Procés contra Joan Pere per haver robat un pedrenyal

La justícia senyorial, deixant de banda l’aspecte del poder de qui tenia la jurisdicció, era també una necessitat a fi de regular les relacions econòmiques i els confl ictes de tot tipus entre els propis administrats i amb la gent d’altres localitats. Era una justícia de proximitat i molt ràpida per a temes menors civils i criminals, i en conseqüència més barata que si s’hagués d’anar a Barcelona, on sí que calia anar-hi per l’alta justícia. A la cort del castell de Sant Marçal els processos gairebé sempre eren sense instàncies o persones interposades i en ells, només molt de tard en tard, hi apareixien advocats o procuradors. En els processos civils només intervenien el batlle, un notari, habitualment de Sabadell o de Sant Cugat, i el nunci jurat. El nunci era un ofi cial del castell encarregat de llegir públicament els bans i en el cas dels processos comunicar personalment el litigi als denunciats, citarlos a la cort o tribunal, i fi nalment embargar-los béns si així ho decidia el batlle. Per ordre del batlle s’iniciava el procés i era ell qui emetria la sentència. Finalment, el notari era l’encarregat de redactar el procés.

Els processos criminals eren més complicats, exigien més personal i podien durar diverses setmanes depenent de la quantitat de testimonis que fossin citats a declarar; és a dir, que resultaven molt cars als senyors del castell. Hi participava el batlle, encarregat d’emetre la sentència, acompanyat d’un advocat que l’assessorava. També podia haver-hi un procurador fi scal encarregat d’exercir l’acusació. Si la sentència comportava un càstig físic aleshores s’havia de contractar un botxí. Finalment, era també imprescindible l’actuació d’un notari

que prengués nota de tot el procés en els llibres. Tant en els processos civils com en els criminals, els únics ofi cials fi xos a la cort de Sant Marçal eren el batlle i el nunci del castell, ja que el funcionament d’aquella cort no era permanent. La immensa majoria dels confl ictes portats a la cort del castell de Sant Marçal eren per deutes. Aleshores el saig, en nom del batlle, requeria personalment el deutor, el qual podia al·legar les raons per les quals no havia de pagar i, si les raons al·legades no eren considerades justes i l’acusat no pagava, uns pocs dies després el saig embargava directament béns al deutor o, si aquest no era prou solvent, com en el cas de treballadors per compte d’altri, ordenava al propietari del mas on aquells treballaven que els retingués la paga. També arribaven a la cort del castell de Sant Marçal reclamacions des d’altres localitats contra persones de Cerdanyola i al revés.

Els senyors de Sant Marçal, al tenir només les jurisdiccions inferiors, malgrat que el delicte s’hagués comès en el terme del castell, no podien jutjar certes categories de persones (la noblesa, els eclesiàstics, els militars), ni certes tipologies penals, ni certes quanties en la resolució de confl ictes privats.

Liber curie castri Sti. Marcialis. ASPO. 1600-1615.

La conclusió d’Ismael Almazán i Fernández, referida a la generalitat dels processos guardats a l’Arxiu Històric de Sabadell, la fem nostra pels processos substanciats a la cort del castell de Sant Marçal: Aquests processos van ésser substanciats per ofi cials molt propers físicament i cultural als administrats, que comparteixen el mateix llenguatge i que ni tan sols són funcionaris -els batlles de la cort de Sant Marçal sempre foren pagesos de Cerdanyola, amos dels masos importants

del terme-, sinó persones escollides periòdicament, que d’aquesta manera no inspiren un temor reverencial, la qual cosa permet parlar als protagonistes d’una manera més oberta i personalitzada del que és habitual en l’administració de justícia. I tenim unes jurisdiccions barates, de fàcil accés, que no fan servir la confi scació prèvia per mantenir-se i que s’ocupen de tota mena de delictes, perquè encara que les seves competències no siguin plenes, és allà on es substancien bona part de les primeres investigacions dels delictes o es presenten els plets que més tard poden anar a parar a les jurisdiccions superiors.”1 El dia 4 de juliol de 1570 dos homes havien robat sengles pedrenyals,2 que els seus propietaris havien deixat penjats a les portes de l’església de Sant Marti mentre assistien a missa, i fugiren. Un d’ells, un noi anomenat Joan Pere, va ser detingut el mateix dia, i fou empresonat, jutjat i condemnat en un procés que durà del 6 al 13 de juliol. El dia 21 li va ser aplicat el càstig. Aquest procés està escrit en un pergamí dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.3 És un bon exemple del funcionalment de la justícia criminal al terme de Sant Marçal, és a dir a Cerdanyola. Vegem la transcripció i la traducció del llatí, quan calgui, de la major part del text d’aquest procés.

“Que sigui manifest a tothom que el dijous, dia 6 de juliol de l’any de la nativitat del Senyor de 1570, dins el castell de Sant Marçal, al Vallès, de la diòcesi de Barcelona, intervenint jo Gabriel Ponç Tristany, habitant de la vila de Sabadell de la dita diòcesi de Barcelona, per reial autoritat notari públic infrascrit, va ser rebuda una acusació que fa així: Antoni Bidonet, procurador fi scal del terme de Sant Marçal de la diòcesi de Barcelona, posa en coneixement de Joan Cabanyes,4 batlle de dit terme pel noble senyor Bernat Joan de Marimon domiciliat en la ciutat de Barcelona, senyor del dit terme i castell, els següents fets: [Per facilitar la lectura, el català d’aquest procés ha estat actualitzat una mica]. Senyor batlle, jo denuncio a Joan Pere, natural de Vilanoveta del bisbat de Lleida. Lo dia de Sant Martí, que comptàvem a quatre dies del

1  Jordi Torruella i Llopart. “Inventaris i catàlegs del Fons de l’administració reial i senyorial: Corts del batlle de Sabadell, comarca i foranes (1347-1795)”. Introducció: Ismael Almazán i Fernández, pàg.24. Ajuntament de Sabadell, 2002. 2  Pedrenyal: Arma de foc, a manera d’escopeta curta, que s’usava en els segles XVI i XVII i es disparava amb pedra foguera. 3  A.N.C., Fons del llinatge Marimon (679), n.146. 4  Cabanyes era un dels masos importants de Cerdnyola.

present mes i any, poc tement Déu i la justícia temporal, robà de la porta de l’església de Serdenyola un pedrenyal, i ell de present està pres en las càrcers de la present cort del terme de Sant Marsal; per això, com a procurador fi scal de la cort, faig instància i part formada contra dit Joan Pere, lo qual ha de servir de lliçó i exemple dels altres. ”

Primer fou interrogat el reu. “El mateix dia 6 de l’esmentat any de 1570, en el mateix lloc, Joan Pera, habitant natural de Vilanoveta de la diòcesi de Lleida, testimoni citat i jurat i que jurà, en mà i poder del dit honorable Joan Cabanyes, batlle del dit terme del castell de Sant Marçal pel noble senyor Bernat Joan de Marimon senyor del dit terme i castell, pel Senyor Déu i pels seus quatre Sants Evangelis tocats amb les seves mans, que, com a testimoni, ell diria i exposaria l’omnímoda veritat que ell sap en i sobre les coses de les quals serà interrogat. I en primer lloc es preguntà al testimoni quants anys tenia, i digué: Senyor, jo tinc vint i dos anys. Immediatament l’esmentat honorable batlle assigna com a curador al dit Joan Pere, menor d’edat, l’honorable Joan Estapé, pagès habitant en el castell de Sant Marçal, el qual vetllí per la utilitat del dit menor, el qual curador jurà en la forma acostumada en mà i poder del dit honorable batlle, estant presents com a testimonis l’honorable Antic Ramon, pagès de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola, i Pere Lacort, treballador habitant en el dit castell. I portat això a efecte, estant present l’esmentat curador, al dit Joan Pere, sense jurament, li fou preguntat que lo dia de Sant Martí, que comptàvem a quatre dies del present mes de juliol, si ell, testimoni, furtà amagadament de la porta de la església de Sant Martí de Serdenyola dos pedrenyals i què en va fer. I digué: Senyor batlle, jo prenguí -que lo diable me temptà- de la porta de la església de Serdenyola un pedrenyal mentre se deia la missa lo dia de Sant Martí del mes proppassat, i això perquè jo em veia sens diners perquè me havia jugat quant tenia fent camí amb un bergant que no el coneixia, lo qual me guanyà tots los diners que jo tenia, i quan jo robí dit pedrenyal venia un fadrí en una companyia que jo no el conec, sinó que el trobí en un camí que va de Sant Cugat a Serdenyola, lo qual fadrí jo no el conec, i en havent pres lo dit pedrenyal diguí a dit fadrí a on anava, i ell me digué que aniria a la vila de Granollers, i així jo, per no conèixer lo dit fadrí, vaig agafar amb

