de l’Ebre. Va començar dient-nos que cada esportista té un pla personal de rehabilitació, ja que cada cos és un món i cada lesió és diferent per a cadascú. Llavors, va passar a posar-nos exemples més concrets. Ens va parlar sobre Carlos Bellès (jugador de pàdel), Núria Gas (patinadora), Anna Cardona (atleta) i Anna Aida Martí (nadadora). De cada una d’aquestes esportistes ens va explicar quin tipus de lesió havien tingut i quins tractaments, exercicis i activitats havien fet per a poder tornar a competir. Ens va exposar el pla de cadascuna i ens va deixar ben clar que amb força, ganes i voluntat van poder aconseguir el seu objectiu: poder tornar a fer la seua vida com a esportistes. Llavors, a la videotrucada va entrar Anna Aida Martí per explicar-nos de primera mà la seua història. Ens va dir tots els processos que va haver de passar per recuperar-se de la lesió. Tot i que per a ella va ser dur, mai va perdre la il·lusió de tornar a nedar. Aquestes dues xerrades ens van deixar dues coses ben clares: que hem de prendre consciència del nostre benestar i cuidar la nostra salut per a no patir malestar i dolor a causa de la mascareta i que si en algun moment de la nostra vida tenim alguna dificultat o impediment que ens impossibilite fer allò que més ens apassiona, hem de lluitar i no rendir-nos fins aconseguir una millora que ens ajude a reprendre el que ens fa sentir vius i vives.

Col·laboració: VIVAS, Mar (1r batx. D)

EXPERIÈNCIES UNIVERSITÀRIES El dia 11 de gener tres antics alumnes del nostre centre van iniciar la sèrie de xerrades sobre experiències universitàries i per donar el seu punt de vista a l’alumnat de primer i segon de batxillerat, perquè s’animen o es decanten per una carrera o una altra.

«No tingues temor de cursar un doble grau, si t’organitzes, ho portaràs bé» Sergi Solà és d’Amposta, va ser alumne del nostre institut i hi va cursar el batxillerat científic. No té gaire bons records de l’època de batxillerat, ja que només començar ja t’estaven manant un munt de tasques i pressionant-te. Al 2019 hi havia una nota de tall de 7,6, però al 2020 va augmentar a 10,5. Actualment estudia a Lleida el Doble grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) a l’Institut Nacional d’Educació Física (INEFC) i d’Educació Primària (UDC), perquè li agrada molt el món de l’esport. L’INEFC té les millors instal·lacions a Lleida. Per anar fins allà en autobús tardes quatre hores! Si tens cotxe, és molt millor. «Es munten les festes bastant bé», diu en Sergi. Li agrada molt la carrera, perquè li ensenyen a ensenyar i en treu aquest aprenentatge. L’INEFC de Lleida està molt bé, perquè tenen molt bones instal·lacions. Estudiant aquest doble grau pots treballar com a entrenador, monitor, director esportiu, professor, etc. Si t’organitzes bé ho portaràs bé i tindràs fins i tot temps lliure. Les classes en línia no li agraden gens. Han d’anar a Lleida a realitzar els exàmens. La seua experiència de quan va arribar és que no passa res especial, però que està prou bé. No fas amistats fins al primer any. El primer any va estar a una residència d’estudiants on t’ho has de fer tot tu!, per exemple cuinar, netejar, rentar-te la roba, i és bastant car. Però ara que ja cursa segon ja «s’ha pogut agafar» un pis amb companys que va conèixer l’any passat, quan estudiava primer. Diu que és molt millor i que et surt molt mes rendible. Actualment no practiquen cap esport per la situació de la COVID-19. Al final de la xerrada va passar un vídeo d’uns sis minuts de «Presentació INEFC Lleida».

«L’examen de química dura 5 hores» Amàlia Fosc cursa estudis de biologia a la Universitat de Barcelona (UB). Va comentar que no tenia clar per què o per quina carrera decantar-se; no sabia si estudiar biologia, biociència o química, i al final es va decidir per la carrera de Biologia a Barcelona. L’assignatura més complicada és química, ja que, per exemple, l’examen pot durar 5 hores! Es realitzen moltes activitats i això fa que l’horari siga variable. Com a experiència personal diu que un cop arribes allí no coneixes res ni a ningú! Trobava molt a faltar vindre a l’insti amb els seus companys i companyes de classe, però diu que al final t’acostumes i acabes fent molts amics i amigues que et poden passar els apunts, per exemple. L’any passat a la seua classe eren més de cent persones i aquest any en són unes vuitanta.

Per últim, va dir que el Grau de Biologia té moltes sortides, és a dir, que pots treballar per exemple a un hospital, com a farmacèutica, etc. Totes les classes són en línia, tret de les pràctiques que són presencials.

«Les classes són tan grans com a les pel·lis» Ariadna Roig també estudia Biologia a la UB. Va triar biologia perquè «toca una mica tots els temes de ciències». Les notes de tall per ingressar a la universitat aquest any han augmentat. Al campus hi ha gespa i diu que abans s’hi organitzaven grans festes, però amb la situació de la COVID-19 ja no. El primer semestre és igual que cursar tercer de batxillerat. L’examen de química dura 5 hores! Una bestiesa, no? Comenta que el segon semestre el van cursar en línia. La teoria «no té llibres», tot funciona per apunts, i resulta molt complicat, perquè el profe entra, endolla un pendrive, posa el power i comença a explicar: tot va molt ràpid. Però, et poden passar els apunts. Té classes en línia dimarts i dijous. Abans les classes de divendres eren presencials, però ara ja no. El primer any van realitzar dues sortides de camp, i enguany que cursa segon, doncs també n’han organitzat dues. Com a experiència personal diu que allí tots ens pareixem, que et trobes amb persones totalment diferents a tu, però que al final pots arribar a connectar amb elles com a companys/es. Abans de la COVID-19, cada mes s’organitzava una festa en què s’ajuntaven estudiants de moltes universitats. Ella recomana el pis abans que les residències, perquè et fas més independent i t’ho fas tot tu. Quant a convivència tot va bé, però diu que al pis potser sigues amic/ga de tots, però fas molts amics arreu. Per últim, ens va dir per animarlos que hi ha unes beques que t’ajuden a pagar el pis i la resta de despeses. BRULL, Ainoa

EXPERIÈNCIES UNIVERSITÀRIES «Es va adonar que hauria d’esforçar-se molt més.» L’1 de febrer a les 10:00 h a la sala d’actes del nostre institut, van visitar-nos dos antics estudiants més per oferir una xerrada sobre la seua experiència universitària a l’alumnat de 1r de batxillerat tecnològic. Eloi Garcia en aquests moments està estudiant el segon any d’Enginyeria mecànica a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. A la seua classe són només 30 alumnes. Va contar que ell no era especialment un bon estudiant a batxillerat i, quan va arribar a la universitat, es va adonar que hauria d’esforçar-se molt més. Àngel Gascon en aquests moments està cursant el segon any del grau d’Enginyeria informàtica a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. A la seua classe són 150 alumnes. Cada quatrimestre es cursen cinc assignatures; en total deu assignatures cada curs. També ens van insistir que les matemàtiques són fonamentals. Van comentar que els primers dos anys són «quasi iguals», que no hi ha molta diferència entre batxillerat i universitat, només han de començar a buscar molta més informació, però que el grau de dificultat és quasi igual. Les pràctiques són fàcils i ponderen el 15% de la nota final. També valoren molt els treballs i els projectes (la part més pràctica i, a vegades,

aquestes activitats et salven per poder aprovar les assignatures. A la universitat és molt probable suspendre un examen, però, de vegades, va bé perquè després t’esforces més. Els dos alumnes estan vivint en pisos amb amics. També ens va n contar que hi ha gent que pensa que la universitat és només festa, però, a part de la vida social, també t’has d’esforçar molt estudiant. En aquests moments i per culpa de la pandèmia, quasi totes les classes són virtuals i també hi ha la dificultat de no poder realitzar pràctiques. També ens van parlar sobre les notes de tall i ens van ensenyar una pàgina on hi ha els exàmens de les PAU amb les solucions i ens van dir que segur que en sortiria alguna pregunta semblant al vostre examen. Quant a l’enginyeria, la nota de tall és molt baixa, perquè hi ha moltes places per cobrir i que, per tant, hi accedix molta gent. La nota de detall no té res a veure amb la dificultat de la carrera, sinó en quanta gent demana cursar-la. Tampoc és necessari, a vegades, cursar una carrera en concret per poder arribar on voleu, hi ha moltes opcions o vies, van dir. Quan estudies a la universitat, depenent de a quina comunitat estàs, heu de elaborar una llista de preferències d’universitats i heu d’enviar el vostre expedient a la universitat quan us vulgueu matricular.

