13 minute read
ENSENYAMENT
ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA
Advertisement
La xarxa de centres de Vedruna Catalunya Educació inicia un procés per impulsar objec� us d’aprenentatge vinculats als ODS de la UNESCO. Pensar en ciutats sostenibles, en igualtat de gènere o en treball decent per a tothom. Cercar inicia� ves que contribueixin a conscienciar i actuar en bé de l’eradicació de la pobresa , la fam o l’educació de qualitat. Desenvolupar hàbits i crear impactes a l’entorn del canvi climà� c , la pau i la jus� cia o la salut.
Aquests són només uns exemples a par� r dels 17 Objec� us de Desenvolupament Sostenible que van adoptar tots els estats membres de les Nacions Unides el 2015 com una crida universal per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garan� r pau i prosperitat arreu pel 2030.
Els Objec� us de Desenvolupament Sostenible afecten molts àmbits , des de les polí� ques locals, territorials i globals fi ns als teixit econòmic, organitza� u, social i empresarial dels territoris. Però l’èxit passa també per acompanyar les noves generacions a desenvolupar uns hàbits que puguin tenir impactes a curt, mig i llarg termini. D’aquesta manera, la xarxa de centres de Vedruna Catalunya Educació, impulsa un projecte amb un full de ruta pels propers anys que té com a fi nalitat incloure els objec� us de desenvolupament sostenible a les aules dels seus 36 centres repar� ts arreu de Catalunya. Així, dijous 24 d’octubre a Vic,
seu de la fundació, va tenir lloc la primera trobada amb impulsors de tots els centres, per tal que cada escola elabori la seva pròpia planifi cació i inclogui els ODS al treball competencial del centre. Les escoles Vedruna de la Conca de Barberà: Vedruna l’Espluga de Francolí i Vedruna Sta. Coloma de Queralt; hi varen tenir també els seus representants per a poder planifi car els seus projectes ODS segons la realitat del seu territori.
Es tracta d’anar més enllà d’actuacions específi ques en dies concrets. El que es busca és assolir aprenentatges , generar impactes i desenvolupar hàbits. A la trobada van col·laborar-hi algunes en� - tats com ara “Mou-te pel Mar” que impulsa el plogging a través d’una app -twinapp- i Poli� tza’t -una plataforma sorgida de la Universitat Pompeu Fabra que va fer unes dinàmiques a l’entorn de la Pau, la Jus� cia i les Ins� tucions Sòlides.
Per a l’equip de Vedruna Catalunya, això no és nou, ja que fa temps tenen en el seu Projecte Educa� u traçat un i� nerari de sostenibilitat i de pastoral que inclouen molts dels objec� us que persegueixen els ODS. La majoria de nens i joves de les aules d’avui, les denominades generacions Zeta i Alpha, són ja molt compromesos amb tot el que afecta la societat i els seus impactes i educadors i educadores es mostren confi ats que de la mà i par� cipació dels alumnes, els fruits d’aquest treball seran generosos. ■
Premi Escoles Verdes 2019 al treball en xarxa de Vedruna Catalunya educació
Reconeixement a la trajectòria en educació per a la sostenibilitat dels centres de la fundació educa� va. En el marc de la convocatòria del Premi 2019 Medi Ambient i Escoles Verdes que impulsa el Departa ment de Territori i sostenibilitat de laGeneralitat de Catalunya, Vedruna Catalunya Educació ha rebut el premi al treball en xarxa.
L’acte, que ha � ngut lloc a la Universitat de Girona, ha reconegut inicia� ves tant del marc del Programa Escoles Verdes, com també del Premi Medi Ambient, una convocatòria que reconeix actuacions, recerques i trajectòries que impulsin compromisos vers el medi ambient i la sostenibilitat.
