EL FRANCOLÍ NOVEMBRE 2019

NÚM. 391

NOVEMBRE 2019

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

RIUADA D'EMOCIONS I PARTICIPACIÓ

REPORTATGE: Orgull de Riumuntada EL FRANCOLÍ

1

NOVEMBRE 2019

E L G R A N

C O N C E R T

BUHOS | ITACA BAND | PORTO BELLO JOAN ROVIRA | BANDA NEON

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

20 DE DESEMBRE DE 2019 | 22h

PÀRQUING PAVELLÓ DEL CASAL

ENTRADES

EL FRANCOLÍ NOVEMBRE 2 ANTICIPADA: 15€ - www.entrapolis.com/entrades/riumuntada TAQUILLA: 20€ (de 20:00h a 2:00h)

2019

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

La Riumuntada ha esdevingut un allau de solidaritat i par�cipació, però sobretot, una explosió d'alegria que, amb les emocions a flor de pell, ha viscut aquest poble solidari com el que més. ■

FOTO PORTADA: Riuada Solidària Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83.

Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé i Museu de la Vida Rural.

Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies.

Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

4 EDITORIAL. Potser sí o potser no. BÚSTIA. L'Espluga solidària 5 Enamorats de la natura i de la nostra gent, i supervivents del canvi climàtic 6 La riuada del 2019 7 Torna el feixisme. Preguntes freqüents 8 Un agraïment sincer. La nostra família Sandescu 9 REFLEXIONS. El riu, de cara. El pa i els forns 10 Plantejar-s'ho malament 11 Maleïts algoritmes 12 L'ACTUALITAT. Es presenta el Vi Solidari per a recapatar fons pel celler Rendé Masdéu 13 Formiga and Cigale es fusiona amb la cobla Principal de Tarragona. Medalla d'Or de la Generalitat per a Josep Vallverdú.

14 El Consell Sectorial d'Entitats acorda substituir la Nit d'Entitats per una jornada dedicada a les associacions de cara a l'estiu 15 Els "Vi de Fang" de Rendé Masdéu se servirà a la Cimera del clima de Madrid. L'Espluga disposarà de 2 punts de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics.

16 L'excés d'inversions finançades amb el remanent obliga a retallar el pressupost 2020 de l'Espluga.

L'Ajuntament de l'Espluga bonificarà la reconstrucció d'edificis afectats per la riuada. Descartat del PUOSC el projecte d'habitatge social a l'antiga caserna de l'Espluga

3

17 A la venda les entrades pel concert de la Riuada Solidària amb Buhos, Itaca Band, Portobello, Joan Rovira i Banda Neon. L'Espluga pateix 17 robatoris en un mes.

18 Els forners de Cal Tullet reben el mèrit professional a l'ofici de forner. Les restes humanes localitzades a Montblanc són del veí de l'Espluga. El Gran Recapte inicia la recollida d'aliments a 3 supermercats de l'Espluga 19 Plega amb polèmica la secretària de l'Ajuntament.

El CDR de l'Espluga reivindica la llibertat d'expressió amb "Castanya contra Espanya".

20 ERC torna a guanyar a les Eleccions Generals a la Conca de Barberà. L'Espluga actualitza a l'alça les ordenances fiscals i crea noces bonificacions.

21 L'Ajuntament calora en 1,6 milions d'euros els danus de la riuada en propietats municipals. Limport dels pressupostos participatius d'enguany es diseinarà a l'ADF. 22 REPORTATGE. Orgull de Riumuntada 27 Les Ovelles esgarriades celebren el 25 aniversari 28 Excursió a Tarragona i Riudoms, organitzada per la Germandat de la Sma. Trinitat 29 El Pessebre de l'Espluga amplia les representacions fins a 4 dies 30 La Unió de Botiguers i Empreses de l'Espluga impulsa una campanya de Nadal amb més de 800 regals 31 LA BÍBLIA ENS PARLA. L'aiguat. RENOI, QUIN RENOM! 32 CASAL 34 PINZELLADES DEL PEDRÍS. Marc Farré Armengol.

35 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber d'Antoni Carreras Poca?

36 ARA FA 100 ANYS 37 COSES NOSTRES. Catàstrofe i oportunitat 38 CURAR-SE EN SALUT 40 MUSEU DE LA VIDA RURAL 41 ENSENYAMENT 45 M'HAN DIT QUE ESCRIUS 46 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR NOVEMBRE 2019

Potser sí o potser no Ara que la riuada ha passat i les aigües tornen ser manses com si res hagués passat. Després del temps de valoracions tan econòmiques com emocionals dels danys que el riu ha ocasionat, cal també aprofitar el desastre viscut per fer una reflexió més global, i és que aprofitant que el canvi climà�c és un tema d’actualitat rabiosa, a l’Espluga tenim un pe�t ( o no tan pe�t) exemple del com el clima pot afectar la vida de les persones. Potser si que el que ens va passar hi té a veure, o potser no, però el que ja és totalment innegable és que el nostre hàbitat climà�c és fonamental per la vida tal i com la coneixem.

Els avis del poble són tes�monis de com en tan sols un parell de generacions la cosa del temps ha anat canviant d’una manera tan evident que ells, en tan sols una vida, han vist com han desaparegut les estacions temperades, la tardor i la primavera, com

han anat fent-se anecdò�ques les tempestes d’es�u i les gran gelades i nevades d’hivern i com la pluja cada cop sap ploure menys. El planeta en general es rebel·la i ho fa amb la força de la natura expressada en el clima. L’exemple que hem viscut ens pot mostrar el que és molt possible que esdevingui en les properes dècades però també és una mostra de que quan la gent s’uneix i rema en una mateixa direcció es poden fer coses increïbles, i això és el que cal, que com a espècie causant de tot aquest desori assumim totes les nostres responsabilitats i fem de manera unànime tot allò que calgui per rever�r, o si més no per aturar allò que fa enfadar el planeta i minimitzar els efectes catastròfics que ja no hi ha dubte que guaiten a la porta. No hem de perdre l’esperança en la humanitat però cal posar-nos-hi d’immediat, cadascú en la seva mesura i tenint en compte que, com deia el Capità Enciam “els pe�ts canvis són poderosos”. ■

Busti@

L'Espluga solidària

L'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, la nit del 22 d'octubre del 2019, després d'unes intenses pluges el riu Francolí ens ensenya el seu estat més salvatge i destruc�u, al ma� vam poder veure la destrucció d'aquesta avinguda letal, on per desgràcia van perdre la vida 6 persones.

No sóc espluguina de naixement però sí d'adopció.

Vaig arribar de molt pe�ta a l'Espluga des d'Andalusia amb els meus pares i germans, molt aviat ens vam sen�r del poble, gràcies a la seva gent que ens va acollir amb molta es�ma.

Avui escric aquestes línies emocionada per tota la desEL FRANCOLÍ

trucció que ha fet aquesta riuada, però un cop més aquest poble ho ha demostrat! El patrimoni més gran que podem tenir, a part de la Cova, el Caputx, les Masies... és la nostra gent, els nostres veïns, germans, cosins, amics, els espluguins d'adopció, tots som un.

Restaurants, comerços, pas�sseries, autònoms, gent de carrer... tots a una per poder tornar a la normalitat el més aviat possible i intentar reparar tot el que el riu ens va prendre, aportant cadascú el seu granet de sorra.

Orgullosa de la meva Espluga es�mada.

Vull també agrair en especial per la seva gran tasca als meus germans Maria Dolores i Damian. ■ Maribel Mesas

4

NOVEMBRE 2019

Enamorats de la natura i de la nostra gent, i supervivents del canvi climà�c Estem segurs que molts dels que ara llegiu aquestes línies coneixíeu el nostre projecte de Drac Ac�u així com les instal·lacions a l’an�ga fàbrica del Salfuro a l’Espluga, ja que al llarg d’aquests úl�ms 10 anys hem realitzat moltes i diverses ac�vitats obertes a tothom: les excursions amb les burricletes, les sor�des de marxa nòrdica, les escalades al rocòdrom, les ac�vitats d’orientació i les curses de Trekorientació, els casals d’es�u i de Nadal, les nits d’estrelles, els sopars musicals a la fresca, les xerrades d’aventures, el vol amb globus aerostà�c cap�u, ...; i tantes i tantes més. O potser sou dels que heu vingut a passar una bona estona per a la celebració d’algun esdeveniment familiar, gaudint d’aquest singular espai i el seu entorn.

Del que no estem tan segurs és de si ara mateix podríeu reconèixer tots aquells espais (la terrassa, el jardí, la sala...) després de la riuada del 22 d’octubre.

Aquella nit quedarà per sempre més gravada a les nostres ments i als nostres cors, ja que el riu, excepcionalment, es va desfermar i va afectar molta gent del nostre poble. Aquella nit, a nosaltres, l’aigua se’ns va emportar molt més que part de l’edifici i pràc�cament tot el material, aigües avall barrejat amb el fang van baixar les pedres i els ferros retorçats, i una gran part de molts anys d’esforç, somnis i il·lusions.

Ja gairebé han passat 2 mesos, però cada vegada que voltem pel riu, des de la Font Baixa fins al Molí del Guasch passant per Drac Ac�u, tot el que vam viure i totes les emocions que vam sen�r aquella nit tornen a fer-se presents.

Tot va començar al marxar la llum a casa, alguns dels monitors de Drac treballaven aquella nit a l’Alberg Jaume I i els vàrem trucar per saber com anava la feina. “No podem fer discoteca Laly, però ens han dit des de casa meva que està pujant molt el riu” ens va dir el Ramon. Una trucada al nostre amic forner, en Gerard, que viu a la part alta del poble, ens va alertar: “baixeu que això es molt bès�a i ja no veig el restaurant, el riu s’ha desbordat” i no vam dubtar ni un moment a apropar-nos cap a l'entrada de la cova. De seguida vam veure que era totalment impossible creuar per anar a veure quins desperfectes ens havia fet l’aigua i amb la Chantal vàrem socórrer un gos atrapat a la Font Major entre ferros i fustes portats per l’aiguat, per sort, vàrem poder posar-lo a recer. Des d’aquell lloc només vèiem que el nivell passava per damunt de la bassa d’en Jan i amb els llamps podíem veure la silueta del nostre edifici, però poc més. En anar baixant cap a la rotonda va arribar, primer, la sorpresa i de seguida l’estupefacció, els edificis havien desaparegut i la força de l’aigua que portava troncs per sobre del pont ens va fer témer el pitjor...

A par�r d’aquell moment la necessitat per intentar creuar a l’altra banda del riu, per saber quin era l'estat del nostre espai, es va fer cada vegada més urgent, hi havien rumors de que potser hi havia hagut víc�mes, però tot era realment confús.

Al no poder creuar, el riu passava per sobre del pont, cap a les 2 de la ma�nada, vàrem anar per la carretera de EL FRANCOLÍ

l’ermita dels Torrents fins a Vimbodí, per tal d’arribar a Drac Ac�u per la carretera general, accedint per la coopera�va.

Amb una mica d’innocència per la nostra part portàvem a les mans les claus de la porta d’entrada principal a les instal·lacions, ja que pot ser ens esperàvem que les destrosses de l’aigua haguessin afectat només al jardí i a la part exterior del centre. Poc imaginàvem el que trobaríem, per això la incredulitat va ser encara més gran, només unes paraules podíem ar�cular en aquell moment: “No si us plau, no si us plau”. El nostre centre d’ac�vitats en el que tants esforços i il·lusions havíem inver�t estava completament negat, cobert de fang, troncs i canyes i amb les parets, portes i finestres obertes i totalment esbotzades.

Poc després d’haver arribat, el soroll de l’aigua, com un tro con�nu i ensordidor a la part del riu, ens va fer reaccionar amb sensatesa sabent que el riu podia tornar a créixer i que era millor no apropar-nos més, per això vam decidir sor�r de l’edifici totalment negat i tornar a casa amb el cotxe, pensant que l’endemà, amb llum de dia podríem fer-hi alguna cosa.

Aquella nit sense llum i en silenci vàrem sen�r plenament la força desfermada de la natura.

L’endemà, en tornar a primera hora, la sensació encara va ser pitjor. El paisatge esdevenia totalment desconegut: el magnífic bosc de ribera que ens envoltava, els horts dels veïns, la tanca amb xiprers exterior, la porta de reixa, els gronxadors infan�ls, la caseta de fusta i la pèrgola de la terrassa del bar, els arbres del jardí plantats un a un durant molts anys..., tot havia desaparegut; igual que la furgoneta, els remolcs i altres materials malauradament aparcats a l’espai exterior.

Girant la vista a l’edifici vàrem veure que se’ns havia omplert el centre d’uns troncs immensos incrustats a la façana, deixant la teulada en voladís i sense paret ni pilars de suports. El tsunami de troncs i canyes havien destruït parets, portes, finestres, prestatgeries, emportant-se tot el material de les sales i oficines. En aquells moments tan sols podíem pensar que d’aquella situació no ens en sor�ríem.

El dimarts 22 va ser la nit de la sorpresa i la impotència però el dimecres 23 va ser el dia del sen�ment de desolació total. Aquell ma� els companys i monitors de Drac Ac�u ens trobàvem a l’espai del centre totalment arrasat, en un silenci ple de solitud i sense saber ben bé què fer.

Evidentment, al poble hi havien prioritats principals com netejar les carreteres i els accessos i resoldre la falta de llum així com començar les tasques de recerca de les persones desaparegudes (efec�vament, es van confirmar els rumors de la nit anterior i 3 van ser les persones que s’havia endut l’aigua a l’Espluga).

El dia següent, dijous 24, una vegada es va obrir el trànsit i la gent es va assabentar, d’una forma admirablement organitzada ens va arribar una altra riuada, un aiguat de solidaritat encapçalada pels veïns i les veïnes de l’Esplu-

5

NOVEMBRE 2019

ga, a qui poc a poc es van anant sumant amics i altres coneguts de tot arreu. A par�r d’aquest moment el record és de fang i gent, molta gent. Familiars i amics, també treballadors, clients, bombers, ADFs, coneguts, veïns i fins i tot gent a la que no havíem �ngut l’oportunitat de conèixer fins aquell moment, van començar a arribar amb pales, cubells, guants, tractors i remolcs, menjar i beure, màquines... I en només 3 dies Drac Ac�u, va quedar net i apuntalat a l’espera del que decidim a par�r d’ara.

Aquell dia vàrem sen�r plenament la força desfermada de la gent.

L’organització de la Riuada Solidària, engegada per un grup nombrós de persones de l’Espluga i les campanyes d’ajuda que treballadors de Drac Ac�u han posat en marxar per col·laborar en la reac�vació del projecte ens han deixat totalment aclaparats, sense paraules i amb una forta emoció de gra�tud envers tots i cada un dels voluntaris, amics, familiars i persones que ens han ajudat a remuntar i treure aquest fang. Tots som Drac!

Poc podíem imaginar-nos, en veure la gran desolació causada per l’aigua del primer moment, que amb l’empenta de tots �ndríem forces per seguir lluitant.

Actualment, hem ubicat les oficines al local que ens ha cedit desinteressadament el Sr. Pere Bosch a l’avinguda Catalunya, 7A de l’Espluga i seguim treballant amb la mateixa il·lusió i empenta de sempre per a seguir oferint-vos els nostres somnis.

No volem oblidar que en aquests moments i ara que

arriba el Nadal, tot el nostre record, escalfor i sen�ment és per a les famílies que han perdut un ésser es�mat en aquesta riuada realment devastadora per a ells. Nosaltres no hem perdut més que elements materials, temps d’esforç, diners i il·lusions que de ben segur amb l’ajut de tots els podrem recuperar.

A Drac Ac�u volem manifestar que sempre hem gaudit plenament de la natura, que ella ens ho ha donat tot i que ens ha fet tal com som. Estem agraïts que tots aquests anys ella ens hagi permès guanyar-nos la vida mostrant els valors del magnífic entorn natural que ens envolta. És per això que volem aprendre d’aquesta situació, com a supervivents dels efectes de l’emergència climà�ca que esta pa�nt tot el nostre planeta, i actuar en conseqüència a la recerca d’un equilibri sostenible que ens perme� viure aquí, en aquest extraordinari riu de vida que té l’Espluga.

Així que volem conver�r-nos en ambaixadors de la natura en la lluita contra el canvi climà�c ja que va ser aquest efecte i no cap altre mo�u, el causant de totes aquestes pèrdues i desgràcies.

Però per damunt de tot no oblidarem mai totes les emocions que aquests dies hem pogut sentir. Tal i com diu el Gonzalo, “La natura ens ha mostrat la seva força, i la gent també”. ■ Equip Drac Actiu

La riuada del 2019 Quan érem pe�ts, fa 75 anys i més, cada cop que el riu s’emportava uns quants o tots els horts que havien posat a la seva llera, sen�em als grans d’aquells temps mencionar “l’aiguat de Sta. Tecla, allò sí que va ser gros!”, o no tan sovint “l’aiguat de Sant Lluc” que no deuria haver estat tan gros. A la paret de les escales de baixada a la Font Major hi ha, suposo que encara hi és, una senyal del nivell assolit per l’aigua aquest dia de Santa Tecla de finals del segle XIX. Tenia entès (no sé si és veritat) que aquella riuada fou una de les raons que va fer que la família Espasa, que vivien al costat de la bassa del molí d’en Jan, anar-se’n a viure cap al Castell. He trobat a faltar referències al suposat icònic aiguat dels rius Sec i/o Milans en els comentaris publicats a El Francolí sobre la riuada del 2019. Potser en sor�ran més endavant. Tot i la tragèdia que s’ha viscut hem de considerar que podria haver estat pitjor, per exemple haver enxampat una colla de visitants a la Cova ...

Caldria puntualitzar que els experts del canvi climà�c han pronos�cat que els esdeveniments extrems com huracans, inundacions, sequeres, etc. es repe�ran amb més freqüència del que s’ha considerat de costum a la història i ho faran amb molta més violència i envergadura. I aquest pronòs�c s’ha anat confirmant arreu: desastres que eren cada cent anys, ara són cada dos per EL FRANCOLÍ

tres. Que els responsables de les reparacions i rehabilitacions -- si o no -- ho �nguin en compte.

A l’any 1957 anant cap a València al començament de curs, el tren a la ma�nada, no va passar de Sagunto degut a “la gran riada” . La destrossa personal i material a la ciutat generà l’impuls del Proyecto Sur que va promoure la desviació del riu Túria per fora de la capital. Després de l’huracà Sandy a la ciutat de New York (2012, uns 60 morts i milionades de destrossa) els grans plans per la modificació de la costa, protecció dels túnels de baix els rius i port estan a mig fer. Aquí es tracta de mi�gar, més que eliminar, prop d’impossible, els riscos. Essent uns terrenys molt valuosos per la seva ubicació, els edificis afectats han mogut els serveis bàsics, força elèctrica, gas, aigua, etc. del subterrani, a pisos superiors. Es basteixen gratacels nous que ja tenen aquests serveis alçats i amb la capacitat de sostenir les ac�vitats dels edificis, ascensors inclosos, independents de les xarxes durant uns quants dies. A altres llocs la gent es cansa de les re-re-reparacions, les assegurances no en volen saber res i els governs són cri�cats pels que paguen impostos quan veuen que els sembla que són dedicats a llençar bons diners darrere de males inversions... Bon remei, a tots plegats. ■ Anton Martí

6

NOVEMBRE 2019

Torna el feixisme “L’ou de la serp” es començava a covar quan els tribunals espanyols acceptaven totes les denúncies contra els catalans, polí�cs i civils. Foren els denunciants el PP, Ciutadans, Vox, Societat Civil catalana, entre d’altres, acompanyat del silenci còmplice de la resta de parits espanyolistes.

Han obert una degradant cursa per demostrar qui és més espanyol ultratjant Catalunya, i aquesta fal·làcia omplia i ha omplert tota la pell de brau.

No obstant, fins que no varen arribar les eleccions de la comunitat d’Andalusia, no va quedar clar quines eren les intencions d’una part del poble andalús i l’amenaça que representava per la societat l’incipient feixisme votat pel PP, Ciutadans i Vox en coalició.

Després ha vingut el temerari Pedro Sánchez amb el desig vanitós de manar sol, sense oposició, és el que ens ha portat la “serp” del feixisme com a tercera força polí�ca de tot el regne d’Espanya.

Que no ens enganyin i culpin als catalans d’aital barbaritat, quan els nacionalistes (que ells en diuen separa�stes) mai han estat i mai seran feixistes.

Queda clar i ho corrobora els més de tres milions i mig d’espanyols que han votat Vox en tota la península.

Aquesta desfeta demostra que “l’ou de la serp” bategava al cor dels mesetaris d’abans i després de la guerra civil del segle

passat, i ara ha arribat una altra vegada a envair-nos.

Fa uns dies a Madrid, en una manifestació de Vox, cantaven “El novio de la muerte” o “El legionario” a l’igual com ho feien les tropes del General Franco quan començava l’ úl�ma batalla de l’Ebre, quasi al final de la guerra civil espanyola ( això ho sé per part certa). Mal auguri.

Per acabar-ho d’adobar, només faltava, el trasllat i l’enterrament de la mòmia de Franco a Madrid, per tenir-lo prop de casa. Fou una cerimònia oficial d’Estat? És possible que moltes generacions d’espanyols desconeguin que a la passada guerra civil hi va haver quasi un milió de morts i que els “junkers alemanys” i els “saviola italians”, per ordre del General Franco, bombardejaren totes les ciutats i pobles de Catalunya diverses vegades (per primer cop a la història de la humanitat l’exèrcit espanyol es venjava de la indefensa població civil catalana).