HANNOU, Amal

El dia 5 de febrer del 2021 altres dos alumnes van visitar l’alumnat de 1r de batxillerat.

«El primer examen de química aplicada vaig traure un 0.» Kilian Marqués estudia Química a la UB. Va estudiar el batxillerat «per descarte» i es va decantar per la química perquè durant batxillerat va descobrir que li agradava molt. Estudieu molt, no us ho dixeu tot per a última hora: necessitava un 8,4 de nota de tall per accedirr a la universitat i li va quedar un 9,4. Ponderaven més química i física i, quan es va assebentar es va disgustar. Penseu-vos-ho bé perquè després us podeu disgustar. El primer semestre pensava que les assignatures no eren difícils, però realment van ser molt complicades. El primer examen de química aplicada va treure un 0!, i es pensava que seria senzill!!! A primer o t’apliques o te’n vas fora. Sigueu nets quan feu els exàmens, ho valoren molt.

«No demaneu mai la revisió de l‘examen, us poden abaixar la nota.» Pere Rullo estudia Ciència i Tecnologia dels aliments a la UB. Física a 4t d’ESO li va anar molt malament. Es va repenjar molt en el treball de recerca: Si teniu un tema i us agrada, feu-lo. En un principi volia cursar biologia, però es demanava un 10,3 de nota de tall i a ell li va quedar un 9,2; va voler veure l’examen i li van dir que no, perque li podien abaixar la nota i acabar pitjor …Volia cursar biologia, però no li arribava la nota. Si voleu fer el canvi d’expedient mireu que sigue a la mateixa facultat.

Si estudies aquesta carrera et pots dedicar des de estudiar paràsits, treballar de tècnic a una fàbrica, tècnic de nutrició a un equip de futbol, etc. BRULL, Ainoa

EXPERIÈNCIES UNIVERSITÀRIES El 3 de febrer tres exalumnes més van visitar els estudiants que actualment cursen 1r de batxillerat D.

«Vaig aprendre més al batxillerat que ara a la uni.»

Joel Reverter va estudiar l’ESO a La Ràpita i el batxillerat humanístic aquí. Actualment cursa segon any del Grau de Llengua i Literatura Hispàniques a la URV. Al batxillerat s’ho va passar mol bé: vaig aprendre més al batxillerat que a la uni. Està acostumat als programats. Quan arribes a la universitat et diuen que hi haurà un examen a la setmana. La universitat et dona bastantes eines: biblioteca, classes en línia, etc.; la vida social és brutal, és a dir, que hi ha molt de temps lliure. Pots quedar pel campus i és molt enriquidor parlar amb altra gent. Els moments al pis són els millors: si podeu, aneu a un pis amb algú que conegueu, serà molt millor. No tindreu els pares i això potser és bo, però en certs moments se us farà costa a munt: envolteu-vos de gent que conegueu. El més important a la universitat és formarse un mateix. Fa uns anys, quan a ell li van fer la mateixa xerrada, un noi va dir Si la universitat és la millor etapa de la vida, em vull morir, i això a en Joel se li va quedar marcat i anava amb por, però diu que és tot el contrari: és una experiència molt guai. A l’institut t’ho donen tot fet i a la universitat t’ho has de fer tot tu.

«Si feu el que us toca, anireu bé.» Maria Ruiz actualment cursa 2n any d’un Grau d’Anglés a la URV. Va estudiar l’ESO i el batxillerat humanístic al nostre institut. El recorda bastant divinament (el centre); si no hagués estat per algun professorat no hagués passat el curs. Va aprendre molt com a persona i, a diferència de Joel, va patir molt al batxillerat, però si feu el que us toca, anireu bé a la selectivitat. Els campus no són res de l’altre món. Va escollir el Grau d’Anglès a la URV perquè des de molt menuda li agrada l’anglès. Se li feia complicat anar a estudiar a Barcelona, perquè les coses es complicaven molt i tot era molt car. Ara està a Tarragona i està molt bé. La carrera consta de 240 credits i cada activitat que fas et dona punts: exàmens, treballs, projectes … Has de tindre cert nivel d’anglès, perquè tot ho has de fer en anglès, si no, no te n’assabentes de res i t’ho passaràs molt malament. El primer quatrimestre és un desastre i et preguntes si estàs cursant batxillerat un altre cop. Ho fan per veure com veniu de l’institut i perquè us adapteu; el segon quatrimestre ja és mes normalet. El que està fent ella ara són les assignatures fixades en anglès. A 3r i 4t ja està oberta l’opció de tindre una optativa. Ella no és molt «festera»; la millor festa és la que fas a casa. Si el primer any vas amb temor i vas amb gent que coneixes, millor. Assistir a classe és molt important ja que a l’hora d’estudiar és molt millor. Compartir pis està guai, perquè vas compartint la faena i així cada dia algú fa alguna cosa.

«El primer any pensareu que esteu fent batxillerat.» Laia Lucas és de La Ràpita, i va cursar fins 3r de l’ESO al seu poble. Va cursar batxillerat aquí. Estudia un Grau en llengües i literatures modernes en rus i alemany a la UB. Estudia esta carrera perquè li agraden molt els idiomas. Pots triar les dues llengües des de zero i cal que tingues una base per començar. Us heu de quadrar els horaris: el primer any pensareu que esteu cursant batxillerat. Si estudies cinc anys francès no voldràs tornar a fer-ho. Pots triar dues assignatures de llengua básica (castellà o català): recomana el català, perquè el castellà és molt complicat. Si realment us agrada una llengua i «tot el que conté» us recomano aquesta carrera. El primer any va estar a una residencia perquè no coneixia gent: «els diners es noten molt». Us recomano no faltar, el ritme de «lengües» és molt ràpid i et perds fàcilment. Si podeu assistir a totes les clases, doncs molt millor.

BRULL, Ainoa

El dia 8 de febrer altres dues noies, Anna Gasparín i Júlia Cruelles, van visitar-nos per explicar a l’alumnat de 1r de batxillerat d’Arts més experiències universitàries. Anna Gasparín va començar explicant quines qualitats té la seua universitat, la Universidad Politècnica de València (UPV): té moltes biblioteques, un campus i un gimnàs enorme a les seues instal·lacions. També realitzen molts de tallers de ciències, arts tradicionals o inclús tallers de diferents tecnologies. La UPV també t’ajuda molt a progressar i a fer les coses correctament. També es poden elegir les assignatures que tu voldries estudiar: n’hi ha més de 150 per escollir. Matricular-se val 900 euros, però s’ha rebaixat per la COVID-19 i ara és molt més barat que la universitat de Barcelona. La carrera de Belles Arts també es pot cursar en línia, però no és molt recomanable ja que és poc fiable. També pots triar l’horari que a tu et vaja millor: pots realitzar les hores al matí o a la tarda. Julia Cruelles ens ha parlat sobre la seua universitat, la Facultat de Ciències de la Comunicació, i ens ha dit que disposa de cafeteria, moltíssimes classes, dos platós i també d’un gimnàs. Algun aspecte molt bo que Júlia ens ha comunicat ha estat que totes les universitats estan juntes i també que la residència està molt prop, si vols viure allí. A la universitat també es cursa literatura catalana i castellana, però no gramaticalment sinó per parlar, entonar i vocalitzar bé. I per últim, algun alumnat ha plantejat els seus dubtes. POP, Sergiu

Jornades de Portes Obertes Amb la publicació de les dates de preinscripció per al curs 2021-2022, el passat més de març vam donar inici a les Jornades de Portes Obertes. Dos membres de l’equip directiu, La directora (Lucrècia Bernaltes) i la coordinadora pedagògica (Àngela Pitarch) van implementar una sesssió informativa a les classes de 6è dels diferents centres de primària de la nostra localitat: dimarts 2 de març van visitar l’Escola Miquel Granell; dimecres dia 3 de març, l’Escola Soriano Montagut; i dijous 4 de març, l’Escola Consol Ferré. Posteriorment, els dies 8, 9 i 10 en grups d’un màxim de 10 persones (famílies) visitants, amb cita prèvia i amb la presència de com a màxim tres membres del nostre centre, va tenifr lloc la rebuda presencial de famílies dels centres esmentats, en el mateix ordre que van ser visitats la setmana anterior, un centre cada dia. A més, el dia 11 hi va haver sessions virtuals (opció telemàtica) per a les famílies que no volien o no podien acudir en format presencial els dies anteriors i, també, per a les famílies de centres no adscrits (p. ex. : L’Aldea ...).

