Assalt al castell de Sant Marçal
Tot el segle XVI, l’estat de guerra va ser permanent a Catalunya. Al flagell de la guerra s’hi afegia el bandolerisme. Aquesta activitat armada havia estat, sobretot, filla de les lluites aristocràtiques de bàndols, les bandositats dels Nyerros i dels Cadells. A partir de mitjan segle XVI aquest bandolerisme disminuiria, però s’hi afegiria el bandolerisme popular, fill de la misèria, coexistint tots dos fins ben bé mitjan segle XVII. En un determinat període l’encarregat de perseguir els bandolers va ser Aleix de Marimon i Jafre, senyor del castell de Sant Marçal i governador del principat de Catalunya des de l’any 1617 al 1639. El 8 de juliol de 1626 una quadrilla de vuit bandolers entrà al castell de Sant Marçal, i després d’amenaçar a tots els que eren allà, varen inspeccionar l’edifici. Amenaçaren de cremar-ho tot, però finalment només van malmetre la porta d’una estança. Es varen fer servir un bon sopar, se’n rigueren del governador de Catalunya i, ben menjats i ben beguts, se’n van anar. A l’Arxiu Històric de Sabadell es guarda el procés que es començà a instruir l’endemà, en el qual, per les declaracions dels testimonis, podem saber què va passar exactament aquell dia1. [Per facilitar-ne la lectura, el català d’aquest procés ha estat actualitzat una mica]. 1 AHS. Batllia de Cerdanyola del Vallès. AMH 2509/4. Unió Excursionista de Sabadell
85
