ARA FA 100 ANYS

Novembre de 1919, a l'Espluga

Després de més de quaranta anys d'exercir la medicina a l'Espluga, el mes anterior havia mort el doctor Llorenç March i Anglada. L'ajuntament havia de ges� onar la vacant que es produïa. El dia 15 de novembre es publicava al BOP la vacant, dotada amb 1.500 pessetes anuals, però l'ajuntament devia al senyor March més de 5.000 duros. El propietari de la casa dels porxos de la plaça de la vila, Josep Armengol Piquet, va demanar al consistori que li vengués l'espai d'aquells porxos que era considerat via pública. Discu� t a bastament l'assumpte, entre els membres de la corporació, s'acordà no accedir a aquella pe� ció, puesto que la misión del Municipio ha de ser mejorar en cuanto pueda las calles de la población y no enagenar parte de ellas que haran más difí cil el transito por la villa. A l'alcalde Isidre Domènech Prim no li deuria venir prou de gust. No cal dir que amb els anys es van acabar tancant i passant a ús del propietari de l'immoble.

L'ambient a Ca la Vila havia d'estar molt enrarit. Pel que es desprèn de les actes, a les reunions hi assis� en pocs regidors i els assumptes que s'hi tracten són de molt poca embergadura. Tot i que sempre treien el cap els deutes: Riegos y Fuerza del Ebro, amenaçava en tallar el subministrament als serveix públics si no s'atenien els endarreriments des de 1915.

Abans de fi nalitzar l’any s’havia de renovar part del consistori i per tant es posaren en marxa les eleccions municipals.

Es van detectar alguns casos de verola entre els infants, a les escoles. L'Espluga va decidir que calia vacunar-los i a més va decretar que els i les mestres, no admetessin cap infant que no portés el cer� fi cat de vacunació. A més es disposava que totes les famílies que � nguessin algun afectat a casa, no anessin a rentar la roba als safaretjos, sinó en el siti o denominado Puente de la Palanca, como es costumbre en estos casos.

A mitjans de mes, foren de� nguts a l'Espluga, dos personatges acusats de moneders falsos.

Durant la primera quinzena del

mes, una bona nevada va perjudicar la collita, especialment d’olives.

Catalunya havia quedat molt tocada després de la nega� va del govern espanyol vers les reivindicacions de l'Estatut que es pretenia negociar per tal d'ampliar l'autogovern i un parlament propi. La premsa local i comarcal publicada a les ciutats properes a l'Espluga no recull no� cies que ens puguin ésser d'interès. La Conca de Barberà estava immersa en el confl icte del traçat del ferrocarril de Tarragona a Puigcerdà. El recorregut per la vall del Gaià, tenia moltes més opcions, però els montblanquins maldaven perquè passés per la Conca, Sarral, Rocafort i Santa Coloma.

A l’Espluga es conegué la no� cia que el president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch, havia nomenat Cap del Servei d'Acció Social Agrària, creada expressament, a Josep M. Rendé i Ventosa. Bona no� cia per una banda, però que malgrat els seus esforços personals, deixava la pagesia local sense el seu lideratge i els problemes no es feren esperar. ■ Josep Maria Vallès

PUIX PARLA CATALÀ ... VEJAM QUÈ DIU "Alliberament nacional i alliberament de classe"

"Els socialistes assumim plenament la lluita per la llibertat nacional de Catalunya. Estem convençuts que l’alliberament nacional està estretament lligat a l’alliberament de classe, i així ens inserim en la tradició del moviment obrer i popular que sempre ha afi rmat categòricament en les seves línies programàti ques el dret del nostre poble a l’autodeterminació. A parti r d’aquests plantejaments els socialistes desenvoluparem la nostra lluita per l’alliberament nacional sobre les bases següents: A) L’exercici del dret a l’autodeterminació , que és el dret d’una col·lecti vitat humana, dins el seu marc territorial de decidir en plena llibertat el seu futur políti c [...] B) Els socialistes de Catalunya propugnem potenciar una estreta col·laboració amb la resta dels Països Catalans, conscients que els vincles socials, cul

*Fragment escollit per Andreu Morta turals, històrics i econòmics que ens uneixen fonamenten un marc nacional com a projecte a desenvolupar, projecte que es podrà concretar en unes insti tucions políti ques comunes en el moment que així resulti de l’exercici del dret a l’autodeterminació per part dels pobles dels Països Catalans". ■ Manifest-Programa - Ponències del II Congrés del PSC, desembre del 1977

COSES NOSTRES Catàstrofe i oportunitat

El passat 22 d’Octubre l’Espluga va ser afectada per una riuada descomunal, de proporcions quasi bíbliques.