Col·legi Miquel Granell

Redacció/Direcció

Col·legi Consol Ferré

Col·legi Soriano Montagut

URV:FEM MÉS PER A TU Els dies 27 i 29 de gener de 2021, a totes les aules de les classes de 2n de batxillerat (artístic, humanístic i científic) es va implementar una xerrada telemàtica informativa a càrrec de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presentada per l’Alba, en representació de l’Oficina d’Informació de la URV, amb l’ajut del seu company Guillem, encarregat de l’Àrea informàtica de la vídeoconferència, en la qual es pretenia presentar l’oferta acadèmica de la universitat en qüestió. L’Alba va començar explicant què és la URV i què oferix. Compta amb només 19.000 estudiants, la qual cosa és una avantatge ja que d’aquesta forma la relació amb el professorat és més propera. També va explicar que la URV està classificada com a la tercera millor universitat de l’estat espanyol. Seguidament, va presentar un vídeo on es mostraven les pràctiques i els diferents tallers que oferix la URV, i que al tenir una quantitat més reduïda d’estudiants, garantix un 50% més de pràctiques. La URV també oferix oportunitats de cursar Erasmus, els quals presuposen l’oportunitat de viatjar i estudiar a altres països. Com a forma d’oci, l’Alba explicà que s’hi poden realitzar a part de l’estudi preceptiu altres activitats

com ara cantar, ballar, practicar esport... La URV garantix que si un/a estudiant/a necessita un Departament a la ciutat on està ubicada la universitat el pot ajudar. Finalment, l’Alba va presentar les carreres que s’hi poden cursar i els diversos treballs cap als quals es poden decantar segons el batxillerat que curse actualment l’alumnat i segons les seues preferències. També, va informar que al març es realitzarà una jornada de «portes obertes virtual» i, si la COVID19 ho permet, una de presencial a l’abril.

PÉREZ, Manel

BON NADAL I

FELIÇ I MOLT MILLOR ANY NOU 2021! Departament de Visual i Plàstica, amb mascaretes, però amb ganes de Nadal! Bon Nadal i Feliç 2021!

La nostra Aula d’Acollida celebra i us felicita el Nadal! Bon Nadal i

Feliç 2021!

PER NADAL, CADA OVELLETA A LA SEUA CLASSE El darrer dia de classe, abans de les vacances de Nadal, l’alumnat de 1r d’ESO B i 1r d’ESO D, i des de l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura, va acomiadar l’any participant en un concurs de cultura nadalenca. Per participar al concurs es requeria portar incorporat un guarniment de Nadal.

A continuació, a més a més, van construir una estrella en 3D fent gala de la seua habilitat en papiroflèxia. L’èxit del concurs i el taller ens duran a repetir segurament l’experiència el proper any.

SAMARRA, Georgina A. (Dep. Llengua catalana i literatura)

APS (APRENENTATGE SERVEI) APS (MASCARETES) «Avui (sessions del mes de novembre), a classe de Servei Comunitari (APS), hem elaborat mascaretes amb una tela, una agulla, un tros de fil i dues gomes elàstiques per a fixar-ho tot. Ho seguim fent durant tot el trimestre i la resta de curs, per poder abastir i ajudar la Creu Roja, Càrites i l’alumnat del nostre centre que no en tinga o que en necessite en un moment donat. La tela és de color blau fort; les gomes són negres, igual que el fil. Per a la majoria de companys i companyes era la primera vegada que cosien. Ha estat molt divertit, ja que ens ajudàvem els uns als altres. També ha estat graciós, perquè alguns no podien passar el fil per dins de l’ull de l’agulla i no acabaven mai.»

EL MAAMAR, Ilham (3r ESO E)

La Marató de TV3 El dia 18 de desembre vam passar per les classes recollint els diners de l’alumnat que volia col·laborar amb la Marató; per cada euro aportat s’optava a un número per al sorteig d’uns auriculars sense fil i d’un altaveu Bluetooth. Un any més us donem les gràcies per la vostra aportació en la jornada dedicada a recaptar diners per a la Marató de TV3, que enguany està destinada a la recerca i la lluita contra la COVID-19. Els premiats del sorteig van estar Hèctor Ramos de 3r d’ESO A i Daria Torta de 2n de batxillerat C. Felicitats! La recaptació ha estat enguany de 411,57 euros. Us reiterem les gràcies a totes i a tots.

Coordinació de l’APS

MEDIACIÓ El passat 19 de febrer, la classe de 3r d’ESO E va rebre la primera classe interactiva de l’APS Mediació, una sessió introductòria per saber com són, per conèixer-se millor i per saber qui serviria o no com a mediador; per aprendre una de les formes més bones de solucionar conflictes entre iguals. Va anar a càrrec de Justí Pagà, el psicopedagog del centre, i d’Arantxa Ripollés, alumna en pràctiques, a l’hora que compartixen l’APS i tutoria. Van començar dient que en un any normal l’alumnat de 3r implementava diversos APS, però amb la COVID-19 la classe cursaria Mediació, perquè puguem ser mediadors i mediadores i solucionar problemes entre alumnat de qualsevol curs. Aquest fet constaria al nostre currículum el dia de demà amb un diploma que expedirà el centre. En la següent sessió, els «voluntaris» ja ho podrien posar en pràctica anant per parelles a l’hora de l’esbarjo els dijous a fer de «guaites». Els que són, però, «depressius» o mostren «inseguretats» no podran ser-ho, no tothom servix. Seguidament, Justí va explicar que si interessa, a 4t d’ESO ja poden ser «mediadors del centre». Quan hi ha un conflicte a una classe els mediadors/es s’encarreguen a l’hora de l’esbarjo de quedar amb l’alumnat implicat per intentar mediar en el problema. És a finals de 3r quan et donen el diploma acreditatiu. Van realitzar una activitat en què se t’adjudicava un company de classe per treballar amb el seu caràcter.

Ens va presentar un power d’una pàgina web interactiva (join.nearpod.com) on hi havia una frase («Descobrim planetes llunyans i no reconeixem el que tenim al costat.») i després va mostrar un vídeo de dibuixos animats que es titulava «Dia y noche», que representava que el dia i la nit es barallaven per demostrar qui era millor i al final cadascú tenia les seues qualitats i els seus defectes, perquè tots som únics i irrepetibles, i ens va dir què ensenyava: «Moltes vegades pensem que coneixem les persones properes, però en realitat no sabem com són.»; «Ajudem la gent llunyana i no ens adonem que la gent del costat necessita ajuda.»; «Tant el dia com la nit tenen les seues pròpies qualitats i els seus defectes, com també totes les persones.» Seguint amb l’activitat ens van plantejar diverses qüestions: dir una cosa bona teua; dir la teua afició; prioritzar uns valors segons la importància que tinguen per a nosaltres; dir una cosa que et faça sentir trist/a i una que et faça sentir alegre; què pensaries d’un company nou; ...i, per últim, de la persona de classe que t’havia tocat al principi de la classe, «dir una qualitat bona». Va ser una classe diferent i especial.