L’escabetxina posterior a la guerra civil fou històrica. Començant pel nostre President Companys i seguit pels republicans defensors d’un govern legal.

No ens queda més raonament que desitjar que la nova era franquista els faci bon profit als espanyols.

Nosaltres, els catalans, ja estem prou “basquejats” (no m’atreveixo a usar una altra paraula).

Només tenim ganes de fugir d’un món que es dibuixa ple d’odis. ■ Eusebi Majós

Preguntes freqüents De sempre segueixo aquest programa amb delit i ganes de sen�r veritats ignorades i mig amagades.

Aquest dissabte 26 d’octubre n’he tret moltes conclusions, aclariments i certeses del futur que ens espera als catalans (una nació díscola i sotmesa al poder de l’Estat Espanyol).

GENT JOVE Observo decepció i manca de futur, a la par, amb solidesa de principis. Si no els protegim com cal ens perdrem la seva construcció d’un món millor.

VOTANTS I MANIFESTANTS CATALANISTES Molt bona gent, que de fa segles reben per totes bandes i no obstant aguanten amb fe i seny l’amor a la seva veritable pàtria.

PRESOS POLÍTICS Patriotes amb bona fe que creien en la jus�cia espanyola i no esperaven una resposta tan brutal.

EXILIATS Són els que pensaven “desconfia i l’encertaràs”. Gràcies a ells s’ha internacionalitzat el nostre conflicte. Aquests revolten les tripes dels poders fàc�cs espanyols amb autèn�ca set de venjança.

GOVERNS CATALANS Escapçats pel 155. Constantment amenaçats pels governs espanyols de torn. Històricament són futura carn EL FRANCOLÍ

de presó, exili...

JUTGES RETIRATS Titllats de traïdors a la pàtria espanyola perquè no poden admetre que foscos interessos i par�ts espanyolistes empas�fin la jus�cia.

JUTGES EN ACTIU Arrogants, poderosos i intocables. Els diferents governs espanyols els han donat la pà�na de primer poder de l’Estat.

SOCIÒLEGS (en aquest cas MANUEL CASTELLS) Pronos�ca votacions o “Estat d’Excepció” OTEGUI Consells savis a tenir en compte. Ha pa�t presó per la incomprensió d’espanyols i dels seus propis conciutadans.

Pacificador i nacionalista basc convençut.

PILAR RAHOLA Dona vehement que diu veritats com a temples de grans.

Segur que la coneixen a tota Espanya, i que la maleeixen també.

CADIRA ON SEU EL PERIODISTA ESPANYOL O ESPANYOLISTA El �pic rotllo de legalitat i jus�cia igualitària i en aquest dia renegant dels seus propis ciutadans catalans. No coneixen per conveniència la història d’Espanya i s’aferren al bàndol poderós i guanyador. Alguns, inclús en viuen (

7

NOVEMBRE 2019

jo crec sincerament que a voltes sobren en aquest programa).

MANDATARIS DE PAISOS ESTRANGERS Gairebé ningú es mulla del tot, per solidaritat, interès, complicitat o por.

Quin exemple més pobre donen al món civilitzat que es creu democrà�c.

••••• Deixeu-me afegir tres o quatre personatges d’aquest drama que afecta al poble català.

AJUNTAMENT DE BARCELONA Aprenguin a comptar, si us plau, i en cas de dubte �rin cap a casa; però no enganyin i sobretot que el responsable no faci cara d’amargat, que la vida és bella.

SENYOR BORRELL Resulta ser un ésser molt par�cular que no pot tornar al seu poble perquè el fotrien fora.

Ha demostrat la seva vàlua i versa�litat , però crec jo que és inadequat pel càrrec que l’ han assignat a la co-

munitat europea ( l’entrevista a la BBC ho confirma).

SENYOR SÁNCHEZ Últimament es passeja per Catalunya fent d’amo i senyor i fent veure que estima als seus. Els metges de plantilla li han descobert el joc, perquè ha ensenyat el llautó.

Ens està decepcionant mol�ssim.

EL REI D’ESPANYA Defensor total dels seus interessos, és decora�u i ben plantat (mai es doblega). Es creu enviat pels Déus.

Resulta millor quan calla que quan parla.

••••• No obstant encara confiem que tothom posi seny i es recondueixin les pe�cions del poble català.

Eusebi Majós Nota final: Han enterrat a Franco amb un Funeral d’Estat. Això esgarrifa als que de petits vàrem patir la guerra, els bombardejos, i anys després venjances desaforades. ■

Un agraïment sincer Els passats 23 i 24 de novembre es va dur a terme el Gran recapte d’aliments, que promou la fundació Banc dels aliments.

Càritas Parroquial agraeix la col·laboració de totes les persones que hi van posar el seu granet de sorra, també als voluntaris. S’han recollit prop de 2000 kg. d’ali-

ments i molts productes d’higiene i neteja.

La recollida farà que es puguin atendre les donacions a les famílies del poble que requereixin l’ajuda d’aquesta en�tat social.

Moltes gràcies a tothom per la col·laboració!

L’equip de Càritas

La nostra família Sandescu La pèrdua ha estat total. L'aigua es va emportar la totalitat de les instal.lacions; maquinària, estoc de queviures, begudes, mobiliari i les esperances de futur de tota la família i dels quatre treballadors, en un moment en que estàvem fent l'esforç de sufragar la despesa del negoci.

La família està molt agraīda per totes les mostres de suport i d'afecte, i per l'escalf de la gent.

Des d'aquí, aprofitem per demanar tot el màxim suport econòmic possible perquè la nostra família pugui reprendre el seu futur de progrés, i ho fem també extensiu per al Restaurant "Les disset fonts", "Drac Ac�u", "Funerària Funeconca", Celler "Rendé Masdeu", Molí de Guasch i a tots aquells veīns i veīnes par�culars, afectats per la riuada. ■ Família Sandescu

Des de fa setze anys, la Joana Sandescu i la Dana Sandescu, vivim i treballem a l'Espluga de Francolí amb tota la nostra família, procedents de Romania, amb l'esperança i el desig d'un futur més pròsper i millor.

En aquest temps la família ha augmentat, amb l'arribada del Dani i el Nico, ja espluguins de naixement.

Som unes persones bones, treballadores i amb un fort esperit de superació. L'any 2018 vam emprendre un nou camí en agafar el traspàs del Restaurant "El ga�m", amb la il.lusió de començar i de dur a terme la nostra aventura empresarial, donant-li el nom de Restaurant "El celler".

El funcionament del restaurant era molt bo i molt apreciat per totes aquelles persones que el visitaven. Malauradament, la nit del 22 d'octubre, a causa de la riuada, s'entroncava el projecte de la nostra família Sandescu.

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

8

NOVEMBRE 2019

REFLEXIONS pensaments digitals

El riu, de cara

I

XAVIER LOZANO

mpossible o inimaginable era aquella força sobrehumana de l’aigua en la nit fosca del 22 d’octubre de 2019. Ho havíem oblidat, potser, que és casa seva, del riu, l’espai que anhelem nostre. I perquè no? Mirem-lo ara de cara al riu, i diguem-li les coses clares. Que sabem el que no fem bé però malgrat tot, ho fem. El riu és com aquell poder suprem que no veiem però malgrat tot, sentim. Amagat rere les canyes i les branques col·lapsades d’entrebancs, flueix tranquil com si no hi fos.

No li veiem la cara, malgrat que algú de tant en tant ens recordava que hi és. I que no el cuidem, i que no el sentim nostre. I que no el veiem pe-

rò que hi és. I potser de tant en tant hem de mirar-lo de cara, parlar amb ell i comprendre la seva ràbia. Però no és excusa per tant de mal. Perquè encara que ho sabem, mai podem imaginar-ho. Perquè encara que veiem la gran destrossa, no podem pas acceptar-la. Però malgrat tot hem resistit, i la força d’aquest riu, inhumana i insòlita venia carregada d’una estranya energia que ha apoderat a tanta gent llunyana a tot allò. Gent que feia temps i segles que no mirava el riu de cara, i que ara s’hi ha enfrontat. I que sota tot el fang ha vist l’aigua clara d’aquest riu que ara somriu de nou, i que ens obligar a repensar i a estrènyer fort les mans i abra-

çades mai sentides fins ara. I hem sabut ser referent, perquè també ens sentim còmplices. Nascuts aquí o de fora, com el riu, nascut aquí, vingut de les entranyes de la terra, caigut dels cims més alts, enfilat pels barrancs sinuosos, diu que aquí hi deixa una marca. Inesborrable serà pels que es trobaran a faltar. Pels records perduts i per l’abisme immens que ha deixat en tantes persones. Però aquesta marca quedarà per sempre perfilada amb color daurat o verd d’esperança, d’abraçades guanyades i amors descoberts. Del tornar a començar molt menys sols, molt més forts. I a tornar a mirar de cara el riu, aquest cop, esperem, per sempre. ■

Als anys cinquanta

El pa i els forns

B

MANEL MORGADES

lat, farina i pa. Aquest cicle era així a casa quan era petit. A la tardor sembrar el blat, a l’estiu a segar amb la dalla, fer garbes i garberes i cap a l’era. El batre era una festa familiar.

Passàvem tot el dia a l’era amb vistes a Poblet. Primer el trill, després el rodet i finalment preparar-ho tot per ventar i esperar que arribés la marinada. Després, separar el gra de la palla i fer el paller, i el blat al graner de la masia. Quan estava a punt el portàvem, en carro, a la farinera de Vimbodí i a la tarda cap a casa amb EL FRANCOLÍ

la farina i el segó pels animals.

El pare havia fet un forn on hi coíem el pa fet amb la farina del nostre blat. El fèiem una vegada a la setmana. També era una festa on hi interveníem tots. A l’Espluga hi havia famílies que es feien el pa, però la majoria l’anaven a coure als forns.

Quan vam deixar de fer el pa, portàvem la farina a Cal Mallafré, ens la canviava per “�quets”, uns vals que et donaven dret a canviar-los per pa.

Era com un “paper moneda” (però de cartró) que hi figurava el seu valor en pes de pa. El pa es pesava i per arri-

9

bar al pes desitjat calia la “torna”, que consis�a en un tros de pa tallat en una guillo�na. La Madalena, quan hi anàvem els nens, la torna ens la canviava per llonguets, que els del poble en dèiem “llengüets”.

Als anys cinquanta recordo que hi havia el forn del carrer Nou, Cal Farena, el de la plaça de la Vila, Cal Fullaraca, a l’extrem de la plaça de la Vila, davant de la farmàcia del senyor Josep, Cal farinetes, a la plaça Sant Miquel, Cal Tullet, al carrer Sant Antoni Cal Pagès i a la plaça de l’Església Cal Mallafré. ■ NOVEMBRE 2019

REFLEXIONS Joves escriptors

Plantejar-s'ho malament

N

JUDIT DELGADO

o ho neguem: la qües�ó del gènere -o del feminisme, si més no- està de moda i, com a moda, acaba degenerant de totes les formes possibles. Amb ella, queden adulterades totes les preguntes que en deriven, les formes d’estudi i també les perspec�ves d’anàlisi que, al meu parer, acaben allunyant-se abismalment de la qües�ó principal, fins i tot en l’àmbit acadèmic.

Com ja he comentat alguna vegada, sóc estudiant d’humanitats, específicament de tercer. Prenent una mica de perspec�va, no m’és di�cil adonar-me que cada vegada més es vol intentar aplicar la perspec�va de gènere a les assignatures -la qual cosa em sembla no només posi�va, sinó estrictament necessària-. És evident que alguns professors ho fan amb empenta i per convicció pròpia (lamentablement, solen ser només les professores; deu ser perquè els homes consideren que no va amb ells), però d’altes ho fan «perquè toca» (o perquè els alumnes -les alumnes, de fet-, no ens queixem).

En aquest sen�t, hi ha dues crí�ques respecte aquests «estudis de gènere» encabits per la força en un pla d’estudis més que ortodox que, si tens cert bagatge en el feminisme, o bé si ets una mica crí�c i despert, resulten evidents: l’una, sobre la forma d’abordar el tema en relació amb la matèria; l’altra, sobre les preguntes que es plantegen en l’estudi del tema.

M’explico: la forma de tractar la qües�ó del gènere en relació amb la matèria (sigui història del món an�c, filosofia medieval o art del segle XX) segueix gairebé sempre un esquema pesat i que aporta molt poca perspec�va que consisteix en fer tota la matèria «normal» i dedicar un dia (dos, si es vol) a parlar de dones.

D’aquesta manera, doncs, s’envia un misEL FRANCOLÍ

satge molt simplista: la vida -i amb ella la història, l’art, la literatura...- ha anat passant i, de tant en tant, hi ha hagut dones que han aparegut com un bolet. Però no, no va ser així; mai ho ha estat: les dones hem estat presents al llarg de la història i en totes les esferes, i minimitzar-ne l’estudi a una sola classe, com si d’un cas aïllat es tractés, és un insult per a qualsevol estudi acadèmic. La meva proposta és clara: tot el temari s’ha de re-elaborar i incloure-hi les dones en cada una de les sessions, tenint en compte que els agents blancs, masculins, heterosexuals, cisgènere i adinerats no són els únics subjectes i motors d’acció, i que tampoc es pot escriure la història a par�r del seu relat.

En relació a les preguntes que se’ns plantegen en aquest «dia dedicat a parlar de dones», són molt sovint limitades, poc originals i, sobretot, poc contextualitzades. Bàsicament, en aquestes classes 1) encabim totes les dones en la mateixa categoria (com si l’agent femení fos un de sol i la seva experiència comuna en tots els casos, sense considerar que no és el mateix ser una dona blanca als anys 70 que ser una dona negra als mateixos anys, i limitant el paper de les dones a «ser la dona», com si això fos per se una personalitat -com passa a les sèries actuals, en què en un grup d’amics cada un dels nois es defineixen per algun tret del seu caràcter, mentre que la noia «es limita a ser la noia», sense tenir la possibilitat de ser ni fer res més-); 2) reduïm les dones a allò que eren en vista dels homes (el cas de l’època an�ga és el més evident: les dones només són esposes, concubines, esclaves i/o pros�tutes; senzillament no tenen individualitat perquè no els la permetem ni nosaltres ni els estudiosos -homes- de l’època); 3) a vegades -sent ja molt transgressors- ens plantegem «si això d’homes també ho feien les dones»

10

(com per exemple ser gladiadores en època imperial romana, o pensadores en l’edat moderna) i 4) ens esgarrifem per «com de discriminades estaven les dones» (com si ara no ho es�guéssim, i com si haguéssim de definir-nos en funció de les pressions que ens exerceixen i no en tot allò que nosaltres efec�vament fem i exercim).

Així doncs, hem de seguir buscant una utilitat als agents femenins? Malgrat els estudis de gènere i la creixent preocupació pel paper de les dones al llarg de la història, valorem la vida i l’estudi de les dones per se, o bé seguim buscant un mo�u pel qual puguem parlar d’elles a través de les seves accions? Tot i no poder obviar el que implicava el paper que les deixaven -o obligaven a- desenvolupar en societat, hauríem d’estudiar les dones en funció de com s’han definit a elles mateixes, o bé a través del que els homes veien en elles i, per tant, sota els ulls d’aquests mateixos opressors? Seria més convenient estudiar el dia a dia de les dones i les interaccions entre elles, perquè això ens aproximaria a la vida de persones, i no de persones concebudes com a objectes? Però, a cas algú ha considerat mai que això era important, que això forma part de la història? ■

NOVEMBRE 2019

REFLEXIONS un cop d’ull

“E

Maleïts algoritmes ANDREU MORTA

ls teus fills no són els teus fills: són fills del deler de la vida. No venen de tu, sinó a través teu i, encara que son amb tu, no et pertanyen. Pots donar-los el teu amor però no els teus pensaments, doncs ells tenen idees pròpies [...], perquè ells viuen en la casa del demà que no pots visitar, ni tan sols en somnis [...]. Perquè la vida no torna enrere ni s’atura en l’ahir”. Khalil Gibran, «El Profeta» El poeta libanès la clava: el món dels nostres néts, fins i tot el seu argot, és aliè a la limitada comprensió dels avis com un servidor de vostès (i de vostesses). L’univers en què els joves ja viuen és una galàxia de teclats que ens fan creure que manem: telèfons intel·ligents, «tablets», robots i altres ginys ideats per un diable sàdic només per torturar-nos als vells. Un món regit pels nous deus de la modernitat: Facebook, Amazon, Google, Twi�er i tota la constel·lació de mòdems, bits, megabits, gigabits, hardware, so�ware, firmware, freeware, “big data”... com se’n diu en “japonès” inintel·ligible. Un món en què un ser-

EL FRANCOLÍ

vidor de vostès (i de vostesses, amables lectores) m’hi sento talment s’hi sen�ria un neandertal que, revingut de sobte a la vida, es despertés al bell mig de la Gran Via barcelonina en hora punta: al·lucinat, esmaperdut, aclofat i caçant mosques...

Un univers d’algoritmes, un “bitxo” que el diccionari defineix: “Conjunt de regles per resoldre un problema en un nombre finit de passos”: «Algoritme d’Euclides», per a trobar el màxim comú divisor de dos nombres”. Claríssim, oi? En pla català, diríem que l’algoritme analitza l’acumulació massiva de dades personals recopilades i emmagatzemades per les grans corporacions tecnològiques per a saber-ho tot dels nostres hàbits socials: controlen qui som, on som, què fem, on anem i rutes que solem seguir; què ens plau i què ens repugna menjar; quina roba i quines olors triem; si gaudim de bona salut o –si estem xacrosos– de quin mal ens planyem i quin xarop xarrupem... Tot. Amb el processament massiu de dades les empreses saben que ens poden vendre allò que més necessitem o que més ens pot abellir.

11

És el cas de l’amic que va rebre una carta d’una en�tat que organitza colònies i casals d’es�u per a la mainada. Deia si fa no fa això: “Senyor Joan, els avis ja no cal que patiu per com passarà l’estiu en Sixto. Al campament, les colònies o el casal d’estiu en Sixto farà nous amics de la seva edat per compartir il·lusions i aventures. En Sixto pot aprendre a navegar a vela. A la granja-escola, en Sixto pot muntar a cavall i gaudir al corral amb gallines i galls vius i feliços. Als tallers de ceràmica, de pintura o de modelatge, en Sixto desenvoluparà la seva creativitat... en un ambient pedagògic positiu i estimulant que enriquirà el seu caràcter i l’ajudarà a créixer socialment i cívicament”. El fill de l’amic va rebre una missiva semblant, tan sols que amb un altre encapçalament: “Amic Albert, ara els pares ja no heu de patir...” Tot molt directe, molt personalitzat, molt íntim, molt eficaç.

I com sabien tanta cosa, d’ells? Esclar, l’amic i son fill solen intercanviar whatsapps: “Tenim un simposi, podeu tenir el Sixto aquest cap de setmana?”, “Ja arribem, si sou a casa passarem a recollir el Sixto”, “Ha sopat, el Sixto?”... L’ordinador Google havia arreplegat, analitzat i entrelligat aquestes dades íntimes i les havia venut a l’empresa dels casals d’es�u, que usà la informació per generar una oferta directa al cor de la diana. Però... (ai, els peròs) aquella computadora tan potent i intel·ligent no havia detectat un detall, minúscul però significa�u, que ho canviava tot: que el “Sixto” no era cap nen trapella sinó... un gosset trapella! Simpà�c i ben ensinistrat, però gos i no nen. Bingo! Maleïts algoritmes! ■ NOVEMBRE 2019

L'ACTUALITAT Es presenta el Vi Solidari per a recaptar fons pel celler Rendé Masdéu

La Conca de Barberà segueix demos- guin comprar el Vi Solidari que és a la ritat com aquesta de la DO Conca de trant la seva solidaritat amb els afec- venda des del dilluns 25 a diferents Barberà que és una DO pe�ta però aitats per les riuades del passat 22 d’oc- punts de venda de Catalunya. xò la fa molt gran”. tubre. El passat dissabte 23 de novemCom van explicar durant la presenBernat Andreu, president de la DO bre, es va presentar oficialment a l’Es- tació que va anar a càrrec del periodis- Conca de Barberà va afegir que “dotpluga el Vi Solidari que té com a objec- ta Xavier Graset, els propietaris del ce- ze hores després del desastre, tot el �u recaptar fons pels propisector vi�vinícola ja ens etaris de Celler Rendé preguntava de quina forMasdéu, ubicat en aquest ma podien ajudar i ha esmunicipi, que la riuada es va tat gràcies a la seva ajuda endur per complet. que s’ha fet aquest nou vi Inicialment es van recuen un temps record per a perar les ampolles del vi que nosaltres, només en quaelaborava aquest celler que tre setmanes”. es van poder, aquelles que S'embotellaran unes el riu no havia destruït, i es 10.000 ampolles a un preu van posar a la venda per inide 10€ (PVP) amb el nom ciar la recaptació de fons #alvostrecostat i es podrà que, en un futur i sumant de comprar a bo�gues espetotes les ac�vitats solidàricialitzades, restaurants i es, hauria de permetre aixebo�gues online. El vi l’ha car un nou celler. Aquell “Vi fet possible la generositat de fang” es va esgotar i ara dels cellers que han donat arriba el “Vi Solidari” que ha el vi però també dels qui nascut gràcies als cellers de han regalat les ampolles, la Conca de Barberà que han els taps, les caixes i les e�elaborat una edició especi- Salvadó Puig, Bernat Andreu, Jordi Roig, Xavier Grasset i Mariona quetes. al d’un cupatge solidari amb Rendé. Cedida Parlant d’e�quetes, es una e�queta exclusiva amb va presentar també el mael nom #alvostrecostat. El preu íntegre ller Rendé Masdéu, la Mariona i el Jor- teix dissabte, l’E�queta Solidària, un de l’ampolla anirà des�nat al compte di, “als primers moments i dies es va dis�n�u que porten totes les ampolles solidari per ajudar al Celler Rendé passar de la incertesa al no saber quin dels cellers que decideixin col·laborar Masdéu. El nou vi s’ha elaborat amb futur teníem, a veure que els nostres fent un dona�u d'1€ per e�queta. És varietats ben diverses com el Trepat, fills ens deien que s’havien salvat al- a dir, el consumidor quan compri Ull de llebre, Cabernet o Merlot; amb gunes ampolles i ens esperonaven a aquesta ampolla sap que el celler elavins de fins a tres anyades. El resultat seguir endavant i no rendir-nos. Des- borador donarà 1€ pel Celler Rendé el poden comprovar aquells que vul- prés han vingut les mostres de solida- Masdéu.