La Fundació Vedruna Catalunya Educació, que ha ob� ngut el premi de la mà del MH Conseller de Territori i Sostenibilitat Sr. Damià Calvet, ha rebut el reconeixement al treball en xarxa realitzat. Un treball d’un recorregut iniciat el 2006 amb un primer Fòrum de Medi Ambient i que al llarg d’aquests 13 anys ha comptat amb inicia� ves que van des d’intervencions pedagògiques a trobades, congressos i un treball en xarxa que ha implicat les comunitats educa� ves dels seus centres arreu de Catalunya. El treball realitzat ha permès també formar educadores i educadors per tal que puguin liderar als centres inicia� ves que des de les aules treballin per tenir impactes en l’entorn i crear hàbits sostenibles.
Per a l’equip gestor del projecte, el premi no és només un reconeixement a la bona tasca feta sinó també un impuls il·lusionador a seguir planifi cant estratègies i actuacions que des de les escoles teixeixin vincles sostenibles amb
ENSENYAMENT
les comunitats, amb l’entorn , amb el món. D’aquesta manera la xarxa de centres, que compta amb 32 escoles cer� - fi cades com a Escoles Verdes o Escoles Sostenibles, entre elles l’Escola Vedruna l’Espluga de Francolí, en aquests moments segueix treballant per seguir impulsant l’ambientalització del currículum, arrelar el concepte d’ecociutadania i incorporar els Objec� us de Desenvolupament Sostenible a la pràc� ca pedagògica.
Tota la comunitat educa� va implicada en aquest procés de transformació es mostra sa� sfeta amb la feina feta, en especial les comissions de sostenibilitat dels diferents centres, que inclouen també la par� cipació i implicació dels delegats verds: infants i joves que des de l’ac- � visme de les escoles treballen per un entorn i una societat més sostenible. ■
ESCOLA MARTÍ POCH
La catàstrofe que ha portat el riu Fancolí
El passat dimarts 22 d’octubre a par� r de les 22h va començar a créixer el riu Francolí. L’endemà el riu estava completament desbordat. Segons van informar a les no� cies havia crescut com deu cops el seu cabal, per tal es podia comparar al del riu Ebre. Al poble hi van caure 165 litres per metre quadrat Aquesta crescuda sobtada va rebentar moltes coses al poble de l’Espluga com per exemple: el celler Rendé Masdeu, el restaurant el Celler i les Disset Fonts, el complex Drac Ac� u, el Parc Fluvial, molts horts i en moltes cases hi va entrar fang i arbres. També van desaparèixer quatre persones. El dia 23 ens vam aixecar i la mare ens va dir que aquest dia no hi hauria classes, ja que s’havien suspès. Vaig baixar a buscar llanternes perquè al poble no teníem llum. Més tard vam anar a veu
Alumnes de quart de l'E. Martí Poch. Cedida
re el riu i el mal que havia fet. Vam veure troncs � rats pel terra, que el restaurant el Ga� m ja no exis� a... Va ser la primera riuada que viva i no em va agradar gens. Per la tarda quan vaig tornar al riu ja hi havia molta gent ajudant a treure runa i fang. El dijous vam tornar a l’escola i totes les classes vam parlar dels fets que havíem vist i viscut, també de com ens sen� em. Vam fer dibuixos i escrits del que havíem evidenciat i a les 11h vam sor� r tots al pa� de l’escola per fer un minut de silenci en record a totes les famílies que estaven pa� nt els efectes de la riuada. Tot el que hem anat aprenent entorn a la riuada ha quedat exposat a les classes i pels passadissos de l’escola. ■ Alumnes de quart
Vint anys de sardana i cultura popular al Mar� Poch
El darrer dia d'octubre ja hem celebrat per vintena vegada la festa de fi nal de Tardor, temps de sardana i cultura popular a l'escola Mar� Poch.