Redacció (classe de 3r E)

Els Deltes Europeus davant del canvi climàtic Dins del projecte Erasmus + en el qual ha participat el nostre centre, l’alumnat del grup de 4t d’ESO F va participar al webinar «Els Deltes Europeus davant del canvi climàtic» el dia 2 de desembre del 2020 de 9:00 h a 11:00 h. L’enllaç a aquesta webinar el podeu trobar escanejant al codi QR annex. Els organitzadors van ser la Plataforma en Defensa de l’Ebre, entitat ambientalista ebrenca, Diana Riba i Giner i Antoni Comín i Oliveres, eurodiputats. L’objectiu de la participació de l’alumnat va ser la conscienciació que els deltes són dels espais més amenaçats pel canvi climàtic i la pujada del nivell de la mar

a escala mundial. Temporals com el Glòria del gener de 2020, que va afectar la Mediterrània occidental, posen en evidència un problema que ja tenim aquí. La trobada virtual tenia com a objectiu també buscar sinèrgies amb altres deltes europeus en el marc de l’estratègia comuna del Green Deal , impulsada des de la Comissió Europea. En la conferència van intervenir els organitzadors, representants de la Comissió Europea, experts internacionals sobre els Països Baixos (per la similitud de la problemàtica d’inundabilitat), el Delta de l’Ebre, el Delta de Roine i el Delta del Danubi. Es va aprofitar per presentar l’exposició virtual titulada «Delta de l’Ebre i canvi climàtic»a l’adreça web següent: https://climadeltaebre.cat/.

PALOS, Mireia

(professora i membre del projecte impulsor)

Des de la matèria de Llengua catalana i literatura de 2n d’ESO hem estat estudiant els gèneres de la literatura tradicional i popular: auca, cançó de bandolers, romanços i jotes. Després d’analitzar-ne les característiques de contingut i formals, n’havíem de realitzar una activitat pràctica. Jo vaig triar entrevistar un dels cantadors actuals de jota d’Amposta, Marc Guarch Puig, més conegut com a Guardet.

«La majoria de vegades improviso però abans d’anar a un lloc demano informació.» Com vas començar a cantar jotes? Natros som tots músics de Suc d’Anguila que és una xaranga i vam començar a anar voltant pels pobles. Un dia vam anar a Gandesa i a la llar de la gent gran un home va cantar jotes aragoneses, i va preguntar si algú s’animava a cantar. I vaig dir: «Jo mateix.», i a la primera ja em vaig adonar que la jota em sortia prou bé i vaig pensar que això ho havíem d’aprofitar. Així és com va començar tot. Quins han estat els teus referents? Els meus referents són el Teixidor, lo Canalero i Boca de Bou. N’he escoltat gravacions perquè ara ja estan tots tres morts. Com t’agrada més cantar, sol o acompanyat? Cantar sol m’agrada, però acompanyat també, perquè així tens algú amb qui picar-te o que t’ajude en algun moment.

Creus que actualment és un bon moment per a la jota a les Terres de l’Ebre? Actualment no és un bon moment per a res a causa de la pandèmia. Esperem que tot canvie una mica. Quan cantes, improvises sempre o tens alguna cosa apuntada? La majoria de vegades improviso, però abans d’anar a un lloc demano informació per saber sobre què puc cantar. I sí, alguna rondalla la porto pensada. Enmig de les cançons, t’agrada que el públic t’anime? Sí, sempre és agradable. Et dona una mica de força. Abans de la COVID sortíeu de les Terres de l’Ebre? SÍ, sortíem per un munt de llocs: Terra Alta, Barcelona, Castelló, etc. On ha estat el lloc que més lluny heu cantat? Girona. Sempre cantes amb Suc d’Anguila? Sí, Suc d’Anguila és la xaranga; natros, la rondalla. … Moltes gràcies, Guardet , per l’entrevista. Que continues cantant i alegrant-nos els carrers i les festes.

MÚRIA, Maria (2n ESO C)

VIII JORNADES LITERÀRIES J.R. BARAT I LA NOCHE DE LAS GÁRGOLAS El dijous 25 de febrer es van iniciar les VIII Jornades Literàries del Departament de Llengua castellana i literatura amb una trobada telemàtica amb l’autor J. R. Barat, autor de La noche de las gárgolas. L’alumnat de 3r d’ESO ha pogut conèixer, el 25 de febrer, una part, i el 4 de març, una altra, l’escriptor de la novel·la que ha llegit i comentat a l’aula i adreçar-li aquelles preguntes que li han semblat interessants. Aquesta activitat està inclosa dins el programa «Els autors ens visiten» del grup editorial Anaya/Barcanova. Després de presentar-se breument com a autor i literat va començar la part més interactiva de les sessions, la més propera, tot i la videoconferència. A partir de les diverses preguntes que se li van formular a l’autor, van poder descobrir aspectes de la seua vida i obra que desconeixien i que els van apropar més a la seua personalitat més íntima i personal. «Quan ell era jovenet, els seus pares treballaven al camp i volien que ell es dediqués al mateix; tot i això, la mare li va donar suport per ser escriptor. Actualment, amb 89 anys, està orgullosa del seu fill, igual que n’està la seua esposa. Tot va començar a l’època de l’institut, quan va escriure uns poemes per a una noia que li agradava. De jove el que volia ser realment era futbolista, però, en lesionar-se als vint anys, la vida li va fer un tomb i ja a la universitat escrivia els seus primers textos i poemes. Al principi escrivia per hobby, i no va començar a escriure seriosament fins al quaranta anys, per tant fa vint anys que s’hi dedica professionalment. Va tardar sis mesos a escriure la novel·la, però quan escriu sempre té diverses coses/obres entre mans; primer escriu un «esborrany», en aquest cas tres mesos, i després va millorant i donant forma a l’obra. El protagonista de la novel·la representa el seu fill Dani que, quan estudiava a Londres, va rebre una visita del seu pare (d’ell) i aquest fet li va inspirar l’ambientació de la novel·la, una barreja de realitat (Londres) i fantasia, ja que no està basada en fets reals, però els llocs que apareixen, sí que ho són, perquè li agrada escriure sobre llocs que ha visitat. El títol (la part fantàstica) li ve de quan era petit, quan li agradaven molt els còmics: un tractava d’unes gàrgoles que a ell no li agradaven gens i que li provocaven malsons perquè cobraven vida; i és en aquestes estàtues terrorífiques en què es va inspirar. Hi ha una productora interessada a dur al cinema la novel·la, però degut a la pandèmia el projecte es va aturar de cop. D’altra banda, la novel·la té una segona part, ja editada, que aviat sortirà a la venda i que es titula La cripta negra.» Per acabar va oferir la possibilitat de posar-se en contacte amb ell en la seua pàgina web i en el seu whatsApp per seguir plantejant-li més qüestions. Redacció (3r E)/GALLEGO, Maria

CIBERASSETJAMENT Aquesta xerrada es va realitzar donades les circumstàncies sanitàries mitjançant una videoconferència. També es va realitzar a tot l’alumnat de 4t d’ESO els dies 14 i 15 de desembre a l’aula de cada grup bombolla. L’agent del cos de mossos d’esquadra (Pepe Gotera) que va dirigir l’activitat pertany a la Prefectura dels mossos d’esquadra d’Amposta. L’agent va comptar amb la col·laboració i participació de Raquel Adroher (Projectes Fundacionals). La primera activitat va consistir en un vídeo sobre el ciberassetjament a una adolescent. Aquesta noia tenia conversacions amb altres adolescents, els quals la insultaven i l’amenaçaven mitjançant l’aplicació «WhatsApp». A la segona part de la sessió els va passar un power point tipus test sobre el ciberassetjament.

L’alumnat escrivia la seua resposta al xat de la videoconferència. La gran majoria de l’alumnat «responia positivament» les preguntes. Després de plantejar cada pregunta, l’agent l’explicava més detalladament. Algun alumnat exposava exemples o experiències sobre el ciberassetjament. Algunes de les preguntes més recurrents van ser: «Qui pot ser víctima de ciberassetjament?» «Per què creus que actuen els/les ciberassetjadors/ es?» «Què fas si «veus» una situació de ciberassetjament?» ... Cal actuar contra el ciberassetjament i no ser un espectador passiu per evitar en un futur ser-ne víctima: denuncieu i ajudeu a erradicar aquest tipus de delicte tan nociu!