A l'e�queta hi ha el dibuix d'una llàgrima o gota de vi de color blau, creada per Jaume Coca, dissenyador habitual del Celler Rendé Masdéu. I el text que l'acompanya és: "La terrible riuada del Francolí del 22 d'octubre de 2019 es va emportar el Celler Rendé Masdéu, de l'Espluga de Francolí, el projecte de tota una vida. Comprant aquest vi ajudes amb 1€ a començar de nou a la Mariona i a en Jordi, propietaris del celler. " Aquesta força solidària del sector del vi ha estat la veritable riudada. ■ Avanti Gastro EL FRANCOLÍ

12

NOVEMBRE 2019

L'ACTUALITAT Formiga and Cigale es fusiona amb la cobla Principal de Tarragona

Formiga and Cigale va estrenar el passat diumenge 10 de completes musicalment parlant. La cobla hi accentuava el novembre un nou espectacle al Convent de les Arts d’Al- drama�sme i hi aportava una imatge claríssima dels ambicover dins el marc del Fes�val Accents. ents màgics i misteriosos de Formiga and Cigale. L’estè�ca, El duet catalanofrancès, format per l’espluguina Anna Ami- cuidada com sempre al detall, va anar acompanyada de mogó Vilalta i la francesa Eva Genniaux, és conegut sobretot ments distesos d’humor i gresca, �pics del grup, que a miper la seva extravagància ar�s�ca i musical amb la base da que avançava el concert, anaven robant somriures als d’arpa, violí i veu. Però a assistents. par�r d’ara ofereixen una El projecte ha estat fruit nova versió del seu especd’un any de treball intens tacle: Formiga and Cigale amb l’inici d’una residènamb la cobla La Principal cia al Convent de les Arts. de Tarragona.

Anna Amigó (F&C) i Joan Durant l’estrena al ConMa Vilalta Masdeu (ex-fisvent de les Arts es van pocorn de la mateixa cobla) der sen�r peces caractes’han encarregat de donar rís�ques del grup d’una veu a la Principal de Tarramaduresa interpreta�va gona dins el món de Ford’alt nivell. El públic veia miga and Cigale amb arcom s’encadenaven les peranjaments cuidats i pences de Formiga and Cigale, sats expressament per poperò aquesta vegada més sar en valor cada un dels imposants i encara més Formiga and Cigale i la cobla Principal de Tarragona. GBoada instruments de la cobla. ■

Medalla d'Or de la Generalitat per a Josep Vallverdú L'escriptor Josep Vallverdú, molt vinculat a l'Espluga i col.laborador assidu de la nostra revista El Francolí, ha rebut l'agradable no�cia d'haver estat escollit per la Generalitat per guardonar-lo amb la Medalla d'Or, la màxima dis�nció honorífica que concedeix el Govern de Catalunya a persones o en�tats que han destacat pel seu treball en els àmbits polí�c, social, econòmic, cultural o cien�fic.

Josep Vallverdú, és narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista, de reconeguda trajectòria en la literatura juvenil, i per tant un digne mereixedor d'aquest guardó.

Celebrem de cor aquesta bona no�cia i compar�m la seva joia per aquesta medalla tan significa�va.

Moltes felicitats! ■

EL FRANCOLÍ

13

NOVEMBRE 2019

L'ACTUALITAT El Consell Sectorial d’En�tats acorda subs�tuir la Nit d’En�tats per una jornada dedicada a les associacions de cara a l’es�u El Consell Sectorial d’En�tats el for- format dels mèrits espluguins. men les en�tats adherides a aquest La idea del Consell Sectorial d’Enorganisme i els 3 grups municipals de �tats és fer una jornada on les en�l’Ajuntament tats puguin fer intercanvi d’experiènEl passat dissabte 16 de novembre es cies i mostra de les seves ac�vitats i va celebrar a l’Espluga de Francolí el on hi hagi un dinar o sopar popular Consell Sectorial d’En�tats que com a punt més destacat va acordar subs�tuir la Nit d’En�tats, que es celebrava en el marc de la Fira de Sant Vicenç, per una jornada popular dedicada a les en�tats. Després del debat, que va posar en qües�ó si les en�tats se sen�en prou seva la nit d’En�tats, es va acordar que no i per aquest mo�u es va veure necessari apostar pel canvi de rumb. Així doncs, Reunió del Consell Sectorial d'Entitats. Cedida a la propera Fira del gener no hi haurà la Nit d’En�tats, però sí que de germanor. Tot i que no es va decies man�ndrà el Sopar de la Fira i es va- dir la data, es va proposar que fos lorarà si es dóna con�nuïtat a l’actual quan fa bon temps, per tal d’afavorir

EL FRANCOLÍ

14

l’assistència de tots els públics.

Al Consell també es va parlar de les funcions i els objec�us que s’havien de marcar a par�r d’ara, tenint en compte que de moment ha desaparegut l’organisme autònom de la Coordinadora d’En�tats que tenia com a objec�us consensuar les ac�vitats, l’organització d’actes conjunts, la posada en comú de necessitats o propostes, etc. Aquestes funcions actualment les assumeix el Consell, tot i que no es descarta que la Coordinadora d’En�tats es pugui reac�var.

Per altra banda, també es va acordar que es crearia un llistat complert i actualitzat de totes les en�tats, per tal de tenir present qui són els representants de les en�tats al Consell, amb l’objec�u de dotar-lo de sen�t i u�litat. ■

NOVEMBRE 2019

L'ACTUALITAT Els “Vi de Fang” de Rendé Masdéu se servirà a la Cimera del Clima de Madrid

La Cimera del Clima (COP 25) que es va iniciar a Madrid el dilluns 2 de desembre, va tenir presència destacada de les comarques de Tarragona i més concretament en l’àmbit gastronòmic.

Els propietaris del Celler de Can Roca, ambaixadors del Programa de Desen-

Es tracta de les ampolles recuperades directament del Francolí després de la riuada que es va endur per complet l’edifici del celler i que, en el cas del menú elaborat pels germans Roca, va contenir el Trepat del Jordiet 2018.

Amb el menú que van servir als par�cipants a la Cimera del Clima, els responsables del Celler Can Roca van pretendre crear consciència i apel·lar a la sostenibilitat. Això es va traduir, per exemple, amb un primer plat que planteja el problema global de l’aigua, un segon que abasta la problemà�ca de les especies invasives i porta a taula el cranc blau que colonitza el Delta de l’Ebre i l’Opun�a Ficus de Cap de Creus; o un Mousse de plàncton i algues entre altres ingredients Els vins que es van servir a la Cimera. Cedida Les ampolles extretes del fang. Eva Bonet que fa clara referència a l’elevada Des del Celler, la no�cia es va rebre temperatura d’alguns mars i oceans. volupament de l’ONU i encarregats d’oferir el menú especial que van de- de la millor de les maneres i amb un A més del fil narrador que tenia gustar els primers ministres, caps d’Es- enorme gest de gra�tud per la decisió aquest crit d’alerta per la defensa d’un tat i de Govern i el secretari general de dels germans Roca, una mostra més planeta més sostenible, des del Celler les Nacions Unides, van escollir per po- de suport i solidaritat que se suma a de Can Roca es va buscar també apossar a taula i acompanyar el menú el “Vi totes aquelles que s’han anat rebent tar per productes de proximitat i pel de Fang” del celler Rendé Masdéu de des de la tràgica nit dels aiguats i la ri- màxim respecte al pe�t productor. ■ uada, el passat 22 d’octubre. l’Espluga de Francolí.

Avanti Gastro

L’Espluga disposarà de 2 punts de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics L’Ins�tut Català d’Energia (ICAEN) subvenciona la installació en el marc d’un projecte que crearà 23 punts de recàrrega ràpida en 19 poblacions de Catalunya amb una inversió de 864.750 € L'Ajuntament de l'Espluga de Francolí va tramitar la pe�ció de subvenció a l’Ins�tut Català d’Energia (ICAEN) per tal de poder disposar de punts de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics al municipi. El passat dimecres 4 de desembre es van fer públiques les poblacions que disposarien de nous punts de recàrrega i l’Espluga de Francolí n’és una, per això rebrà un import de 70.000 € per dur a terme la instal·lació d’aquests dos punts, que seran ubicats a l’aparcament que hi ha entre l’Avinguda Catalunya i els carrer Joan Maragall.

EL FRANCOLÍ

L’Ins�tut Català d’Energia (ICAEN) subvenciona la installació d’aquests punts en el marc del Pla estratègic per al desplegament d'infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC). La darrera actuació d’aquest projecte crearà 23 punts de recàrrega ràpida en 19 poblacions de Catalunya amb una inversió total de 864.750 €, i permetent així disposar de punts de càrrega ràpida cada 30km per tot Catalunya.

Des de la regidoria de Sostenibilitat de l’Ajuntament de l’Espluga es valora molt posi�vament la possibilitat de disposar d’aquesta instal·lació per tal de facilitar la mobilitat dels vehicles elèctrics. Properament s’iniciaran els tràmits administra�us per tal de poder adjudicar aquest projecte i dur-lo a terme durant l’any 2020. ■

15

NOVEMBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’excés d’inversions finançades amb romanent obliga a retallar el pressupost 2020 de l’Espluga L’Ajuntament de l’Espluga haurà de gastar menys i retallar les inversions en el pressupost del 2020. L’ús excessiu del romanent de tresoreria per finançar inversions durant l’exercici del 2018 ha provocat l’incompliment de la regla de la despesa i l’estabilitat pressupostàira. Per això, l’Espluga ha de fer front ara a un Pla Econòmic Financer.

D’aquesta manera, el govern ja ha adver�t que el pressupost de l’any vinent serà modest i auster. Marcat per la despesa que es des�narà a arreglar desperfectes ocasionats per la riuada, la primera sensació dels comptes municipals del nou govern no dibuixa grans

inversions. Encara l’estan treballant, però el que és ja clar és que hauran de contenir la despesa i retallar prop d’1 milió d’euros, un 22% del pressupost municipal. Aquest és el reajust que marca el Pla Econòmic Financer al qual ha de fer front l’Ajuntament a causa del desequilibri pressupostari de l’exercici del 2018.

Tot plegat es deu per l’incompliment de la regla de la despesa i de l’estabilitat pressupostària. Per bé que l’Ajuntament és solvent, en l’exercici 2018 es va u�litzar el romanent de tresoreria com a font de finançament i això ha provocat aquest desequilibri pressupostari.

Ara el Pla Econòmic Financer demana reduir la despesa ja aquest exercici, però s’haurà de computar de cara al 2020 perquè enguany ja no és possible.

El marge d’incompliment de la regla de la despesa va ser de gairebé 1,5 milions d’euros i el d’estabilitat pressupostaria d’uns 800.000 euros per inversions, com per exemple l’arranjament de 7 carrers durant el 2018 o bé bona part del camp de futbol de gespa ar�ficial. El Pla Econòmic Financer es va aprovar per unanimitat amb el silenci de l’oposició, entre els quals el principal grup, abans al govern. ■ Redacció │ EFMR.cat

L’Ajuntament de l’Espluga bonificarà la recons- Descartat del POUSC el projecte d’habitatge social a l’an�ga caserna de l’Espluga trucció d’edificis afectats per la riuada El ple Municipal de l’Espluga va aprovar la bonificació de l’impost de construccions per aquells immobles que han pa�t danys a causa de la riuada. Amb el suport de tots els regidors, el consistori modifica l’ordenança per fixar la màxima rebaixa, que serà del 95%.

En paral·lel, també �ra endavant una modificació de crèdit de 22.000 euros per des�nar la par�da dels pressupostos par�cipa�us a l’Associació de Defensa Forestal de l’Espluga que va perdre el seu magatzem i tot el material arran dels aiguats. De fet, la convocatòria dels pressupostos participatius havia quedat deserta.

Sense deixar de banda els desperfectes ocasionats per la riuada, des del principal grup de l’oposició va insis�r en reparació provisional de les zones més afectades, mentre que des del govern es va defensar que ja s’està fent tot el possible, tenint en compte que la Brigada Municipal s’ha quedat amb poc material a causa de l’esfondrament del magatzem del riu. ■ Gerard Bosch Castro │ Espluga Audiovisual

EL FRANCOLÍ

L’Ajuntament s’ha vist obligat a replantejar la sol·licitud de finançament del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat (POUSC). El consistori tenia com a prioritat el projecte per lluitar contra el despoblament mitjançant la promoció pública a l’an�ga caserna de la Guàrdia Civil.La Generalitat de Catalunya va comunicar que el projecte previst per rehabilitar l’an�ga caserna de la Guàrdia Civil per fer-hi habitatge social no entraria en la convocatòria, una setmana abans del tancament del termini. En comptes d’aquest projecte, l’Ajuntament demana ara finançament per canviar el 90% de l’enllumenat del municipi, que encara no és de tecnologia LED. En paral·lel, també es presenta la millora del carrer Joan Maragall que connecta el Casal amb el pavelló contingut multidel Casal, la piscina municipal, el parc del mèdia a EFMR.cat Rovelló i l’Escola Vedruna per tal de ges�onar més aparcament i una millor mobilitat.

Les línies de subvenció del POUSC són per als exercicis del 2020 al 2024. ■ Redacció | EFMR.cat

16

NOVEMBRE 2019

L'ACTUALITAT EFMR

.cat

NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

A la venda les entrades pel concert de la Riuada Solidària amb Buhos, Itaca Band, Portbello, Joan Rovira i Banda Neon Riuada Solidària ja ha posat a la venda les entrades per al gran concert del pròxim divendres 20 de desembre. Buhos, Itaca Band, Portobello, Joan Rovira i Banda Neon seran els grups que amenitzaran una nova jornada de la Riumuntada a l’Espluga de Francolí. L’actuació musical �ndrà lloc a una carpa installada al pàrquing del Pavelló del Casal.

Les entrades an�cipades es poden aconseguir a través de la pàgina web Entràpolis a un preu de 15 euros o de 20 euros en el cas que es comprin a taquilla el dia del concert (de 20 h a 2 h al mateix recinte). Tots els diners recaptats es destinaran a ajudar econòmicament els damnificats pels aiguats del 22 d’octubre de l’Espluga de Francolí.

La música fes�va de Buhos arribarà a l’Espluga per oferir un concert extraordinari després d’haver tancat la gira de presentació del darrer disc el passat dissabte al Poble Espanyol. Itaca Band també pujarà a l’escenari per fer una de les

úl�mes actuacions de l’any amb el seu mes�ssatge musical tant caracterís�c. Tant Joan Rovira com Portobello presentaran els àlbums que han llançat aquest 2019: “Dies millors” és el �tol del disc del cantautor ebrenc i “L’ull de la tempesta” el dels altafullencs Portobello que l’any passat es van endur el premi grup revelació de la revista Enderrock. El grup de versions Banda Neon completarà el cartell del gran concert solidari.

Aquesta nova proposta musical s’emmarca en la Riumuntada, un programa d’ac�vitats solidàries que es va iniciar el cap de setmana del 22 al 25 de novembre a l’Espluga per tal d’aconseguir suports econòmics i ajudar els veïn i veïnes afectats per la riuada del passat 22 d’octubre. D’altra banda, el número de compte per a fer donatius continuarà obert fins el 31 de desembre.

Enllaç venda d’entrades: h�ps://www. entrapolis.com/entrades/riumuntada ■ Redacció | EFMR.cat

L’Espluga pateix 17 robatoris en un mes L’Espluga de Francolí està pa�nt una onada de robatoris pels barris del municipi. Fins a disset habitatges de la població han denunciat ser víc�mes de diversos robatoris durant aquest últim mes.

Segons ha pogut saber l’EFMR.cat en el darrer mes s’ha incrementat considerablement els robatoris al municipi, sobretot del 25 al 30 d’octubre es van comptabilitzar 7 fets i el 16 de novembre 8 més. Tots ells amb un mateix patró comú: cases buides de les quals els presumptes lladres es van endur joies, diners en efec�u i aparells electrònics.

Els fets més rellevants van començar en la mateixa setmana de la riuada, 7 cases de l’Espluga van pa�r un EL FRANCOLÍ

robatori amb força a habitatges a la zona de la Urbanització Carreres. El següent dia va ser el 16 de novembre, nit de les Ovelles Esgarriades, en què els lladres van poder accedir a 8 cases de la carretera de Poblet, del carrer d’Europa i el carrer Cometa, forçant portes i finestres. Una de les vuit entrades als domicilis es va quedar en tempta�va, ja que, per raons que es desconeixen, els lladres van intentar accedir-hi sense aconseguir-ho. El 18 de novembre es van denunciar dos robatoris més en una altra zona de la població.

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí conjuntament amb els Mossos d’Esquadra fan una crida a la ciutadania a incrementar les precaucions i a afrontar

17

aquesta problemàtica generalitzada arreu del municipi amb serenitat, malgrat la situació d’angoixa que pugui generar. En aquest sentit, els diversos agents implicats treballen des dels últims dies sobre el terreny per detectar i prevenir nous casos.

Els Mossos d’Esquadra intensifiquen la vigilància a l’Espluga de Francolí amb més presència policial a la zona i també compten amb l’Àrea Regional de Recursos Opera�us. El cos de la Generalitat demana la col·laboració de la població amb l’objec�u de recopilar la màxima informació possible sobre aquest episodi. Els inves�gadors s’estan centrant a iden�ficar i localitzar l’autor o autors d’aquests robatoris. ■ Josep Morató │ EFMR.cat NOVEMBRE 2019

NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Els forners de Cal Tullet reben el mèrit professional a l’ofici de forner Els forners Gerard Griñó Vernet i Ramon Griñó Vernet van ser reconeguts amb el diploma de mèrit professional que els hi va atorgar el Gremi de Forners de Tarragona.

L’acte organitzat per part del Gremi de Forners de Tarragona a l’An�c Ajuntament al carrer Major de la ciutat va congregar forners d’arreu de la província que van ser reconeguts pel mèrit, la trajectòria i el treball que han fet durant tots aquests anys. El Gremi de Forners és el més an�c de Tarragona amb 535 anys d’història i un dels que manté viva la tradició de la ciutat.

Cal Tullet, reconegut amb el diploma de mèrit professional per part dels seus germans forners, elabora pa per l’Espluga de Francolí des de fa quatre generacions. ■ Josep Morató │ EFMR.cat

Les restes humanes localitzades a Montblanc El Gran Recapte inicia la recollida d’aliments a són del veí de l’Espluga 3 supermercats de l’Espluga Agents dels Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Inves�gació de la comissaria de Valls van completar totes les proves que van permetre confirmar la iden�tat de la persona, les restes de la qual es van trobar a la riba del riu Francolí, prop de Montblanc.

Es tracta d’un dels tres desapareguts que estaven pendents de localitzar arran de la llevantada dels dies 23 i 24 d’octubre, un veí de l’Espluga de Francolí de 72 anys.

Els Bombers de la Generalitat van reprendre la recerca de les tres persones que encara es trobaven desaparegudes per les riuades a la Conca de Barberà. El dispositiu, format per 7 dotacions dels Bombers amb efectius dels GRAE, 5 dotacions canines de voluntaris de Castelló i una dels Mossos d’Esquadra, van recórrer diferents sectors entre l’Espluga de Francolí i Picamoixons.

Es van pen�nar amb els gossos algunes zones on ja s’havia fet altres �pus de cerca i també alguns punts aïllats significa�us.

Pels volts de les 13.30 h un gos de la unitat canina dels Mossos va assenyalar un punt allunyat de la llera pel qual encara no s’havia fet recerca i es van trobar restes humanes.

Quatre hores més tard s’aconseguia rescatar les despulles i iniciar les tasques d’iden�ficació.

L’Ajuntament de l’Espluga va decretar un dia de dol oficial en record al veí de l’Espluga L’Ajuntament de l’Espluga va decretar un dia de dol oficial pel passat dimarts 19 de novembre en record al veí de l’Espluga que va ser víc�ma de la riuada del passat 22 d’octubre.

L’Ajuntament lamenta profundament aquesta pèrdua i fan arribar el condol a familiars i amics. ■ EL FRANCOLÍ

El Gran Recapte d’Aliments va arrancar el passat divendres 22 arreu de Catalunya. A l’Espluga se celebrarà durant divendres i dissabte i les donacions es van poder fer en 3 supermercats.