lo pedrenyal que robí de la porta de la església tot camí a la volta de la Farigola, i tot lo dia me vaig estar passejant per les frescors dels arbres fi ns a la tarda. Fou interrogat ell, testimoni, que lo mateix dia que robà lo dit pedrenyal, veient ell lo batlle del terme de Sant Marçal i a altres vora la vinya d’en Ramon de la Farigola vora la verneda, per què amagà lo pedrenyal que aportava? I digué: jo, testimoni, veient dit batlle en dit lloc i a altres que anaven amb lo batlle, haguí por que no em trobàs amb lo furt a la mà, i així amaguí dit pedrenyal robat en un barder5, i en havent jo amagat dit pedrenyal dit batlle me cridà dient-me: què haveu fet amb lo pedrenyal que aportàveu?, i jo, testimoni, responguí a dit batlle que no en portave, i així dit batlle amb altres se meteren en cercar i trobaren lo pedrenyal que jo havia amagat en un barder, i així dit batlle prengué dit pedrenyal i també me prengué i me aportaren en lo castell de Sant Marçal en lo qual estic pres. Això li fou llegit i hi estigué d’acord, estant present l’esmentat curador. I lo dit dia, Antic Ramon de la Farigola, de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola del terme del castell de Sant Marçal, un altre testimoni citat pel batlle, jurà. I essent interrogat, aquest testimoni digué: Senyor batlle, lo dia de Sant Martí que comptàvem a quatre del present mes de juliol, jo, testimoni, amb molta gent eixint de missa de la església de Serdenyola, vaig veure que en Revella del Pla, del terme de Sant Cugat del Vallès, i Jaume Gili, de Serdenyola, cadascun de ells se clamave que los havien robat lo pedrenyal de la porta de la església que cadascú hi havia posat; també he oït a dir que lo batlle del terme de Sant Marsal, lo mateix vespre anant-se’n de casa mia a la casa vora la verneda, trobà lo lladre i portava lo pedrenyal que havia robat a la porta de la església de Serdenyola, lo qual pedrenyal deien que era de Jaume Gili de Serdenyola, al qual prengué i el posà a la presó del castell de Sant Marsal, i lo dia present, jo, testimoni, trobant-me dins lo present castell de Sant Marsal en la cuina, vaig veure un home que estave pres en lo cep y amb grillons en les cames y mans, lo qual presoner diu que ell se anomene Joan Pere, y dit pres estava ¿...?, i en ma presència digué que ell havia robat un pedrenyal de la porta de la església de Serdenyola lo dia de Sant Martí mes proppassat, i no hi sé més. Li fou llegit i hi estigué d’acord, estan present el dit honorable batlle.

