Sitges modernista. Autors a les aules: Lluís Prats

L’alumnat de 2n de batxillerat que cursa l’assignatura de Literatura Catalana el passat 16 de març va realitzar una sortida a Sitges (Barcelona). Van viatjar-hi amb tren des de l’Aldea fins a Barcelona cinc alumnes acompanyats per la professora de l’assignatura Alícia Sorlí. Van visitar el Cau Ferrat, que és una casa-museu biogràfica ubicada en la que va ser la casa-taller del pintor i escriptor modernista Santiago Rusiñol. Allí s’havien celebrat algunes de les famoses “festes modernistes”. Va ser habilitada com a museu el 1933 i està integrada a la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Actualment és un dels tres museus de Sitges ubicat al nucli antic de la població, al costat de la platja de Sant Sebastià. Santiago Rusiñol és un dels autors de les lectures obligatòries de l’assignatura de batxillerat, concretament de l’obra L’alegria que passa. L’alumnat va descobrir on va viure, les connexions que tenia amb tota la col·lecció d’obres de diferent tipologia (quadres, escultures, ferros vitralls...) que hi havia; va ser una visita guiada en clau literària. Un cop van visitar el Cau Ferrat, van desplaçar-se al Museu Maricel. Allí hi ha mostres d’art des del romànic fins al segle XX. La col·lecció museogràfica integra diversos llenguatges, tècniques i suports artístics per aconseguir donar la màxima coherència a la seqüència cronològica de l'evolució de les arts. A l’acabar, van passejar pel centre històric de Sitges. L’alumnat comenta que va ser una molt bona experiència, fascinant. Els va agradar molt.

BEL, Andrea

Hachiko, una història molt humana

Dimecres 6 d’abril, l’alumnat de 1r ESO va tenir una trobada telemàtica a la sala d’actes amb l’autor, Lluís Prats, d’un dels llibres que han llegit i treballat aquest curs, Hachiko. El gos que esperava. L’activitat, inclosa dins del Programa «Autors a les aules» de la ILEC, ha estat organitzada conjuntament pel Departament de Llengua catalana i literatura i la Biblioteca, i forma party del PLEC. Lluís Prats va començar la xerrada amb una petita introducció per explicar per què li agrada escriure (llibres) i les seues aficions. A continuació, l’alumnat li va formular unes quantes preguntes relacionades amb la lectura. Lluís va comentar que va trigar sis mesos a escriure la novel·la i que escrivia quan se sentia tranquil o quan tenia temps lliure. Es va inspirar en altres històries que havia llegit quan era menut i que li havien agradat, on es ressaltaven molt els sentiments, les emocions, els pensaments... i així ell el que va voler transmetre amb la seua història era aquesta mena de sensacions. El llibre tracta d’una situació bastant dura, trista, però, a la vegada, emotiva. El que volia aconseguir amb la lectura era intentar reflectir que al món hi ha també bones persones, ja que ell pensa que encara hi ha molta maldat; i encara que s’estiga passant un mal moment sempre hi haurà gent que vulgar ajudar, gent bona. El que intenta sempre amb les seues lectures és transmetre bons valors i exemples a seguir, bones actituds. No s’esperava que aquest llibre tingués tant d’èxit; va ser una sorpresa total. Ell pensa que l’èxit potser també va venir gràcies a les il·lustracions i que és una lectura senzilla i fàcil d’entendre. En el moment en què va acabar d’escriure el llibre, després de moltes revisions, no canviaria res de la història, perquè se sent satisfet del seu treball. No li va fer temor l’acceptació que pogués tenir el llibre per part del públic, ja que escriure és la seua afició, no depèn de l’escriptura per poder viure en el dia de demà, ja que també treballa com a professor i si escriu és perquè li agrada. FLORES, Carlos

4