Un any més a l’Espluga en destaca el projecte interdisciplinari de l’ins�tut “Qui no té un all, té una ceba” pel qual alumnes de l’Aula Oberta de primer d’ESO estan treballant l’alimentació des de diversos punts de vista. Un dels apartats del treball és el Gran Recapte i, per aquest motiu, una desena de nois i noies van ser voluntaris el passat divendres. Abans d’aquesta jornada, els adolescents van rebre xerrades de col·laboradors del recapte per conèixer el funcionament de la cita solidària i, per exemple, els productes més necessaris.

Marcus Vinicius Teixeira, rector de la Parròquia de l’Espluga, en una entrevista a l’EFMR.cat va remarcar que tots els productes recaptats es quedaran a l’Espluga per repartir entre les persones que ho necessiten. Actualment, són vint les famílies que acudeixen als serveis de Càritas, el que suposa un centenar de persones ateses. ■ Josep Morató │ EFMR.cat

Voluntaris del Gran Recapte. Josep Morató

18

NOVEMBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Plega amb polèmica la secretària de l’Ajuntament La secretària municipal de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, Sara López, ha plegat del càrrec després de 9 mesos de servei a la corporació. Ester Borrull passa a ser la secretària accidental.

L’alcalde Josep M. Vidal en un debat a l’Ajuntament a Casa de l’EFMR.cat amb tots els grups municipals va explicar que el passat diumenge 17 de novembre era l’úl�m dia de la secretària Sara López que va arribar el mes de febrer per prendre el relleu de Josep M. Caffarel.

Vidal va esmentar que “el funcionament d’aquests primers mesos a l’Ajuntament ha estat molt complicat administra�vament”. A par�r del mateix moment es comença a contingut multimè- buscar la subs�tuta amb un procés d’intedia a EFMR.cat rinatge. L’equip de govern va treballar per resoldre la situació el més ràpid possible.

En l’entrevista va explicar que ho van poder fer “amb tot el suport dels treballadors/ es de l’Ajuntament”.

La decisió de López es produeix després

d’uns mesos de polèmiques amb els grups municipals. Sara López va arribar a l’Espluga el febrer passat per ocupar de manera interina la secretaria del municipi, rellevant Josep Maria Caffarel que es va jubilar mesos abans. Caffarel es va acomiadar del seu càrrec el passat desembre després de 37 anys de servei.

La polèmica va arribar en l’úl�m ple de mandat de la passada legislatura en què l’equip de govern, Junts per l’Espluga, va �tllar de que “l’arribada d’una nova secretària va posar una taca negra a la col·laboració amb el personal”. L’exalcalde David Rovira també va manifestar que mai s’hagués imaginat que una persona podria bloquejar una ins�tució com ella ho havia fet. De fet, l’an�c govern va obrir un expedient a la mateixa secretària Sara López.

L’actual govern no va entrar a fer valoracions públiques de la persona en qües�ó, però sí que va reconèixer els problemes de funcionament de l’administració local. ■ Josep Morató │ EFMR.cat

El CDR de l’Espluga reivindica la llibertat d’expressió amb “Castanya contra Espanya” Desenes de persones van omplir, una vegada més, el passat dissabte 9 de novembre la pèrgola del Bar del Casal amb una proposta musical i ar�s�ca per a la llibertat d’expressió. La inicia�va del Comitè de Defensa de la República de l’Espluga es va celebrar en un dia de reflexió, poques hores abans de les eleccions generals.

Les actuacions musicals es van succeir des de les 6 del vespre i fins passades les 10 de la nit. A més, també es van recitar diversos poemes, es va llegir un manifest i tothom s’hi va poder afegir amb el “micro obert”. La inicia�va va recaptar fons per a la caixa de resistència del CDR de l’Espluga.

Per l’escenari hi van passar el grup de Mollerussa La Reixa, Joan Vilalta o també l’estrenat espluguí Xavier Amigó EL FRANCOLÍ

amb el nom ar�s�c “MAD GO”.

Aquest �pus d’ac�vitats es van repe�r en diversos punts de Catalunya arran de que Tsunami Democrà�c cridés a

tots els ciutadans perquè desobeeixin a la Junta Electoral espanyola durant la jornada de reflexió. ■ Redacció | EFMR.cat

Acte “No callarem” del CDR Espluga. Jofre Majoral

19

NOVEMBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

ERC torna a guanyar a les Eleccions Generals a la Conca de Barberà Pla repe�ció dels comicis no va portar sorpreses a la Conca de Barberà pel que fa a la força més votada, i és que Esquerra Republicana de Catalunya va tornar a vèncer, també a Catalunya amb un 22,57% dels vots. A diferència dels resultats catalans, a la Conca la segona força va ser Junts per Catalunya que va guanyar en alguns municipis. Amb tot, una vegada més, l’independen�sme rep un suport majoritari al conjunt de la comarca.

ERC va aconseguir imposar-se en Una de les meses de l'Espluga. Edu Sanchez 16 municipis, com són: Montblanc, l’Espluga, Vimbodí i Poblet, Santa Co- ERC guanya a l’Espluga amb 836 vots loma de Queralt, Vilaverd o Blancafort. A l’Espluga de Francolí 1972 persones Mentre que Junts Per Catalunya va ser es van apropar a les urnes i van proclala primera força a Forès, Llorac, Passa- mar vencedor a ERC amb 836 vots (42,72%), seguit de Junts per Catalunant i Belltall, Pon�ls i Vallfogona.

nya amb 421 (21,51%) i la CUP amb 204 vots (10,42%). En quarta posició, el PSC amb 199 vots (10,17%), segueix En Comú Podem amb 122 vots (6,23%) i el PP amb 65 vots (3,32%), VOX amb 44 i Ciutadans amb 36, entre d’altres. D’altra banda, l’abstenció va pujar respecte al 28A i es va situar en el 29,75%. Pel que fa al Senat, Esquerra va ser la primera força, seguit de Junts per Catalunya i el PSC. Cau la par�cipació La par�cipació va ser més baixa de forma generalitzada. A l’Espluga de Francolí va votar un 70,25% de les persones cridades a les urnes, quan el 28 d’abril del 2019 va ser del 76,83 per cent, és a dir, cau un 6,58%. ■ Eduard Sánchez │ Espluga Audiovisual

L’Espluga actualitza a l’alça les ordenances fiscals i crea noves bonificacions L’Ajuntament de l’Espluga ha aprovat l’augment dels impostos municipals per ajustar-los a l’IPC i augmentaran així un 0,80% per al 2020, seguint la línia de l’any passat quan l’actualització va ser del 2,30% a l’alça. L’IBI es manté congelat, mentre que la taxa d’escombraries és l’impost que més s’encareix. D’altra banda, l‘Ajuntament també ac�varà un paquet de bonificacions, especialment per a les famílies monoparentals, amb discapacitat o nombroses.

Les noves ordenances es van aprovar al ple del passat 30 d’octubre només amb els 7 vots a favor de l’equip de govern i les 4 abstencions dels regidors de Junts per l’Espluga i de Nova Espluga.

La implementació del sistema de recollida selec�va del porta a porta a partir del segon trimestre del 2020 condiciona l’augment de la taxa d’escombraries. Les famílies veuran augmentada aquesta taxa en prop d’11 euros. Alhora, l’Ajuntament ha aprofitat la revisió de preus per ajustar altres trams d’aquest impost en funció de les activitats econòmiques.

També incrementa en un 25% els imports de la taxa de re�rada i immobilització de vehicles abandonats o estacionats defectuosament a la via pública. L’Impost sobre VehiEL FRANCOLÍ

cles de Tracció Mecànica (IVTM) augmenta un 0,67%.

L’IBI es manté congelat Com en aquest 2019, l’Impost de Béns Immobles con�nuarà congelat conjuntament amb l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. La taxa sobre l’Inici d’Ac�vitats la transmissió d’ac�vitats no pateix cap increment. Les tarifes de la zona blava, no es modificaran l’any 2020.

Entre les ordenances, l’Ajuntament estableix ara un preu per dia per a l’ocupació de terrenys d’ús públic amb parades, barraques, casetes de venda ambulant, espectacles o atraccions. També s’establirà l’import del preu del pregó a un dia d’emissió.

Noves bonificacions per al 2020 El govern local també ha presentat diverses bonificacions en determinades taxes i preus de serveis públics. Una d’aquestes és per a les actuacions de supressió de barreres arquitectòniques que seran recompensades amb un 90% de bonificació sobre l’impost de construccions, instal·lacions i obres.

Les famílies nombroses, monoparentals o amb discapacitat tindran rebaixes en els preus de la Llar d’In-

20

NOVEMBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

fants, l’Escola Municipal de Música, la piscina municipal o bé en les entrades dels equipaments turís�cs municipals.

Unes mesures ben vistes per l’oposició, tot i que van defensar que s’explori també en funció de la renta de cara a l’any vinent.

A la Llar d’Infants Municipal s’afegeix la bonificació del 20% per a les famílies monoparentals o amb discapacitat i s’augmenta la bonificació per a famílies amb més d’un infant

EFMR

.cat

a la llar del 15% al 25%. A la Piscina Municipal es crea un abonament de temporada més econòmic, de 50 euros, per a famílies nombroses, monoparentals o amb discapacitat. Totes aquestes persones també tindran descomptes a la Cova i a la Fassina Balanyà, ja que fins ara només afectava les persones amb discapacitat, mentre que a la Ruta Templera i Hospitalera es crea una rebaixa del 20% per aquests col·lec�us. ■

Redacció │ EFMR.cat

L’Ajuntament valora en 1,6 milions d’euros els danys de la riuada en propietats municipals

L’import dels pressupostos par�cipa�us d’enguany es des�narà a l’ADF

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, juntament amb el suport tècnic del Consell Comarcal de la Conca, va fer una primera valoració econòmica dels danys a nivell municipal causats per la riuada, es�mats en 1.600.000 €, tal com manifesten en un comunicat.

En aquesta aproximació s’hi comptabilitza la pèrdua del magatzem i la maquinària de la brigada municipal i de l’ADF, els vehicles de �tularitat municipal, els camins municipals i l’entorn del Parc Fluvial; on hi havia la zona d’autocaravanes, un parc infan�l i zones adequades per desenvolupar tallers escolars per als visitants de la Cova.

A hores d’ara, a l’Ajuntament s’han registrat unes 215 afectacions per l’aiguat per veïns i veïnes del municipi. Detallades en camins (47), establiments (5), habitatges (16), horts (102), vehicles (16), magatzems (5), pous (7) i altres afectacions com sèquies o marges (17).

Aquest dimecres, representants dels departaments de Presidència i Governació de la Generalitat s’han reunit a l’Ajuntament de l’Espluga per tal de fer front a les properes accions.

També hi ha prevista per aquesta setmana una trobada entre l’Alcalde de l’Espluga, Josep M. Vidal i la 1a Tinent d’Alcaldia, Aida Morgades amb la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó.

L’Ajuntament habilitarà la tarifa ma�nal a la Llar d’Infants Amb l’aprovació d’aquest passat dimecres, l’Ajuntament també incorpora novetats en els preus públics de la Llar d’Infants Municipal. Es redueix un 10% la tarifa d’assistència de 8.30 a 12.30 i de 15.00 a 18.00 hores. A més a més, de cara al curs 2020-2021 es crearà una tarifa només de ma�.

Finalment, també s’incorporen novetats en els preus de l’entrada a la piscina municipal, amb rebaixes per a les persones majors de 65 anys i persones amb discapacitat. Al mateix temps, s’amplia l’abonament gratuït per als infants de fins a 5 anys i els abonaments deixaran de ser unipersonals permetent que un mateix abonament el puguin utilitzar diferents persones el mateix dia. ■

El revifament de l’Agrupació de Defensa Forestal de l’Espluga és una de les claus de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Per aquest mo�u el consistori des�narà els diners dels pressupostos par�cipa�us a l’ADF. L’alcalde Josep M. Vidal en el debat de l’Ajuntament a Casa de l’EFMR.cat amb tots els grups municipals va explicar que l’Ajuntament des�narà els 22.000 € dels pressupostos par�cipa�us d’enguany a l’Agrupació de Defensa Forestal de l’Espluga una proposta acordada per tots els grups municipals.

Vidal també va explicar que hi ha dues raons, la primera la part més damnificada, ja que l’agrupació ho va perdre tot per la riuada com el local, vehicles, materials, etc. La segona part “per la resposta admirable que han donat”. A més, també feia el reconeixement que van ser capaços de portar ADFs d’arreu de Catalunya per normalitzar la situació al més aviat possible.

L’ADF de l’Espluga tenia una parcontingut multimèdia a EFMR.cat �da pressupostària de 12.000 € per comprar un braç robò�c que finalment no es va comprar. Aquests diners també serviran per a la reconstrucció de l’en�tat. ■

Josep Morató │ EFMR.cat

Redacció │ EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

21

NOVEMBRE 2019

REPORTATGE O R G U L L D E R I U M U N TA DA TEXT I FOTOS: RIUADA SOLIDÀRIA AL FRANCOLÍ

Un membre de la Riuada Solidària se saluda a la pista del pavelló del Casal amb un dels amos de l’Orquestra Atalaia, que acaba d’oferir un comple�ssim concert més ball, de manera totalment altruista, per tancar els actes de la Riumuntada. Deuen ser al voltant de les deu de la nit del diumenge 24 de novembre, i ningú dels dos gairebé pot ar�cular paraula, presos per una barreja de cansament i sa�sfacció. I sobretot d’emoció. Avui no hi ha comptes per saldar, perquè el que ha passat en aquest enorme cap de setmana no es podria pagar mai amb diners, ni volent.

S’abracen i s’acomiaden, amb els ulls entelats per les emocions viscudes.

Les emocions viscudes, que han estat moltes i sempre a flor de pell durant la Riumuntada, s’han encomanat ràpid, fins al punt que a aquelles hores ja fa estona que han contagiat tot un pavelló que s’ha omplert amb més de 450 persones per a un dinar popular que ha estat popular com pocs. Minuts musicals de qualitat amb el Domingo Garcia, havaneres de germanor a la sobretaula amb Olla Barrejada, balls i més balls dels Gegants Neolí�cs i els Nans de l’Espluga… La gent ha xalat fins a

l’úl�ma cançó de l’orquestra a dalt i a baix de l’escenari, i els organitzadors s’han pogut desinhibir després de setmanes de preparació intensa i moltes hores de tensió i poca son perquè tot sor�s bé. Quan els músics ja han marxat, i els tècnics i voluntaris -amb l’ajut de més voluntaris, perquè tota l’Espluga ha estat un enorme cos de voluntariat aquest cap de setmana- acaben d'arroplegar el material del pavelló i de passar els primers comptes, comença la descompressió. El moment de reflexionar una mica i pair amb calma tot el que ha passat en tres dies de ver�gen, que segur que tots trigarem molt temps a oblidar.

El cap de setmana del 22 al 24 de novembre hem assis�t a una autèn�ca rebel·lió a l‘Espluga; la rebel·lió de tot un poble que no es vol llepar les ferides. Que des del minut 1 es va abocar en les tasques de neteja després de la brutal riuada del 22 d‘octubre, i que un mes després s‘ha aixecat enrabiat i ha alçat la veu per dir-se a sí mateix i dir-li a la mol�ssima gent que l‘ha volgut escoltar a fora que no ens trobaran enfonsats ni indiferents davant la desgràcia dels nostres convilatans, si-

nó units i arromangats per ajudar-los, per ajudar-nos. Perquè tots som els nostres amics, els nostres companys, els nostres veïns. Després d‘aquest cap de setmana sabem que és impossible que aquest poble no �ri endavant, perquè ens tenim els uns als altres.

Desgraciadament no podrem tornar mai la vida de les sis persones que es va endur el nostre riu, ni podrem mai amorosir la pena de les seves famílies.

Només els podíem i podem oferir tot el nostre respecte, homenatge i acompanyament en aquests moments tan cruels, amb una abraçada més sen�da encara per a la família del José María, el nostre veí que va perdre la vida aquell fa�dic dia. Però els espluguins no podíem restar de braços plegats davant l’impacte emocional i material d’un aiguat que també ha trastocat el nostre paisatge i, inspirant-nos en l’experiència dels dies de solidaritat immediatament posteriors, i en el Rebrotem dels companys de la Ribera d’Ebre arran del no menys colpidor incendi de principi d’es�u, el 25 d’octubre es fundava del no-res la Riuada Solidària al Francolí, la plataforma ciutadana que volia canalitzar aquestes inquietuds, coordi-

Concert de Marta Mathéu i l’organista Juan de la Rubia al Mo- Tomàs Molina, Assumpta Farran, Jordi Castellví i Mireia Segú nestir de Poblet, amb el president de la Generalitat Quim Torra. a la taula rodona al Museu de la Vida Rural.

EL FRANCOLÍ

22

NOVEMBRE 2019

pública (CDR)com de fora, com la campanya dels comerciants de Reus, un concert de corals de Cerdanyola o fins i tot una jornada del club de futbol sala d’Olesa. Tothom hi va voler començar a La cantautora Maria Jacobs. aportar el seu granet de sorra. nar totes les mostres de suport que ja Ara, la Riu- Assaig obert de l'orquestra TLP. començaven a endevinar-se i endegar muntada de veels seus propis actes per recaptar fons ritat començava el 22 de noper als més afectats. I no només això. vembre, just un mes després La Riuada la formem gent que volem del trasbals. I esdevindria una rever�r tot el dany rebut no tan sols veritable festa major d’hivern, per sobreposar-nos-hi, sinó per projec- amb actos diversos, lluïts i molt tar-lo amb orgull vers un futur amb més par�cipats, que van estar a l’aloportunitats per a tots els espluguins çada dels esforços abocats en i espluguines. Per dir a tothom, ara que la seva preparació. Hi va donar hem �ngut el focus medià�c a sobre – el tret de sor�da una concorimpagable i de gra�tud infinita la co- reguda taula rodona divendres bertura que ens han dedicat aquests al vespre al Museu de la Vida dies nombrosos mitjans d’arreu del pa- Rural, en què tres experts com ís-, que ja no volem de deixar de sor- el meteoròleg Tomàs Molina, �r al mapa. I ara per coses posi�ves. la �sica de l’atmosfera AssumpHem dit que som i serem aquí, dem- ta Farran i el sotsinspector dels peus.

Bombers de la Generalitat JorMentre ho preparàvem tot a corre- di Castellví, moderats per la pecuita, i intentàvem muntar un progra- riodista Mireia Segú, van aporma coherent a par�r de les desenes tar el seu coneixement per mid’oferiments rebudes, durant les set- rar de posar llum a les causes manes prèvies en què Montblanc es va i conseqüències de l’aiguat del afegir a la campanya ja ens van ajudar 22 d’octubre, emmarcat en un a escalfar motors mul�tud d’inicia�ves cicle de canvi climà�c que malsolidàries que ens van arribar fetes, auradament fa pensar que vin- La Colla Joves de Valls al vermut solidari. tant del poble –la nit de les Ovelles Es- dran episodis així de manera garriades, recollida de la Unió de Bo�- més freqüent a par�r d’ara. Una actu- tancar la plujosa primera jornada un gues i el Comitè de Defensa de la Re- ació de la cantautora vallenca Maria assaig de l’Orquestra TLP al bar del CaJacobs, al mateix es- sal i una nit de concerts al pavelló amb pai, va obrir una ton- La Moska Gat, els ebrencs Xeic! I l’Orgada musical que va questra Mitjanit, amanida a les pauses seguir amb un con- per la Xaranga Bufacanyes, i que es va cert de la soprano allargar fins entrada la ma�nada.

A par�r de dissabte, l’organització va Marta Mathéu i l’organista Juan de la preparar dos punts informa�us a la plaRubia al mones�r de ça del Casal i a la Font Baixa on també Poblet, que es va es podia trobar material divers de maromplir i va comptar xandatge de la Riumuntada, entre el amb la presència del qual �ons solidaris fets a par�r de llepresident de la Ge- nya recollida pels ADF a la llera del riu. neralitat Quim Tor- Durant el dia, a més, la Germandat de ra i la delegada del la San�ssima Trinitat va fer i vendre esgovern espanyol Te- trelles solidàries per penjar als arbres Pitu Amigó, un dels guies dels tours pel riu. resa Cunillera. Van de Nadal. Al ma�, van ser molt ben reEL FRANCOLÍ

23

NOVEMBRE 2019

Trio de violins de l'EMME.

Quintet de clarinets de l'EMME.

Raül Poblet i Sergi Esparza.

Roba Estesa.

Quico el Celio i el Noi.

Frank O'Lee Sons.

buts els tours guiats pel riu, entre el pont de la Palanca i el Molí de Guasch, amb les explicacions de diversos experts de la contrada com Ester i Miquel Trullols, Andreu Campdepadrós, Gonzalo Gil i Pitu Amigó. Mentre l’espectacle “Això no és màgia, o sí!”, de la companyia Struc, feia les delícies dels pe�ts i no tan pe�ts al Casalet, i el Museu acollia una subhasta d’art solidari organitzada per l’Associació de la Festa del Trepat i conduïda per l’expert vinícola Carles Xuriguera, el dia a l’exterior es tapava, i el fred, la pluja i el mal oratge obligaven a moure alguns acEL FRANCOLÍ

tes. El vermut popular, així, es traslladava en pocs minuts de la Font Baixa al pavelló del Casal, on va aixecar un pilar de cinc la Colla Joves Xiquets de Valls, i després hi van sonar les havaneres d’Habana Vieja, l’acús�c de Hoven i les danses fes�ves de Julivert.