No és pas l'objec� u preparar grans sardanistes de concurs, però sí que n'estem sa� sfets de la difusió que fem de tot aquest món par� cular: del so propi de la cobla i la tenora; de la combinació amb altres mostres de cultura popular catalana, com els diables, castells, ball de bastons o de les danses tradicionals que aquest any hem pogut gaudir gràcies a l'Esbart dansaire Sant Isidre de Solivella.
Sabem que la sardana ens facilita un treball de desenvolupament del ritme, de la lateralitat, anant cap a la dreta o esquerra tots alhora; de crea� vitat, si fem punts lliures i de germanor amb els companys de classe o les famílies i amics que ens acompanyen.
És un projecte que con� nuarà al nostre centre per tots els valors que ens aporta. ■
ENSENYAMENT
LLAR D'INFANTS MUNICIPAL
La Llar d’Infants Municipal s’ha ves� t de tardor durant el mes d’octubre i primers dies de novembre
A la Llar d’Infants Municipal han pogut experimentar i gaudir de les diferents ac- � vitats i experiències de tardor us en mostrem un tastet: Els infants han manipulat, degustat i tastat els diferents fruits de la tardor: raïm, fruits secs, moniatos, magrana, mandarines, ametlles, avellanes, raïm, codonyat, caqui... etc. Fins i tot el grup dels més grans el grup petons... van piar el raïm per obtenir el primer most i també van degustar dolçament els panellets que cada família havia portat. Aquest grup també ves� ts de castanyeres van visitar la Fruiteria Garcia Vicent Sor� m de l’escola, seguim caminant fi ns a la Fruiteria Garcia Vicent, veiem una mica de tot, fruites, verdures, castanyes, moniatos, etc... ens hem passejat per tota la fruiteria i quan marxàvem els hem donat les gràcies per dei
xar-nos visitar la bo� ga. Tot xino-xano passem per davant de l’escola Mar� Poch i li diem bon dia! i seguim fi ns la plaça del Casal que també diem Bon dia! després tornem a l’escola. La Mercè i la Montse han estat molt contentes de com s’han portat els infants del grup petons en aquesta primera sor� da! Tots i totes gaudint de la representa
ció del conte de la castanyera. El passat dijous 31 d’octubre vam celebrar la festa de la castanyada, tots i totes ves� ts de castanyeres amb el mocador, el davantal, la rasera, i el cistell penjat sota el braç. Les educadores també disfressades van representar el conte de la Castanyera i cada infant anava a buscar la seva paperina de castanyes calentes. ■
LLAR D'INFANTS MUNICIPAL
Coneixem el qui i el per què de les migracions forçades
La Creu Roja de Tarragona ha impar� t a l’Ins� tut Joan Amigó, un taller de sensibilització sobre les migracions forçades a l’alumnat de segon d’ESO com a ac� vitat prèvia a un debat organitzat en la matèria de CIVE.
De manera lúdica i col·labora� va, l’alumnat pren consciència de la realitat que viuen les persones que han de marxar del seu lloc d’origen i de les causes que els empenyen a fer-ho. Aquest és el primer pas per a prevenir ac� tud xenòfobes i racistes fent un exercici d’empa� a englobat en les explicacions teòriques, l’anàlisi i la interpretació de les dades que s’obtenen.
Conèixer les causes de les migracions i dis� ngir entre migrats i refugiats és el primer pas abans de reconèixer els problemes i difi cultats que trobaran en el seu camí les persones que han de deixar-ho tot enrere per salvar la seva vida. Fer un anàlisi de l’ac� tud de les persones que podem ser acollidores provoca una refl exió sobre el prejudicis que, sense informació, podem tenir.
El taller consta de diferents dinàmiques que el fan coopera� u i u� litza metodologia ac� va i par� cipa� va. La collaboració de l’alumnat va ser total i van extreure conclusions molt signifi ca� ves d’aquesta formació que en classes posteriors van debatre.