TORRES, Clàudia

COEDUCACIÓ 25 N Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones Des de l’INS Ramon Berenguer IV ens vam sumar a la iniciativa del Departament d’Educació amb la lectura del #Manifest25N2020 contra la violència envers les dones i vam guardar un minut de silenci per les víctimes de la violència masclista a les 12:00 h. Al nostre institut hem dut a terme actuacions amb la finalitat de promoure un canvi d’actituds, creences i comportaments per part de tota la comunitat educativa per prevenir i abordar les violències masclistes. La comissió de coeducació ha promogut activitats per treballar a les tutories amb els vídeos realitzats per l’alumnat de Comunicació Audiovisual de 1r de Batxillerat d’Arts per a la campanya en contra de la discriminació de gènere amb la col·laboració de Serveis Socials Amposta. Entre totes les activitats per a fomentar la coeducació al centre, podeu veure exposat al hall de l’institut un mural amb el manifest del 25N i els collages de l’alumnat d’Educació Visual i Plàstica de 2n d’ESO, els cartells d’Educació Visual i Plàstica de 4t d´ESO i els retrats de dones artistes realitzats per l’alumnat de Tècniques d’Expressió Graficoplàstica de 1r de Batxillerat d’Arts denunciant les desigualtats de gènere. Us animem a difondre les fotos o vídeos de les vostres actuacions a les xarxes socials amb l’etiqueta #Manifest25N2020 #lesescoleslliuresdeviolències #programacoeducat #desemmascarem i menció a @xtec.

Direcció

MANIFEST 25N 2020 «Enguany, fa 60 anys que varen ser assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència. En honor a elles es va establir aquesta data com a Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits per a eradicar les violències masclistes. També és cert que ja fa uns anys que diverses iniciatives populars anuncien que el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes, el #NoEstàsSola, el #Metoo i el #YoSiTeCreo. El repte és enorme: es tracta de canviar la societat i destruir el poder patriarcal. És evident que els temps seguixen canviant i que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. No hi ha dubte que la defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Per això, ens cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar, mentre tenim en compte el camí que ja hem caminat. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per eradicar totes les formes de violència masclista. Les que es produïxen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que es produïxen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de sexe, els matrimonis forçats o el tràfic de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual o altres. Sovint, se’ns pregunta «què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?» i, afortunadament, les persones que s’ho pregunten han pres partit per a eradicar les violències masclistes. Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte a la violència masclista. I és que, els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre dure la pandèmia.

Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptant-se a les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui volia exercir el control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en què s’ha reduït la xarxa social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de moviments, la reducció de la interacció social o l’augment del teletreball. S’han produït situacions d’assetjament sexual a canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns d’oci informals en què no hi ha persones professionals formades en matèria de violènci sexual. També, en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant moltes dones i nenes fins al punt de posar en risc la seua vida. Les ciberviolències, com ara el control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres rellevància en la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seues víctimes sense necessitat de conviure amb elles. Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les seues víctimes. Molts cops tendim a pensar que les víctimes són éssers passius i resignats en la seua situació i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en què es mantenen en vida. La pandèmia ens ha canviat la vida i, durant un temps, també ens ha tret la vida pública i moltes d’aquelles coses que ens mantenien a les persones felices i segures. Hem comprovat que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau, sinó de por i violència. (continua a la pàgina següent)

CURTS DEL BATXILLERAT D’ARTS: VIOLÈNCIA DE GÈNERE El dia 30 de novembre de 2020 a les 13:00 h, el Departament de Serveis Socials d’Amposta, per mediació de l’advocada i presidenta del Servei d’atenció i informació a les dones (SAID), la senyora Teresa Lletí, i l’educadora Anna Palacios, van oferir una xerrada a l’aula de Dibuix-2 (Visual i Plàstica) sobre la violència de gènere a l’alumnat de 1r de Batxillerat Artístic en una classe de l’assignatura de Cultura audiovisual.

L’alumnat, prèviament, havia realitzat uns vídeos publicitaris en contra de la violència de gènere, per commemorar el dia 25 de novembre amb una proposta audiovisual. Durant la xerrada es van premiar els millors vídeos publicitaris i els van obsequiar amb una caixa d’aquarel·les. Ana i Teresa van comentar tots els curtmetratges elaborats, juntament amb Lara Bel, professora de l’assignatura. Amb aquesta activitat van voler, transmetre (implicar i conscienciar) el missatge que la violència i la discriminació de gènere són temes malauradament tan actuals com necessaris són la seua solució i erradicació immediates.

PÉREZ, Manel

MANIFEST 25N 2020 (continua de la pàgina anterior) Potser, aquest és l’any en què hem après més que mai que allò que ens havien ensenyat no era cert i, contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la proximitat, allò que ens havien ensenyat com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a nosaltres. Les cases podrien haver actuat com a búnquer on l’objectiu dels agressors era tenir el control sobre la víctima, tenir poder sobre ella, si no hagués estat per les múltiples campanyes socials i institucionals que s’han posat en marxa per posar fre a les violències. Quan hem tornat a ocupar els carrers i els nostres llocs, els masclistes han vist que perdien aquest poder. És per això, que els majors episodis de violència han estat quan s’ha produït el desconfinament. El nombre de trucades i atencions s’ha vist incrementat en xifres tristament històriques. Des del conjunt d’administracions manifestem el nostre ferm compromís en seguir treballant per desplegar polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Per això no ens sabem estar de fer un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de «són coses de parella» i han despenjat el telèfon, i a totes les associacions, entitats i grups feministes del país que han posat sobre la taula l’emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils. Necessitem, més que mai, un compromís unitari de

la societat i les administracions per garantir la vida digna de les dones i les nenes. Vivint amb normalitat, els companys i companyes de faena, les amistats, les persones amb qui compartim activitats diverses… esdevenen vigilants informals del benestar. Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem. Quan tot això s’ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fes un pas endavant per denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes. Ens adrecem a totes aquelles dones que han resistit a la violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar; però, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen a les cases on hi ha el seu victimari. Finalment, ens adrecem als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels vostres amics, familiars, coneguts les exercixen: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu. Per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat. Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també còmplice en la construcció d’aquest món millor.»

PRÀCTICUMS Programa d’innovació pedagògica del MUPFS (Màster Universitari del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament de Llengües Estrangeres). Dura tres cursos i estem en el segon curs del programa.

«Sento

que he tornat a casa»

Thais Molar Nivera és una exalumna del nostre centre que durant aquest primer trimestre està cursant la primera part del seu Màster de Professorat de Secundària i ha decidit efectuar-lo, és clar, al nostre centre. Ha estudiat Comunicació Audiovisual a la UB (Universitat de Barcelona) i ara està realitzant les pràctiques per ser en un futur pròxim professora de Llengua castellana i literatura. Fa anys que es dedica al «món del lleure» i li agrada molt ensenyar. Sent que ha tornat a casa i per això les pràctiques se li estan fent curtes. Està comprovant que el centre està molt al dia i que participa en molts i diversos projectes interessants. Està implementant les seus pràctiques amb la professora Maria Gallego, professora de Llengua castellana i literatura i també coordinadora de la Biblioteca del Centre, i de la qual guarda un molt bon record. També ha tingut la possibilitat d’assistir a altres assignatures com ara Cultura Audiovisual i Tutoria, a part, és clar, de Literatura castellana i Llengua castellana, en diferents nivells i grups. Li agrada molt la metodologia emprada per la seua tutora, ja que mostra preocupació pel seu alumnat. Està realitzant moltes «pràctiques reflexives», observacions crítiques, per valorar la tasca que realitza cada professorat.

Ha estat diverses setmanes efectuant pràctiques d’observació i ja està desitjant tornar en la segona part del seu Pràcticum, el curs vinent, per poder impartir classes en la part més pràctica i de contacte amb l’alumnat.

POP, Sergiu

«Voldria ser un professor innovador» Aleix Franch Fornós té 24 anys i ha estudiat a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Ara està estudiant un Màster a l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta, durant tres mesos aproximadament. Ha estudiat Administració i Direcció d’Empreses, però li agradaria dedicar-se a l’ensenyament, a la docència. Ha decidit estudiar el Màster aquí, perquè «li cridava l’atenció» i volia veure el centre per dins i conèixer com funcionava, i com s’impartixen les classes. La seua tutora, Maite Audí, professora d’Economia a batxillerat, li està implementant les pràctiques a 1r i a 2n de batxillerat, ja que és en aquest nivell en què s’impartix l’assignatura d’economia. El que més li ha agradat del centre ha estat l’atenció i educació de l’alumnat; a part, de la bona acollida que el centre li ha dispensat. Ell voldria ser un professor de caire innovador, i intentar ajudar el màxim possible l’alumnat en tot el que necessiten i ensenyar-los i instruir-los de la millor manera possible.

