NÚM. 393

GENER 2020

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

EL FOC PROTAGONISTA DE LA 455 FIRA DE L'ESPLUGA 1 REPORTATGE: El Cementiri: 90 anys

EL FRANCOLÍ

GENER

2020

455 Fira de l'Espluga

Foto: Montse Vernet

Foto: Ramon Guasch

EL FRANCOLĂ?

GENER

2020

Foto: Jofre Majoral

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Durant els dies 24, 25 i 26 de gener l’Espluga de Francolí ha viscut una nova edició de la Fira de Sant Vicenç. Aquest esdeveniment quatricentenari ha comtat enguany amb la incorporació d’un relat cultural, comercial, i d’interès turístic, basat en l’element del foc, que busca dotar de contingut i singularitzar la mostra. ■

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

FOTO PORTADA: Ramon Guasch Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català . Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI 4 5 7 6 8

EDITORIAL. Unitat siusplau. BÚSTIA. Impugnació. L'enveja Aclariments Mantenir la separació entre estat i religió REFLEXIONS. Obviar el context, ignorar la coluntat artística o decidir que un pseudònim no és vàlid per a una autora 9 La Fira dels orígens. La matança del porc 10 Espagueti a la romana 11 L'encallada. L'ACTUALITAT. El Govern destina més de 10 milions d’euros a reparar els danys dels aiguats del 22 d’octubre 12 La DO Montsant entrega 2600 ampolles de vi solidari al Celler Rendé Masdéu. El temporal Glòria desperta de nou el Francolí 13 La pluja i el fang no desllueixen un Motoany cada cop més multitudinari. Riuada Solidària guanya el primer premi de "La Bona Gent de Tarragona 2019" 14 Els Reis d'Orient van ser rebuts amb un renovat espectacle al teatre del Casal de l'Espluga. Porto Bello grava el videoclip "La Foguera"a l'Espluga de Francolí 15 Miquel Trullols substitueix a Marta Amigó com a nou president del Club d'Escacs de l'Espluga. Do re mi fa flor. La primavera en cançons. CD seleccionat als premis Enderrock 16 El Museu de la Vida Rural rep el Segell de Turis-

me Familiar, Lleida nomena Josep Vallverdú fill predilecte de la ciutat 17 Les Coves de l'Espluga seguides del Museu de la Vida Rural, es mantenen com els principals atractius turístics de l'Espluga 18 La Riuada Solidària de l'Espluga recapta 107.835,01€ per ajudar els damnificats de l'aiguat del 22 d'octubre 19 L'Ajuntament augmenta els efectius i les hores del cos de Vigilància Municipal per controlar les zones més afectades pels robatoris dels últims mesos. L'Espluga de Francolí acull amb èxit la 455a edició de la Fira de Sant Vicenç amb noves propostes i amb el foc com a protagonista 20 Presentació del llibre "De la Dictadura a la República" de Josep Maria Vallès 22 REPORTATGE. El Cementiri: 90 anys 24 ENTITATS. La Coral Espluguina fa un concert a Porrera. Presentació del llibre "Tota la veritat" 25 Més visitants del Camp de Tarragona al Pessebre Vivent de l'Espluga 26 RENOI QUIN RENOM. Cal Caragolí 27 LA BÍBLIA ENS PARLA. RACÓ DE PENSAR 28 CASAL. Del rebost a la pastisseria. Antoni Gaudí i Eduard Toda, per Jaume Massó 29 L'Escola de Dansa del Casal de l'Esplug i DAnPXL roden un video solidari per la riuada 30 Una obertura a les coves i un final musical: l'avantprograma de IV Congrés de Pastorets de Catalunya a l'Espluga de Francolí 31 M'HN DIT QUE ESCRIUS. Maria Carme Poblet 32 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber de Joan Vidal Sales? 33 PINZELLADES DEL PEDRÍS. Josep Amill Corts 34 ESPAI SOMMELIER. Els savis del vi. 35 ARA FA 100 ANYS 36 CURAR-SE EN SALUT 38 ENSENYAMENT 40 MUSEU DE LA VIDA RURAL 41 DE SOCIETAT 43 NATURA SINGULAR GENER

