La situació jurídica de la caça d’ocells fringíl·lids

dret animal

La situació jurídica de la caça d’ocells fringíl·lids

Els ocells que pertanyen a la família Fringillidae són ocells de mida petita que es caracteritzen per tenir un bec adaptat a les llavors i a d’altres tipus de gra. A més, són espècies canores que d’antuvi havien estat mantingudes en captivitat perquè malgrat estar preses, conservaven aquesta característica. A l’època de cria alimenten els seus polls amb insectes, per la qual cosa esdevenen uns aliats importants en les lluites contra les plagues. Per exemple, resulta especialment notòria la predació que fa el pinsà comú (Fringilla coelebs) sobre la processionària del pi (Taumatopoea pytyocampa).

Modernament, amb motiu de la seva minva sostinguda en el temps i la generalització del canari com a ocell canor domèstic per excel·lència (que a més es reprodueix bé en captivitat) aquests fringíl·lids han esdevingut tots espècies protegides des de la Llei catalana de protecció dels animals de 1988.

No obstant això, a causa d’un cert arrelament dels concursos de cants, la mateixa llei establia que excepcionalment es poguessin agafar alguns ocells silvestres amb aquest exclusiu comès. A partir d’aquesta excepció, tal com ha passat en altres afers de caça, aquests ocellets van esdevenir de manera indirecta unes noves espècies cinegètiques que es capturaven en viu.

El problema és que, a partir de la suposada tradició, aquesta modalitat de caça va rebre un impuls considerable, i en aquesta situació es deixaven agafar només mascles de quatre espècies: el pinsà comú (Fringilla coelebs), el passerell (Linaria cannabina), la cadernera (C.carduelis) i el verdum (C. chloris). El règim de captura era:

- Només per persones federades que acreditessin participar en concursos de cant.

- Es podia caçar 45 dies a l’any repartits irregularment entre l’1 d’agost i el 15 de desembre de cada any.

- Es permetien cinc ocells per dia de caça, si se n’agafaven de més d’una espècie (20 com a màxim), o 10 ocells/dia, si només n’era d’una.

- Es prohibia la venda dels animals que es capturessin.

- Es podia caçar amb vesc i amb xarxes abatibles.

A banda que s’haurien de pogut matissar moltes coses d’aquestes condicions, el problema real era el nombre d’autoritzacions que es donaven. L’any 2002 es van atorgar uns 7.000 permisos a Catalunya, 6.000 dels quals eren només a la província de Barcelona. Si es multiplicava 45 dies per

7.000 permisos per 10 ocells/dia (calculant que no se n’agafava el màxim de 20/dia) mostrava un producte potencial de 3.150.000 ocells any.

Les xifres oficials de captures que publicava la Generalitat eren d’uns 150.000 ocells per any, xifres amb poca credibilitat. Segurament, els números reals eren molt més alts, però sí que era clar que tècnicament es donava permís per a un sostre de fins a tres milions d’ocells (població que probablement mai ha existit en realitat). Com a tècnica jurídica resultava poc comprensible. No s’ha d’oblidar que les poblacions totals d’aquestes quatre espècies eren desconegudes. Sense censos fiables era extremadament incomprensible aprovar a l’ordre de vedes, any rere any, aquestes quantitats d’uns ocells que, a sobre, eren i són espècies especialment protegides per la mateixa llei catalana.

També era obvi que hi havia un mercat submergit de compravenda amb les espècies que es prenien a l’entorn. Es feia ulls clucs a una realitat, malgrat estar formalment “prohibida” la venda i una vigilància activa per part dels agents rurals de la Generalitat. Lluny de regular i de limitar aquest tema a una cosa puntual i restringida, es va assolir l’objectiu contrari amb l’increment d’afeccionats, quan en teoria era una activitat molt minoritària.

Posteriorment, el Decret 139/2014, de 14 d’octubre, va establir el règim temporal per al període 2014-2018, de les autoritzacions excepcionals per a la captura en viu i tinença d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de concursos de cant. Apareixia, doncs, un nou horitzó temporal de les autoritzacions i les seves condicions. Les espècies a explotar seguien essent les mateixes. Aquest era conseqüència del Decret llei 2/2011, de 15 de novembre, que havia desprotegit aquestes aus per permetre la continuació de la seva explotació (art. 2). Malgrat la situació feble de les poblacions, després de 23 anys de protecció, es va decidir descatalogar-les.