JIMÉNEZ, Íker

«Li agrada veure el treball que hi ha darrere de les classes.» Lídia Garcia Isals és una alumna que cursa un pràcticum al nostre centre, perquè és on va estudiar l’ESO i un batxillerat humanístic. Ha estudiat Traducció i Interpretació d’idiomes en espanyol, anglès i rus fins el 2019. Després d’aquests estudis va decidir viatjar a Rússia per estudiar un curs per poder ensenyar espanyol com a llengua estrangera, i va ser aleshores quan es va adonar que li agradaria ser professora i per aquest fet va decidir cursar el Màster de formació i professorat d’idiomes. En aquest moment està realitzant les pràctiques de professora d’anglès. Ella va començar pel setembre i ve al nostre centre un dia a la setmana, on s’està sis hores cada jornada. La seua tutora actual és Begoña Adell i assistix a classe amb l’alumnat de 3r d’ESO. El que més li ha cridat l’atenció de la seua tutora és la tranquil·litat que té quan impartix classe i que transmet molta confiança a l’alumnat.

Ens va contar que el que més li agradava és veure tot el treball i la dedicació que hi ha darrere de totes aquestes explicacions i classes. Ella va comentar que si s’hagués de canviar algun aspecte, el que incrementaria és el fet de realitzar més activitats en grups o parelles. Quan acabe aquesta pandèmia, també és la forma en què li agradaria ensenyar en un futur. A ella li agradaria dedicar-se a ser una professora d’anglès o de català i castellà.

HANNOU, Amal

«El que més li agrada és el fet de poder ajudar... i aprendre.»

Arantxa Ripollès Gil ha estudiat Psicologia i, actualment, està cursant el Màster de professorat a través de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. En total ha de realitzar 250 hores de pràctiques al nostre centre. L’elecció d’aquest centre va ser decisió de la universitat. El seu tutor al centre és Justí Pagà, el psicopedagog de l’institut. Està treballant, com el seu tutor, en tot tipus de nivells des de 1r d’ESO fins a 3r d’ESO, realitzant atenció individualitzada a l’alumnat que ho necessite; i, a 4t d’ESO, treballant en l’orientació acadèmica i professional dels nois i noies. Actualment, a més, també treballa a una empresa de Vinaròs. Durant les pràctiques, ha après, entre d’altres aspectes interessants tots ells, com és el dia a dia d’un orientador educatiu i la seua relació amb l’alumnat que necessita de forma especial el seu ajut. El que més li agrada és el fet de poder ajudar el jóvens amb necessitats educatives especials (nee) i aprendre al mateix temps d’ells en general. En un futur li agradaria ensenyar de manera divertida i útil en diferents àmbits professionals i educatius.

REINA, Ismael

«Ser professora és molt més que ensenyar» Sílvia Turon Nos ha estudiat Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. Actualment, aquí, al nostre centre, està cursant pràctiques del Màster en Formació del professorat. Tots els dimarts, des de novembre i fins a finals d’abril conviu amb tots nosaltres. Està a l’INS Ramon Berenguer IV perquè, des del programa, li van assignar aquesta plaça i, per tant, no va poder escollir. La seua tutora durant el màster és Georgina Samarra, professora de Llengua catalana i literatura, i, concretament, està interactuant a primer d’ESO. Actualment, a més, és professora a una acadèmia d’anglès de nens petits, la Kids and us de Tortosa. El seu treball consistix a fer tutories amb les famílies, impartir classes, assistir a avaluacions, etc. Aquí, al centre, ha après com conduir una classe; com fer que l’alumnat estiga atent; ensenyar català i castellà; i, sobretot, el fet que ser professora és molt més que ensenyar. El que més li ha agradat d’aquest institut és que implementa molts de projectes i té molt en compte l’alumnat. La metodologia de la tutora li agrada perquè basa l’ensenyament a combinar activitats pràctiques i dinàmiques.

Des del seu punt de vista, no milloraria gaire, perquè el centre està molt ben organitzat i hi ha molta varietat de professorat i alumnat. L’ambient és molt bo. En un futur li agradaria ser una professora que implemente l’aprenentatge actiu i aconseguir que els seus alumnes siguen els protagonistes principals a l’aula. Li agradaria fer-ho tenint en compte els seus interessos i, sobretot, la seua realitat. Li agradaria ser professora i, si s’ho pogués combinar, li agradaria ser, a més, traductora o correctora.

VALLS, Laia

«Aquesta experiència m’està servint per a moltes coses» Joan Antoni Forcadell Sánchez és un noi de 23 anys graduat en Filologia Espanyola que ha estudiat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment està estudiant un Màster en formació de Professorat de Secundària a la UAB i també un Grau d’Economia a la UOC. El màster consta de 60 crèdits que li ocupen tot un curs acadèmic. Del Grau d’Economia estudia crèdits solts que li ocupen els caps de setmana. El màster l’està realitzant a l’INS Ramon Berenguer IV on s’estarà 32 hores i ha decidit cursar-lo al Berenguer perquè és on va cursar tota l’ESO i el batxillerat, també perquè s’hi sent com a casa. Li permet estar a prop de la seua família i dels companys/ es. També està prop dels seus professors de fa 5 anys. Dubta que en cap lloc estés millor que aquí. La seua tutora és Maria Gallego; el que més li ha cridat l’atenció de la seua tutora és que se sent respectat, escoltat i valorat; sempre l’ha admirada per la seua manera de transmetre passió per la seua assignatura. Les assignatures que està treballant són català, castellà i l’optativa de literatura castellana, concretament a primer i tercer d’ESO, i a segon de batxillerat. Està rebent aquesta formació per poder impartir classes de la millor manera possible. Aquesta experiència li està servint per a moltes coses: familiaritzar-se amb la docència, aprendre a programar un curs escolar, agafar confiança per parlar en públic, adquirir eines per gestionar

situacions complexes, aprendre cada dia de l’ofici i del seu alumnat i tenir un contacte directe amb les diferents realitats socials que conviuen en un centre docent. Especialment l’ajuda a prendre perspectiva de les situacions i a relativitzar-les. A més, diu que «l’escola és dels pocs reductes de normalitat que ens van quedant, i poder ser-hi en una ja és una bendició». El que més li ha sorprès és que l’alumnat ve amb moltes ganes a les classes, no ha vist els nivells de desmotivació que ell esperava. El centre és un motor de cohesió i de sociabilització potentíssim de molta qualitat. Segons ell, «als universitaris se’ls ha privat d’aquest dret sense motiu i no hi ha cap pla sanitari per part d’ensenyament per retornar-los el que els correspon». Des del seu punt de vista, a nivell de centre milloraria la conjuntura actual: se’ls permet molt poc marge de maniobra, però tant de bo es puguen recuperar totes aquelles activitats socials que el dotaven d’un tret característic, diu. I a nivell del departament li agradaria tornar a un model educatiu de revalorització del coneixement, que no ha d’estar renyit amb les competències. En un futur li agradaria ensenyar a partir de textos literaris, i a través d’ells abundar en aspectes d’interpretació, escriptura, llengua, filosofia, història... no és partidari dels llibres de text. No creu que s’acabi dedicant a l’educació secundària. En un principi l’any vinent li agradaria començar estudis de doctorat i combinar-los amb docència universitària. A banda, l’altre àmbit predilecte per a ell és l’editorial, la recerca i l’edició són les seues vertaderes vocacions.

