M'HAN DIT QUE ESCRIUS

Mireia Gordillo

Nom? Mireia Gordillo López Data i lloc de naixement? L’Espluga de Francolí,16 de setembre de 1984 Actualment de què treballes? D’administra� va a l’Ajuntament. Tens alguna afi ció? M’encanta l ’esport, llegir, escriure, viatjar i estar amb els meus. Has publicat un llibre, “Tortugues i llen� es”. Són dos contes en un? Tenen con� nuïtat, és a dir, si no llegeixes el primer, no saps de què va el segon? Tot ve d’un voluntariat que vaig fer un a es� u Hai� en un campament amb infants i adolescents, entre altres ac� vitats, és tanta l’experiència, el record, l'afecte que � nc al poble Hai� à que volia fer alguna cosa , fi ns que un dia va fl uir la idea d’ajudar d’alguna manera des d’ aquí, i així va ser com a mi m’agrada escriure i al mateix temps es

fa una aportació econòmica, va ser ideal aquest projecte. Ha estat publicat amb aquesta idea. Són contes diferents, són dues històries diferents però amb un mateix lligam d’àmbit social. El conte de les llen� es tracta de la discriminació, i el que parlarem de la pròpia experiència. Tot va venir per un dia que estàvem visitant a les famílies que vivien a les muntanyes de Fons Parisien (Hai� ) ens vàrem apropar a uns nens que estaven per allà i van sor� r corrents i espantats i ens deien blancs, blancs... En aquell moment em vaig sen� r molt malament no entenia que el color de la pell ens podia diferenciar tant, per això va sorgir el conte de les llen� es. I el conte de les tortugues tracta de la integració social, la diferència entre famílies, amics, etc. però que no importa d’on vens, el que ets, ni el que tens, sinó com ets tu com a ésser, això és el que veritablement importa, la teva essència. Està basat en la bassa d’en Jan d’aquí l’Espluga, que tots coneixem, com he dit tot va envers a la meva experiència o bé dels elements que � nc a prop. Aquest llibre es va publicar per fer una aportació econòmica a l’escola d’Hai� on havia estat de voluntària un es� u. Per què un conte per a nens pe� ts? Sóc mestra d’educació infantil, i m’encanten els nens, el conte és educa� u i poden aprendre molt d’ell. Hi ha nens i nenes que el tenen a casa i els agrada llegir-lo i rellegir-lo, els dibuixos són molt il·lustra� us, inclús hi ha pares i mares que m’expliquen les refl exions que fan als seus menuts referent als contes. Per exemple, un pare m'explicava que la seva fi lla li va dir que a la peixera de casa hi podien posar una tortuga perquè encara que no siguin iguals també es porten bé. (conte de les tortugues).O una altra mare, que la seva fi lla li preguntava perquè el nen pèlroig Roger li deia que era negre i dolent al Wilson (conte de les llen� es). Un dia vaig fer un contacontes en una llibreria i hi havia una nena de color, no sabia com encarar aquest conte de les llen� es, perquè pensava que podia ofendre, però de cap de les maneres, va ser una experiència molt bonica i vaig explicar-lo amb tota naturalitat. En acabar vaig parlar amb la seva mare, i ella em va respondre molt amablement que per res del món podia ofendre, que era molt bonic i una realitat per aprendre, perquè així és la vida, natural i no cal complicar-nos-la més. Aquesta metàfora també és ú� l per als adults. Sempre escrius en català? No, però la majoria de contes que � nc són en català. Creus que si escrivissis en castellà vendries més? Doncs sí, ja que � nc amics professors d’arreu del territori espanyol i aquests ja em reclamen el llibre en castellà per poder fer la difusió. De fet, ja es� c treballant amb la traducció del llibre en francès perquè els alumnes de l’escola Vedruna de Fons Parisen, a part de rebre l’aportació econòmica, puguin gaudir d’aquesta obra social. Des de quan et ve aquesta afi ció a escriure? Des de ben pe� ta, primer amb el meu diari, que semblava una novel·la. I als 7 anys ja vaig guanyar el meu primer premi al Certamen Literari. “El Sol”. En quin gènere es qualifi ca el teu llibre? Gènere literari pels més menuts. Què hi ha en el teu llibre d’autobiogràfi c? Punts de la meva personalitat i experiències viscudes. Suposo que et documentes de les coses que descrius. Com ho fas? Per experiència pròpia? Per internet? Tot per experiència, s’aprèn més per experiència pròpia que de les coses que t’expliquin. Jo sempre dic que les coses han de sor- � r del cor i amb amor, si ho fas per obligació el resultat ja no és el mateix.