Pere de Capellades, senyor de Cerdanyola del 1275 al 1281

Feia ja uns quants anys que Marimon II de Plegamans i Romeu I de Marimon havien recuperat la senyoria de la meitat del castell i terme de Sant Marçal, quan el 1275 la varen vendre a Pere de Capellades qui en va ser el senyor fi ns a l’any 1281. Va ser un personatge amb una vida pública i privada que val la pena resseguir. L’origen de la família dels Capellades l’hem de suposar en la vila d’aquest nom, però en la documentació trobada els Capellades apareixen establerts a la vila anoienca de Piera. Les primeres referències d’aquesta família són de meitat del segle XIII, període dominat per la important fi gura d’en Pere de Capellades. Aquest al morir llegà la major part de la seva fortuna a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona;1 és per aquest motiu que a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona s’hi troben diversos pergamins que permeten reconstruir bona part de la seva vida. Va fer quatre testaments. En ells es declarava “de curia et família domini Jacobi bone memorie regis Aragonum”.2 Va ser escrivà del rei Jaume I entre els anys 1254 i 1262, formant part del seu seguici i acompanyant-lo en els desplaçaments pels seus regnes. El fet de ser tan a prop del poder li va permetre enriquir-se, no sempre amb mètodes lícits. En els testaments ho confessava, se’n mostrava penedit, i com que no estava en condicions de determinar quines havien estat les persones afectades, manava que 7.000 sous dels seus béns i uns altres 10.900 sous que li eren deguts fossin dedicats a almoines pies en remei de les ànimes d’aquells als quals ell havia

1 ACB, pergamins 4-15-24C i 4-15-24E. 2  Testaments: ACB, pergamins 1-1-1871; 4-15-24C mitjà; 4-15-24D; 4-15-24: les dates són: 7-11-1285, 12-1-1291, 31-1-1293 i 7-1-1304.

fet mal. Ho confessava en tots quatre testaments; en el quart i darrer, del 21 de març de 1304, ho feia així “Reconec i afi rmo que la major i més gran part de tots els meus béns, els que jo tinc i posseeixo i els que em són deguts, els vaig adquirir de manera gens justa; i que vaig inferir molts danys a diverses persones mentre era de la cúria i de la família del senyor Jaume de bona memòria, rei d’Aragó, fent tractes, administrant i també induint injustament el mateix senyor rei, durant molts i llargs temps, a fer i inferir molts mals, danys i injustícies, de moltes i diverses maneres, a moltes i diverses persones; i també abans i després, durant molts i llargs temps, vaig inferir injustament a moltes i diverses persones, de moltes i diverses maneres, molts mals i danys; i a més de tot això, vaig tenir i rebre injustament de molts i diversos jueus, de diverses maneres, molts favors i serveis, durant molts i llargs temps, contra els cristians mentre era de la casa i la cúria de l’esmentat senyor rei i també després; i que a més de les coses esmentades, vaig obtenir guanys de diverses persones amb els jocs de daus i amb altres jocs, de manera injusta i indeguda, durant diversos i llargs temps; i fent diversos i il·lícits contractes, de vegades també amb pecat. I així per les raons, causes, maneres esmentades i altres, vaig fer, procurar, tractar i inferir tants i tants mals, injustícies i danys, injustament i amb pecat, que tremolo tement molt i dubtant que tots els béns que tinc i els que se’m deuen puguin no ser sufi cients per a la restitució i esmena de tots aquests mals, injustícies i danys”.3 A partir del 1268, quan ja no estava al servei del rei Jaume I, Pere de Capellades apareix com a notari de l’infant Pere, futur Pere el Gran, i posteriorment esdevingué el seu canceller fi ns al 1270. A Barcelona era propietari de nombrosos immobles que li reportaven elevades rendes. Tenia també propietats i rendes al Vallès i a l’Anoia -Piera-, i fi ns i tot fora de Catalunya al regne de València, a Morvedre, en cobrament d’uns deutes del rei Jaume. Al Vallés tenia propietats a Cànoves, Terrassa, Santiga, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Cerdanyola. Pere de Capellades posseïa a Cerdanyola, des del 1237, el mas Saltells comprat a Guillem de Calders i venut, el 1275, a Bernat de Centelles, qui el revengué el mateix any a Romeu de