A la tarda, l’espectacle “Quan tot desapareix”, preparat per una seixantena d’alumnes de l’Escola de Dansa del Casal dirigides per Jèssica Estadella, es va traslladar del parc del Freginal al pavelló nou, on va resultar tot un èxit de públic i de crí�ca, sota l’atenta mirada, per cert, del vicepresident de la Gene-

24

ralitat, Pere Aragonès, que després també va visitar els grups que preparaven els concerts de la nit al teatre del Casal. És clar que abans, l’Església Vella s’omplia també per al recital que hi van oferir el tenor Raül Poblet, amb Sergi Esparza al piano, i el trio de violins i un quintet de clarinets de l’Escola Municipal de Música. El vespre musical al teatre, encantadorament ambientat amb botes d’aigua i els paraigües blaus de la Riuada Solidària, va resultar també una delícia, amb tocs d’humor en el fil conductor a càrrec de Quico el Celio i el Noi, i les actuacions NOVEMBRE 2019

Fira de vins a la Plaça d'en Canós.

Subhasta d’art solidari.

"Quan tot desapareix" de l'Escola de Dansa del Casal.

Ioga a la Cova de la Font Major.

Lectura del manifest a la perfomance.

EL FRANCOLÍ

de les prometedores Roba Estesa, els cantautors Joana Serrat i Fito Luri i el celebrat Joan Reig Trio, conclòs ja de ma�nada amb les versions de Frank O’Lee Sons, inclòs un ‘all stars’ final, ja més en família, amb el clàssic de la Creedence Clearwater Revival Proud Mary.

Diumenge prome�a tant com dissabte, amb l’extra que el vent i el fred es van apaivagar, i el sol encara el va fer lluir més. Ja de bon ma�, el Club de Tennis Taula va organitzar un exitós torneig solidari amb jugadors de tota la demarcació i fins i tot del País Valencià. A par�r també de primera ho-

25

ra, uns 150 cotxes i motos clàssics es van aplegar a la zona del Casal en una riuada organitzada per cotxesclàssics. cat que va dur centenars de persones a l’Espluga. Durant tot el ma�, l’esmorzar popular que oferia l’organització i els tombs amb Harley Davidson a càrrec de La Coronela Catalunya també van ser molt concorreguts, i van ser el preludi perfecte per a l’acte central de la Riumuntada, una performance que va reunir prop d’un miler de persones en total. Des de l’esplanada de Drac Ac�u, centenars dels ja emblemà�cs paraigües blaus –se’n van vendre milvan baixar per la llera del Francolí al ritme de la percussió dels Diables, en una imatge potent que va ser recollida aquell dia i l’endemà per mul�tud de mitjans. En arribar a la “zona zero” –la rotonda de la Font Baixa- es va llegir l’emo�u manifest “Res és en va”, com a agraïment als voluntaris, de suport als damnificats i de record a les sis víc�mes de la riuada, de les quals dues encara con�nuen desaparegudes.

“Benvolgut paisatge desconegut, és un plaer retrobar-te vell amic. Et devem una disculpa, potser no hem sigut prou honestos amb tu”, resava també el text, llegit per Mar Minguella.

El ma� va seguir amb una fira de vins a la plaça d’en Canós, amenitzada per l’elegant grup de versions Leitmo�v, que va donar pas a la traca final. I aquesta no va ser altra que el mul�tudinari dinar popular al pavelló, amb connexió en directe al TN Migdia de TV3 inclosa; una sessió de ioga a la cova a càrrec d’Adrià Cabestany i un pres�giós tast de vins de la DO Conca a Villa Engràcia a càrrec de la directora dels Premis Vinari, Eva Vicens, i el sommelier Ramon Roset. Imponent.

Passat el cim de la Riumuntada, poNOVEMBRE 2019

Partit del Nàstic de Tarragona i el Vilareal B.

El dinar popular al pavelló del Casal.

dem dir que els objec�us ja han estat assolit amb escreix. Però compte perquè això no s’acaba, i el desembre també ve carregat d’actes solidaris.

L’Hípica Francolí organitza un concurs de salt d’obstacles el diumenge 8, el mateix dia que el Nàs�c de Tarragona ha ofert a la campanya la recaptació del par�t que juga al Nou Estadi contra el Vila-real B, en què els espluguins tenen l’entrada reduïda a 5 euros. El 20 de desembre, el gran concert de la Riuada Solidària reunirà en una carpa al pàrquing del pavelló del Casal un cartell de luxe que s’espera que atregui centenars d’assistent: Joan Rovira, Búhos, Itaca Banda, Portobello i Banda Neon. Les entrades ja són a la venda per internet des de fa

L'arbre de la solidaritat, de la Germandat.

EL FRANCOLÍ

Partit de la Selecció Catalana d'Hoquei i l'Hoquei Casal de l'Espluga.

uns dies. El dia 22, al Casalet, Rebullits Teatre portarà el Conte de Nadal, i la cirereta la posaran el 28 de desembre l’Agrupació Barça Veterans, que jugaran un par�t solidari contra els veterans de la UE l’Espluga al camp del Riu Sec. El mateix cap de setmana, per cert, la Cursa de la Llufa o el Pessebre Vivent hi posaran el colofó des�nant els beneficis també a la inicia�va benèfica. Això, sense oblidar la mul�tud d’obsequis que ha rebut la Riuada Solidària, entre els quals joies, obres d’art o material espor�u de l’atleta Bruno Hortelano, a què també es donarà sor�da aquest mes per ajudar a fer créixer la recaptació, que es tancarà oficialment el 31 de desembre. Fins aquell dia, així, no es donarà cap xifra.

Junts hem tret l‘amor propi en les úl�mes setmanes i hem demostrat que som capaços de fer grans coses. Aquest úl�m mes de Riumuntada, tots els que hem �ngut el goig de formar part

d‘aquesta Riuada Solidària hem viscut una de les experiències més trepidants de les nostres vides. Exhaustos per la feinada feta en un temps rècord; emocionats per la resposta que hem rebut a dins i a fora del poble; feliços per les enormes complicitats teixides dins i fora del grup; ín�mament sa�sfets per haver assolit amb escreix les expecta�ves que ens havíem marcat, estem convençuts que després d’aquesta altra riuada aquest poble serà una mica millor. Que la seva ànima serà més potent que mai. Convençuts que malgrat les destrosses materials i sen�mentals que trigarem anys a reparar, estem preparats per fer pinya i rever�r qualsevol situació.

No hi ha prou cors per mostrar a tothom la nostra gra�tud. La llista és tan llarga que no ens hi cabria aquí, així que us la farem consultar a la nostra web, riuadasolidaria.cat. Gràcies a tots els voluntaris que han fet possible la Riumuntada de l‘Espluga, i tot el devessall d’accions solidàries anteriors i posteriors. Moltes gràcies a tots els que ens ho heu fet més fàcil. Ja ho hem adoptat tots plegats com a lema: la força de la natura ha desencadenat la força de la gent. LaRiuada Solidària és imparable. Seguim. ■

Els organitzadors de la Riumuntada.

26

NOVEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

OVELLES ESGARRIADES

Les Ovelles Esgarriades de l'Espluga celebren el 25è aniversari El pastor de la propera edició serà el Marc Roca i tot el seu ramat �ndrà el repte d'organitzar la 26a edició d'aquest esdeveniment El passat dissabte 16 de novembre més de 380 espluguines i espluguins assis�en a la gran nit de les Ovelles Esgarriades de l'Espluga de Francolí. A més, enguany aquest esdeveniment, molt destacat a l'agenda espluguina, celebrava els 25 anys. La pastora Anna Andreu i el seu ramat, van escollir com a temà�ca del sopar l'Espluga tradicio-

nal i rural, que ja havien avançat amb la públicació de diversos vídeos promocionals.

Com ja és habitual, durant el sopar es van realitzar diferents sortejos amb la par�cipació d'empreses i bo�gues de la comarca i ben entrada la mitjanit es van fer les proves per escollir el pastor o la pastora de la propera edició. Aquest any com a novetat la colla organitzadora va deixar que fos l'atzar qui escollís el pastor de l'any vinent, el Marc Roca i el seu ramat van ser els que van

El pavelló del Casal acull el sopar de les Ovelles. Cedida

EL FRANCOLÍ

aconseguir la barre�na musca i seran els organitzadors de la 26a edició de les Ovelles Esgarriades. Per acabar la nit hi va haver l'actuació del grup de versions "La Prole Band "i els dj's Richard Fleix i Dave B. ■

Marc Roca, nou pastor de les Ovelles. Cedida

27

NOVEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Excursió a Tarragona i Riudoms, organitzada per la Germandat de la Sma. Trinitat El dia 26 d'octubre, dissabte, un grup de la zona, enmig d'un ambient disd'unes 30 persones vam fer un viatge tès, ens dirigírem a la vila de Riudoms a Tarragona, concretament al Serrallo, per visitar la casa pairal de l'arquiamb la intenció de fer un passeig en tecte Antoni Gaudí, que conserva les estances tal com eren a l'època en vaixell, vorejant la costa.

Feia un dia radiant, que ajudà a que el viatge fos un èxit.

Després del passeig pel mar, tot contemplant les boniques imatges que ens oferia el Mediterrani, alguns aprofitaren l'estona lliure per visitar alguna de les exposicions que hi ha situades als tinglados del moll, entre aquestes una de molt interessant sobre els camins de ronda.

Cal dir que les sor�des que organitza la Germandat tenen sempre un ob- Membres de la Germandat al vaixell. Blanca Rosa Roselló jec�u cultural i, a més faciliten el viatge a persones amb mobili- què hi va viure.

La família de Gaudí vingué de Frantat reduïda, que els permet gaudir del paisatge i de totes les visites interes- ça i tenien un taller de caldereria, que vam poder visitar. sants que es realitzen.

També fou molt interessant la visita Després del dinar en un restaurant

EL FRANCOLÍ

28

a una de les sales més importants de l'edifici, a les golfes, que conté una exposició fixa del japonès Hiroya Tanaka, que elaborà els plànols de l'obra urbana de Gaudí de manera inversa, o sigui basant-se en l'obra feta, ja que Gaudí va perdre molts dels plànols que va fer.

Visitàrem una plaça del poble molt original, on hi ha una combinació de plantes japoneses i de la Mediterrània que, a la primavera fan goig de veure.

Per acabar, visitàrem l'església de Sant Jaume, que des del 27 de juny del 2018 ha estat monument declarat bé cultural d'interès nacional.

L'església de Riudoms, d'es�l arquitectònic gò�c i del renaixement, compta amb unes pintures de Llucià Navarro a l'altar major.

A les set de la tarda retornàrem a l'Espluga amb la satisfacció d'haver passat un dia molt agradable, recreatiu i cultural. ■

NOVEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

El Pessebre de l'Espluga amplia les representacions fins a 4 dies Els beneficis socials d'aquest any es des�naran a la Riuada Solidària pels damnificats de l'Espluga El Pessebre Vivent de l'Espluga de Francolí es representarà per primer cop 4 dies en l'actual etapa, serà del 26 al 29 de desembre, i s'oferiran 4 representacions cada tarda, a les 18h, 18.30h, 19h, 19.30h. L'Associació del Pessebre Vivent i l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí han acordat ampliar el nombre de representacions coincidint amb un pont de 4 dies després de Nadal, amb l'objec�u de poder absorbir més visitants amb menys aglomeracions.

Aquestes representacions pel nucli històric de l'Espluga, peculiars perquè es fan amb figurants està�cs i en un espai recreat amb fidelitat i rigor històric, només es poden veure cada 2 anys. El 2017 ja es van ampliar de 2 a 3 dies i es van rebre prop de 3.000 visitants.

Beneficis socials per la Riuada Solidària Una de les inicia�ves que ha �ngut enguany l'en�tat organitzadora és des�nar a la Riuada Solidària la part de beneficis socials que cada any es lliuren a una causa benèfica. Des del primer moment, el Pessebre Vivent s'ha sen�t compromès amb les causes de necessitat social, i per això, després dels aiguats del 22 d'octubre es va prendre aquesta decisió. L'en�tat ja va suspendre llavors temporalment el muntatge del pessebre perquè els seus voluntaris poguessin ajudar els damnificats.

Entrades a la venda des de l'1 de desembre amb horari i 2x1 als museus inclòs Les entrades, al preu de 6 EL FRANCOLÍ

euros, es poden comprar des de l'1 de desembre per internet, als webs pessebredelespluga.com i pessebresvivents. cat i a través de l'App 'Pessebres Vivents'. També presencialment a l'Oficina de Turisme de l'Espluga de Francolí.

Una altra de les novetats d'aquest any serà l'obsequi a tots els visitants del Pessebre Vivent d'un val 2x1 a bescanviar per entrades al Museu del Pessebre de Catalunya, a Montblanc, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga -on hi ha també una col·lecció de diorames de pessebres-, a la Ruta Templera i Hospitalera de l'Espluga -pels nuclis medievals on es representa el pessebre- amb realitat virtual, a les Coves de l'Espluga -ruta museïtzada sobre la prehistòria a la 7a cova més llarga del món en conglomerat on es van representar pessebres vivents des de 1967 a 1977- i a la Fassina Balanyà, an�ga des�l·leria d'alcohol de l'Espluga.

En paral·lel les persones que visi�n aquests equipaments durant el mes de desembre rebran un val de descompte del 10% per visitar el Pessebre Vivent.

A més, els dies 28 i 29 de desembre, durant l'estona d'espera a la visita, els vi-

29

sitants podran entrar gratuïtament al Micvé jueu situat al carrer del Mig, amb personatges de realitat virtual i part de la Ruta Templera i Hospitalera. També es repar�rà gratuïtament Caldo Aneto i una torrada amb bo�farra negra de l'Espluga a tots els visitants.

Coincidint amb l'anunci oficial de les dates de representació també s'ha presentat el cartell, protagonitzat enguany per una fotografia de Pep Torres que representa una família jueva a casa seva, la nit de la Hannukà. Una escena que s'hauria pogut produir perfectament als dos calls jueus de l'Espluga Medieval, però també a casa de Jesús, Josep i Maria a Natzaret, fa 2 mil·lennis.

El nou espot desvetlla escenes Aquest 1 de desembre també va començar la campanya de comunicació del Pessebre Vivent de l’Espluga, amb anuncis de ràdio i televisió i també a les xarxes socials. Aquest any, l'espot televisiu mostra l'essència d'algunes de les escenes més especials i que s'estrenen o transformen aquest any. El detall de les novetats es donarà a conèixer en els propers dies.

S'hi poden veure però alguns elements d'especial rellevància per l'Espluga: els fruits de la terra, simbolitzats en la vinya i el vi, la producció pas�ssera, amb un forn de pa, i l'artesania, amb la forja de ferro, ofici tradicional encara viu a l'Espluga. També l'esforç del treball amb el fuster, el concepte de l'espiritualitat i el relat bíblic del Pessebre -amb una nova sinagogai una nova visió del naixement de Jesús, molt més humana i ín�ma. ■ NOVEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

UNIÓ DE BOTIGUERS I EMPRESES DE L'ESPLUGA

La Unió de Bo�guers i Empreses de l’Espluga impulsa una campanya de Nadal amb més de 800 regals La campanya proposa jugar al “Joc de l’amic invisible” i vol propiciar la rotació dels clients per tots els establiments de la UBEE La Unió de Bo�guers i Empreses de l’Espluga ha impulsat per aquesta campanya nadalenca una nova inicia�va. Enguany els establiments i els clients jugaran al joc de l’amic invisible, per tal de repar�r uns 800 obsequis. Un total de 41 comerços i empreses par�ciparan a la campanya i el joc consis�rà en que cada client que compri o u�litzi un servei en un comerç de la UBEE podrà agafar un paper on hi aparegui una frase bonica o el nom d'un altre establiment de la UBEE. Si al client li toca el nom d’un altre establiment podrà anar-hi per recollir el regal. Cada establiment ha preparat 20 regals, per tant, es repar�ran uns 800 obsequis durant tota la campanya de Nadal. La dinàmica d’aquest joc té com a objec�u aconseguir una rotació dels clients per tots els establiments de la UBEE i premiar als que compren al comerç local.

D’altra banda, l’en�tat ha facilitat als seus associats elements d’il·luminació nadalenca i un rètol de “Bones Festes” que ha estat pintat pels infants de l’Espluga, gràcies a la col·laboració de la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola i l’Escola Vedruna.

Així la campanya impulsada des de l’associació, sota l’eslògan “Per Nadal a l’Espluga, comerç local” dinamitza un any més la compra als establiments comercials del municipi, treballant de manera coordinada i facilitant recursos als associats de la UBEE. Aquesta campanya compta amb el suport de la regidoria de Comerç de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. ■

RACÓ DE PENSAR 1.- ARPÓ/ A . Masculí ARPÓ: Instrument amb mànec de fusta i amb ferro, de tres puntes, la del mig per a ferir i les dels costats per retenir la presa. . Femení ARPA: Instrument musical amb cordes disposades verEL FRANCOLÍ

30

�calment dins un marc triangular i que es toca polsant les cordes. ARPA EÒLICA, arpa les cordes de la qual sonen ferides pel vent.

ARPA: Mà proveïda d’urpes o ungles corbes, de certs animals, com el lleó, el �gre, el gat...

J. Maillo NOVEMBRE 2019

LA BÍBLIA ENS PARLA L’aiguat

Vull expressar el meu reconeixement i agraïment a l’Eva Bonet i el seu equip per apropar-nos, a través d’El Francolí, l’aiguat del 22 d’octubre. Des de l’excel·lent Editorial i el reportatge fotogràfic sobre les maleses de l’aigua fins al testimoni dels afectats que en un obrir i tancar d’ulls van perdre allò que havien construït.

Així com la gran portada, amb una fotografia que ens ho diu tot i la frase que planta cara a la desolació: LA SOLIDARITAT DESBORDA LA RIUADA. Així ha estat! És impressionant com s’ha passat de la foscor a l’esperança i també com els espluguins i els de fora s’han donat a ajudar per tornar a començar. L’empatia ha permès “La riumuntada” i àdhuc seguir endavant i caminar cap el futur amb energia.

Us he de ser franc, avui no sabia quin text presentar-vos de la Bíblia. Finalment he optat per un fragment del Llibre de Cohèlet*, que ens ajuda a meditar sobre les coses que passen. Ens adonarem que tot és efímer, que el que comença acaba i torna a començar sense parar. *Cohèlet, també conegut com Eclesiestès (any 300 a.C.), vol dir, s e go n s e l s e st u d i o s o s , “ Po r tave u d ’u n a A s s e m b l e a ” (assemblea=eclesia). ■ Manel Morgades

No hi ha res de nou (Coh. 1, 4-7; 9-10) Una generació se’n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre.

El sol surt, el sol es pon, anhelant d’arribar al lloc d’on tornarà a sor�r.

El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dóna voltes i més voltes i refà el camí que havia fet.

Els rius corren cap al mar, i el mar no s’omple mai; però els rius no cessen d’anar sempre al mateix lloc.

Allò que ha passat tornarà a passar, allò que s’ha fet tornarà a fer-se: no hi ha res de nou sota el sol.

Quan d’una cosa diuen: «Mira, això és nou!», segur que ja exis�a abans, en el temps que ens ha precedit.

RENOI, QUIN RENOM! Cal Nicasi Persona entrevistada: Assumpció Bonet, 63 anys.

Quin és el renom que rep la seva família? Cal Nicasi Quin és l’origen? El nom ve del meu avi, que es deia Nicasi. Abans d'ell no ens consta que hi hagi cap altre Nicasi, i com que el nom ja era prou estrany, no va caler buscar un renom. L'avi Nicasi era de Cal Sebastiano i es va casar amb l'Assumpció de Cal Fantasia, tots dos del Vilosell.

La parella va venir a viure a l'Espluga i van tenir la mare, la Teresina de Cal Nicasi que es va casar amb el Miquel de Cal Genolls (li deien de Cal Genolls, perquè quan pujava les escales li feien soroll els genolls).

Quan temps fa que la família va adoptar aquest renom? Cap al 1910, abans de casar-se al Vilosell, l'avi va venir a l'Espluga uns 4 anys per fer de forner.

Hi ha alguna anècdota curiosa que hagi succeït amb el renom? El meu avi li posava el nom de Nicasi a tots els que ell n'era padrí, per tant tots els Nicasis que coneixem provenen dels fillols del Nicasi del Vilosell. ■ Íngrid Guillén i Júlia Alcalde EL FRANCOLÍ

31

NOVEMBRE 2019

C A S A L CASAL VIATGER

Viatge a Galícia A finals d'octubre, es va fer un dels viatges que organitza el Casal anualment, en aquest cas, els nostres socis van anar a Galícia.

Vigo va ser la primera ciutat que van visitar, la ciutat més important del sud de Galícia. Després d'una bona caminada, van anar a veure les famoses Rias Baixas i Pontevedra, on el casc an�c està declarat Conjunt Històric-Ar�s�c.

El segon dia de viatge, els nostres convilatans van anar a Cambados, una vila amb un gran valor arquitectònic, on destaquen el Pazo de Fefiñanes i les ruïnes de Santa Mariña. El mateix dia van visitar Illa D'Arosa i Carril.

A la tarda tocava veure Sanxenxo.