Aquesta era la situació de les quatre espècies amb dades de 2012135 (actualment en una línia més o menys equivalent):

135 Llista vermella elaborada al 2012 seguint criteris de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), que és el referent científic de conservació de l’ornitofauna catalana. 76

“Pinsà comú Fringilla coelebs. LC136 Situació global i representativitat Llista vermella UICN: LC [...] Població nidificant 2012: 500.000-738.000 individus madurs; Atles de nidificants i aplicació tendència SOCC canvi 2002-2012: augment del 25-36%; SOCC canvi en la distribució respecte a la que es mostra en l’Atles d’ocells nidificants de Catalunya 19992002: 0 Avaluació estatus UICN a Catalunya Preocupació menor (LC). Població que actualment nidifica a Catalunya de més de 1.500 individus madurs i en increment. Correcció regional: 3c no se sap, per tant se li manté la categoria.

Verdum Carduelis chloris. VU137 A2b138 Situació global i representativitat Llista vermella UICN: LC (...) Població nidificant 2012: 254.000-294.000 individus madurs; atles de nidificants i aplicació tendència SOCC Canvi 2002-2012: disminució del 23-31%; SOCC Canvi en la distribució respecte a la que es mostra en l’Atles d’ocells nidificants de Catalunya 1999-2002: 0 Avaluació estatus UICN a Catalunya Vulnerable (VU). VU per A2b, regressió superior al 30% en 10 anys sense que el declivi s’hagi aturat, es coneguin les causes o siguin reversibles. Correcció regional: 3a no se sap, per tant se li manté la categoria. La nostra població és tan gran que la possible arribada de propàguls no sembla que pugui alterar fàcilment la tendència poblacional. A França hi hagut una davallada del 29% en el període 2000-2010 i a Espanya un increment del 16% en el període 1998-2012.

Cadernera Carduelis carduelis. VU A2b Situació global i representativitat Llista vermella UICN: LC (...) Dades de la població catalana Població nidificant 2012: 532.000-842.000 individus madurs; atles de nidificants i aplicació tendència SOCC Canvi 2002-2012: disminució del 25-32%; SOCC Canvi en la distribució respecte a la que es mostra en l’Atles d’ocells nidificants de Catalunya 1999-2002: 0 Avaluació estatus UICN a Catalunya Vulnerable (VU). VU per A2b, regressió superior al 30% en 10 anys sense que el declivi s’hagi aturat, es coneguin les causes o siguin reversibles. Correcció regional: 3a no se sap, per tant se li manté la categoria. La nostra població és tan gran que la possible arribada de propàguls no sembla que pugui alterar fàcilment la tendència poblacional. A França hi hagut una davallada del 49% en el període 2000-2010 i a Espanya del 12% en el període 1998-2012.

Passerell comú Linaria cannabina. VU A2b Situació global i representativitat Llista vermella UICN: LC (...) Dades de la població catalana Població nidificant 2012: 152.000328.000 individus madurs; atles de nidificants i aplicació tendència SOCC Canvi 20022012: disminució del 20-33%; SOCC Canvi en la distribució respecte a la que es mostra en l’Atles d’ocells nidificants de Catalunya 1999-2002: 0 Avaluació estatus UICN a Catalunya Vulnerable (VU). VU per A2b, regressió superior al 30% en 10 anys sense que el declivi s’hagi aturat, es coneguin les causes o siguin reversibles. Correcció regional: 3a no se sap,

136 LC: Categoría UICN Least Concern, preocupació menor. Espècie sense signes de disminució o rarefacció ni a escala global ni local. 137 VU: Categoria UICN Vulnerable. Segons “Categorías y criteris de Lista Roja” donats per UICN a http://www.iucnredlist.org/documents/redlist_cats_crit_sp.pdf es defineix com: “Un taxón es vulnerable cuando la mejor evidencia disponible indica que cumple cualquiera de los criterios A a E para Vulnerable (véase Sección V) y, por consiguiente, se considera que se está enfrentando a un riesgo de extinción alto en estado de vida silvestre.” 138 Criteri A2b de l’ICO (pagina 7 i 8 estudi): A2 Descens poblacional observat, estimat, inferit o sospitat en el passat amb causes de la reducció que poden no haver cessat O no ser enteses O no ser reversibles. (b) disminució contínua.

per tant se li manté la categoria. La nostra població és tan gran que la possible arribada de propàguls no sembla que pugui alterar fàcilment la tendència poblacional. A França hi hagut una davallada del 39% en el període 2000-2010 i a Espanya del 9% en el període 1998-2012.”

En definitiva, el decret permissiu a dalt esmentat assegurava la continuïtat d’aquesta pràctica de captura quan les poblacions de fringíl·lids objecte d’aquell (si més no en tres de quatre de les espècies) mostraven una tendència clarament regressiva. La mateixa autoritat científica (l’ICO) concloïa en el seu informe que, demostrada l’evolució negativa de les poblacions, s’hauria de prohibir la seva extracció del medi natural.