3 ACB, pergamí 4-15-24.

Marimon”.4 L’any 1270 comprà a Pere d’Horta els masos Romaninar i Om a Cerdanyola;5 el 1275 havia comprat a Marimon II de Plegamans i a Romeu I de Marimon la seva part del castell i terme de Sant Marçal, revenent-lo el 1281 a Bernat de Centelles. La compra més important que Pere de Capellades va fer a Cerdanyola, castell apart, va tenir lloc el 9 de juny del 1296, quan adquirí de Bernat de Cerdanyola la domus6 dels Cerdanyola pel preu de 4.400 sous, la qual aleshores canvià de nom esdevenint la domus dels Capellades.7

Entre altres activitats d’en Pere de Capellades, hi havia l’usdefruit de monopolis de molins, fargues i del roldor;8 també el comerç per mar, sempre com a soci capitalista i mai com a gestor, i a partir del 1291 aquest comerç fou a llarga distància: Sicília i Sardenya. Un altre dels negocis d’en Pere de Capellades va ser el crèdit. En tots els seus testaments apareix l’activitat de prestador amb usura, activitat prohibida per l’Església, però que malgrat això no era mal vista per la gent. Feia negocis amb els jueus. En els testaments es mostra penedit d’haver estafat a moltes persones. El crèdit i l’estafa sembla que van ser l’origen de la seva fortuna. La seva relació amb el rei el va posar en contacte amb les elits dominants, a les quals feia préstecs sostraient els diners de l’erari públic, tal com ell mateix reconeix en el darrer testament, ja a punt de morir (“procurando”: administrant). També coneixem Pere de Capellades com a senyor jurisdiccional. Les seves primeres jurisdiccions li van arribar del rei, com a penyora de les seves activitats de prestador. Al regne de València el rei Jaume

4 Joan Cruz i Rodríguez. “Una família de patricis anoiencs a la Catalunya baix medieval: Pere de Capellades i els seus successors (segles XIII-XV)”, dins “Miscellania Aqualatensia”, núm.VIII, pàg.68. Igualada, 1997. En realitat no era el “mas de Saltells”, el senyor directe del qual sempre va ser el monestir de Sant Cugat, sinó la domus o “torre de Saltells”, de la qual n’havien estat senyors útils i posteriorment n’esdevingueren senyors directes la branca dels Ramon de Saltells, cal pensar que per compra a Romeu I de Marimon. 5 ANC, Fons del llinatge Marimon (679), n.4. 6 Domus: Es donava el nom de “domus” a les cases senyorials, que podien estar o no for fi cades. 7 ACB, pergamí 4-15-24A. La domus dels Cerdanyola, després de Capellades, era situada a la vila de Cerdanyola, a l’àrea de lleure de Can Coll. 8 Roldor: planta que servia per a adobar pells.

I, davant la impossibilitat de pagar-li un deute, li cedí temporalment, el 1261, el castell i la vila d’Onda que va retenir al menys fi ns al 1266. El 1268, adquirí la senyoria de la vall i terme de Pego en penyora d’un deute de l’infant Pere. A l’Anoia tenia la quadra de Ribafort. El 1275, en una data no exacta, els germans Marimon II de Plegamans i Romeu I de Marimon li varen vendre “llur potestat i dret en el castell de Sant Marçal”, donant per complerts tots els pactes de la venda en un document de data 19 de setembre, tal vegada era el mateix dia de la venda.9 Desconeixem el preu d’aquella compra, però hauria de ser un preu semblant o igual als 18.500 sous pels quals Pere de Capellades, posteriorment, ho va revendre a Bernat de Centelles el 1281. Al arribar a aquesta revenda, hem d’entrar en la vida privada d’en Pere de Capellades i en els problemes conjugals amb la seva esposa, Blanca. Pels volts del 1260 Pere s’havia casat amb Blanca Ermengol, d’una important família de propietaris rendistes de Barcelona, la qual li aportà un considerable dot en diners, terres i edifi cis. Blanca donà dos fi lls a Pere de Capellades: Berenguer i Guillema. Blanca era una dona de caràcter fort, amb la seguretat i l’atreviment que li donava el fet de tenir molts diners. Desconeixem què fallà en el matrimoni, tal vegada foren les relacions extra conjugals amb una esclava batejada, Guillemona, amb la qual Pere va tenir al menys dos fi lls: Jaume i Sança; però el fet és que, el 1278, Blanca abandonà la llar conjugal, i no era la primera vegada que ho feia, iniciant una sèrie de plets que varen fer trontollar l’economia del seu marit; a més li embargà els molins de la Riba al terme del castell de Cabrera d’Anoia, al costat de Piera, per un import de 4.500 sous, i tot plegat provocà que Pere, que volia entroncar la seva família amb la noblesa catalana, no pogués portar a terme el casament previst de la seva fi lla legítima, Guillema, amb el noble Simonet de Bell-lloc, al no poder pagar en efectiu el dot acordat de 10.000 sous. El 1283 Blanca, probablement pressionada pel seu entorn social cedia, i retornava amb el seu marit. L’11 d’agost del 1283, després de més de cinc anys d’haver-lo abandonat per darrera vegada, signava davant de notari un compromís, en el qual, entre d’altres coses, s’hi contenien aquestes paraules: “Que tothom sàpiga que jo Blanca, esposa de Pere de Capellades, confesso fermament

9 ACB, pergamí 1-6-193.

i reconec en veritat que sovint, a causa de la meva ximpleria, el meu mal geni i pel mal consell que em van donar algunes persones de la meva família, vaig allunyar-me i vaig fugir de la casa i de l’autoritat del meu marit, Pere de Capellades, injustament, sense culpa seva, sense la seva voluntat ni el seu permís, sense que ell ho sabés ni em fes cap mal, i també que aquesta última vegada que vaig fugir i em vaig allunyar de la seva casa i de la seva autoritat, tal com ja s’ha dit, vaig estar sense ell més de cinc anys, i sempre en vaig malparlar injustament, i el vaig difamar en molts llocs no dient la veritat a moltes persones, i també li vaig fer i li vaig inferir en els seus negocis i en els seus béns molts mals i danys, de tot lo qual em considero pecadora culpable davant Déu i davant el meu marit”.10 Dos mesos després, a l’octubre, Blanca feia una acta notarial en la qual, després de tornar a confessar-se culpable, demanava al seu marit que la perdonés i la tornés a rebre a casa: “Us confesso i reconec a vós, Pere de Capellades marit meu, que en el dia d’avui, quan s’escriu aquest document, he vingut personalment a vós i davant la vostra presència a la vostra casa o hostal, i suplicant us he pregat que, malgrat que injustament hagi actuat i parlat molt malament contra la vostra persona i el vostres béns i ho hagi fet en moltes i diverses ocasions per culpa meva i no pas per culpa vostra, sense vós i sense el vostre permís, em rebeu i em mantingueu amb vós i sota la vostra autoritat, per tal que sempre estigui i visqui juntament amb vós i sota la vostra autoritat, d’acord amb la vostra voluntat i el vostre parer”.11 Pere la perdonà i en el seu primer testament de l’any 1285 li llegava importants béns.12 Però Blanca trigaria poc a morir. L’any 1286, en el seu testament feia hereu el seu fi ll Berenguer, el qual rebé 14.000 sous, i al seu marit li donava 50 morabatins13, indicant, però, als marmessors que “si el seu marit al·legués que havia sofert molts perjudicis per culpa d’haver-se’n ella separat, que aleshores el marit, comprometent la seva ànima, prestés jurament dels danys que havia sofert per causa

10 ACB, pergamí 1-2-1737. 11 ACB, pergamí 1-6-1101. 12 ACB, pergamí 1-1-1871. 13  Moraba : Nom donat al dinar musulmà dels almoràvits. Era una moneda d’or que circulà lliurement i que equivalia a deu sous catalans.