ARASA, Fiona

PORTES DE LA MEMÒRIA

Recordar per a no oblidar (Commemoració virtual del Dia Internacional de les víctimes de l’holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat) El passat 27 de gener es va commemorar el dia de la fi de l’holocaust nazi, un dia per recordar i no oblidar les més de cinc milions de persones que van ser assassinades als camps nazis ara fa 75 anys des del final de la Segona guerra mundial, una catàstrofe per a la humanitat. Es recorda perquè cal no oblidar el resultat d’un règim tan criminal per no tornar a repetir-lo. Cal reconèixer i recordar les morts de la gent que va lluitar, perquè aquest fet no torne a ocórrer. L’1 de setembre de 1939 Adolf Hitler va donar suport al fet de matar i exterminar persones jueves,

homosexuals, gitanes, malaltes ..., totes aquelles que no fossen àries o no servissin per als seus fins. Xavier Antich, filòsof i professor de la universitat de Girona, ens va dir que es recorda per no oblidar el resultat d’un règim criminal d’ambició total basat en l’absència de respecte dels drets de les persones i en l’odi i la discriminació racial i ideològica més radical. Entre d’altres dades, els nazis tenien sis camps d’extermini que servien exclusivament per exterminar i, a més, no deixar cap rastre dels assassinats que s’hi cometien. Als diferents camps nazis torturaven jueus; els feien sortir despullats a la neu a una temperatura sota zero; van morir milers d’homes i dones amb molt de sofriment... Vicente Riaza, home tancat a Mathausen, va deixar constància de la frase «Sigues la llum de la meua foscor». Cal lluitar i conscienciar contra el negacionisme i la indiferència davant d’aquests fets vergonyosament històrics que avui dia encara ens amenacen. REINA, Ismael

DONES Amb el títol DONES volem omplir la nostra pàgina web d’històries femenines.

DONES (EF) Començarem aquesta secció amb una dona que el 19 d’abril de 1967 va gravar el seu nom a la història en córrer a la Marató de Boston, Kathrine Switzer. Aquesta era una prova exclusivament per a hòmens. Va creuar la línia de sortida amb el dorsal 261 com si fos un corredor més. Un dels jutges, a la meitat de la cursa, se n’adonà i saltà darrera d’ella per detenir-la, però el seu entrenador i el seu promès li ho van impedir. En una època marcada per la misogínia i el sexisme en l’esport, Switzer va creuar la meta en 4 hores i vint minuts amb els peus sagnants a causa de les ampolles. Fou així com esdevingué símbol del feminisme i de la lluita per la igualtat de les dones en l’esport. Llegiu la notícia a: https://www.elpais.com.uy/mundo/ kathrine-switzer-mujer-logro-corrermaraton-paso-icono-mundial.html

MATHEU, Xavi (Dep. d’EF)

DONES (Ciències) El paper de les dones ha estat important en la història de la ciència, però no sempre han tingut el reconeixement i la visibilitat merescudes. Enguany la setmana de la ciència està dedicada, entre d’altres, a la científica anglesa Rosalind Franklin (19201958). Franklin es va especialitzar en la difracció dels raigs X, i la seua habilitat per obtenir imatges i interpretar-les correctament la va portar a destacar en investigacions com l’estructura del grafit, el virus del mosaic del tabac o l’estructura de l’ADN. Gràcies a aquesta última, Watson i Crick, al 1953, van poder explicar l’estructura de l’ADN. Al 1958 Rosalind Franklin mor de càncer d’ovari (probablement relacionat amb els seus treballs continuats amb raigs X). Quatre anys més tard de la seua mort, Watson i Crick reben el p r e m i Nobel de fisiologia pel seu treball sobre l’ADN. El nom de Rosalind Franklin no es menciona ni n’apareix enlloc la seua contribució essencial. Per aquest motiu, una de les activitats de la Setmana de la Ciència consistix en la presentació, per part de l’alumnat, d’un petit vídeo sobre la vida i contribució a la ciència d’alguna dona científica. Podeu trobar més informació i imatges a l’adreça:

https://mujeresconciencia.com/2014/07/25/ rosalind-franklin-biofisica-y-cristalografa/ RAMIRO, Vicent (Dep. de CN)

DONES (Guerrilla Girls) «Les dones han d’anar despullades per entrar al Metropolitan Museum? Menys del 5% de les persones al Metropolitan Museum són dones, però el 85% dels nus són femenins». El cartell que al 1989 les Guerrilla girls van col·locar enfront al Metropolitan Museum de Nova York ens fa reflexionar sobre el paper de la dona a l’art. El 1985 el Museum of Modern Art (MOMA) de Nova York va celebrar una exposició d’art contemporani titulada An Internacional Survey of Painting and Sculpture. Dels 169 artistes que van participar en ella, només 13 eren dones. Davant del museu es manifestava un peculiar grup contra aquesta desigualtat: eren dones, portaven màscares de simis i es feien dir Guerrilla Girls. Compartien un sentiment de frustració en comprovar que a la fi del segle XX les diferències entre els sexes persistien i les dones artistes continuaven sense tenir un veritable reconeixement. Els seus noms es desconeixen perquè eren anònimes, però sabem que el grup era constituït per dones de diferents edats i procedències ètniques diverses; no sols artistes (pintores, escriptores, directores de cinema, comissàries d’exposicions i historiadores de l’art). Ocultaven els seus rostres amb màscares de simis inspirades en el personatge de King Kong, que utilitzaven com a símbol de domini masculí, i en les seues intervencions públiques utilitzaven com a pseudònim els noms d’artistes mortes com Frida Kahlo, Eva Hesse o Lee Krasner, reivindicant així els assoliments que aquelles havien aconseguit. Van crear pòsters, anuncis per a autobusos i desplegables per a revistes, amb què pretenien arribar a tot arreu i van utilitzar les tècniques que tenien al seu abast i el llenguatge publicitari per aconseguir-ho. Mostraven al públic la discriminació que vivien les dones artistes, acusant directament les institucions que mantenien tal discriminació. Els seus missatges plagats d’ironia, les seues declaracions provocadores i el misteri que envoltava la seua identitat, van contribuir a atraure l’atenció i despertar molt d’interès Les seues protestes també es van centrar en la discriminació racial, i es van implicar en altres temes com l’avortament, la violació o la pobresa. Van escriure dos llibres; van donar conferències en museus i escoles de tot el món; van enviar milers de cartes de denúncia; etc. La seua proposta va ser difosa i imitada arreu del món. El 1999, el col·lectiu, que ja havia crescut considerablement, va decidir establir-se com a Guerrilla Girls Inc., però només un any més tard va començar a disgregar-se: el grup de performers i l’escamot online es van establir per separat. Aquest col·lectiu va ensenyar a creure i a lluitar pels drets d’una manera pacífica i efectiva a través de l’art, amb ironia, originalitat i enginy. De fet, amb la seua obra, conviden a tothom a identificar les injustícies per què cal protestar. Com elles mateixes afirmen, «no cal ser membre de les Guerrilla Girls per poder lluitar pels drets de les persones». https://www.guerrillagirls.com/ BEL, Lara Bel;ESCRICHE, Francesc (Dep. de ViP)

21 de febrer: Dia Internacional de la Llengua Materna El dia 21 de febrer es va celebrar i commemorar, com cada any, el Dia Internacional de la Llengua Materna. Tots els anys, abans de la pandèmia que estem patint, l’alumnat de l’Aula d’Acollida de l’institut (AA) visitàvem la Biblioteca municipal Sebastià Juan Arbó on llegíem i es llegien poemes o cantàvem alguna cançó en la nostra llengua materna, però enguany no vam poder desplaçar-nos-hi, perquè hi ha un virus que ens ho ha impedit. Tot i això, vam enregistrar uns vídeos parlant en el nostre idioma i els vam enviar a la mestra. Després els vam pujar a les pàgines web de l’institut i de l’Ajuntament perquè tothom els pogués visionar i pugués gaudir-hi. D’altra banda, a més, a les classes de l’Aula d’Acollida vam elaborar, amb l’ajut del nostre professorat, un mapa del món i hi vam dibuixar i escriure salutacions i frases en el nostre idioma: «Bon dia!»; «Com esteu?»; ... Les llengües maternes de l’alumnat de l’Aula d’Acollida enguany són (per ordre alfabètic): l’àrab, el berber, el castellà, el quítxua, el wòlof i el xinès.