2020

Unitat siusplau Hi ha una expressió que diu “es barallen com a germans”, i és veritat que les discussions amb les persones que tenim més a prop són les més intenses, les més profundes i, d’alguna manera, les més sinceres. Això, de ben segur, és producte de la confiança que permet dir el que realment pensem i de la proximitat emocional i sovint ideològica que fa que ens diguem les coses de manera més crua quan hi ha discrepàncies. El mateix podem observar en els polítics catalans que lluiten per la independència del nostre país. La política a casa nostra ha assolit un nivell emocional que supera el pragmatisme habitual en els que desenvolupen aquest ofici de servei públic i és aquesta emotivitat que posa els sentiments com a base de la ideologia el que fa que les discussions siguin tan “violentes” com absurdes, perquè en el fons, la finalitat política és la mateixa. I es aquí on rau la causa i la solució de tot plegat. L’objectiu polític immediat del nostra país es l’emancipació de l’estat espanyol i tot debat parallel que ens allunya d’aquest objectiu, als ciutadans que el compartim, ens costa d’entendre i sovint ens irrita i ens desanima. Costa entendre que davant d’un repte d’aquesta magnitud ens perdem en baralles ideològiques que, tot i ser molt importants, ens aparten de l’estratègia més efectiva per assolir l’ambició de crear un nou país. A les múltiples manifestacions del moviment independentista, la gent ha reivindicat el dret d’autodeterminació del nostre país de manera totalment cohesionada i unitària, sense cap esquerda ni cap protagonisme estèril, ningú ha preguntat mai al que es manifesta al costat a quin partit vota o si és més conservador o més progressista, perquè el fi superior de la creació d’un estat propi està per damunt de tot, fins i tot de les ideologies més profundes.

EL FRANCOLÍ

Aquesta és l’actitud que ens motiva i ens fa trempar i és per això que quan veiem als nostres representants posar per davant la ideologia partidista i el rèdit electoral, tenim la sensació de desànim que ens fa pensar que aquest no és el camí i que mentre cadascú escombri cap a casa no ens en sortirem. Només hi ha un camí possible per assolir la capacitat d’emancipar-nos a través de l’exercici del dret d’autodeterminació i és la unitat. La gent ja fa molt de temps que els hi demana i ells no escolten i segueixen amb les seves petites batalles ideològiques que posen fàcil a l’adversari el fet de fragmentar-nos cada cop més, perquè saben que aquesta és la manera més efectiva d’afeblir i erosionar a l’independentisme. Durant aquest procés, hi ha moltes paraules i molts conceptes que han perdut contingut i sentit i la unitat és possiblement el darrer dels conceptes que ens pot apropar realment a l’objectiu final. Potser és utòpic a aquestes alçades de la partida, però el que els ciutadans d’aquest país tenim clar és que només la unitat estratègica ens portarà a la independència i que el debat ideològic haurà de venir després, quan estrenem un nou estat, que com tots els estats no serà de cap color sinó que gaudirà i patirà l’alternança política i ideològica fonamental en qualsevol democràcia moderna. Aquesta idea tan senzilla i tan consensuada entre la gent, sembla que als polítics els passa desapercebuda i no acaben d’acceptar que, com va dir algú “Catalunya serà de dretes o d’esquerres, però abans ha de ser”. No volem tornar a sentir vergonya dels nostres líders polítics, no volem més divisions ni més discrepàncies ideològiques, no volem que es posi l’interès de cap partit polític per davant de l’objectiu superior de crear un nou país. Volem que tots remin en la mateixa direcció, que ens portin i ens liderin com a un sol poble que som, ens ho mereixem, no? ■

GENER

2020

Impugnació

Busti@

A quarts de sis de la tarda d’avui dia 15 de gener, 2020 a Washington, D.C., la capital federal dels E.U.A., seguint una votació afirma�va al cas, s’ha arranjat una pe�ta processó a l’ala de The Capitol on s’ubica la Cambra de la Casa de Representants del Congrés liderada per The Speaker (el/ la que porta la paraula d’aquella cambra) avui l’Honorable Nancy Pelosi, tercera en la línia del poder després del President i del Vicepresident. Els gerents de l’acusació, delegats per l’Speaker, travessaren pel davall de la icònica cúpula central cap a l’ala oposada de l’edifici fins on hi ha la Cambra del Senat del Congrés per traslladar-hi a mà els documents de dos ar�cles d’impugnació de l’actual ocupant de la Whitehouse (Casa Blanca). El 1er ar�cle és per abús de poder del President a favor privat propi: Concretament bloquejar il.legalment l’ajuda militar votada pel Congrés i dedicada a Ucraïna en la seva lluita contra Rússia amb suborn/extorsió; ajuda militar a canvi d’un anunci d’inves�gació d’un possible contrincant (Joseph Biden) en l’elecció del 2020 en benefici de l’actual President. El 2on ar�cle per obstrucció del Congrés en les seves inves�gacions del cas bloquejant tes�moni i documents. Segons la Cons�tució (1789) el Congrés és una branca del govern independent. La cerimònia descrita té un nom oficial: Engrossment, que podríem traduir com posem-s’hi de cap i peus, a començar el judici de la impugnació del President al si del Senat. El segon ar�cle de la Cons�tució diu que el President, el Vicepresident i altres oficials del govern poden ser des�tuïts dels seus càrrecs via impeachment per “traïció, suborn o grans crims i faltes menors”. La Casa de Representants ha d’aprovar l’acusació per majoria simple:

el President actual fou impeached el 18/12/2019. L’acusació es porta al Senat que s’erigeix en tribunal amb els 100 senadors (dos per cada estat pe�t o gran) funcionant com a jurats; els gerents delegats de la Casa de Representants -que compongué l’acusació- actuen de ﬁscals i presideix més que res simbòlicament el cap del Tribunal Suprem. El President hi aporta un equip d’advocats en la seva defensa. No es tracta de determinar culpabilitat o innocència en concret com en els judicis ordinaris sinó només si l’acusat serà des�tuït del seu càrrec o no. La majoria requerida per la des�tució és 67 vots, dos terços dels jurats. No hi ha lleis en el sen�t legal detallat sinó que els jurats fan una determinació de si aplica la des�tució o no encara que l’evidència provi culpabilitat. És un judici de caire polí�c. Poden acabar decidint, sense més explicacions, que encara que l’acusat/impeached hagi fet allò del que se l’acusa, el cas no arriba -segons l’opinió personal del jurat concret- a merèixer l’aplicació d’una des�tució. Però l’impeachment en sí mateix ja és una taca personal històrica indeleble que no es pot esborrar mai més. Es tracta d’un procediment històric i rar: primer fou un President al segle XIX que no fou des�tuït; el segon cas fou el President Clinton el 1999 que tampoc fou des�tuït. El President Nixon (1974) no va arribar a ser impeached perquè va dimi�r quan ho va veure venir. Si més no, va tenir un punt de vergonya i d’honor. El President Clinton inclús va demanar perdó. Avui, al tercer cas d’impeachment en casi 250 anys d’història no hi ha ni vergonya de res i sí molt desaﬁament i pitjor; van més cap allà d’on sembla que venen, al gangsterisme tan a nivell local i nacional com a nivell internacional. ■ Anton Martí

L’enveja Els catalans hem rebut aquests úl�ms anys, i jo diria que sempre, l’azot dels diferents Governs espanyols, en forma de repressió. No els importa gens ni mica la nostra opinió i segons veiem úl�mament, ni el parer i les sentències dels tribunals europeus i mundials, com la ONU; els quals han adver�t educadament a l’Estat espanyol la seva deriva perillosa. Com és possible que no sàpiguen veure que tothom té virtuts i defectes i que ells també es poden equivocar? Els que sofrim la terrible pressió dels seus defectes ens EL FRANCOLÍ

sen�m ferits i impotents. No voldríem mai aplicar els seus mètodes a altres pobles amb la impunitat i la persistència com ells ho fan. Passo tot seguit a deﬁnir tots els defectes que han emprat aquests úl�ms anys. LA FALSETAT: ignoren a apostes la nostra història. LA INCOMPRENSIÓ: mai han acceptat els nostres drets i anhel de llibertat (com ells tenen). LA SUPÈRBIA: pensen que la seva raó és l’única vàlida (perquè està beneïda pels Déus).

GENER

2020

L’ODI: aplicant-lo contra nosaltres, inclús en la mirada, quan ells l’usen sense contemplacions (el ”a por ellos”). LA MENTIDA: escampada a tots els vents per a desacreditar les nobles aspiracions polí�ques del poble català. EL DESPRECI: no accepten la nostra dignitat com a poble històric. L’INSULT: ens tracten sempre com a enemics, no com a ciutadans. LA RÀBIA: és per ells una força con�nguda que es fa present quan les seves forces d’ocupació tenen la paella pel mànec. L’ABÚS DE PODER: se senten més forts i armats perquè són més i manen. LA PERSECUCIÓ: ha estat sempre desitjada, incontrolada i desaforada. LA VIOLÈNCIA: aplicada a tort i a dret sense tenir en compte l’edat, sexe ni condició. ELS JUDICIS: sempre parlant en llengua castellana, demostrant que “ses Senyories” són intocables i infal·libles; quan la injus�cia, a vegades, clama al cel. LES PRESONS: sempre preven�ves i fora de Catalunya. Després, condemnats, ja tornaran a les de casa. No existeix el veredicte d’innocència. L’EXILI: els exiliats són “fugats” de la jus�cia i uns covards, pels espanyols. Tan de bo tots els encausats haguessin aplicat aquesta mesura, atenent-se a l’adagi castellà que diu: “PIENSA MAL Y ACERTARÁS”. LA FÒBIA: demostrada i històrica cap a tots els presidents de la Generalitat de Catalunya: Macià, Companys, Pujol, Mas, Puigdemont i Torra, menys Mon�lla. Fins i tot han anat en contra dels aspirants a president, Turull i Sánchez. Per úl�m EL REI: només li sobra un “pelet”, perdó un palet, per ésser el cinquè. Ens queda L’ENVEJA : • Recordeu la batalla de les xapes per evitar que Barcelona �ngués més matriculacions que Madrid (en temps d’Aznar). • Tenen present que els èxits del port de Barcelona és