d’ella i que, els que fossin, li fossin pagats”.14 Pere comparegué en el testament de la seva esposa el 25 de juliol de 1286, jurant per la seva ànima i reclamant als marmessors que li fossin pagats uns danys que superaven els 600 morabatins, i explicant més detalls de la seva vida: “Afi rmà que, en els nou anys en els què ella no havia cohabitat amb ell, havia perdut 600 morabatins i molt més, els quals, més el llegat que ella li havia fet, demanà que li fossin pagats immediatament...”.15 El notari ho explicava així: “Com que la seva difunta esposa Blanca fugia i s’allunyava sovint de la seva casa i de la seva autoritat i malparlava molt i el difamava, ell s’avergonyia i s’entristia fi ns al punt de tenir por de perdre el seny i la memòria, i per aquesta causa li calia marxar sovint de Barcelona i anar-se’n a Piera i a altres llocs, i no tenia cura dels seus negocis i dels seus béns, al contrari, gastava i dissipava els seus negocis i béns, i també per això, per poder sortir de Barcelona i anar a viure i residir en llocs llunyans ha venut a Bernat de Centelles el seu castell de Sant Marçal pel preu de 18.500 sous; passats ben bé cinc anys, no ha cobrat, ni pot encara cobrar res d’aquest preu, ben al contrari, ha fet i encara li cal fer moltes despeses reclamant aquest deute a Bernat de Centelles i a altres que, també per aquell, li són deutors i avaladors, i tenir molts maldecaps. Diu també que Blanca embargà a Asbert de Mediona uns molins que havien estat d’en Ramon de Capellades i que Ramon de Capellades havia venut a l’esmentat Asbert pel preu de 4.500 sous -els quals molins s’anomenen de la Riba i estan en el terme del castell de Cabrera a tocar de Piera- els quals (4.500 sous) per raó d’aquest embargament l’esmentat Asbert ha retingut; han passat més de cinc anys i encara reté tot aquest preu, de manera que Pere de Capellades no el pot recuperar. També digué que Blanca nomenà quatre procuradors alhora... que van moure un procés contra ell... , el qual procés durà més de nou mesos i per això calgué que Pere de Capellades se’n defensés, de manera que no pogué ocupar-se ni anar endavant en el casament de Guillema, fi lla seva i de Blanca, a la qual el pupil Simonet de Bell-lloc havia promès matrimoni,... de manera que l’esmentat Simonet es prometé amb la fi lla d’en Galceran i renuncià a Guillema, fi lla de l’esmentat Pere, i així Pere de Capellades

14 ACB, Caresmar II, 1232-1479, any 1286, n.13. 15 ACB, Caresmar II, 1232-1479, any 1286, n.13.

diu que per totes aquestes raons suportà molts danys i mals, i que per aquestes raons féu moltes despeses, i encara les suporta i fa perquè no pot recuperar els seus diners. Pere de Capellades també digué que per això, com que la seva esposa no romania amb ell, li calgué pecar i suportar molts altres danys. I digué que, per totes les raons esmentades, ha suportat fi ns al dia d’avui tants i tants danys i ha fet tantes despeses que pugen a la suma dels esmentats 600 morabatins i a una molt més gran quantitat, sense comptar les que encara cada dia li cal suportar per les raons esmentades, cap de les quals hagués fet si la seva esposa hagués romàs amb ell”.16

Pere moria el març del 1305 i el 4 d’abril els marmessors feien l’inventari dels seus béns.17 En el darrer testament, de data 21 de març del 1304,18 deixava molts dels seus béns a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, confi rmant la donació que n’havia fet el 7 de gener del mateix any;19 llegava una important quantitat de béns a la seva fi lla Guillema; també donava al seu fi llastre Jaume, fi ll natural tingut amb una esclava dita Guillemona, 1.400 sous i un censal amb un cens de 3 morabatins anuals; encarregava la cura i educació del seu fi ll il·legítim Jaume al seu hereu Berenguer; manumetia Guillemona, esclava i captiva seva, batejada, i la feia franca, alforra,20 lliure i exempta de tota captivitat i servitud perpètuament amb tots els seus fi lls, els que havia tingut i els que pogués tenir, amb tots els seus béns i coses, donant-li 400 sous a ella i uns altres 700 sous a Sança, la fi lla que havia tingut amb ella; manumetia l’esclava sarraïna Fàtima i la feia franca i lliure donant-li 20 sous, però si en el futur rebés el baptisme, aleshores hom li haurien de donar 100 sous; feia algunes altres donacions i fi nalment instituïa hereu universal dels béns restants el seu fi ll Berenguer, donant-li la domus de Cerdanyola “amb tots els seus masos, honors i pertinences, i amb tots els rèdits, censos, profi ts i tots els altres drets de la domus, i totes les copes de vi de la casa, cofres, robes dels llits, ballestes, armes, guarniments

