4 minute read

T. drogodependència

DROGODEPENDÈNCIES I SERVEIS SOCIALS

Dues treballadores socials (Serveis socials d’Amposta) van visitar el centre per impartir el

Advertisement

segon taller d’una sèrie sobre prevenció de drogodependències portats a terme per

diferents agents socials a l’alumnat de 2n de l’ESO el passat més de març. Laia i Maria José ens van parlar de les drogues i d’actituds que s’hi vinculen, i de com reaccionem si som homes o dones davant d’aquestes situacions i d’altres pròpies dels estereotips marcats per la societat. Van fer seure l’alumnat en rotllana i van plantejar algunes situacions perquè les analitzessen entre tots i totes. Primerament, ho feien actuant com a persones del seu gènere; després canviaven de gènere i es posaven en el rol de l’altre per veure com se sentien. En general, les dones consumixen molt més alcohol que els homes, i això és degut a la pressió

DROGODEPENDÈNCIES I REHABILITACIÓ

Un psicòleg de l’AECGris, institució que es dedica al tractament i l’atenció a persones afectades per addiccions i també a les seues famílies, el René, va visitar-nos per impartir el tercer taller de la sèrie

sobre prevenció de drogodependències portats a terme per diferents agents socials

a l’alumnat de 2n de l’ESO. René va venir a impartir un taller sobre Reinserció i Inserció social parlant a partir dels sentiments i de les emocions dels usuaris per afavorir la seua rehabilitació. L’alumnat ha format grups i a cada grup se li ha assignat una emoció i se’ls han formulat preguntes com ara: quan et sents així?; què et fa sentir així?... Les emocions «així» eren la ira, la por, l’alegria i la vergonya. Les emocions són un estat personal que naix de l’experiència i genera una forma d’actuar i de comportar-nos. La ira és un sentiment d’indignació i d’impotència; la ira l’has de manifestar/es manifesta d’una forma empàtica. La por esdevé per la percepció de perill; el que passa quan tens por és que «et baixa la sang a les cames» per córrer o reaccionar. Pots tenir por de moltes coses. Pots tenir/sentir por de tu mateix? Et pots controlar? L’alegria és un sentiment de benestar i de satisfacció; un exemple d’alegria seria aconseguir un èxit personal independentment del que opinen i del que et diguen. Així pots ser feliç. Ser un mateix és la clau. Si tenim un bon autoconcepte i una bona autoimatge tindrem una bona autoestima, ja que l’autoconcepte i l’autoimatge són les portes a l’autoestima. A les persones que consumixen droga, les drogues els genera satisfacció, el mateix que passa amb l’alegria. MARTIN, Maria

DROGODEPENDÈNCIES I SALUT

La metgessa Lourdes Franco, provinent de l’Àrea sanitària d’Amposta i que actualment treballa al CAP de Masdenverge, va visitar el centre per impartir el

quart i darrer taller de la sèrie sobre prevenció de drogodependències portats a

terme per diferents agents socials . En aquesta ocasió, primerament, va preguntar a l’alumnat «què sabeu sobre les drogues?». L’alumnat va dir que són dolentes, que són addictives i que pots arribar a patir una sobredosi, per exemple. Va comentar que les pastilles per relaxar-nos i per dormir són considerades «drogues pures» i, per tant, s’hi ha d’anar amb molt de compte. Va comentar també que hi ha tres tipus de drogues: les sedants (diacepan, marihuana, alcohol...), les activadores (cocaïna, tabac...) i les al·lucinògenes (THC, LSD, èxtasi...) Parlant del tabac, la sensació de sacietat que es té al fumar és produïda perquè relaxa l’«addicció de la nicotina». L’alcohol i el tabac estan tan «normalitzats» i són tan fàcils d’aconseguir que és molt comú consumir-los en l’ambient familiar o d’amistats, per exemple. Un primer consum de qualsevol substància addictiva no et porta a l’addicció, el que t’hi porta és la pressió social. Si repetim les accions, sí que ens aboquen a la dependència, i ens pot arribar a causar esquizofrènia o episodis d’epilèpsia, per exemple. Moltes vegades es consumix per carències emocionals, ja que les drogues maximitzen les emocions: quan ens sentim malament, les drogues produïxen una falsa generació de felicitat o fins i tot d’eufòria. També hi ha molta gent que consumix alcohol o cànnabis perquè la seua percepció de futur és dolenta i ho fan per evadir-se o no pensar-hi. Al final, es van comentar alguns dels mites que hi ha a la societat sobre algunes drogues: «Quan consumixes alcohol, els seus efectes no desapareixen corrent»;«Si la família o gent propera fuma a prop teu el fum t’afecta com si fumesses tu mateix». MARTIN, Maria

que tenen per culpa dels estereotips que els marca la societat, segons deien Laia i Maria José. Però, i si canviem el rol? En un home està molt normalitzat i no està tan mal vist el fet que bega alcohol, per exemple. Les dones senten inseguretat quan van soles pel carrer, ja que no se sap mai què els pot passar. Es veu molt sovint, és freqüent, que un home es crega amb el dret de dir (o fer) qualsevol cosa a una dona si va sola, sobretot quan és de nit.

MARTIN, Maria

This article is from: