punts de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics

E L GRAN

CONCERT

BUHOS | ITACA BAND | PORTO BELLO JOAN ROVIRA | BANDA NEON

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

PÀRQUING PAVELLÓ DEL CASAL

20 DE DESEMBRE DE 2019 | 22h

Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

LA NOSTRA PORTADA

La Riumuntada ha esdevingut un allau de solidaritat i par� cipació, però sobretot, una explosió d'alegria que, amb les emocions a fl or de pell, ha viscut aquest poble solidari com el que més. ■

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar� , Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar� , Mariona Rendé i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'Espluga Audiovisual i EFMR.cat; President: Xavier Lozano. Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar� cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ FOTO PORTADA: Riuada Solidària

SUMARI

4 EDITORIAL. Potser sí o potser no. BÚSTIA. L'Espluga solidària 5 Enamorats de la natura i de la nostra gent, i supervivents del canvi climàti c 6 La riuada del 2019 7 Torna el feixisme. Preguntes freqüents 8 Un agraïment sincer. La nostra família Sandescu 9 REFLEXIONS. El riu, de cara. El pa i els forns 10 Plantejar-s'ho malament 11 Maleïts algoritmes 12 L'ACTUALITAT. Es presenta el Vi Solidari per a recapatar fons pel celler Rendé Masdéu 13 Formiga and Cigale es fusiona amb la cobla Principal de Tarragona. Medalla d'Or de la Generalitat per a Josep Vallverdú. 14 El Consell Sectorial d'Enti tats acorda substi tuir la Nit d'Enti tats per una jornada dedicada a les associacions de cara a l'esti u 15 Els "Vi de Fang" de Rendé Masdéu se servirà a la Cimera del clima de Madrid. L'Espluga disposarà de 2 punts de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics. 16 L'excés d'inversions fi nançades amb el remanent obliga a retallar el pressupost 2020 de l'Espluga. L'Ajuntament de l'Espluga bonifi carà la reconstrucció d'edifi cis afectats per la riuada. Descartat del PUOSC el projecte d'habitatge social a l'anti ga caserna de l'Espluga 17 A la venda les entrades pel concert de la Riuada Solidària amb Buhos, Itaca Band, Portobello, Joan Rovira i Banda Neon. L'Espluga pateix 17 robatoris en un mes. 18 Els forners de Cal Tullet reben el mèrit professional a l'ofi ci de forner. Les restes humanes localitzades a Montblanc són del veí de l'Espluga. El Gran Recapte inicia la recollida d'aliments a 3 supermercats de l'Espluga 19 Plega amb polèmica la secretària de l'Ajuntament. El CDR de l'Espluga reivindica la llibertat d'expressió amb "Castanya contra Espanya". 20 ERC torna a guanyar a les Eleccions Generals a la Conca de Barberà. L'Espluga actualitza a l'alça les ordenances fi scals i crea noces bonifi cacions. 21 L'Ajuntament calora en 1,6 milions d'euros els danus de la riuada en propietats municipals. Limport dels pressupostos parti cipati us d'enguany es diseinarà a l'ADF. 22 REPORTATGE. Orgull de Riumuntada 27 Les Ovelles esgarriades celebren el 25 aniversari 28 Excursió a Tarragona i Riudoms, organitzada per la Germandat de la Sma. Trinitat 29 El Pessebre de l'Espluga amplia les representacions fi ns a 4 dies 30 La Unió de Boti guers i Empreses de l'Espluga impulsa una campanya de Nadal amb més de 800 regals 31 LA BÍBLIA ENS PARLA. L'aiguat. RENOI, QUIN RENOM! 32 CASAL 34 PINZELLADES DEL PEDRÍS. Marc Farré Armengol. 35 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber d'Antoni Carreras Poca? 36 ARA FA 100 ANYS 37 COSES NOSTRES. Catàstrofe i oportunitat 38 CURAR-SE EN SALUT 40 MUSEU DE LA VIDA RURAL 41 ENSENYAMENT 45 M'HAN DIT QUE ESCRIUS 46 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR

Potser sí o potser no

Ara que la riuada ha passat i les aigües tornen ser manses com si res hagués passat. Després del temps de valoracions tan econòmiques com emocionals dels danys que el riu ha ocasionat, cal també aprofi tar el desastre viscut per fer una refl exió més global, i és que aprofi tant que el canvi climà� c és un tema d’actualitat rabiosa, a l’Espluga tenim un pe� t ( o no tan pe� t) exemple del com el clima pot afectar la vida de les persones. Potser si que el que ens va passar hi té a veure, o potser no, però el que ja és totalment innegable és que el nostre hàbitat climà- � c és fonamental per la vida tal i com la coneixem. Els avis del poble són tes� monis de com en tan sols un parell de generacions la cosa del temps ha anat canviant d’una manera tan evident que ells, en tan sols una vida, han vist com han desaparegut les estacions temperades, la tardor i la primavera, com

han anat fent-se anecdò� ques les tempestes d’es� u i les gran gelades i nevades d’hivern i com la pluja cada cop sap ploure menys. El planeta en general es rebel·la i ho fa amb la força de la natura expressada en el clima. L’exemple que hem viscut ens pot mostrar el que és molt possible que esdevingui en les properes dècades però també és una mostra de que quan la gent s’uneix i rema en una mateixa direcció es poden fer coses increïbles, i això és el que cal, que com a espècie causant de tot aquest desori assumim totes les nostres responsabilitats i fem de manera unànime tot allò que calgui per rever� r, o si més no per aturar allò que fa enfadar el planeta i minimitzar els efectes catastròfi cs que ja no hi ha dubte que guaiten a la porta. No hem de perdre l’esperança en la humanitat però cal posar-nos-hi d’immediat, cadascú en la seva mesura i tenint en compte que, com deia el Capità Enciam “els pe� ts canvis són poderosos”. ■

Busti @ L'Espluga solidària

L'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, la nit del 22 d'octubre del 2019, després d'unes intenses pluges el riu Francolí ens ensenya el seu estat més salvatge i destruc� u, al ma� vam poder veure la destrucció d'aquesta avinguda letal, on per desgràcia van perdre la vida 6 persones.

No sóc espluguina de naixement però sí d'adopció. Vaig arribar de molt pe� ta a l'Espluga des d'Andalusia amb els meus pares i germans, molt aviat ens vam sen� r del poble, gràcies a la seva gent que ens va acollir amb molta es� ma.

Avui escric aquestes línies emocionada per tota la destrucció que ha fet aquesta riuada, però un cop més aquest poble ho ha demostrat! El patrimoni més gran que podem tenir, a part de la Cova, el Caputx, les Masies... és la nostra gent, els nostres veïns, germans, cosins, amics, els espluguins d'adopció, tots som un.

Restaurants, comerços, pas� sseries, autònoms, gent de carrer... tots a una per poder tornar a la normalitat el més aviat possible i intentar reparar tot el que el riu ens va prendre, aportant cadascú el seu granet de sorra. Orgullosa de la meva Espluga es� mada. Vull també agrair en especial per la seva gran tasca als meus germans Maria Dolores i Damian. ■ Maribel Mesas

Enamorats de la natura i de la nostra gent, i supervivents del canvi climà� c

Estem segurs que molts dels que ara llegiu aquestes línies coneixíeu el nostre projecte de Drac Ac� u així com les instal·lacions a l’an� ga fàbrica del Salfuro a l’Espluga, ja que al llarg d’aquests úl� ms 10 anys hem realitzat moltes i diverses ac� vitats obertes a tothom: les excursions amb les burricletes, les sor� des de marxa nòrdica, les escalades al rocòdrom, les ac� vitats d’orientació i les curses de Trekorientació, els casals d’es� u i de Nadal, les nits d’estrelles, els sopars musicals a la fresca, les xerrades d’aventures, el vol amb globus aerostà� c cap� u, ...; i tantes i tantes més. O potser sou dels que heu vingut a passar una bona estona per a la celebració d’algun esdeveniment familiar, gaudint d’aquest singular espai i el seu entorn.

Del que no estem tan segurs és de si ara mateix podríeu reconèixer tots aquells espais (la terrassa, el jardí, la sala...) després de la riuada del 22 d’octubre.

Aquella nit quedarà per sempre més gravada a les nostres ments i als nostres cors, ja que el riu, excepcionalment, es va desfermar i va afectar molta gent del nostre poble. Aquella nit, a nosaltres, l’aigua se’ns va emportar molt més que part de l’edifi ci i pràc� cament tot el material, aigües avall barrejat amb el fang van baixar les pedres i els ferros retorçats, i una gran part de molts anys d’esforç, somnis i il·lusions.

Ja gairebé han passat 2 mesos, però cada vegada que voltem pel riu, des de la Font Baixa fi ns al Molí del Guasch passant per Drac Ac� u, tot el que vam viure i totes les emocions que vam sen� r aquella nit tornen a fer-se presents.