LIU, Haowei; OUDJAID, Douaa (AA)

ORIENTACIÓ DE CARA AL FUTUR La setmana del 22 al 26 de febrer i la de l’1 al 5 de març el nostre orientador, Justí Pagà, va impartir un any més dues sessions d’orientació acadèmica i professional a les classes de 4t. L’activitat va constar d’una part pràctica i d’una més informativa. A la primera l’alumnat havia de completar un qüestionari d’autoconeixement amb un grapat de preguntes tipus test a partir de les quals se’ls plantejava preguntes relacionades amb les diferents sortides acadèmiques i professionals i hi havia de marcar un d’aquests ítems: «gens», «bastant» o «molt». També se’ls va explicar que depenent de les respostes que marcaven al qüestionari, el resultat podia ser «roig», que significava que havien de tornar a començar, perquè «no havien respost en confiança»; «groc», que volia dir que no tenien gaire clar el que volen estudiar; o bé, «verd», que volia dir que havien triat amb bastanta conseqüència. Una vegada el resultat era «verd» els apareixien unes gràfiques que els indicaven el batxillerat que més els convenia, alguns oficis, les seues aptituds, els seus interessos i els valors ocupacionals de cada resultat. Quan l’alumnat va acabar el qüestionari se’ls va passar un vídeo en què se’ls aconsellava que no deixessen d’anhelar el que volen ser o fer fins aconseguir-ho; que no tinguen temor d’emprendre

un camí determinat; i que hem de creure en n o s a l t r e s mateixos per a elegir el nostre destí. La segona setmana, en la segona part de l’activitat, Justí va realitzar la sessió més teòrica. Els va passar un p o w e r point on s’explicava que en acabar de cursar 4t d’ESO hauran de prendre decisions importants tenint en compte les seues capacitats, els seus interessos, els seus valors professionals, les seues expectatives... sent honrats amb si mateixos/es. Va explicar els camps professionals i oficis, els valors professionals que preferia cadascú (sou, relacions socials...) i que els seus camins serien diferents depenent de si tenen l’ESO aprovat, ja que amb l’ESO poden cursar el batxillerat o cicles, perquè, si no, haurien de passar pels Programes de Qualificació Inicial (PQPI) o els Programes de Transició al Treball (PTT). També va explicar totes les modalitats de batxillerat i les seues matèries obligatòries i optatives, així com l’estructura de les PAU per a la gent que vulga presentar-s’hi i estudiar després una carrera.

Redacció

EMPRENEDORIA: Joves emprenedors

LOGOS I DESCRIPCIÓ (Productes anunciats a la revista anterior)

ORDINADOR: ECOJOIERS Organitzador de joies que ens permetrà dipositar les nostres arracades i anells, tenint, a més, un calaix accessori on es poden emmagatzemar polseres o altres objectes. Es caracteritza pel seu sistema modular per peces pel fàcil muntatge.

ORDINADOR: DE POTS És una base de fusta on hi ha pots de vidre fixats amb material metàl·lic. El taulell de fusta disposa d’una nansa de cuir per al seu transport i d’un petit orifici. Els pots es poden treure i netejar amb facilitat. S’hi poden posar pintures, pinz ells, llapis..., inclús aigua per als pinzells; culleres, forquilles o ganivets, i al forat, tovallons.

TAULETA: NEOVINTAGE És una tauleta versió tauleta de nit (per la mida). Té una base de fusta i la part de sobre és un disc de vinil. Servix com a element decoratiu, a més de poder col·locar coses a sobre: un llibre, una làmpada...

CALENDARI: AL DIA És un calendari fet a mà on s’indiquen els dies, els mesos i la setmana actual. Servix per poder saber el dia en què estem d’una manera més visual i pràctica.

CLAUER: MACROS El clauer de macramé està elaborat amb fil de cotó, jute, lli, seda o altres fibres naturals, i es pot fer de diverses maneres ja que hi ha molts tipus de nusos, colors i formes. A més, pot servir per a penjar a una motxilla, a un moneder o també pots usar-lo com a element decoratiu.

SUPORT TELÈFON: Suport per poder plantar el teu telèfon mòbil a qualsevol lloc, moment, angle... per poder fer les teues videoconferències o per visionar vídeos, observar les xarxes socials, jugar als teus jocs, fer fotos... Et pot ajudar amb moltes de les teues aplicacions. El telèfon el pots disposar verticalment i horitzontal. El propi producte ja disposa de dues entrades per les diferents mides dels telèfons.

SUBJECTALLIBRES: Subjecta llibres i està format per una base de fusta en forma de «ela» decorada amb materials naturals de muntanya com ara pedres boniques, pinyes, escorça, etc. EQUIP D’ALUMNAT D’EMPRENEDORIA

EXCEL·LÈNCIES Webinar amb motiu del Dia escolar de la No Violència i la Pau Des de l’Institut Ramon Berenguer IV el Projecte aquiproubullying que s’hi implementa va estar seleccionat per participar en el WEBINAR DENIP 21 CONVIURE PER APRENDRE #DENIP21 que va organitzar la Direcció General d’Atenció a la Família i la Comunitat Educativa de la Conselleria d’Educació el dia 28 de gener, dos dies abans de la celebració del Dia escolar de la No Violència i la Pau (DENIP).

Hi vam presentar i exposar el nostre Projecte aquiproubullying: L’equip de referència del Projecte Aquíproubullying treballa a l’INS Ramon Berenguer IV, on s’impartixen estudis d’ESO, batxillerat, un CF de Grau mitjà i un de Grau superior, i on estudien uns 860 alumnes sota la docència de 92 professors/es, en què s’aposta per la formació contínua del professorat i per la participació en els projectes que s’oferixen des del Departament. La motivació per participar-hi ve donada per molts motius, entre els quals destaquem la filosofia de centre que fomenta el diàleg i la mediació, una eina fonamental per a la resolució pacífica dels conflictes i per garantir la convivència i el bon clima escolar. En els darrers sis anys el centre ha vist modificat el nombre de grups d’ESO, fet que ha comportat un increment quantitatiu de l’alumnat i com a conseqüència, un increment de la diversitat i de la conflictivitat, a nivell general. A partir de la realització de sociogrames des de les tutories vam detectar el nivell de convivència, de l’activitat del bullying, de l’assetjament sexual i d’altres conductes no respectuoses. Aquests aspectes, juntament amb la inquietud de la comunitat educativa de crear un clima òptim de convivència al centre ens van portar a iniciar el projecte. Vam fer una crida a tot el claustre per participar en la formació inicial d’Aquíproubullying. Un cop realitzada la formació, vam crear l’equip impulsor del nostre centre integrat per dos membres de l’equip directiu, cinc professors i professores, deu alumnes, un membre de l’AMPA i un membre no docent. Un cop creada la comissió, vam iniciar el nostre treball i el que vam fer és explicar a les reunions de tutors el projecte perquè l’expliquen a les seues tutories, així tot el centre n’és sabedor. Per poder coincidir tots els membres de la comissió ens hem coordinat en reunions periòdiques, presencials i/o i en línia. En aquestes detectem, reflexionem, organitzem i programem les diferents activitats a realitzar. A més, vam crear un drive compartit amb tota la

comissió que funcionava com un espai d’aportació d’idees. Per organitzar les activitats el primer que vam fer va ser recollir i revisar les que ja fèiem i veure com les podíem enriquir per formar part del projecte, així ja tindríem el que hem anomenat activitats de continuïtat. Per donar resposta a les necessitats que anàvem detectant en les reunions de l’equip impulsor vam programar noves activitats transversals: sortides, xerrades, exposicions, tallers... Vam aconseguir que alguna de les activitats creades pel propi alumnat, es treballessen des de les tutories de l’ESO i s’exportessen altres iniciatives fora de l’àmbit del centre, com per exemple el treball de recerca «No callis mai, Emma». Aprofitant l’alumnat format en mediació a l’APS (3r ESO) es va crear un equip de guaites que es van formar a hores d’APS per part de la cap d’estudis i l’orientador de centre per observar, analitzar, intervenir i comunicar. Ens vam organitzar amb porfolis digitals on tenim recollides totes les actuacions per compartir-les amb tota la comunitat educativa i fer-ho extensible a tothom que visite la web del centre. Així, hem aconseguit detectar conflictes, incrementar les demandes de mediació entre iguals, disminuir la conflictivitat en general, fomentar valors com la inclusió, el respecte a la diversitat, la coeducació i la convivència per enfortir vincles entre la comunitat educativa i l’entorn proper i conscienciar-nos de la necessitat de la creació d’una comissió de coeducació i de la formació permanent en el tema. Aquiproubullying ha vingut per a quedar-se al Berenguer, ja que petits canvis porten a grans resultats.

Equip de referència Aquiproubullying