Procés contra Joan Pere per haver robat un pedrenyal
La justícia senyorial, deixant de banda l’aspecte del poder de qui tenia la jurisdicció, era també una necessitat a fi de regular les relacions econòmiques i els conflictes de tot tipus entre els propis administrats i amb la gent d’altres localitats. Era una justícia de proximitat i molt ràpida per a temes menors civils i criminals, i en conseqüència més barata que si s’hagués d’anar a Barcelona, on sí que calia anar-hi per l’alta justícia. A la cort del castell de Sant Marçal els processos gairebé sempre eren sense instàncies o persones interposades i en ells, només molt de tard en tard, hi apareixien advocats o procuradors. En els processos civils només intervenien el batlle, un notari, habitualment de Sabadell o de Sant Cugat, i el nunci jurat. El nunci era un oficial del castell encarregat de llegir públicament els bans i en el cas dels processos comunicar personalment el litigi als denunciats, citarlos a la cort o tribunal, i finalment embargar-los béns si així ho decidia el batlle. Per ordre del batlle s’iniciava el procés i era ell qui emetria la sentència. Finalment, el notari era l’encarregat de redactar el procés. Els processos criminals eren més complicats, exigien més personal i podien durar diverses setmanes depenent de la quantitat de testimonis que fossin citats a declarar; és a dir, que resultaven molt cars als senyors del castell. Hi participava el batlle, encarregat d’emetre la sentència, acompanyat d’un advocat que l’assessorava. També podia haver-hi un procurador fiscal encarregat d’exercir l’acusació. Si la sentència comportava un càstig físic aleshores s’havia de contractar un botxí. Finalment, era també imprescindible l’actuació d’un notari Unió Excursionista de Sabadell
75