5  Barder: bardissa

Lo dit dia, Antoni Estapé, pagès habitant en el dit castell de Sant Marçal, testimoni jurat i citat, fou interrogat i digué: Senyor batlle, lo dia de Sant Martí mes proppassat, trobant-me jo, testimoni, en la església de Serdenyola amb molta gent eixint de missa, vaig oir dir que havien robat dos pedrenyals, i veia que en Revella del Pla, del terme de Sant Cugat del Vallès, cercave son pedrenyal a la porta de la església de Serdenyola, i Jaume Gili de Serdenyola també cercave son pedrenyal, i lo mateix vespre de Sant Marti lo senyor batlle del terme de Sant Marsal i mossèn Gerònim, criat del senyor Marimon, i un mosso de la casa aportaven al castell de Sant Marsal un home, al qual meteren a la sitja6 de dit castell, i lo mosso de la casa de dit senyor, lo qual se diu Pere, me digué que havien trobat un lladre que havia amagat un pedrenyal dins un barder y que l’havien mes a la sitja. Li fou llegit i hi estigué d’acord, estant present el dit honorable batlle. Lo dit dia, Pere Lacort, natural de la diòcesi de Sarlat del regne de França, criat de l’esmentat noble senyor Bernat Joan de Marimon, testimoni citat i jurat, fou interrogat i digué: Senyor batlle, lo dia de Sant Martí que era dimarts mes proppassat, V. M. i mossèn Gerònim, criat del senyor Marimon, i jo, testimoni, veníem de la església, quan fórem al capdavall de la vinya de dit Ramon lo batlle digué: aquí ve un home amb pedrenyal que no m’agrada, esperem un poc, mossèn Gerònim, i vegem qui és; i més digué dit batlle: aquest home massa triga a venir, ara lo veig que no porta res, ell haurà amagada alguna cosa en lo barder; i així lo batlle i jo anàrem a la volta del home i dit mossèn Gerònim se aturà, y com fórem vora l’home lo batlle li digué: què haveu fet amb això que aportàveu? i ell respongué que no aportava res, i lo batlle li digué: vós ho haveu amagat als barders, i dit home se n’anave, i mossèn Gerònim lo cridà: o l’acompanyo o atureu-vos!, i així ell se aturà i nosaltres nos metèrem en cerca i dins un barder, i jo vaig trobar un pedrenyal lo qual jo prenguí i aquell doní al senyor batlle; aleshores dit batlle digué a mossèn Gerònim, criat del senyor Marimon: assegureu-vos del home o tireu-li si fuig, i dit home no es mogué i així lo prengueren i dit home digué que ell no aportave pedrenyal, i així lo aportaren a la sitja del castell de Sant Marsal, i estant en la sitja dit pres, lo qual se fa dir Joan Pere, digué a dit mossèn Gerònim i a mi, testimoni, que lo diable lo ho havia fet fer, que ell havia pres un pedrenyal de la porta de la església de Serdenyola;

6 Sitja: Presó subterrània.

i després d’ahir tragueren dit pres de la sitja perquè havia foradada aquella, lo qual han mes al cep amb grillons i aquí està, i lo he oït a dir a mossèn batlle en la hora mateixa que jo trobí lo pedrenyal en lo barder, que aqueix pedrenyal era lo que ell havia venut a en Gili, i no hi sé més. Li fou llegit i hi estigué d’acord, estant present el dit honorable batlle.

