Impugnació
Busti@
A quarts de sis de la tarda d’avui dia 15 de gener, 2020 a Washington, D.C., la capital federal dels E.U.A., seguint una votació afirma�va al cas, s’ha arranjat una pe�ta processó a l’ala de The Capitol on s’ubica la Cambra de la Casa de Representants del Congrés liderada per The Speaker (el/ la que porta la paraula d’aquella cambra) avui l’Honorable Nancy Pelosi, tercera en la línia del poder després del President i del Vicepresident. Els gerents de l’acusació, delegats per l’Speaker, travessaren pel davall de la icònica cúpula central cap a l’ala oposada de l’edifici fins on hi ha la Cambra del Senat del Congrés per traslladar-hi a mà els documents de dos ar�cles d’impugnació de l’actual ocupant de la Whitehouse (Casa Blanca). El 1er ar�cle és per abús de poder del President a favor privat propi: Concretament bloquejar il.legalment l’ajuda militar votada pel Congrés i dedicada a Ucraïna en la seva lluita contra Rússia amb suborn/extorsió; ajuda militar a canvi d’un anunci d’inves�gació d’un possible contrincant (Joseph Biden) en l’elecció del 2020 en benefici de l’actual President. El 2on ar�cle per obstrucció del Congrés en les seves inves�gacions del cas bloquejant tes�moni i documents. Segons la Cons�tució (1789) el Congrés és una branca del govern independent. La cerimònia descrita té un nom oficial: Engrossment, que podríem traduir com posem-s’hi de cap i peus, a començar el judici de la impugnació del President al si del Senat. El segon ar�cle de la Cons�tució diu que el President, el Vicepresident i altres oficials del govern poden ser des�tuïts dels seus càrrecs via impeachment per “traïció, suborn o grans crims i faltes menors”. La Casa de Representants ha d’aprovar l’acusació per majoria simple:
el President actual fou impeached el 18/12/2019. L’acusació es porta al Senat que s’erigeix en tribunal amb els 100 senadors (dos per cada estat pe�t o gran) funcionant com a jurats; els gerents delegats de la Casa de Representants -que compongué l’acusació- actuen de fiscals i presideix més que res simbòlicament el cap del Tribunal Suprem. El President hi aporta un equip d’advocats en la seva defensa. No es tracta de determinar culpabilitat o innocència en concret com en els judicis ordinaris sinó només si l’acusat serà des�tuït del seu càrrec o no. La majoria requerida per la des�tució és 67 vots, dos terços dels jurats. No hi ha lleis en el sen�t legal detallat sinó que els jurats fan una determinació de si aplica la des�tució o no encara que l’evidència provi culpabilitat. És un judici de caire polí�c. Poden acabar decidint, sense més explicacions, que encara que l’acusat/impeached hagi fet allò del que se l’acusa, el cas no arriba -segons l’opinió personal del jurat concret- a merèixer l’aplicació d’una des�tució. Però l’impeachment en sí mateix ja és una taca personal històrica indeleble que no es pot esborrar mai més. Es tracta d’un procediment històric i rar: primer fou un President al segle XIX que no fou des�tuït; el segon cas fou el President Clinton el 1999 que tampoc fou des�tuït. El President Nixon (1974) no va arribar a ser impeached perquè va dimi�r quan ho va veure venir. Si més no, va tenir un punt de vergonya i d’honor. El President Clinton inclús va demanar perdó. Avui, al tercer cas d’impeachment en casi 250 anys d’història no hi ha ni vergonya de res i sí molt desafiament i pitjor; van més cap allà d’on sembla que venen, al gangsterisme tan a nivell local i nacional com a nivell internacional. ■ Anton Martí
L’enveja Els catalans hem rebut aquests úl�ms anys, i jo diria que sempre, l’azot dels diferents Governs espanyols, en forma de repressió. No els importa gens ni mica la nostra opinió i segons veiem úl�mament, ni el parer i les sentències dels tribunals europeus i mundials, com la ONU; els quals han adver�t educadament a l’Estat espanyol la seva deriva perillosa. Com és possible que no sàpiguen veure que tothom té virtuts i defectes i que ells també es poden equivocar? Els que sofrim la terrible pressió dels seus defectes ens EL FRANCOLÍ
sen�m ferits i impotents. No voldríem mai aplicar els seus mètodes a altres pobles amb la impunitat i la persistència com ells ho fan. Passo tot seguit a definir tots els defectes que han emprat aquests úl�ms anys. LA FALSETAT: ignoren a apostes la nostra història. LA INCOMPRENSIÓ: mai han acceptat els nostres drets i anhel de llibertat (com ells tenen). LA SUPÈRBIA: pensen que la seva raó és l’única vàlida (perquè està beneïda pels Déus).
5
GENER
2020