A molts espluguins ens venia a la memòria el gran aiguat del 1994, que els tècnics del moment van predir � ndria un període de retorn de cinc-cents anys, però que queda empe� � t comparat amb la catàstrofe del mes passat en quasi bé qualsevol paràmetre (almenys a la conca alta del Francolí): cost en vides, danys materials, arbres arrencats, alçada de l’aigua...

Reveladorament però, la quan� tat de pluja acumulada en l’episodi d’enguany era molt inferior a la de fa 25 anys. Ho va explicar en Tomàs Molina al col·loqui celebrat al Museu en el marc de la Riuada Solidària, les precipitacions molt intenses van superar la línia que formen les Muntanyes de Prades i el Montsant, i la llevantada va picar de ple a la Serra de la Llena i les Garrigues, en una excepcional successió de fronts freds, molt ac� us que abocaren pluges de més de 40 l/m2 per hora durant més de tres hores. El barranc de Viern entre Vilanova de Prades i Vallclara es desborda, la serra de la Llena és una paret curta, però molt ver� cal i l’aigua baixa a molta velocitat emportant-se gran quan� tat d’arbres i canyes que van produint taps, ja sigui enredant-se amb la vegetació que ocupa una llera estreta o en els ponts que va trobant al riu Milans. Aigües avall, amb un cabal creixent i obstacles cada cop més grossos, la successió i intensitat de les llengües d’aigua creix progressivament: el riu mostra tot el seu potencial destruc� u, és fa fàcil entendre com ha esculpit tot el nostre paisatge al llarg dels millennis. Però queda el plor i el dol per les pèrdues.

El resultat és un ‘rentat’ total del curs del Milans i el Francolí. El bosc de ribera ha desaparegut en un 98%, els còdols i graves han passat a dominar la llera, fi ns i tot en alguns llocs ha quedat roca viva. Les tasques de neteja i restauració d’infraestructures es perllongaran durant mesos i requeriran inversions milionàries, sent la reconnexió de les clavegueres dels pobles a la depuradora la intervenció més urgent per mo� us de salut pública. Només és el principi El desastre que hem viscut ha � ngut un enorme impacte social que crec que va molt més enllà de la meravellosa capacitat solidària de l’Espluga, em refereixo a l’empoderament de la comunitat, doncs no em sembla que els veïns del Francolí i Milans es� guin disposats, en endavant, a restar al marge de la ges� ó del riu desprès del clamorós fracàs d’anys d’exclusiva ges� ó per part d’una Agència Catala

na de l’Aigua a esquenes del territori.

En aquests moment tenim una fi nestra d’oportunitat d’un parell d’anys per a decidir com volem el nostre riu. En aquest espai de temps hem d’ar� cular l’execució de mesures preven� ves que ens ajudin a reduir l’impacte de futurs aiguats. Hem entendre que els temps han canviat tan meteorològicament com socialment. Meteorològicament, perquè el canvi climà� c augmenta la intensitat i freqüència de riuades catastròfi ques, alternades amb sequeres llargues. I socialment, perquè l’actual tendència a l’abandonament de l’agricultura i els avenços tecnològics no afavoreixen el manteniment de les lleres. Davant d’aquest repte cal mesurar bé les virtuts i oportunitats que ofereix cada opció contrastant-ne els riscos. Models extrems En un extrem de l’arc d’opcions tenim l’estratègia d’intervenció mínima, deixant que la vegetació creixi lliurement en una llera estreta. En gran part de la nostra riba, aquest model ha estat en vigor en els darrers anys amb nefastos resultats. Segurament no es va valorar prou el risc que comportava que els nostres boscos de ribera eren joves i amb alta densitat d’arbres, on la poca distància entre els troncs va facilitar que es formessin grans taps. Imagineu la diferència si el bosc hagués estat madur amb arbres distanciats uns 25 metres entre ells. Però, l’opció de tenir boscos de ribera madurs no és al nostre abast durant unes generacions.

A l’altre extrem hi hauria l’opció de mantenir les lleres lliures de vegetació a través de la u� lització sos� nguda d’excavadores i altra maquinària pesada. Aquesta opció quedaria descartada per l’augment del risc d’esllavissades i greus taps durant els aiguats, a més de problemes d’erosió i pèrdua de sòl. A mitjà termini, aquesta estratègia � ndria un enorme impacte econòmic, paisatgís� c i ambiental, que fàcilment conduiria a l’abandonament i una situació posterior molt complicada.

Cal buscar doncs una estratègia que ens perme� mantenir-nos en un di� cil equilibri, una opció que puguem sostenir durant molts anys i adaptar a les noves situacions que de ben segur vindran. Un model que suposi un consens entre diverses generacions. Una idea pel Francolí i el Milans Hi ha força consens que cal deixar espai al riu, permetre que el curs del riu fl uctuï la seva posició... al cap i a la fi , el riu es mourà tan si volem com si no. Exceptuant zones afectades per taps molt alts, la línia de destrucció d’aquest ai