El tercer dia van fer la visita de rigor a San�ago de Compostel.la, capital autonòmica de Galícia.

L'endemà el grup es va desplaçar a Tuy, sobre la riba nord del riu Miño i a la tarda van poder veure La Guárdia i Bayona.

El dia següent van fer la visita obligada a l'Illa de la Toja, molt famosa per les seves aigües i balnearis. Després van fer un creuer per la Ria d'Aurosa on es va fer una degustació de musclos. Després de dinar, l'autocar els va dirigir al mirador de Cotoredondo.

Va ser un viatge molt ben organitzat, tots els que hi van poder anar, van gaudir de d'allò més d'aquesta comuniEl grup d'espluguins a Galícia. Ramon Joan Roselló tat autònoma. ■ FORMACIÓ PERMANENT

Neus Català al camp de Ravensbruck, conferència a càrrec d'Isabel Miró colaboradora de la URV Aquest passat 7 de novembre va venir a fer-nos una xerrada, la Isabel Miró, col.laboradora de la URV, que ens va explicar la vida de la Neus Català.

La Neus va néixer el 6 d'octubre de 1915 a Guiamets, es va diplomar en infermeria el 1937 i, al principi de la guerra civil espanyola, es va traslladar a Barcelona. Va lluitar contra el feixisme i per això va ser deportada a Ravensbruck.

La Generalitat de Catalunya va guardonar amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i, posteriorment, va ser escollida Catalana de l'Any el 2006.

El 29 d'octubre de 2014, als noranta-nou anys, el Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Cívic com a reconeixement per la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita an�feixista i la defensa dels drets de les dones. El 2015 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya , per la seva lluita per la jus�cia i les llibertats democrà�ques, la memòria dels deportats i deportades als camps d'extermini nazi, i la defensa dels drets humans.

Al febrer de 2019, la ciutat de París li va atorgar la Medalla de la Vila amb el grau de 'Grand Vermeil', la major dis�nció de la capital francesa. Al juliol de 2019 el mateix Consell de París va votar, per unanimitat de tots els grups polí�cs, la creació d'un carrer en la seva memòria, 7 essent inaugurat el 4 d'octubre. ■ EL FRANCOLÍ

32

NOVEMBRE 2019

Vietnam després de 40 anys, per José Luís Herce El passar 21 de novembre, vam tenir la col.laboració d'en José Luís Herce, que ens va explicar l'estat de Vietnam 40 anys després de la guerra.

El que coneixem com a guerra del Vietnam va ser un conflicte que va enfrontar a les dues parts en què es dividia l'Estat del Vietnam (nord i sud) entre 1959 i 1975, i que arran de la intervenció de prop de 40 països es va conver�r en un conflicte internacional, un dels més recordats de el període de la Guerra Freda.

Vietnam havia estat colònia francesa fins al final de la II Guerra Mundial, moment en què va aprofitar el reordenament mundial per declarar la seva independència al costat d'altres països de la zona com Laos i Cambodja.

No obstant això, des del principi va quedar clar que en

la nova república convivien dos models antagònics: un tall capitalista i un altre comunista. Les diferències eren de tal calibre que ni tan sols els acords posteriors a la re�rada de França de l'esmentada zona van aconseguir l'estabilitat dels vietnamites.

Un d'aquests acords va ser la divisió de país en el Vietnam del Nord i el Vietnam de Sud. Sense saber-ho, amb aquest gest els integrants dels dos països havien iniciat una llarga confrontació que només es resoldria a mitjans dels anys 70.

La guerra del Vietnam, va acabar amb la reunificació del país, va representar la humiliació bèl·lica més gran que ha tingut mai els Estat Units i va costar la vida 58.000 sodats nordamericans i uns 5,7 milions de víctimes. ■

Sor�da al teatre El passat 14 de novembre, vam anar veure "El Pare de la Núvia" protagonitzat per Joan Pera.

Aquesta era la sor�da trimestral que acostuma a fer la Formació, on finalment s'hi van apuntar 55 persones. Primer vam visitar el Museu Egipci i seguidament vam anar a fer un berenarsopar, després vam anar fins al Teatre Condal per veure l'obra de teatre.

Després de la representació, quan les espluguines ja eren dalt de l'autocar, van tenir la visita d'en Joan Pera, es volia acomiadar del seu públic. Aquesta anècdota va fer molta gràcia a tota la Formació. ■

EL FRANCOLÍ

33

NOVEMBRE 2019

PINZELLADES DEL PEDRÍS Marc Farré Armengol, un noi que tot i no veure-hi, ho té molt clar

Explica una mica com vas formar-te?

Jo vaig tenir una persona de suport de l'ONCE setmanalment que estava tot el dia amb mi i m'ajudava a la introducció de les matèries que et donen els professors a classe, adaptat amb el sistema BRAILLE, ja que els llibres també ho estan, corregint-me els treballs i els exàmens que també els feia. Perquè la gent m'entengui, l'aparell que u�litzava era com una màquina de telegrafiar que té sis tecles que són els punts que té aquest sistema i aquesta persona ho transcrivia. Ara com que la tecnologia ha millorat molt, En l'actualitat es fan servir ordinadors portà�ls i així els professos ho poden tenir al moment.

I quina va ser la formació que vas escollir?

La primària a Vimbodí, la secundària a Montblanc i després vaig triar un cicle forma�u de grau mitjà d'administra�u.

Ara treballo com a recepcionista a Aprodisca.

Quina és la percepció de la ràdio per un noi ceg com és el teu cas?

A mi personalment m'agrada molt i sempre l’escolto, ja que sóc ceg de naixement, rebo més bé les informacions que no pas les de la tele.

La lectura la prac�ques sovint?

Doncs sí, encara que avui ja hi ha els audiollibres. El sistema Braille s'ha d'anar prac�cant, jo acostumo a demanar llibres a l'ONCE, que té una biblioteca abundant i me'ls fan arribar a casa per correu postal.

Quin és l'esport que t'ha agradat prac�car més?

La natació, i en l'actualitat encara la EL FRANCOLÍ

prac�co. Tinc alguns companys de l'ONCE que estan federats en altres esports com futbol, escacs, etc. En el meu cas hi havia un handicap afegit, que era la distància que hi ha des de Vimbodí als llocs on es feien les proves.

Algunes altres aficions de lleure?

A mi m’agrada molt fer ràdio, n'havia pels volts del 2.002, a Ràdio Montblanc i abans durant els anys 90 a Vimbodí que tenia una pe�ta emissora amb el meu germà, ara no en faig ja que necessito una persona que em por� tota la part tècnica i no la disposo.

El cine també m'agrada i veig les pellícules amb audiodescripció i també algun programa de TV3. Hi ha una App de mòbil per quan vaig al cinema, l'ac�vo quan hi entro i ja està l'audiodescripció a punt, una de les que he vist últimament és la d' “Ocho apellidos catalanes”.

El Marc al contrari de molts joves que no volen sor�r de casa dels pares, ha decidit emancipar-se i viure sol en una casa, com ha estat aquesta decisió?

La meva mare m'ajuda ja que és el principi que vam acordar per viure sol, però es�c sol a Solivella a casa, com que és un poble pe�t a mi em va força bé perquè conec els topants, ja que em desplaço amb el bastó. La població és força solidària amb el meu cas com ho era també Vimbodí.

Com veus les barreres arquitectòniques que sovint et trobes a la vida diària, les canviaries? alguna proposta de millora?

Encara queda de feina per a fer, per exemple, en un pe�t comerç pots anarhi i comentar amb la bo�guera què és el que necessites, però en uns grans magatzems és molt mes di�cil i hi he d'anar sempre acompanyat. Amb els diners �nc dificultats amb els caixers automà�cs. Un altre topall són els cartells que algun bar posa a l'es�u al carrer, quan a l'hivern no hi són i puc xocar amb ells. També he de dir en posi�u que en el cas dels medicaments, tots ells estan retolats en Braille.

34

En quines associacions o en�tats collabores?

He estat a la coral de Vimbodí. En l'actualitat es�c amb APRODISCA, una federació que aglu�na tots els tallers de persones amb discapacitat intel·lectual, actuo com a formador en drets de les persones discapacitades i al mateix temps par�cipo en les ac�vitats que realitza.

Alguna anècdota?

Doncs mira, com saps les persones cegues tenim dret de vot a les eleccions generals i a les autonòmiques, però a les locals mai n'havíem �ngut, jo vaig fer una carta reclamant aquest dret, i va tenir bastant de ressò als mitjans de comunicació i a les xarxes, ja que considerava que no calia que una tercera persona actués per nosaltres.

Com veus la joventut actual?

Força implicada en l'actualitat del país, jo no he �ngut mai cap classe de problema.

Com perceps la natura? ja que vas a caminar força.

Es pot dir que aprecies més les olors de les plantes i de la terra, escoltes més els animals.

Has notat millora amb les noves eines tecnològiques que han sor�t per ajudar-vos?

Trenta tres anys abans hi havia menys tecnologia, per tant, menys eines per ajudar els fills amb dificultats, tampoc exis�en tantes joguines adaptades. Era més complicat, però amb bona voluntat de tot se'n surt.

Missatge per les persones del teu voltant ?

Que no es quedin tancats a casa i sur�n a fer ac�vitats, i que �rin endavant. ■ Joan Casanovas

NOVEMBRE 2019

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber d'Antoni Carreras Poca?

Antoni Carreras Poca va néixer a la nostra vila el 3 de gener de 1895. Era fill d’Enric Carreras i Llorach, d’ofici barber, i de Carme Poca i Vidal. Va aprovar les oposicions d’accés al cos de Correus l’any 1919 i el 1923 era nomenat administrador de l’aleshores recent creada estafeta (oficina) de correus de l’Espluga. El seu pare Enric, a més de barber, també havia estat carter de l’Espluga a principis del segle XX. Antoni Carreras Poca es va casar amb Assumpció Cor�ella Tarragó l’any 1924.

A nivell empresarial, l’any 1929 instal·lava a la nostra vila una indústria de fabricació d’espardenyes de jute amb sola de goma, de durada incerta, u�litzant tres màquines de motor mecànic.

En començar la guerra de 1936-1939 s’incorporà a la zona sublevada i, en conseqüència, fou cessat com a cap de negociat de correus de segona classe. El bàndol franquista el nomenà delegat de la Jefatura Nacional de Correos y Telecomunicaciones a Catalunya i a les províncies de Guadalajara i Madrid, amb l’encàrrec de restablir els serveis de correus un cop fossin ocupats aquests territoris. Acabada la guerra civil, fou nomenat inspector regional a

la zona de Catalunya, Balears, València i Castelló.

Se li va concedir la medalla de plata al Mèrit Postal l’any 1958 en el marc del XXV Certamen nacional del Ahorro. En l’esmentat certamen va pronunciar una conferència sobre la funció de la inspecció de correus. L’any 1965, jubilat com a sub-inspector de l’Oficina de Correus de Tarragona, i amb mo�u del 76è aniversari de la creació del cos de Correus, se li va atorgar la medalla d’or de l’Orde del Mèrit Postal. També va ser acadèmic de l’Academia Iberoamericana de Historia Postal.

A nivell local l’any 1927 fou un dels fundadors de l’en�tat Centre Cultural, de la qual seria el primer president i membre de la junta en diversos moments fins a la seva integració en el Casal l’any 1966.

Recuperada l’ac�vitat de l’en�tat després de la guerra civil, el 1942 promogué una peregrinació al santuari de Nostra Senyora del Pilar de Saragossa, els dies 11, 12 i 13 de maig, per a la qual cosa fou necessari organitzar un tren especial des de l’Espluga fins a la capital aragonesa. El tren fou concedit per la Delegación del Gobierno para la Ordenación del Transporte i hi varen assis�r unes mil persones de la província de Tarragona, uns centenars de les quals eren espluguines. A les 8 de ma� del dia 11 sor�a des de l’estació de la vila i va arribar a Saragossa a les 4 de la tarda. Els preus eren: primera classe, 95 pessetes; segona, 80 pts.; tercera, 65 pts.; i El comitè organitzador de la peregrinació al Pilar a l'estació de l'Es- quarta (sense pluga. Diario Español hotels), 40 pts.

EL FRANCOLÍ

35

La nova Creu del Muró. Arxiu

Deia la premsa de l’època: “Esta sociedad ha querido manifestar ante el altar de Nuestra Señora del Pilar, después de la guerra de Cruzada, su devoción filial y su acción de gracias a la Madre de Dios en su santuario de la Raza Hispana”.

Per a perpetuar-ne el record el Centre Cultural va costejar, amb la collaboració dels pelegrins al santuari del Pilar, la reconstrucció de la creu de terme coneguda com a creu del Muró, a la carretera de Poblet, que va ser beneïda pel vicari general de l’arquebisbat de Tarragona Salvador Rial Lloveras el dia 11 de juliol de 1943.

Va morir a la nostra vila l’any 1988.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografia: ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga. El segle XX, l’Espluga de Francolí, 2005. ■ NOVEMBRE 2019

ARA FA 100 ANYS

Novembre de 1919, a l'Espluga Després de més de quaranta anys d'exercir la medicina a l'Espluga, el mes anterior havia mort el doctor Llorenç March i Anglada. L'ajuntament havia de ges�onar la vacant que es produïa.

El dia 15 de novembre es publicava al BOP la vacant, dotada amb 1.500 pessetes anuals, però l'ajuntament devia al senyor March més de 5.000 duros.

El propietari de la casa dels porxos de la plaça de la vila, Josep Armengol Piquet, va demanar al consistori que li vengués l'espai d'aquells porxos que era considerat via pública. Discu�t a bastament l'assumpte, entre els membres de la corporació, s'acordà no accedir a aquella pe�ció, puesto que la misión del Municipio ha de ser mejorar en cuanto pueda las calles de la población y no enagenar parte de ellas que haran más difícil el transito por la villa. A l'alcalde Isidre Domènech Prim no li deuria venir prou de gust. No cal dir que amb els anys es van acabar tancant i passant a ús del propietari de l'immoble.

L'ambient a Ca la Vila havia d'estar molt enrarit. Pel que es desprèn de les

actes, a les reunions hi assis�en pocs regidors i els assumptes que s'hi tracten són de molt poca embergadura.

Tot i que sempre treien el cap els deutes: Riegos y Fuerza del Ebro, amenaçava en tallar el subministrament als serveix públics si no s'atenien els endarreriments des de 1915.

Abans de finalitzar l’any s’havia de renovar part del consistori i per tant es posaren en marxa les eleccions municipals.

Es van detectar alguns casos de verola entre els infants, a les escoles. L'Espluga va decidir que calia vacunar-los i a més va decretar que els i les mestres, no admetessin cap infant que no portés el cer�ficat de vacunació. A més es disposava que totes les famílies que �nguessin algun afectat a casa, no anessin a rentar la roba als safaretjos, sinó en el sitio denominado Puente de la Palanca, como es costumbre en estos casos.

A mitjans de mes, foren de�nguts a l'Espluga, dos personatges acusats de moneders falsos.

Durant la primera quinzena del

mes, una bona nevada va perjudicar la collita, especialment d’olives.

Catalunya havia quedat molt tocada després de la nega�va del govern espanyol vers les reivindicacions de l'Estatut que es pretenia negociar per tal d'ampliar l'autogovern i un parlament propi.

La premsa local i comarcal publicada a les ciutats properes a l'Espluga no recull no�cies que ens puguin ésser d'interès.

La Conca de Barberà estava immersa en el conflicte del traçat del ferrocarril de Tarragona a Puigcerdà. El recorregut per la vall del Gaià, tenia moltes més opcions, però els montblanquins maldaven perquè passés per la Conca, Sarral, Rocafort i Santa Coloma.

A l’Espluga es conegué la no�cia que el president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch, havia nomenat Cap del Servei d'Acció Social Agrària, creada expressament, a Josep M. Rendé i Ventosa. Bona no�cia per una banda, però que malgrat els seus esforços personals, deixava la pagesia local sense el seu lideratge i els problemes no es feren esperar. ■ Josep Maria Vallès

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU "Alliberament nacional i alliberament de classe" "Els socialistes assumim plenament la lluita per la llibertat nacional de Catalunya. Estem convençuts que l’alliberament nacional està estretament lligat a l’alliberament de classe, i així ens inserim en la tradició del moviment obrer i popular que sempre ha afirmat categòricament en les seves línies programàtiques el dret del nostre poble a l’autodeterminació. A partir d’aquests plantejaments els socialistes desenvo-

EL FRANCOLÍ

luparem la nostra lluita per l’alliberament nacional sobre les bases següents: A) L’exercici del dret a l’autodeterminació , que és el dret d’una col·lectivitat humana, dins el seu marc territorial de decidir en plena llibertat el seu futur polític [...] B) Els socialistes de Catalunya propugnem potenciar una estreta col·laboració amb la resta dels Països Catalans, conscients que els vincles socials, cul-

36

turals, històrics i econòmics que ens uneixen fonamenten un marc nacional com a projecte a desenvolupar, projecte que es podrà concretar en unes institucions polítiques comunes en el moment que així resulti de l’exercici del dret a l’autodeterminació per part dels pobles dels Països Catalans". ■ Manifest-Programa - Ponències del II Congrés del PSC, desembre del 1977 *Fragment escollit per Andreu Morta

NOVEMBRE 2019

COSES NOSTRES Catàstrofe i oportunitat

El passat 22 d’Octubre l’Espluga va ser afectada per una riuada descomunal, de proporcions quasi bíbliques.

A molts espluguins ens venia a la memòria el gran aiguat del 1994, que els tècnics del moment van predir �ndria un període de retorn de cinc-cents anys, però que queda empe��t comparat amb la catàstrofe del mes passat en quasi bé qualsevol paràmetre (almenys a la conca alta del Francolí): cost en vides, danys materials, arbres arrencats, alçada de l’aigua...

Reveladorament però, la quan�tat de pluja acumulada en l’episodi d’enguany era molt inferior a la de fa 25 anys.

Ho va explicar en Tomàs Molina al col·loqui celebrat al Museu en el marc de la Riuada Solidària, les precipitacions molt intenses van superar la línia que formen les Muntanyes de Prades i el Montsant, i la llevantada va picar de ple a la Serra de la Llena i les Garrigues, en una excepcional successió de fronts freds, molt ac�us que abocaren pluges de més de 40 l/m2 per hora durant més de tres hores. El barranc de Viern entre Vilanova de Prades i Vallclara es desborda, la serra de la Llena és una paret curta, però molt ver�cal i l’aigua baixa a molta velocitat emportant-se gran quan�tat d’arbres i canyes que van produint taps, ja sigui enredant-se amb la vegetació que ocupa una llera estreta o en els ponts que va trobant al riu Milans. Aigües avall, amb un cabal creixent i obstacles cada cop més grossos, la successió i intensitat de les llengües d’aigua creix progressivament: el riu mostra tot el seu potencial destruc�u, és fa fàcil entendre com ha esculpit tot el nostre paisatge al llarg dels millennis. Però queda el plor i el dol per les pèrdues.

El resultat és un ‘rentat’ total del curs del Milans i el Francolí.

El bosc de ribera ha desaparegut en un 98%, els còdols i graves han passat a dominar la llera, fins i tot en alguns llocs ha quedat roca viva. Les tasques de neteja i restauració d’infraestructures es perllongaran durant mesos i requeriran inversions milionàries, sent la reconnexió de les clavegueres dels pobles a la depuradora la intervenció més urgent per mo�us de salut pública.

Només és el principi El desastre que hem viscut ha �ngut un enorme impacte social que crec que va molt més enllà de la meravellosa capacitat solidària de l’Espluga, em refereixo a l’empoderament de la comunitat, doncs no em sembla que els veïns del Francolí i Milans es�guin disposats, en endavant, a restar al marge de la ges�ó del riu desprès del clamorós fracàs d’anys d’exclusiva ges�ó per part d’una Agència CatalaEL FRANCOLÍ

na de l’Aigua a esquenes del territori.

En aquests moment tenim una finestra d’oportunitat d’un parell d’anys per a decidir com volem el nostre riu. En aquest espai de temps hem d’ar�cular l’execució de mesures preven�ves que ens ajudin a reduir l’impacte de futurs aiguats.

Hem entendre que els temps han canviat tan meteorològicament com socialment. Meteorològicament, perquè el canvi climà�c augmenta la intensitat i freqüència de riuades catastròfiques, alternades amb sequeres llargues. I socialment, perquè l’actual tendència a l’abandonament de l’agricultura i els avenços tecnològics no afavoreixen el manteniment de les lleres. Davant d’aquest repte cal mesurar bé les virtuts i oportunitats que ofereix cada opció contrastant-ne els riscos.

Models extrems En un extrem de l’arc d’opcions tenim l’estratègia d’intervenció mínima, deixant que la vegetació creixi lliurement en una llera estreta. En gran part de la nostra riba, aquest model ha estat en vigor en els darrers anys amb nefastos resultats. Segurament no es va valorar prou el risc que comportava que els nostres boscos de ribera eren joves i amb alta densitat d’arbres, on la poca distància entre els troncs va facilitar que es formessin grans taps. Imagineu la diferència si el bosc hagués estat madur amb arbres distanciats uns 25 metres entre ells. Però, l’opció de tenir boscos de ribera madurs no és al nostre abast durant unes generacions.

