aproximadament 2,5 mil milions d’habitants en l’horitzó de 2050 i l’ONU preveu igualment que comptarà amb més de 4.000 milions d’habitants en 2100. Tot el repte d’aquesta projecció per a nosaltres, els euromediterranis, serà garantir que aquest creixement demogràfic sense precedents vagi acompanyat d’un creixement econòmic si més no equivalent, i preferiblement superior (si es vol que els estats africans superin el seu retard econòmic i que els africans en general puguin beneficiar-se d’un nivell de vida més acceptable). Si a això afegim: -
un major risc ecològic que pot comportar, segons el cas, la desertització o la inundació d’algunes zones, que provocaran moviments de poblacions desocupades i sens dubte nous conflictes (per al control de l’aigua o d’altres recursos);
-
però també un risc de desestabilització terrorista islamista incrementat, com es veu des d’ara mateix al Sahel, en particular, on les nostres forces armades intervenen al costat de les forces armades africanes;
ja no podrem desinteressar-nos, com a europeus i com a mediterranis, d’aquesta perspectiva que es converteix també en la nostra, tenint en compte la nostra història però també simplement tenint en compte la nostra geografia. Ara bé, l’aplicació d’aquest Pla Marshall haurà de promoure’s i defensar, en el si de la Unió Europea, en particular, per les nostres nacions euromediterrànies associades, més directament interessades, que podran actuar conjuntament per convèncer els seus altres socis europeus. Cal preveure que un pla d’aquest tipus haurà de ser, en qualsevol cas, cogestionat amb els països interessats, encara que sigui parcialment finançat si es vol garantir l’èxit d’aquest pla amb el suport del Banc Europeu d’Inversions, que podria actuar en relació amb el Banc Central Europeu. El creixement i l’ocupació que generaria tant a Europa com a Àfrica el benefici d’aquest nou Pla Marshall, haurien, en qualsevol cas, de beneficiar també a les empreses i als ciutadans europeus. Aleshores, per què no obrir avui el camp de les possibilitats i procedir finalment a la renovació indispensable dels nostres paradigmes polítics, reintegrant una visió estratègica euromediterrània que tant necessitem per poder fer front als grans desafiaments del segle XXI?
Jean Michel Nogueroles Advocat internacional – doctor en dret - economista
15