EL FRANCOLÍ

mo�u d’enveja, perquè volien repar�r els guanys o superàvit d’aquest entre tots els ports d’Espanya. • També fou escandalosa l’AVE, l’úl�m tram del corredor Mediterrani no s’ha fet ﬁns ara ( i mal fet) perquè aquest tren hauria de ser radial i centralitzat a Madrid. • Les autopistes a Catalunya sempre han estat de pagament; a Madrid estatals. • Catalunya paga tots els impostos a Madrid, i aquest superàvit de contribució escandalós mai ha estat reconegut. Diuen “ el más rico �ene que pagar más”. Jo afegiria “aunque le devuelvan menos”. • Les mínimes inversions és la tònica constant, i afegiria que moltes d’elles no executades. els molesta que Barcelona mereixi un HUP inclús maniobren i fan lleis perquè les indústries catalanes vagin a Madrid o a la resta de comunitats autònomes. • És xocant que els molesta l’efec�vitat i contundència dels nostres Mossos d’Esquadra ( volen aniquilar-los). • Els enerva els èxits socials i espor�us del F.C. Barcelona. • Possiblement també els molesta que Catalunya �ngui Montserrat, La Sagrada Família, el Liceu, el Palau de la Música, el Circuit de Montmeló, els castellers, el sincrotró (accelerador de par�cules), La Marató, la Barcelona Olímpica, el cava, l’art de la Franja... • Però el més lamentable és que els faci nosa la Televisió Catalana i vulguin controlar-la perquè escampa la llengua catalana arreu del món. Aquesta és la seva obsessió al llarg dels segles, que els catalans �nguem una llengua pròpia i tan bella com la castellana (després de la guerra civil espanyola la catalogaren com a dialecte de l’espanyol. APA.) • Finalment, la cirereta del pas�s, ens volen robar el MOBILE WORLD CONGRESS. Què més poden fer? Eusebi Majós Nota molt important: conﬁo que algun dia podré relacionar, també, les virtuts dels Governs espanyols, que segur que també en tenen. ■

GENER

2020

Aclariments Al Francolí del mes de desembre de 2019, a l’ar�cle “La culpa també és nostra” signat per Frederic Torruella diu “Als anys 90, un altre ajuntament, al construir la carretera de circumval·lació, va aixecar l’imponent mur que la suporta tocant el pont, quasi al mig de la llera del riu!. I va tapar-ne un altre ull.” Desconec quina és la font de la informació, però l’obra del pont de la Palanca, les dues rotondes i el vial, la va fer, a pe�ció de l’Ajuntament, la Diputació de Tarragona. I l’ “imponent mur” està situat i alineat amb l’an�c mur de la fàbrica de la barita, que separa el domini públic hidràulic i el domini privat. És més, arranca a con�nuació de l’an�c mur de pedra de la fàbrica a tocar del pont de la Font Baixa. A la foto de ICC de l’any 1987, a la foto de 1994 i a la foto actual es veu l’alineació del mur respecte al mur existent i el riu.

En una altra part del mateix ar�cle diu “La Renfe va fer el pas per sota les vies i enlloc d’obrir-lo davant l’estació el va fer 100 o 200 metres més amunt”. Tampoc cita la font que ha dit que era possible fer-lo “davant de l’estació”.

Estació de l'Espluga, costat de Vimbodí, andana central.

Imatge de l'Institut Cartogràﬁc de 1987. ICC

Fàbrica de la barita, Pont de la Font Baixa, 1994. Cedida

Estació de l'Espluga de Francolí, costat de Montblanc.