A l’altre extrem hi hauria l’opció de mantenir les lleres lliures de vegetació a través de la u�lització sos�nguda d’excavadores i altra maquinària pesada. Aquesta opció quedaria descartada per l’augment del risc d’esllavissades i greus taps durant els aiguats, a més de problemes d’erosió i pèrdua de sòl. A mitjà termini, aquesta estratègia �ndria un enorme impacte econòmic, paisatgís�c i ambiental, que fàcilment conduiria a l’abandonament i una situació posterior molt complicada.

Cal buscar doncs una estratègia que ens perme� mantenir-nos en un di�cil equilibri, una opció que puguem sostenir durant molts anys i adaptar a les noves situacions que de ben segur vindran. Un model que suposi un consens entre diverses generacions.

Una idea pel Francolí i el Milans Hi ha força consens que cal deixar espai al riu, permetre que el curs del riu fluctuï la seva posició... al cap i a la fi, el riu es mourà tan si volem com si no. Exceptuant zones afectades per taps molt alts, la línia de destrucció d’aquest ai-

37

NOVEMBRE 2019

guat ens dóna una idea aproximada de l’espai mínim que li cal al riu. Aquest és segurament l’element de més impacte però alhora més complex, doncs afecta una gran quan�tat de propietaris, que són precisament els primers afectats pels aiguats. A més hi ha re�cències lògiques degudes a mo�us jurídics i administra�us, per exemple moltes escriptures marquen el curs del riu com a límit de propietat.

Trobar una solució pràc�ca que comp� amb el suport dels afectats és indispensable.

Seguidament, cal un pla per a ges�onar aquest gran passadís. L’experiència ens diu que cal controlar-ne la vegetació: s’hauria d’eradicar ac�vament la canya (Arundo donax, mal anomenada canya americana, una espècie invasiva originària de l’Est i Sud d’Àsia) i permetre la formació controlada de bosquines de ribera a la plana adjacent a la llera, sempre evitant que el bosc superi el curs del riu per a pre-

venir taps. A més, aquests boscos de ribera haurien de ser aclarits sistemà�cament per a reduir-ne la densitat d’arbres i afavorir-ne la maduració. Per al control de la vegetació es podria obrir aquest llarg corredor fluvial a l’ús com a pastures, si cal donant facilitats, això permetria reduir costos i minimitzar la necessitat d’intervencions més cares i contundents. Es tracta que el curs del riu sigui divers amb alternança de bosquines i prats.

Caldrà empoderar-nos com a comunitat, perquè sigui la gent amb ajuda de tècnics la que decideixi quin model de ges�ó del riu es proposa, quin equilibri entre risc i despesa implica, i quines conseqüències hi ha sobre el paisatge i el medi. No cal ni dir, que aquest procés només serà exitós amb una acció coordinada al llarg de tots els pobles del riu, dels seu veïns i dels organismes oficials. ■ Pitu Amigó

CURAR-SE EN SALUT Què hi ha en un nom?

En el món de l'idioma anglès és famosa una cita de Romeu i Julieta de Shakespeare. Per entendre’ns -perdó míster mestre poeta!- i obviant la incalculable pèrdua que en general cau al damunt de tota mena de traduccions: “Què hi ha en un nom? Una rosa seria igual de dolça amb qualsevol altre nom”. Doncs aleshores, ara fa una vintena d’anys van batejar amb el nom CRISPER un patró peculiar de certes parts de l’ADN d’uns microbis; un patró que s’havia entrellucat una pila d’anys encara més enrere. Al moment del bateig, el nom CRISPER era un mer rètol i prou, d’un con�ngut a desxifrar amb el que ja hi havien treballat tot plegat una colla d’anys. D’una manera similar a com els humans, amb els primers llenguatges -ben senzills haurien de ser- que s’inventaren, anomenarien el sol i la lluna amb milers de noms diferents sense saber-ne pràc�cament res del sol o la lluna comparat amb els coneixements de que en tenim avui dia. L’ADN és el llenguatge per la transmissió de la informació -noms i més noms en codi a base de les A’s, C’s, G`s i T`s de l’ADN- que fa possible la persistència de generacions i més generacions de totes les formes de vida conegudes des dels microbis a nosaltres, els humans: des de la nostra base �siEL FRANCOLÍ

ca i química que hem heretat dels microbis inicials fins a les nostres idees, emocions i ac�vitats que considerem les més enlairades. Tan notables com són els noms, allò que és important de veritat és el con�ngut real -o segons com especula�u!- que els hi podem anar endossant. Con�ngut total que en essència i potència ja existeix complert però amagat. Es va exposant als nostres comentaris -ens en fem conscients- a mida que se'l va descobrint i coneixent millor; és a dir, que va evolucionant al ritme propi de desenvolupament, el que sigui. En el cas de la ciència encara que les coses canvien acceleradament s’ha d’aplicar també el “Roma no es va fer en un dia”.

I els noms són invents humans, paraules; tenen l’estranya qualitat de ser concrets i flexibles -un toc d’inconcretsal mateix temps. Potser per això resulta tan complicat d’entendre’ns tot i encara que no es vulgui “parlar al mateix temps dels dos costats de la boca” que diuen en anglès. Jo sóc l’Anton a l’Espluga, Antonio a València i documents oficials (regal imposat pel franquisme) i Tony a USA. Una altra variant xocant: m’anomenen “d(ò)ctor M(à)ri” a USA canviant l’accent i empassant-se la “t”.

I si no hagués insis�t en escollir el meu segon cognom m’haurien eliminat el

38

Mar� i m’hagueren anomenat “d(ò)ctor C(í)vit -sona encara més estrany!- perquè a USA el segon nom (primer cognom nostre) no compta gaire; per exemple; JFK, John Fitzgerald Kennedy, es menciona usualment John Kennedy i prou. Per anar o projectar-se pel món és més pràc�c simplificar-se el nom. Si ets un futbolista legendari (a Messi li posaren fàcil) i el batejaren Edson Arantes do Nascimento, va millor Pelé i prou.

El microbiòleg ilicità de la Universitat d’Alacant que és un dels padrins al bateig del CRISPER es diu Francisco Juan Mar�nez Mojica, nom que sona un xic ostentós encara que no sigui culpa seva. Sí que algú s’ha exclamat: “Quina mena de nom és això!”. Havent passat una temporada a la Universitat d’Oxford (Angleterra) i a la U. d’Utah (USA) el jove Dr. Mojica deuria veure clar adoptar com a nom professional F.J.M. Mojica (o Francisco J.M. Mojica o també Francis Mojica i simplement Francis pels amics i coneguts). Les revistes de prou pres�gi al seu ram cien�fic són en anglès i venint d’un lloc de nom (U. d’Alacant!) tan “exò�c” -una veritable raresa al món dels cien�fics de pes- s’entén que fou ben costa amunt per aconseguir que el seu escrit fos publicat...

Aquestes divagacions sobre noms i variacions de noms pot ser que siguin un NOVEMBRE 2019

CURAR-SE EN SALUT pèl desmesurades aquí però es tracta grec, “abans del nucli”) perquè no tede posar èmfasi en el fet de que el CRIS- nen un nucli i el seu ADN, un sol croPER d’avui és una cosa totalment dis�n- mosoma, nedant lliure per la cèl·lula. ta d’allò que el nom “CRISPER” repre- I 3) la resta de les formes de vida, apasentava fa uns 20 o 30 anys. Podríem regudes des de fa uns 2.7 mil milions dir que a la “criatura” d’aquell bateig llu- d’anys i que tenen l’ADN recollit en un nyà la portaren a l’escola i d’allí passà a nucli a totes les seves cèl·lules de camoltes universitats i laboratoris arreu da organisme. Per això se'n diuen EUdel món amb mestres i inves�gadors CARIOTES (eu- bo, correcte, en grec: nous i cada cop més avançats perquè “amb bon nucli”) i són tots els animals, comencen més endavant en el camí que plantes, fongs, etc. L’immensa majoria els han preparat els que hi treballaren dels organismes eucariotes són primer com en una cursa de relleus on es passa el tes�moni d’un corredor al següent... ho anirem veient.

Avui dia es tracta de poder editar, corregir, mofificar, readaptar, etc., l’ADN de qualsevol forma de vida, des dels microbis (infeccions humanes, agricultura, ramaderia,indústria alimentària, etc.) als humans (malal�es hereditàries i totes les malal�es que sempre comporten factors hereditaris de resistència o de sensibilitat exagerada per ex.). És com un cirurgià (microscòpic!) especialista en operar l’ADN pel que convingui, o al seu gust o al gust del client (algú voldrà cirurgia plàs�ca al seu ADN?!). Pe- Dr. Francis Mojica. rò per exemple les grans empreses d’agricultura o ramaderia podrien de- mul�cel·lulars i fins i tot poden assolir mandar productes detalladament dis- una mida enorme. Per tant estan dissenyats pel mercadeig més beneficiós; posats en formes molt més intricades amb les tècniques �pus crisper les mo- que els microbis. dificacions genòmiques són més fàcils, Els inves�gadors primers que a l’enmés extenses i més detallades. El CRIS- torn del 1990 s'adonaren del patró PER d’avui es podria comparar al �pus d’ADN més endavant anomenat Crisde navalla dita suïssa (o de l’exèrcit su- per, ho feren als Procariotes i en el cas ís) que porta una colla de ganivets vari- del Dr. Mojica concretament microbis ats, �sora, llevataps, tornavisos, pun- Archea de les Salines de Santa Pola (Alaxes, ganxos, etc., un estri mul�funcio- cant). Una certa mena de cien�fics, com nal amb moltes eines a disposició de ara aquests, estudien qües�ons que no l’operari. tenen una aplicació pràc�ca evident al Tornem al començament. A l'ano- moment però que desperten la seva menat arbre de la vida, que abasta to- innata curiositat per esbrinar per què tes les formes de vida que s’han trobat i com funcionen organismes un xic foal nostre planeta hi ha tres grans grups, ra de l’usual. És d’allò més sovint que els més an�cs (3 a 4 mil milions d’anys) dels seus esforços no en surt res i desón: 1) els Archea (arch- la mateixa ar- cididament ho fan per “amor a l’art” rel grega que a archeologia), potser els en sí. Fan allò que es diu ciència pura/ “més” primers, i 2) els Bacteris; amb- bàsica/fonamental. De tan en tan els dós grups són microscòpics (microbis), pot caure inesperadament una trobaunicel·lulars i es diuen PROCARIOTES lla d’enorme conseqüència un cop de(pro- ,abans i -carios, pinyol, nucli en senvolupada més endavant perquè EL FRANCOLÍ

39

amb la dita ciència aplicada com per exemple la medicina resulta en solucions pràc�ques de problemes ben importants i d’impacte possiblement enorme. Això es pot fer així per la realitat que des dels microbis fins als humans estem tots fabricats bàsicament de la mateixa pasta, quasi impossible de descabdellar al nivell extracomplicat per exemple dels nostres organismes però que és més fac�ble d’aclarir-se -encara que no gens fàcil- al nivell d’organismes rela�vament més senzills -tampoc gens fàcils d'entendre!- com són els microbis. I aleshores aplicar per exemple als humans els coneixements bàsics adquirits per aquesta tàc�ca que pot assolir millors possibilitats d’èxit. És de remarcar com el Dr. Mojica explica que no va succeir en esbrinar allò que buscava inicialment; la solució que proposava no era la correcta i aquest resultat nega�u de la seva inves�gació que podria qualificar-se com d’un esforç en va passar a la paperera de la història. Però diu ell que al mateix temps que un pe�t grup d’altres inves�gadors, es va trobar, com de carambola, amb aquesta intrigant disposició peculiar de certs parts de l’ADN d’aquells microbis que eventualment s’anomenaria Crisper. Essent el cas que aquest arregl el trobaren en l’ADN d’organismes archea i en l’ADN d’organismes bacteris tots microbis però apareguts milions d’anys apart, pensaren que, inclús sense entendre el què i com de tal arregl, hauria de ser d’una importància considerable ja que la saviesa de la Mare Natura el feia servir durant tants milions d’anys. I per tant caldria explorar-lo més a fons. Els esdeveniments subseqüents han demostrat que el suggeriment que la Natura els presentava ha resultat fruc�fer de veritat quan avui el Crisper s’ha disparat cap a aplicacions pràc�ques molt extenses, importants i variades. Segons explica el mateix Francis Mojica la extraordinària troballa del Crisper, seria un cas més de serendipa�a , un benefici inesperat i de retruc. Con�nuarà. ■ Anton Martí NOVEMBRE 2019

MUSEU DE LA VIDA RURAL

El Museu de la Vida Rural organitza el seminari Eco- L’ac�vitat busca vincular una tradició catalana com és el �ó amb l’entorn natural del qual prové. De fet, la tradició art a través de la mirada femenina Amb la voluntat de presentar els aspectes de l’art mediambiental, l’ecofeminisme, la preservació i la collaboració, el Museu de la Vida Rural organitza el seminari Ecoart a través de la mirada femenina, que serà impar�t per l’ar�sta visual Ivana Larrosa, membre del collec�u The Commons choir (Nova York), i es farà el proper divendres 13 de desembre, de 19 a 21 h i l’endemà dissabte 14 de desembre, de 10 a 19 h.

L’objec�u d’aquest seminari és qües�onar, cri�car i indagar en l’art mediambiental i ecològic par�cipa�u, basat en la comunitat que opera a través de disciplines com la performance, els estudis ambientals i d’altres disciplines socialment compromeses, amb especial rellevància al paper d’ar�stes femenines.

El seminari presenta eines per desenvolupar estratègies per crear, realitzar i promocionar obres d’art, a través de pràc�ques inclusives, sostenibles i socialment justes. Els temes que es tractaran inclouen exemples d’obres d’art mediambiental i social, projeccions i lectures, ac�vitatsipràc�quescol·lec�ves.

Està dirigit a ar�stes, comissaris, treballadors culturals i a tothom qui es�gui interessat en dissenyar un futur millor per a la comunitat amb el seu treball a través d’una perspec�va ar�s�ca i cultural. És un seminari-col·loqui per a qualsevol nivell, des de principiant a avançat.

L’ac�vitat té un preu de 25€ i requereix inscripció prèvia, que es pot fer contactant amb el museu a través del correu info@museuvidarural.cat o del telèfon 977 87 05 76. Més informació a www.museuvidarural.cat

contemporània de fer cagar el �ó és un dels rituals nadalencs catalans que manté més contacte amb la presència d’elements naturals a l’interior de la casa i dels an�cs ritus del sols�ci d’hivern.

L’ac�vitat té un preu de 5€ i requereix inscripció prèvia, que es pot fer contactant amb el museu a través del correu info@museuvidarural.cat o del telèfon 977 87 05 76.

Més informació a www.museuvidarural.cat

Últim mes de l’exposició Plàstic L’exposició Plàstic encara la seva etapa final al Museu de la Vida Rural. L’exposició, produïda íntegrament des de l’equipament, es va inaugurar el 15 de febrer d’aquest any i tancarà les portes el proper 5 de gener de 2020, quan es prepararà per ser acollida per altres equipaments culturals del país.

Plàstic, creada amb la voluntat de generar reflexió i debat a través de les arts visuals entorn d’un dels materials que més han canviat les nostres vides, donarà pas a la propera exposició que prepara el museu i que ben aviat es coneixerà.

Fins al moment, prop de nou mil persones han visitat l’exposició, que ha comptat amb la par�cipació del collec�u Basurama, dedicat a la inves�gació, creació i producció cultural, i del col·lec�u Domes�c Data Streamers, enfocat al desenvolupament de nous mètodes d’interpretació de dades. Aquests col·lec�us, juntament amb divuit ar�stes joves, locals i internacionals del món de l’art, la ciència, el disseny, el cinema, la filosofia i l’educació, han par�cipat de la mostra comissariada per la dissenyadora i directora d’art, Núria Vila. ■

El �ó ens explica el secret del bosc!

El 23 de desembre, el museu es torna a sumar a les ac�vitats culturals del període nadalenc. El tió ens explica el secret del bosc és una ac�vitat organitzada per a infants a par�r de 4 anys i que vol comptar amb la par�cipació dels avis i àvies. La proposta aprofita la presència del �ó per fer una descoberta del bosc a través d’una història amb molta màgia. A més, els nens es podran endur a casa una part d’aquest secret.

EL FRANCOLÍ

40

NOVEMBRE 2019

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA

Els objec�us de desenvolupament sostenible a les aules La xarxa de centres de Vedruna Catalunya Educació inicia un procés per impulsar objec�us d’aprenentatge vinculats als ODS de la UNESCO. Pensar en ciutats sostenibles, en igualtat de gènere o en treball decent per a tothom. Cercar inicia�ves que contribueixin a conscienciar i actuar en bé de l’eradicació de la pobresa , la fam o l’educació de qualitat. Desenvolupar hàbits i crear impactes a l’entorn del canvi climà�c , la pau i la jus�cia o la salut.

Aquests són només uns exemples a par�r dels 17 Objec�us de Desenvolupament Sostenible que van adoptar tots els estats membres de les Nacions Unides el 2015 com una crida universal per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garan�r pau i prosperitat arreu pel 2030.

Els Objec�us de Desenvolupament Sostenible afecten molts àmbits , des de les polí�ques locals, territorials i globals fins als teixit econòmic, organitza�u, social i empresarial dels territoris. Però l’èxit passa també per acompanyar les noves generacions a desenvolupar uns hàbits que puguin tenir impactes a curt, mig i llarg termini. D’aquesta manera, la xarxa de centres de Vedruna Catalunya Educació, impulsa un projecte amb un full de ruta pels propers anys que té com a finalitat incloure els objec�us de desenvolupament sostenible a les aules dels seus 36 centres repar�ts arreu de Catalunya. Així, dijous 24 d’octubre a Vic,

seu de la fundació, va tenir lloc la primera trobada amb impulsors de tots els centres, per tal que cada escola elabori la seva pròpia planificació i inclogui els ODS al treball competencial del centre. Les escoles Vedruna de la Conca de Barberà: Vedruna l’Espluga de Francolí i Vedruna Sta. Coloma de Queralt; hi varen tenir també els seus representants per a poder planificar els seus projectes ODS segons la realitat del seu territori.

Es tracta d’anar més enllà d’actuacions específiques en dies concrets. El que es busca és assolir aprenentatges , generar impactes i desenvolupar hàbits. A la trobada van col·laborar-hi algunes en�tats com ara “Mou-te pel Mar” que impulsa el plogging a través d’una app -twinapp- i Poli�tza’t -una plataforma sorgida de la Universitat Pompeu Fabra que va fer unes dinàmiques a l’entorn de la Pau, la Jus�cia i les Ins�tucions Sòlides.

Per a l’equip de Vedruna Catalunya, això no és nou, ja que fa temps tenen en el seu Projecte Educa�u traçat un i�nerari de sostenibilitat i de pastoral que inclouen molts dels objec�us que persegueixen els ODS. La majoria de nens i joves de les aules d’avui, les denominades generacions Zeta i Alpha, són ja molt compromesos amb tot el que afecta la societat i els seus impactes i educadors i educadores es mostren confiats que de la mà i par�cipació dels alumnes, els fruits d’aquest treball seran generosos. ■

Premi Escoles Verdes 2019 al treball en xarxa de Vedruna Catalunya educació Reconeixement a la trajectòria en educació per a la sostenibilitat dels centres de la fundació educa�va.

En el marc de la convocatòria del Premi 2019 Medi Ambient i Escoles Verdes que impulsa el Departa ment de Territori i sostenibilitat de laGeneralitat de Catalunya, Vedruna Catalunya Educació ha rebut el premi al treball en xarxa.

L’acte, que ha �ngut lloc a la Universitat de Girona, ha reconegut inicia�ves tant del marc del Programa Escoles Verdes, com també del Premi Medi Ambient, una convocatòria que reconeix acEL FRANCOLÍ

tuacions, recerques i trajectòries que impulsin compromisos vers el medi ambient i la sostenibilitat.

La Fundació Vedruna Catalunya Educació, que ha ob�ngut el premi de la mà del MH Conseller de Territori i Sostenibilitat Sr. Damià Calvet, ha rebut el reconeixement al treball en xarxa realitzat. Un treball d’un recorregut iniciat el 2006 amb un primer Fòrum de Medi Ambient i que al llarg d’aquests 13 anys ha comptat amb inicia�ves que van des d’intervencions pedagògiques a trobades, congressos i un treball en xarxa que

41

ha implicat les comunitats educa�ves dels seus centres arreu de Catalunya. El treball realitzat ha permès també formar educadores i educadors per tal que puguin liderar als centres inicia�ves que des de les aules treballin per tenir impactes en l’entorn i crear hàbits sostenibles.

Per a l’equip gestor del projecte, el premi no és només un reconeixement a la bona tasca feta sinó també un impuls il·lusionador a seguir planificant estratègies i actuacions que des de les escoles teixeixin vincles sostenibles amb NOVEMBRE 2019

ENSENYAMENT les comunitats, amb l’entorn , amb el món. D’aquesta manera la xarxa de centres, que compta amb 32 escoles cer�ficades com a Escoles Verdes o Escoles Sostenibles, entre elles l’Escola Vedruna l’Espluga de Francolí, en aquests moments segueix treballant per seguir im-

pulsant l’ambientalització del currículum, arrelar el concepte d’ecociutadania i incorporar els Objec�us de Desenvolupament Sostenible a la pràc�ca pedagògica.