16 ACB, pergamí 1-2-1737. 17 ACB, pergamí 4-15-24A 18 ACB, pergamí 4-15-24. 19 ACB, pergamins 4-15-24C i 4-15-24E. 20 Alforra: emancipada.

i tots els paraments de la casa i els vestits21 que hi haurà quan jo mori”; també li donava un censal amb un cens anual de vint-i-set morabatins, menys dos sous, amb la garantia hipotecària de diverses terres i honors.22

Pere de Capellades havia fet el seu darrer i quart testament el 21 de març de 1304, i poc després moria. Moria un personatge estrident, ric i poderós, però un poca-vergonya. Quan li calia actuava fora de la llei, però també sabia utilitzar la llei i la seva infl uència davant el rei. Un usurer, un tafur que feia trampes amb els daus i les cartes, un lladre del fi sc. Semblava que tot ho podia, però amb una cosa no hi va comptar; la seva esposa Blanca, una dona amb dignitat se li rebel·là, fugí de la llar conjugal dues vegades amb el recolzament de la seva família, i la segona vegada, durant més de cinc anys, posant-li plets, embargant-li crèdits i gairebé arruïnant-lo. La insubmissió de Blanca fou una conducta inversemblant per a la societat del seu temps, i al fi nal la pressió social la doblegà. Blanca només va sobreviure tres anys a la humiliació notarial a la que havia estat sotmesa; morí el 1386. Tanmateix, Pere de Capellades no en va sortir indemne, i no van ser les pèrdues econòmiques el més important. Ell no tenia problemes en fer-s’ho amb les esclaves sarraïnes posant les banyes a la seva esposa -amb l’esclava Guillemona, batejada, havia tingut diversos fi lls-, però quan Blanca el deixà plantat per segona vegada, s’adonà de que tothom el considerava un banyut, les orelles li xiulaven quan es presentava en públic, i “s’avergonyia i s’entristia fi ns al punt de tenir por de perdre el seny i la memòria, i per aquesta causa li calia marxar sovint de Barcelona i anar-se’n a Piera i a altres llocs, i no tenia cura dels seus negocis i dels seus béns, al contrari, gastava i dissipava els seus negocis i béns, i també per això, per poder sortir de Barcelona i anar a viure i residir en llocs llunyans ha venut a Bernat de Centelles el seu castell de Sant Marçal”. Fins i tot li feia vergonya exhibir-se públicament davant els seus vassalls de Cerdanyola; no ho va poder suportar i, l’any 1281, es va vendre el castell de Sant Marçal. Tot ell era una contradicció. Tota la vida havia estat una successió de

21  Suppelec lia: ves ts de lli amb mànigues. 22 Una honor era el nom que an gament es donava a una fi nca.

malifetes, però al fi nal del seu pas pel món tenia por de condemnarse eternament; volia fer-se perdonar pel Senyor dels Cels, i patia per no tenir prou diners per a sufragis en remei del Purgatori de les ànimes d’aquells als quals havia fet mal. Fins i tot, després de mort, per mitjà del seu testament, oferia diners a l’esclava musulmana, Fátima, perquè es convertís i pogués guanyar-se el Cel dels cristians. En un últim gest de bondat, i tal vegada també d’agraïment, donava la llibertat a les dues esclaves sarraïnes, a la batejada Guillemona li llegava 400 sous, però a la que es mantenia fi del a l’Islam només 20; i, com a pare, donava 700 sous a Sança, la fi lla il·legítima que havia tingut amb Guillemona, perquè es pogués casar aportant un dot, i també encomanava al seu hereu, Berenguer de Capellades, la cura i l’educació d’en Jaume, fi ll seu il·legítim, llegant-li 1.400 sous. Pere de Capellades, passà sense pena ni gloria com a senyor de Cerdanyola, però de cap senyor del castell de Sant Marçal n’hem conegut tan a fons la seva vida privada.

Robert Álvarez Masalias

48 XLI Ronda Vallesana