ga, a qui poc a poc es van anant sumant amics i altres coneguts de tot arreu. A par�r d’aquest moment el record és de fang i gent, molta gent. Familiars i amics, també treballadors, clients, bombers, ADFs, coneguts, veïns i fins i tot gent a la que no havíem �ngut l’oportunitat de conèixer fins aquell moment, van començar a arribar amb pales, cubells, guants, tractors i remolcs, menjar i beure, màquines... I en només 3 dies Drac Ac�u, va quedar net i apuntalat a l’espera del que decidim a par�r d’ara. Aquell dia vàrem sen�r plenament la força desfermada de la gent. L’organització de la Riuada Solidària, engegada per un grup nombrós de persones de l’Espluga i les campanyes d’ajuda que treballadors de Drac Ac�u han posat en marxar per col·laborar en la reac�vació del projecte ens han deixat totalment aclaparats, sense paraules i amb una forta emoció de gra�tud envers tots i cada un dels voluntaris, amics, familiars i persones que ens han ajudat a remuntar i treure aquest fang. Tots som Drac! Poc podíem imaginar-nos, en veure la gran desolació causada per l’aigua del primer moment, que amb l’empenta de tots �ndríem forces per seguir lluitant. Actualment, hem ubicat les oficines al local que ens ha cedit desinteressadament el Sr. Pere Bosch a l’avinguda Catalunya, 7A de l’Espluga i seguim treballant amb la mateixa il·lusió i empenta de sempre per a seguir oferint-vos els nostres somnis. No volem oblidar que en aquests moments i ara que
arriba el Nadal, tot el nostre record, escalfor i sen�ment és per a les famílies que han perdut un ésser es�mat en aquesta riuada realment devastadora per a ells. Nosaltres no hem perdut més que elements materials, temps d’esforç, diners i il·lusions que de ben segur amb l’ajut de tots els podrem recuperar. A Drac Ac�u volem manifestar que sempre hem gaudit plenament de la natura, que ella ens ho ha donat tot i que ens ha fet tal com som. Estem agraïts que tots aquests anys ella ens hagi permès guanyar-nos la vida mostrant els valors del magnífic entorn natural que ens envolta. És per això que volem aprendre d’aquesta situació, com a supervivents dels efectes de l’emergència climà�ca que esta pa�nt tot el nostre planeta, i actuar en conseqüència a la recerca d’un equilibri sostenible que ens perme� viure aquí, en aquest extraordinari riu de vida que té l’Espluga. Així que volem conver�r-nos en ambaixadors de la natura en la lluita contra el canvi climà�c ja que va ser aquest efecte i no cap altre mo�u, el causant de totes aquestes pèrdues i desgràcies. Però per damunt de tot no oblidarem mai totes les emocions que aquests dies hem pogut sentir. Tal i com diu el Gonzalo, “La natura ens ha mostrat la seva força, i la gent també”. ■ Equip Drac Actiu
La riuada del 2019 Quan érem pe�ts, fa 75 anys i més, cada cop que el riu s’emportava uns quants o tots els horts que havien posat a la seva llera, sen�em als grans d’aquells temps mencionar “l’aiguat de Sta. Tecla, allò sí que va ser gros!”, o no tan sovint “l’aiguat de Sant Lluc” que no deuria haver estat tan gros. A la paret de les escales de baixada a la Font Major hi ha, suposo que encara hi és, una senyal del nivell assolit per l’aigua aquest dia de Santa Tecla de finals del segle XIX. Tenia entès (no sé si és veritat) que aquella riuada fou una de les raons que va fer que la família Espasa, que vivien al costat de la bassa del molí d’en Jan, anar-se’n a viure cap al Castell. He trobat a faltar referències al suposat icònic aiguat dels rius Sec i/o Milans en els comentaris publicats a El Francolí sobre la riuada del 2019. Potser en sor�ran més endavant. Tot i la tragèdia que s’ha viscut hem de considerar que podria haver estat pitjor, per exemple haver enxampat una colla de visitants a la Cova ... Caldria puntualitzar que els experts del canvi climà�c han pronos�cat que els esdeveniments extrems com huracans, inundacions, sequeres, etc. es repe�ran amb més freqüència del que s’ha considerat de costum a la història i ho faran amb molta més violència i envergadura. I aquest pronòs�c s’ha anat confirmant arreu: desastres que eren cada cent anys, ara són cada dos per EL FRANCOLÍ
tres. Que els responsables de les reparacions i rehabilitacions -- si o no -- ho �nguin en compte. A l’any 1957 anant cap a València al començament de curs, el tren a la ma�nada, no va passar de Sagunto degut a “la gran riada” . La destrossa personal i material a la ciutat generà l’impuls del Proyecto Sur que va promoure la desviació del riu Túria per fora de la capital. Després de l’huracà Sandy a la ciutat de New York (2012, uns 60 morts i milionades de destrossa) els grans plans per la modificació de la costa, protecció dels túnels de baix els rius i port estan a mig fer. Aquí es tracta de mi�gar, més que eliminar, prop d’impossible, els riscos. Essent uns terrenys molt valuosos per la seva ubicació, els edificis afectats han mogut els serveis bàsics, força elèctrica, gas, aigua, etc. del subterrani, a pisos superiors. Es basteixen gratacels nous que ja tenen aquests serveis alçats i amb la capacitat de sostenir les ac�vitats dels edificis, ascensors inclosos, independents de les xarxes durant uns quants dies. A altres llocs la gent es cansa de les re-re-reparacions, les assegurances no en volen saber res i els governs són cri�cats pels que paguen impostos quan veuen que els sembla que són dedicats a llençar bons diners darrere de males inversions... Bon remei, a tots plegats. ■ Anton Martí
6
NOVEMBRE 2019