Tota la comunitat educa�va implicada en aquest procés de transformació

es mostra sa�sfeta amb la feina feta, en especial les comissions de sostenibilitat dels diferents centres, que inclouen també la par�cipació i implicació dels delegats verds: infants i joves que des de l’ac�visme de les escoles treballen per un entorn i una societat més sostenible. ■

ESCOLA MARTÍ POCH

La catàstrofe que ha portat el riu Fancolí El passat dimarts 22 d’octubre a par�r de les 22h va començar a créixer el riu Francolí. L’endemà el riu estava completament desbordat. Segons van informar a les no�cies havia crescut com deu cops el seu cabal, per tal es podia comparar al del riu Ebre. Al poble hi van caure 165 litres per metre quadrat Aquesta crescuda sobtada va rebentar moltes coses al poble de l’Espluga com per exemple: el celler Rendé Masdeu, el restaurant el Celler i les Disset Fonts, el complex Drac Ac�u, el Parc Fluvial, molts horts i en moltes cases hi va entrar fang i arbres. També van desaparèixer quatre persones.

El dia 23 ens vam aixecar i la mare ens va dir que aquest dia no hi hauria classes, ja que s’havien suspès. Vaig baixar

a buscar llanternes perquè al poble no teníem llum. Més tard vam anar a veu-

Alumnes de quart de l'E. Martí Poch. Cedida

re el riu i el mal que havia fet. Vam veure troncs �rats pel terra, que el restaurant el Ga�m ja no exis�a... Va ser la primera riuada que viva i no em va agradar gens. Per la tarda quan vaig tornar al riu ja hi havia molta gent ajudant a treure runa i fang.

El dijous vam tornar a l’escola i totes les classes vam parlar dels fets que havíem vist i viscut, també de com ens sen�em. Vam fer dibuixos i escrits del que havíem evidenciat i a les 11h vam sor�r tots al pa� de l’escola per fer un minut de silenci en record a totes les famílies que estaven pa�nt els efectes de la riuada.

Tot el que hem anat aprenent entorn a la riuada ha quedat exposat a les classes i pels passadissos de l’escola. ■ Alumnes de quart

Vint anys de sardana i cultura popular al Mar� Poch El darrer dia d'octubre ja hem celebrat per vintena vegada la festa de final de Tardor, temps de sardana i cultura popular a l'escola Mar� Poch.

No és pas l'objec�u preparar grans sardanistes de concurs, però sí que n'estem sa�sfets de la difusió que fem de tot aquest món par�cular: del so propi de la cobla i la tenora; de la combinació amb altres mostres de cultura popular catalana, com els diables, castells, ball de bastons o de les danses tradicionals que aquest any hem pogut gaudir gràcies a l'Esbart dansaire Sant Isidre de Solivella.

Sabem que la sardana ens facilita un treball de desenvolupament del ritme, de la lateralitat, anant cap a la dreta o esquerra tots alhora; de crea�vitat, si fem punts lliures i de germanor amb els companys de classe o les famílies i amics que ens acompanyen.

EL FRANCOLÍ

És un projecte que con�nuarà al nostre centre per tots els valors que ens aporta. ■

42

NOVEMBRE 2019

ENSENYAMENT LLAR D'INFANTS MUNICIPAL

La Llar d’Infants Municipal s’ha ves�t de tardor durant el mes d’octubre i primers dies de novembre A la Llar d’Infants Municipal han pogut experimentar i gaudir de les diferents ac�vitats i experiències de tardor us en mostrem un tastet: Els infants han manipulat, degustat i tastat els diferents fruits de la tardor: raïm, fruits secs, moniatos, magrana, mandarines, ametlles, avellanes, raïm, codonyat, caqui... etc. Fins i tot el grup dels més grans el grup petons... van piar el raïm per obtenir el primer most i també van degustar dolçament els panellets que cada família havia portat.

Aquest grup també ves�ts de castanyeres van visitar la Fruiteria Garcia Vicent Sor�m de l’escola, seguim caminant fins a la Fruiteria Garcia Vicent, veiem una mica de tot, fruites, verdures, castanyes, moniatos, etc... ens hem passejat per tota la fruiteria i quan marxàvem els hem donat les gràcies per dei-

xar-nos visitar la bo�ga. Tot xino-xano passem per davant de l’escola Mar� Poch i li diem bon dia! i seguim fins la plaça del Casal que també diem Bon dia! després tornem a l’escola. La Mercè i la Montse han estat molt contentes de com s’han portat els infants del grup petons en aquesta primera sor�da!

Tots i totes gaudint de la representa-

ció del conte de la castanyera.

El passat dijous 31 d’octubre vam celebrar la festa de la castanyada, tots i totes ves�ts de castanyeres amb el mocador, el davantal, la rasera, i el cistell penjat sota el braç. Les educadores també disfressades van representar el conte de la Castanyera i cada infant anava a buscar la seva paperina de castanyes calentes. ■

LLAR D'INFANTS MUNICIPAL

Coneixem el qui i el per què de les migracions forçades La Creu Roja de Tarragona ha impar�t a l’Ins�tut Joan Ami- sones que podem ser acollidores provoca una reflexió sogó, un taller de sensibilització sobre les migracions força- bre el prejudicis que, sense informació, podem tenir. des a l’alumnat de segon d’ESO com a El taller consta de diferents dinàmiac�vitat prèvia a un debat organitzat ques que el fan coopera�u i u�litza meen la matèria de CIVE. todologia ac�va i par�cipa�va. La colDe manera lúdica i col·labora�va, laboració de l’alumnat va ser total i van l’alumnat pren consciència de la realiextreure conclusions molt significa�ves tat que viuen les persones que han de d’aquesta formació que en classes posmarxar del seu lloc d’origen i de les cauteriors van debatre. ses que els empenyen a fer-ho. Aquest El divendres 8 de novembre van veés el primer pas per a prevenir ac�tud nir al centre un grup de la Creu Roja a xenòfobes i racistes fent un exercici fer un taller sobre la immigració. Aquest d’empa�a englobat en les explicacions taller va estar enfocat a la situació que teòriques, l’anàlisi i la interpretació de viuen els refugiats en els seus països les dades que s’obtenen. d’origen i les problemà�ques que es troConèixer les causes de les migracions ben als països receptors. A la vegada i dis�ngir entre migrats i refugiats és el els alumnes van poder prendre consciprimer pas abans de reconèixer els proència i van empa�tzar amb les causes i blemes i dificultats que trobaran en el motius dels refugiats per fugir amb tant seu camí les persones que han de deipoques pertinences i sense saber què xar-ho tot enrere per salvar la seva viels depararà el seu futur. ■ da. Fer un anàlisi de l’ac�tud de les per- Taller sobre les migracions. Cedida Núria Ribes EL FRANCOLÍ

43

NOVEMBRE 2019

ENSENYAMENT L'alumnat de l’ins�tut visita Bonàrea a Guissona Aquest mes, 27 alumnes i tres profes- va i varen aprendre, que hi treballen sores de l’Ins�tut Joan Amigó vam vi- més de 4000 treballadors. Més de 1200 sitar l’empresa coopera�va Guissona grangers i les seves famílies treballen a la localitat de Guissona.

Aquests alumnes (de 1r, 2n ESO i l’Aula Implica’t),van fer o estan fent aquest curs, un Projecte Interdisciplinari relacionat amb l’Alimentació que porta per nom “Qui no té un all, té una ceba”.

Vam sor�r de l’Espluga a les 9 del ma� i vam tornar a les 4 de la tarda. L’empresa BonÀrea va posar a la nostra disposició un bus gratuït. També ens van pagar el dinar en el bufet lliure que té la mateixa em- Els alumnes de l'institut a la cooperativa. Cedida presa de Guissona. Els alumnes van poder veure de molt a prop el per subministrar bes�ar, aus i ous; tefuncionament de l’empresa coopera�- nen un magatzem intel·ligent amb ca-

pacitat per a 25000 palets i fan plats cuinats amb una producció de 3000 plats al dia. A més, ens van explicar què són i què s’hi fan als escorxadors, què és una planta d’envasament i què s’hi fa.

En conjunt, va ser una visita molt interessant per a tots.

També vam poder gaudir d’un bon dia de convivència entre l’alumnat de diferent edat però que els unia un mateix interès: Saber com es processen els diferents �pus d’aliments, què vol dir consumir productes de proximitat i quina és l’organització i el funcionament d’una coopera�va. ■ Gemma Palau, Ainara Blanco i Eulàlia Amigó

Taller sobre el malbaratament alimentari a l’ins�tut L’alumnat de primer d’ESO de l’ins�tut Joan Amigó de L’Espluga de Francolí va aprofitar aquest dilluns, les indicacions que, des del Consell Comarcal de la Conca , es van facilitar al taller que consciencia sobre la necessitat de controlar els possibles excedents alimentaris en el nostre dia a dia. L’objec�u que es persegueix és el de difondre la cultura de la prevenció i provocar un canvi d’ac�tud en el nostre comportament, recuperant pe�tes accions que contribuiran a deixar de �rar menjar i evitaran més despeses a la nostra butxaca. Cada any es llencen més de250.000 tones de menjar, la meitat prové de les llars, supermercats i restauració. Això significa 35 kg per persona que equivalen a 112€, per tant, ens podríem alimentar quasi un mes sencer amb el que llencem.

Com evitar-ho? Al taller, l’alumnat va reflexionar sobre diferents accions, per exemple, no anar a comprar amb gana perquè compraràs més, planificar un menú setmanal, conservar adequadament els aliments a la nevera o congelador, comprovar les e�quetes dels productes segons la necessitat del seu consum, organitzar el rebost...

A con�nuació, es va improvisar una cuina freda amb un parell de receptes senzilles i ràpides que aprofitaven ingredients que podem trobar a totes les cuines. Els alumnes van elaborar un pas�s de tonyina i fruites amb xocolata que es van menjar amb ganes. Aquest taller de cuina de EL FRANCOLÍ

reaprofitament va ser una experiència interessant que va permetre als alumnes que realitzen el Projecte sobre alimentació “qui no té un all té una ceba” exposar els seus coneixements sobre el tema alimentari davant dels seus companys i companyes. ■ Laura Martínez i Núria Ribes

44

NOVEMBRE 2019

M'HAN DIT QUE ESCRIUS Mireia Gordillo

Nom? Mireia Gordillo López Data i lloc de naixement? L’Espluga de Francolí,16 de setembre de 1984 Actualment de què treballes? D’administra�va a l’Ajuntament.

Tens alguna afició? M’encanta l’esport, llegir, escriure, viatjar i estar amb els meus.

Has publicat un llibre, “Tortugues i llen�es”. Són dos contes en un? Tenen con�nuïtat, és a dir, si no llegeixes el primer, no saps de què va el segon?

Tot ve d’un voluntariat que vaig fer un a es�u Hai� en un campament amb infants i adolescents, entre altres ac�vitats, és tanta l’experiència, el record, l'afecte que �nc al poble Hai�à que volia fer alguna cosa , fins que un dia va fluir la idea d’ajudar d’alguna manera des d’ aquí, i així va ser com a mi m’agrada escriure i al mateix temps es

EL FRANCOLÍ

fa una aportació econòmica, va ser ideal aquest projecte. Ha estat publicat amb aquesta idea.

Són contes diferents, són dues històries diferents però amb un mateix lligam d’àmbit social.

El conte de les llen�es tracta de la discriminació, i el que parlarem de la pròpia experiència. Tot va venir per un dia que estàvem visitant a les famílies que vivien a les muntanyes de Fons Parisien (Hai�) ens vàrem apropar a uns nens que estaven per allà i van sor�r corrents i espantats i ens deien blancs, blancs... En aquell moment em vaig sen�r molt malament no entenia que el color de la pell ens podia diferenciar tant, per això va sorgir el conte de les llen�es.

I el conte de les tortugues tracta de la integració social, la diferència entre famílies, amics, etc. però que no importa d’on vens, el que ets, ni el que tens, sinó com ets tu com a ésser, això és el que veritablement importa, la teva essència. Està basat en la bassa d’en Jan d’aquí l’Espluga, que tots coneixem, com he dit tot va envers a la meva experiència o bé dels elements que �nc a prop.

Aquest llibre es va publicar per fer una aportació econòmica a l’escola d’Hai� on havia estat de voluntària un es�u.

Per què un conte per a nens pe�ts?

Sóc mestra d’educació infantil, i m’encanten els nens, el conte és educa�u i poden aprendre molt d’ell.

Hi ha nens i nenes que el tenen a casa i els agrada llegir-lo i rellegir-lo, els dibuixos són molt il·lustra�us, inclús hi ha pares i mares que m’expliquen les reflexions que fan als seus menuts referent als contes.

Per exemple, un pare m'explicava que la seva filla li va dir que a la peixera de casa hi podien posar una tortuga perquè encara que no siguin iguals també es por-

45

ten bé. (conte de les tortugues).O una altra mare, que la seva filla li preguntava perquè el nen pèlroig Roger li deia que era negre i dolent al Wilson (conte de les llen�es).

Un dia vaig fer un contacontes en una llibreria i hi havia una nena de color, no sabia com encarar aquest conte de les llen�es, perquè pensava que podia ofendre, però de cap de les maneres, va ser una experiència molt bonica i vaig explicar-lo amb tota naturalitat.

En acabar vaig parlar amb la seva mare, i ella em va respondre molt amablement que per res del món podia ofendre, que era molt bonic i una realitat per aprendre, perquè així és la vida, natural i no cal complicar-nos-la més.

Aquesta metàfora també és ú�l per als adults.

Sempre escrius en català? No, però la majoria de contes que �nc són en català.

Creus que si escrivissis en castellà vendries més? Doncs sí, ja que �nc amics professors d’arreu del territori espanyol i aquests ja em reclamen el llibre en castellà per poder fer la difusió.

De fet, ja es�c treballant amb la traducció del llibre en francès perquè els alumnes de l’escola Vedruna de Fons Parisen, a part de rebre l’aportació econòmica, puguin gaudir d’aquesta obra social.

Des de quan et ve aquesta afició a escriure? Des de ben pe�ta, primer amb el meu diari, que semblava una novel·la.

I als 7 anys ja vaig guanyar el meu primer premi al Certamen Literari. “El Sol”.

En quin gènere es qualifica el teu llibre? Gènere literari pels més menuts.

Què hi ha en el teu llibre d’autobiogràfic? Punts de la meva personalitat i experiències viscudes.

Suposo que et documentes de les coses que descrius. Com ho fas? Per experiència pròpia? Per internet? Tot per experiència, s’aprèn més per experiència pròpia que de les coses que t’expliquin.

Jo sempre dic que les coses han de sor�r del cor i amb amor, si ho fas per obligació el resultat ja no és el mateix.

NOVEMBRE 2019

Quan escrius, ho fas de manera programada o quan et ve la inspiració?

Inspiració total, sóc molt crea�va i es�c sempre en alerta, quan em bé una inspiració l'he d'anotar, sempre porto una llibreta i bolígraf a la bossa i si la inspiració em ve a la nit, em desperto i començo a escriure.

Et pots fer ric escrivint? Ja m’agradaria poder “viure del cuento” hahahaha. Però no, és una afició més.

Escriuries en un altre gènere? novella, romàn�c, històric, intriga, humor...

No descarto res, allà on em por� la inspiració, no �nc límits.

Podries fer un resum atrac�u, perquè la gent que encara no ho ha fet, �ngués ganes de llegir “Tortugues i llen�es”? La publicació del llibre es va fer amb l’objec�u de recaptar diners per a fer uni aportació econòmica a una escola d’Hai�, aquest llibre és d’àmbit social i educa�u. És un recurs per l’aprenentatge als centres educa�us i per les famílies, aprendre que no hem de discriminar i que hem de ser empà�cs amb la gent que ens envolta.

Aquest llibre no pot faltar al teu pres-

DE

Sopar dels 40

tatge perquè és molt emo�u, d’alguna manera aquestes històries estan dins nostre, basades en casos reals. Us l'aconsello.

On es pot trobar el teu llibre? Es pot descarregar com a llibre electrònic?

El llibre es pot adquirir de forma online a l'editorial La Musca que em va publicar el llibre: lamusca.cat, i �sicament a les bo�gues: Ditec ( Valls) Llibreria Jordi (Alcover), Lliberia Gassó (Sta Coloma de Queralt), Llibreria Requesens (Montblanc), Oficina Turisme del Mones�r de Poblet (Vimbodí i Poblet) i Llibreria Tram (Valls).

Resultat de la publicació: Es�c molt contenta, la gent de l’Espluga respon a les inicia�ves i projectes dels espluguins i espluguines i això és molt bonic .

I les xarxes, que no em refereixo les socials que això també fa èmfasi, sinó les xarxes personals que van parlant d’aquest llibre i arriba en aquests moments arreu de Catalunya.

Ara et faré unes preguntes que li direm MOLT PERSONAL. Has de contestar ràpid, sense pensar-t’ho gaire, val?

Un menjar: Canelons de pollastre

Un color: El lila Un lloc per perdre’t: El meu tros Un lloc on no hi aniries mai: Doncs no ho sé, no m’ho he plantejat mai, agosarada...

Un desig: Ser mare Un somni: Fer la volta per Amèrica, de Nord a Sud. Una por: La guerra Una virtut: La perseverança.

Un defecte: Que sóc molt exigent.

Si poguessis sopar amb algú, sigui viu o mort, sigui famós o no, amb qui t’agradaria fer-ho?: M’encantaria passar una estona ja sigui sopant, dinar, o fent el te amb la meva referent, el meu ídol, l’escriptora Ana María Matute Ausejo. M’encantaria passar-me estones escoltant les seves històries i experiències, era una dona molt forta i sàvia.

Agraïment: volia donar les gràcies en primer lloc a l’editorial La Musca que va apostar pel meu projecte, a les persones que han comprat aquest llibre, a la revista el Francolí per donar-me a conèixer una mica més i una vegada més GRÀCIES a tu, Esther, per ser com ets. ■ Esther Català

S O C I E TAT

El passat 23 de novembre, els quintos i apol·lònies de l’Espluga de l’any 1979 ens vam reunir per celebrar els 40 anys que molts ja hem fet i pocs queden per fer.

El sopar es va celebrar al Restaurant Art i va ser molt distès, amb molts riures i un bon moment per estar al costat dels que no ens veiem tan sovint.

Un cop acabat el sopar vam passar una molt bona estona fent un Bingo Solidari, coincidint amb la Riuada Solidària, que es feia el mateix cap de setmana, i així poder aportar el nostre granet de sorra a tots els damnificats per la riuada del 22 d’octubre del nostre poble.

Esperem tornar-nos a retrobar ben aviat quinta del 79! ■ EL FRANCOLÍ

46

NOVEMBRE 2019

Natura Singular Canyissar i canyar

El canyís o canya xisca (Phragmites australis ssp. australis) forma els canyissars autòctons i de més valor ecològic. La planta assoleix 1-2m d’alçada, les �ges poc lignificades es renoven anualment i no ultrapassen el cen�metre de diàmetre, i es pot reproduir tan per rizomes com llavor. Tradicionalment s’u�litzaven per a fer-ne sostres, i darrerament s’ha u�litzat, amb èxit, per a la depuració d'aigües. Els canyissars d’aquesta espècie solen ser rics en vida animal tan pel refugi que ofereix com l’aportació d’aliment en forma de llavor de canyís. En cas d’aiguats el canyís �picament es plega i permet el pas de l’aigua.

La canya autèn�ca o canya americana (Arundo donax) és una planta exò�ca originària del Sud i Est d’Àsia que assoleix fins a 6 metres d’alçada. Les �ges, que són fortes i arriben fins als 5cm de diàmetre, duren diversos anys podent-se ramificar a par�r del segon any. Formen rizomes molt resistents que poden contenir més d’un 5% de sacarosa, de fet, el rizoma és l’única forma de reproducció, doncs a la mediterrània les flors que produeix no són fèr�ls, per altra banda els canyissars que formen (canyars) són notablement pobres en vida animal. Es tracta d’una planta amb mil usos

El canyís o canya xisca

per Pitu Amigó

canya autèntica o canya americana

tradicionals que n’ha afavorit una expansió que esdevé un problema accentuat per l’abandonament dels costums an�cs: a les lleres es formen grans canyars de canyes molt grans i ramificades que en cas de riuada s’enreden teixint una xarxa densa que obstrueix el pas de l’aigua.

Arbres Singulars de la zona zero En els darrers anys hem publicat diversos Arbres Singulars de la riba del Francolí, tots entre la Font Major i la Font Baixa, aquesta ha estat la seva sort després de l’aiguat.

El xop de la Cova Xop Canadenc, Populus x Canadensis Perímetre del tronc a 1,30m: 4,60 m Perímetre del tronc a la base: 7,20 m Ample de la capçada: 20-25 m Alçada: 28,9 m Supervivent

El xop del molí de Jan Xop europeu, Populus nigra P. tronc a 1,30m: 3,60 m P. tronc a la base: 4,70 m Ample de la capçada: 6-8 m Alçada: 28,9 m Arrencat per l’aiguat

El salze del Parc Fluvial Salze, Salix alba P. tronc a 1,30m: 2,60 m i 1,95m P. tronc a la base: 3,90 m i 3,60m Ample de la capçada: 12-17 m Alçada: 18,8 m Arrencat per l’aiguat

El xop de la Bassa d’en Jan Xop canadenc, P. x canadensis P. tronc a 1,30m: 3,60 m P. tronc a la base: 4,80 m Ample de la capçada: 18 m Alçada: 35 m Arrencat per l’aiguat facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@gmail.com. Més informació a www.naturasingular.cat

EL FRANCOLÍ

47

NOVEMBRE 2019

EL FRANCOLÍ

48

NOVEMBRE 2019