Tot va començar al marxar la llum a casa, alguns dels monitors de Drac treballaven aquella nit a l’Alberg Jaume I i els vàrem trucar per saber com anava la feina. “No podem fer discoteca Laly, però ens han dit des de casa meva que està pujant molt el riu” ens va dir el Ramon. Una trucada al nostre amic forner, en Gerard, que viu a la part alta del poble, ens va alertar: “baixeu que això es molt bès- � a i ja no veig el restaurant, el riu s’ha desbordat” i no vam dubtar ni un moment a apropar-nos cap a l'entrada de la cova. De seguida vam veure que era totalment impossible creuar per anar a veure quins desperfectes ens havia fet l’aigua i amb la Chantal vàrem socórrer un gos atrapat a la Font Major entre ferros i fustes portats per l’aiguat, per sort, vàrem poder posar-lo a recer. Des d’aquell lloc només vèiem que el nivell passava per damunt de la bassa d’en Jan i amb els llamps podíem veure la silueta del nostre edifi ci, però poc més. En anar baixant cap a la rotonda va arribar, primer, la sorpresa i de seguida l’estupefacció, els edifi cis havien desaparegut i la força de l’aigua que portava troncs per sobre del pont ens va fer témer el pitjor...

A par� r d’aquell moment la necessitat per intentar creuar a l’altra banda del riu, per saber quin era l'estat del nostre espai, es va fer cada vegada més urgent, hi havien rumors de que potser hi havia hagut víc� mes, però tot era realment confús.

Al no poder creuar, el riu passava per sobre del pont, cap a les 2 de la ma� nada, vàrem anar per la carretera de l’ermita dels Torrents fi ns a Vimbodí, per tal d’arribar a Drac Ac� u per la carretera general, accedint per la coopera� va.

Amb una mica d’innocència per la nostra part portàvem a les mans les claus de la porta d’entrada principal a les instal·lacions, ja que pot ser ens esperàvem que les destrosses de l’aigua haguessin afectat només al jardí i a la part exterior del centre. Poc imaginàvem el que trobaríem, per això la incredulitat va ser encara més gran, només unes paraules podíem ar� cular en aquell moment: “No si us plau, no si us plau”. El nostre centre d’ac� vitats en el que tants esforços i il·lusions havíem inver� t estava completament negat, cobert de fang, troncs i canyes i amb les parets, portes i fi nestres obertes i totalment esbotzades.

Poc després d’haver arribat, el soroll de l’aigua, com un tro con� nu i ensordidor a la part del riu, ens va fer reaccionar amb sensatesa sabent que el riu podia tornar a créixer i que era millor no apropar-nos més, per això vam decidir sor� r de l’edifi ci totalment negat i tornar a casa amb el cotxe, pensant que l’endemà, amb llum de dia podríem fer-hi alguna cosa.

Aquella nit sense llum i en silenci vàrem sen� r plenament la força desfermada de la natura.

L’endemà, en tornar a primera hora, la sensació encara va ser pitjor. El paisatge esdevenia totalment desconegut: el magnífi c bosc de ribera que ens envoltava, els horts dels veïns, la tanca amb xiprers exterior, la porta de reixa, els gronxadors infan� ls, la caseta de fusta i la pèrgola de la terrassa del bar, els arbres del jardí plantats un a un durant molts anys..., tot havia desaparegut; igual que la furgoneta, els remolcs i altres materials malauradament aparcats a l’espai exterior.

Girant la vista a l’edifi ci vàrem veure que se’ns havia omplert el centre d’uns troncs immensos incrustats a la façana, deixant la teulada en voladís i sense paret ni pilars de suports. El tsunami de troncs i canyes havien destruït parets, portes, fi nestres, prestatgeries, emportant-se tot el material de les sales i ofi cines. En aquells moments tan sols podíem pensar que d’aquella situació no ens en sor� ríem.

El dimarts 22 va ser la nit de la sorpresa i la impotència però el dimecres 23 va ser el dia del sen� ment de desolació total. Aquell ma� els companys i monitors de Drac Ac� u ens trobàvem a l’espai del centre totalment arrasat, en un silenci ple de solitud i sense saber ben bé què fer. Evidentment, al poble hi havien prioritats principals com netejar les carreteres i els accessos i resoldre la falta de llum així com començar les tasques de recerca de les persones desaparegudes (efec� vament, es van confi rmar els rumors de la nit anterior i 3 van ser les persones que s’havia endut l’aigua a l’Espluga).

El dia següent, dijous 24, una vegada es va obrir el trànsit i la gent es va assabentar, d’una forma admirablement organitzada ens va arribar una altra riuada, un aiguat de solidaritat encapçalada pels veïns i les veïnes de l’Esplu-