La cria en captivitat, que hauria de fonamentar la pràctica esmentada a partir del 2018, de moment no havia ni ha ofert encara resultats satisfactoris. Òbviament, les espècies en regressió (relativament abundants d’antuvi), no està causada únicament per aquesta modalitat de caça, sinó que ve a afegir-se a d’altres factors com la intensificació de l’agricultura, la desaparició de marges i ecotons, l’ús de pesticides i la transformació d’usos del sòl. Per aquest motiu, es recomanava tècnicament el seu abandonament.

En aquell context, al 2016 es va rebre per part de les administracions competents carta d’emplaçament de la Comissió UE, a partir d’una queixa que va generar un procediment dels definits per l’art. 258 UE. La seva conclusió final era:

Por todo lo expuesto anteriormente, España no dispone de las justificaciones adecuadas para aplicar las excepciones que permiten la captura i tenencia de aves fringílidas protegidas, ya que no parecen cumplir las estrictas condiciones establecidas en el artículo 9.1.c), de la Directiva sobre aves, concretamente la de inexistencia de “otra solución satisfactoria” y la de “explotación prudente”, y persisten algunas reservas respecto al cumplimiento de las de “condiciones estrictamente controladas”, “modo selectivo” y “pequeñas cantidades.

En consecuencia, la Comisión Europea considera que teniendo en cuenta el régimen de derogaciones de todas las Comunidades Autónomas (con excepción de Asturias) y Ciudades Autónomas de Ceuta y Melilla para la captura de aves fringílidas de las especies jilguero (Carduelis carduelis), pardillo común (Carduelis cannabina), verdecillo (Serinus serinus), pinzón vulgar (Fringilla coelebs), verderón común (Carduelis chloris), canario (Serinus canaria) y lúgano (Carduelis spinus), el Reino de España incumple las obligaciones que impone el artículo 5, letras a) y e) y el artículo 8, apartado 1 en relación con el anexo IV, letra a), leídos en relación con el artículo 9, apartado 1, letra c), de la Directiva 2009/147/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 30 de noviembre de 2009, relativa a la conservación de las aves silvestres.

La Comisión invita al Gobierno español, de conformidad con el artículo 258 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea, a remitirle sus observaciones sobre los que antecede en un plazo de dos meses a partir de la recepción de la presente.

Una vez conocidas esas observaciones o si dichas observaciones no se le envían en el plazo prescrito, la Comisión se reserva el derecho de emitir, si procede, el dictamen motivado previsto en ese mismo artículo.

Aquest element, unit a la perseverança de les actuacions del cos d’Agents Rurals, va a anar precipitant la desaparició d’aquesta pràctica del nostre ordenament. En data juliol de 2016, el llavors Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va informar que no s’autoritzaria la captura de les quatre espècies de plumífers que ens ocupa:

La decisió s’ha pres, com a mesura cautelar, en base a l’anunci de l’obertura d’un procediment d’infracció de la Comissió Europea contra l’Estat espanyol per quatre expedients informatius (EU PILOT) sobre protecció d’aus silvestres, des de l’any 2012 fins a inicis de 2016. La Comissió esgrimeix que els aclariments, respostes i explicacions argumentats no han permès constatar que es respecti el règim estricte i excepcional regulat a la Directiva Aus 2009/147/CE, que estableix que la captura al medi natural quedarà prohibida definitivament a partir del 2018. D’altra banda, la consulta efectuada als principals actors implicats ha posat de manifest que la regulació actual no dóna una resposta satisfactòria als dos objectius principals de la norma: el control efectiu per part de l’Administració i l’orientació de les captures cap a la cria en captivitat.

Actualment no es permet extraure aquests animals de la natura, tot i alguns moviments per legalitzar-ho. La normativa estatal, la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, en la seva modificació del 22 de setembre de 2015 va incloure l’art. 54.5, que estableix que queda prohibit donar mort, danyar, molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, sigui quin sigui el mètode utilitzat o la fase del seu cicle biològic, incloent aquesta prohibició la seva retenció i captura de viu en viu. Nogensmenys, es manté un camp d’il·legalitat i furtivisme que segueix essent perseguit pel CAR139, a banda d’altres comunitats autònomes on la situació tampoc no és especialment positiva.140 El catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada tancaria els dubtes jurídics sobre aquest afer, però continua com a projecte141 que no consta que hagi estat aprovat.

Lluís Xavier Toldrà Bastida Advocat de DEPANA

139 https://govern.cat/saladepremsa/notes-premsa/413218/els-agents-rurals-desmantellen-un-punt--de-vendaillegal-d-ocells-fringillids-a-osona 140 https://eldiario.es/sociedad/caza-furtiva-trafico-espana-adicta-pajaros-cantores_130_8839825.html 141 https://territori.gencat.cat/ca/inici/nota-premsa/?id=387762