Sant Jordi

QUAN ARRIBA LA NIT

Tinc els ulls grans, i soc amic de la nit. Caço insectes no gaire grans per quedar-me ben tip. (...) M’agrada la tranquil·litat, per això em veuràs de nit. De dia semblo molt apaivagat perquè estic molt adormit.

FOSCH, Alba (1r ESO E) Premi català 1r ESO (fragments)

DURAN, Júlia (1r batx. C) Premi català 1r batx. (fragments)

VIVAS, Mar (2n batx. C) Premi català 2n batx. (fragments) FATSINI, Laura (4t ESO C) Premi català 4t ESO (fragments)

EL MEU VESTIT NEGRE

Si tot fos foscor, qui seria la nostra llum? Si tot fos foscor, qui ens salvaria? (...) Dia a dia existeix el desig. Serem salvats? Ens ofegarem amb el nostre silenci? La mort, bellesa per a alguns, pertorbadora per a uns altres. Si tot fos foscor? (...) L’amor, bellesa des d’un principi, però, l’amor, desencadena tot això. Ens enfonsa a la foscor, al desig i a la mort. Serem salvats? O serem condemnats?

El meu vestit negre, el que no em llevo mai, aquell que tinc cosit a la pell, el que no em deixa respirar. (...) La meva ànima vol sortir, alliberar-se d’aquest pesar, d’aquest constant murmuri de veus, veus que no em deixen descansar. (...) El meu vestit negre, aquell que m’esgota, que em roba hores de son i dies de felicitat. (...) El meu vestit negre, el que portava ahir, el que porto avui i, segurament, el dia de demà.

SABER QUI SOM I NO PODER SER

L’albada s’entreveu entre els núvols prims, i és hora de dir adéu als teus llavis sublims. Hores ha tan pròxima a ells, minuts després tan llunyana als teus cabells. (...) I ens trobem una altra nit en un indret clandestí, així és com ho ha desitjat el nostre destí. La lluna, l’únic testimoni del nostre amor, el sol, l’únic sabedor del nostre dolor. (...) Ara ja han passat uns quants anys, i tot i encara sentir els nostres planys, em dic a mi mateixa per a calmar els meus danys: Sé que estimar-te és un pecat. Sé que besar-te no està acceptat. Però, què he de fer, si és de tu, dona, de qui m’he enamorat?

COSES ESTRANYES DE L’ESTIU

(...) Van passar la tarda parlant i actualitzant-se sobre tot el que havia passat durant aquell any. Lògicament, havien estat parlant per whatsapp. Això no obstant... no era el mateix que parlar en persona, fer bromes sobre tot i riure tots plegats. I no va ser fins a les sis i mitja, que van tenir la magnífica idea d’anar a la platja a banyar-se. Des de petits que els encantava l’aigua. I des d’aleshores, tenien un ritual de començament d’estiu que consistia a fer-se el primer bany de la temporada. A tots els va agradar la idea, però... cap tenia banyador. (...) Va ser així, com van decidir entre tots anar a les seves cases a buscar els banyadors, canviar-se i tornar a trobarse a la plaça. I així ho van fer. Però... les coses es van torçar quan en arribar a casa, la Maria no va trobar ningú i de sobte va sentir que algú deia: Hola! No entenia res. No hi havia ningú. I no va ser fins després de molta estona que va descobrir que era l’ordinador que... s’estava tornant humà?!

CASTELL, Aroa (3r ESO B) Premi català 3r ESO (fragmentS)