Dit dia, Joan Clasca, pagès habitant en el castell de Sant Marçal, natural de la parròquia de Sant Pere de Bertí de la diòcesi de Vic, testimoni citat i jurat, fou interrogat i digué: Senyor batlle, lo dimarts més proppassat jo, testimoni, venint de la Farigola en companyia del senyor batlle del terme de Sant Marçal i de mossèn Gerònim, criat del senyor Marimon, i de Pere, mosso de dit senyor, anàvem al castell, i jo me vaig endarrerir per mirar lo bestiar d’en Ramon de la Farigola i pel mig de aquell vaig fer mon camí, i com vaig ser al capdavall de la vinya d’en Ramon de la Farigola vaig veure lo senyor batlle del present terme de Sant Marsal que deixà son camí i anà a reconèixer uns barders que són a la vora de la verneda, i jo, testimoni, aleshores aní a la volta del batlle, i jo vaig veure que tragueren un pedrenyal que trobaren dins un barder, i ans de això jo viu un home abrigat amb una capa de burell, i dit mossèn Gerònim cridà dit home dient-li, o l’acompanyo o atureu-vos!, de on veniu?, i dit home se’n volia anar, i dit batlle, en havent trobat lo pedrenyal, digué a mossèn Gerònim que se asseguràs de aquell home i si fugia que li tiràs, i dit mossèn Gerònim li digué: no moure! al rei!, i així el prengueren, i un trosset aní amb ells i els vaig deixar per anar a avisar un home lo qual se clamave que li havien robat lo mateix dia un pedrenyal a la porta de la església de Serdenyola, i dit home era en Ravella del Pla del terme de Sant Cugat, i lo mateix vespre de dit dia, quasi a la mitja nit, arribàrem al castell de Sant Marsal i mossèn Gerònym parlà amb lo presoner, lo qual segons diuen se fa dir Joan Pere, dient-li que si ell demonstrave los pedrenyals que el trauria de la sitja amb llicència del batlle, i dit pres digué que lo diable lo hi havia fet fer, i que l’home que tenia l’altre pedrenyal lo trobarien a casa na Vergada en Granollers davant lo hospital, i que dit home aportave una capa gascona de la qual les bigarradures7 se’n queien, i que anave

7 Bigarradura: Varietat de colors.

amb un gipó blanc, sens quera8 i amb uns calçots borinats9 i amb unes sabates, la una cordada amb una tireta que serà esquinçada, i amb calcetes de lli sota los baixos, i tot això digué quan mossèn Gerònim lo interrogave, i després jo he vist que dit Joan Pere per voler fugir ha foradada la sitja i ara està en lo cep i amb grillons. Li fou llegit i hi estigué d’acord, estant present el dit honorable batlle. El set de juliol de 1570, vista la present investigació, atesos els seus mèrits i àlies, es proveeix que, tinguda la present investigació per publicada, es concedeix a l’advocat i al procurador un termini per a la defensa per tot el dia del proper dimarts, intervenint Mas Novell com a assessor. El dissabte, 8 de juliol de 1570, l’esmentada provisió fou intimada i notifi cada a l’esmentat Joan Pere en el castell de Sant Marçal per Antoni Bidonet, nunci de la cort de dit terme, qui d’igual manera ho va referir i dir a Gabriel Ponç Tristany, notari pre i infrascrit. D’igual manera l’esmentada provisió fou intimada i notifi cada al dit Joan Estapé, curador predit, en el mateix dia, any i lloc, lliurada personalment pel dit Bidonet, nunci fi scal, qui ho referí i digué al dit notari. Hagudes les defenses, el procurador fi scal demana que la causa sigui portada al relator i que sigui assignada a sentència, salvats sempre en tot els drets del fi sc. El dia 12 de juliol de 1570, concedida una còpia, hagudes les defenses, s’assignà per a sentència el proper dissabte, intervenint Mas Novell com a assessor. El dijous, 13 de juliol de l’esmentat any 1570, totes i cada una de les co-ses esmentades foren declarades i intimades, en l’idioma del país, als esmentats Joan Pere i a Joan Estapé, el seu curador, per mi, l’esmentat Gabriel Ponç Tristany, notari infrascrit, de les quals coses fou donada la intimació al dit Joan Pere i al seu curador pel dit notari, la qual intimació, cadascun d’ells la va rebre del dit notari dins el castell de Sant Marçal: Invocats els noms de Jesucrist i de la Verge Maria, l’honorable Joan Cabanyes, batlle del terme de Sant Marçal pel molt noble i magnífi c Don Bernat de Marimon, senyor del dit terme i castell de Sant Marçal; vista

