CASAL

CASAL VIATGER

Viatge a Galícia

A fi nals d'octubre, es va fer un dels viatges que organitza el Casal anualment, en aquest cas, els nostres socis van anar a Galícia.

Vigo va ser la primera ciutat que van visitar, la ciutat més important del sud de Galícia. Després d'una bona caminada, van anar a veure les famoses Rias Baixas i Pontevedra, on el casc an- � c està declarat Conjunt Històric-Ar� s� c.

El segon dia de viatge, els nostres convilatans van anar a Cambados, una vila amb un gran valor arquitectònic, on destaquen el Pazo de Fefi ñanes i les ruïnes de Santa Mariña. El mateix dia van visitar Illa D'Arosa i Carril.

A la tarda tocava veure Sanxenxo. El tercer dia van fer la visita de rigor a San� ago de Compostel.la, capital autonòmica de Galícia.

L'endemà el grup es va desplaçar a Tuy, sobre la riba nord del riu Miño i a la tarda van poder veure La Guárdia i Bayona.

El dia següent van fer la visita obligada a l'Illa de la Toja, molt famosa per les seves aigües i balnearis. Després van fer un creuer per la Ria d'Aurosa on es va fer una degustació de musclos. Després de dinar, l'autocar els va dirigir al mirador de Cotoredondo. Va ser un viatge molt ben organitzat, tots els que hi van poder anar, van gaudir de d'allò més d'aquesta comunitat autònoma. ■ El grup d'espluguins a Galícia. Ramon Joan Roselló

FORMACIÓ PERMANENT

Neus Català al camp de Ravensbruck, conferència a càrrec d'Isabel Miró colaboradora de la URV

Aquest passat 7 de novembre va venir a fer-nos una xerrada, la Isabel Miró, col.laboradora de la URV, que ens va explicar la vida de la Neus Català.

La Neus va néixer el 6 d'octubre de 1915 a Guiamets, es va diplomar en infermeria el 1937 i, al principi de la guerra civil espanyola, es va traslladar a Barcelona. Va lluitar contra el feixisme i per això va ser deportada a Ravensbruck.

La Generalitat de Catalunya va guardonar amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i, posteriorment, va ser escollida Catalana de l'Any el 2006.

El 29 d'octubre de 2014, als noranta-nou anys, el Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Cívic com a reconeixement per la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita an� feixista i la defensa dels drets de les dones. El 2015 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya , per la seva lluita per la jus� cia i les llibertats democrà� ques, la memòria dels deportats i deportades als camps d'extermini nazi, i la defensa dels drets humans.

Al febrer de 2019, la ciutat de París li va atorgar la Medalla de la Vila amb el grau de 'Grand Vermeil', la major dis� nció de la capital francesa. Al juliol de 2019 el mateix Consell de París va votar, per unanimitat de tots els grups polí� cs, la creació d'un carrer en la seva memòria, 7 essent inaugurat el 4 d'octubre. ■

Vietnam després de 40 anys, per José Luís Herce

El passar 21 de novembre, vam tenir la col.laboració d'en José Luís Herce, que ens va explicar l'estat de Vietnam 40 anys després de la guerra.

El que coneixem com a guerra del Vietnam va ser un confl icte que va enfrontar a les dues parts en què es dividia l'Estat del Vietnam (nord i sud) entre 1959 i 1975, i que arran de la intervenció de prop de 40 països es va conver� r en un confl icte internacional, un dels més recordats de el període de la Guerra Freda.

Vietnam havia estat colònia francesa fi ns al fi nal de la II Guerra Mundial, moment en què va aprofi tar el reordenament mundial per declarar la seva independència al costat d'altres països de la zona com Laos i Cambodja.

No obstant això, des del principi va quedar clar que en

la nova república convivien dos models antagònics: un tall capitalista i un altre comunista. Les diferències eren de tal calibre que ni tan sols els acords posteriors a la re� rada de França de l'esmentada zona van aconseguir l'estabilitat dels vietnamites.

Un d'aquests acords va ser la divisió de país en el Vietnam del Nord i el Vietnam de Sud. Sense saber-ho, amb aquest gest els integrants dels dos països havien iniciat una llarga confrontació que només es resoldria a mitjans dels anys 70. La guerra del Vietnam, va acabar amb la reunificació del país, va representar la humiliació bèl·lica més gran que ha tingut mai els Estat Units i va costar la vida 58.000 sodats nordamericans i uns 5,7 milions de víctimes. ■

Sor� da al teatre

El passat 14 de novembre, vam anar veure "El Pare de la Núvia" protagonitzat per Joan Pera. Aquesta era la sor� da trimestral que acostuma a fer la Formació, on fi nalment s'hi van apuntar 55 persones. Primer vam visitar el Museu Egipci i seguidament vam anar a fer un berenarsopar, després vam anar fi ns al Teatre Condal per veure l'obra de teatre. Després de la representació, quan les espluguines ja eren dalt de l'autocar, van tenir la visita d'en Joan Pera, es volia acomiadar del seu públic. Aquesta anècdota va fer molta gràcia a tota la Formació. ■