El divendres 8 de novembre van venir al centre un grup de la Creu Roja a fer un taller sobre la immigració. Aquest taller va estar enfocat a la situació que viuen els refugiats en els seus països d’origen i les problemà� ques que es troben als països receptors. A la vegada els alumnes van poder prendre consciència i van empa� tzar amb les causes i motius dels refugiats per fugir amb tant poques pertinences i sense saber què els depararà el seu futur . ■
Núria Ribes Taller sobre les migracions. Cedida
ENSENYAMENT
L'alumnat de l’ins� tut visita Bonàrea a Guissona
Aquest mes, 27 alumnes i tres professores de l’Ins� tut Joan Amigó vam visitar l’empresa coopera� va Guissona a la localitat de Guissona. Aquests alumnes (de 1r, 2n ESO i l’Aula Implica’t),van fer o estan fent aquest curs, un Projecte Interdisciplinari relacionat amb l’Alimentació que porta per nom “Qui no té un all, té una ceba”.
Vam sor� r de l’Espluga a les 9 del ma� i vam tornar a les 4 de la tarda. L’empresa BonÀrea va posar a la nostra disposició un bus gratuït. També ens van pagar el dinar en el bufet lliure que té la mateixa empresa de Guissona. Els alumnes van poder veure de molt a prop el funcionament de l’empresa coopera� - va i varen aprendre, que hi treballen més de 4000 treballadors. Més de 1200 grangers i les seves famílies treballen per subministrar bes� ar, aus i ous; tenen un magatzem intel·ligent amb caEls alumnes de l'insti tut a la cooperati va. Cedida
pacitat per a 25000 palets i fan plats cuinats amb una producció de 3000 plats al dia. A més, ens van explicar què són i què s’hi fan als escorxadors, què és una planta d’envasament i què s’hi fa. En conjunt, va ser una visita molt interessant per a tots. També vam poder gaudir d’un bon dia de convivència entre l’alumnat de diferent edat però que els unia un mateix interès: Saber com es processen els diferents � pus d’aliments, què vol dir consumir productes de proximitat i quina és l’organització i el funcionament d’una coopera� va. ■ Gemma Palau, Ainara Blanco i Eulàlia Amigó
Taller sobre el malbaratament alimentari a l’ins� tut
L’alumnat de primer d’ESO de l’ins� tut Joan Amigó de L’Espluga de Francolí va aprofi tar aquest dilluns, les indicacions que, des del Consell Comarcal de la Conca , es van facilitar al taller que consciencia sobre la necessitat de controlar els possibles excedents alimentaris en el nostre dia a dia. L’objec� u que es persegueix és el de difondre la cultura de la prevenció i provocar un canvi d’ac� tud en el nostre comportament, recuperant pe� tes accions que contribuiran a deixar de � rar menjar i evitaran més despeses a la nostra butxaca. Cada any es llencen més de250.000 tones de menjar, la meitat prové de les llars, supermercats i restauració. Això signifi ca 35 kg per persona que equivalen a 112€, per tant, ens podríem alimentar quasi un mes sencer amb el que llencem.
Com evitar-ho? Al taller, l’alumnat va refl exionar sobre diferents accions, per exemple, no anar a comprar amb gana perquè compraràs més, planifi car un menú setmanal, conservar adequadament els aliments a la nevera o congelador, comprovar les e� quetes dels productes segons la necessitat del seu consum, organitzar el rebost...
A con� nuació, es va improvisar una cuina freda amb un parell de receptes senzilles i ràpides que aprofi taven ingredients que podem trobar a totes les cuines. Els alumnes van elaborar un pas� s de tonyina i fruites amb xocolata que es van menjar amb ganes. Aquest taller de cuina de reaprofi tament va ser una experiència interessant que va permetre als alumnes que realitzen el Projecte sobre alimentació “qui no té un all té una ceba” exposar els seus coneixements sobre el tema alimentari davant dels seus companys i companyes. ■
Laura Martí nez i Núria Ribes