8  Qera: Pedra d’esmolar la dalla. 9 Borinats: Foradats.

la denúncia feta per Antoni Bidonet, procurador fi scal del dit terme de Sant Marçal, contra Joan Pere del lloc de Vilaneta, denunciat i inculpat del robatori d’un arcabús de pedrenyal, fet a les portes de l’església parroquial de Sant Martí de Cerdanyola del terme predit mentre es feien els ofi cis divinals en aquesta església; vista la investigació rebuda i vista la seva publicació; vistes les altres coses que s’han de veure i vista l’assignació a sentència feta; davant els Sacrosants Evangelis i havent-los tocat i mirat amb reverència a fi de jutjar rectament des de la mirada de Déu, pronuncia, sentencia i declara de la següent manera: Com que atesos els mèrits de la dita inquisició i altres coses, i atesa la confessió judicial del dit Joan Pere consta l’acusació del procurador fi scal, la qual no ha estat tombada, i atesa la qualitat del dit robatori, pronuncia, sentencia i declara que el dit Joan Pere sigui assotat pels llocs acostumats del dit terme de Sant Marçal, i que sigui marcat en les espatlles amb l’escut del dit terme de Sant Marçal i que sigui expulsat de tot el dit terme de Sant Marçal, a fi que ell pateixi el càstig i que serveixi d’exemple. Mas Novell, assessor. Aquesta sentència fou emesa, llegida i publicada per l’honorable Joan Cabanyes, batlle del terme del castell de Sant Marçal per l’esmentat noble Don Bernat Joan de Marimon, senyor del dit terme i castell, fou feta amb el consell de l’esmentat magnífi c Mas Novell, assessor d’ell, i publicada i llegida dins el castell de Sant Marçal en una cambra o estudi del dit castell per mi, el dit Gabriel Ponç Tristany, per autoritat reial notari públic de Sabadell, habitant i escrivà de la cort del dit terme, assegut de la manera acostumada d’un jutge que jutja, estant presents l’acusat Joan Pere i el seu curador Joan Estapé, a instància, petició i requeriment de Ramon Dandanyac, procurador fi scal de la cort del dit batlle, el dia assignat, divendres 21 de juliol de l’esmentat any 1570, estant presents com a testimonis Llorenç Rimbau, donzell domiciliat en la parròquia de Tona de la diòcesi de Vic, Bernat Clasca, pagès del lloc de Bertí de la diòcesi de Vic, i Guillem Solà, pagès de la parròquia de Sant Esteve de Múnter de la diòcesi de Vic, i estant també presents altres persones.

77. Escut de la Casa de Marimon

AFCEC. Castell de Sant Marçal, 1919 I fetes aquestes coses, immediatament l’esmentat Joan Pera, estant presents l’esmentat batlle i els testimonis i el notari predits, el mateix dia i any, per Jaume Pujol, lo botxí de Barcelona, fou assotat pla rededor del castell de Sant Marçal, tres voltes rodant aquell, i essent proclamat en alta veu el delicte del dit Joan Pere pel procurador fi scal, Ramon Dandanyac, qui anava davant del seguici. Finalment, després d’haver estat fl agel·lat i assotat, l’esmentat Joan Pere fou marcat per Jaume Pujol, lo botxí, en la espatlla dreta amb l’escut del castell de Sant Marçal, amb el dibuix d’un lleó amb corona, dins el castell de Sant Marçal, estant presents l’honorable batlle, el notari i els testimonis abans dits. Un cop fetes, portades a terme i continuades així aquestes coses, immediatament l’honorable batlle i el procurador fi scal de la seva cort em demanaren i em requeriren a mi, el notari infrascrit, que totes i cada una d’aquestes coses fossin escrites per ordre, i que a ells i a tots als que els interessés els fossin donats un i molts iguals instruments públics per mi, el dit i infrascrit notari. Etc... Signatura del notari Gabriel Ponç Tristany.”

Robert Álvarez Masalias