El pas està fet al costat Vimbodí de l’estació, perquè la sortida a l’andana del mig sols podia ser fora de la zona de seguretat, entre les línies grogues. Si la sortida fos just davant l’edifici de l’estació no quedaria espai entre les línies grogues per anar d’un costat de la sortida a l’altre dins la mateixa andana. També cal pensar que la totalitat del pas ha de complir amb les pendents pels minusvàlids. Per això les ziga-zagues d’entrada i la rampa de sortida es tant llarga. Al costat Montblanc no era possible el pas inferior perquè afectava tot el sistema de senyalització, canvis de vies i d’agulles. ■ Joan March

Mur de contenció vial alineat amb l'antic mur de pedra, 2020. EL FRANCOLÍ

GENER

2020

REFLEXIONS Joves escriptors

Obviar el context, ignorar la voluntat ar�s�ca o decidir que un pseudònim no és vàlid per a una autora

JUDIT DELGADO

a uns dies, per les xarxes, vaig veure com molts celebraven que una editorial (a la qual no faré publicitat per raons evidents) hagués optat per escriure a les portades de les seves novel·les els noms de pila de dones com Ma�lde Cherner i Aman�ne Aurore Dupin i que, al costat, haguessin fet constar, tatxat, el pseudònim amb què signaven elles: Rafael Luna i George Sand, respec�vament. Aquí, a casa nostra, en som tes�monis del cas de Caterina Albert, que firmava les seves novel·les sota el nom de Víctor Català. S’entén, doncs, que eren dones que optaven per un pseudònim masculí per a poder dedicar-se a la literatura sense ser jutjades. No obstant això, i malgrat les dificultats, hi va haver altres autores que van decidir firmar amb el seu nom de pila, com és el cas de Jane Austen que, tot i haver nascut dona al segle XVIII, va preferir escriure i firmar amb el seu propi nom. Efec�vament, aquí no hi ha res a objectar: cada dona escriptora, amb les seves circumstàncies par�culars i un context general, va decidir – com decidim ara– el nom amb què signaria les seves produccions ar�s�ques: és tan lícit u�litzar un pseudònim com no fer-ho. Alguns postmoderns, però, semblen no haver entès res: que una editorial signi a la portada amb el nom de pila d’una autora que conscientment va decidir que volia firmar les seves novel·les amb un pseudònim implica que aquesta editorial no només no ha entès res de la història i que no situa els esdeveniments en el context que els correspon, sinó que a més a més està tutejant i tutelant les autores. Les tuteja perquè,

EL FRANCOLÍ

tot i haver optat elles per un nom d’ar�sta en concret (i no tractaré aquí les circumstàncies d’aquesta decisió, que són evidents), decideix referir-se a aquestes ar�stes amb el nom de pila, el personal amb què es referirien els seus amics i familiars –categories en què no entrem els lectors contemporanis–, i les tutela perquè, tot i haver pres elles una decisió pel que feia a la ﬁrma de la seva obra (igual que és una decisió escollir el tema de la mateixa, i per això no ens qües�onem si és lícit o no canviar el tema de les novel·les roman�cones d’Austen perquè considerem que són fruit de la seva condició de gènere), l’editorial, com a (mala) lectora contemporània, li explica a l’ar�sta que no, que no ho fa bé, i li diu com ha de ﬁrmar les seves pròpies obres («No, Caterina, has de posar el teu nom, t’agradi o no, perquè ara està de moda el feminisme i ens pensem que el feminisme és això. Tu t’equivoques, però nosaltres, que en sabem més, et direm com s’han de fer les coses»). Així doncs, amb aquest procés postmodern i poc intel·ligent s’està infan�litzant l’ar�sta i, sota aquest pretext, la seva decisió és reconduïda perquè

els contemporanis la consideren errònia o innecessària, només perquè avui en dia els sembla inú�l u�litzar un pseudònim. Obviar la decisió d’aquestes dones ens descontextualitza del seu entorn, ens fa ignorar les circumstàncies de la seva escriptura i de la seva faceta com a ar�sta. Però, a cas a algú li ha passat pel cap esborrar la firma «R. Mu�» de la Fountain de Marcel Duchamp? S’entén, per descomptat, que les situacions que han empès a un i a les altres a prescindir del seu nom i a firmar sota un pseudònim són completament diferents, però en l’art, no forma part de la pròpia obra el nom amb què l’ar�sta la signa? A cas no és respectar fidelment la voluntat dels autors citar les seves obres amb el nom que ells mateixos van decidir? En defini�va, el propòsit és encertat: cal saber que la mà que signava amb el nom de George Eliot era de Mary Anne Evans, i cal reivindicar que hi havia tot un rerefons i un context que l’empenyia a fer-ho, però ignorar la seva firma, la que ella havia escollit (i no el nom que els seus pares li havien posat!) no és, en absolut, la forma de fer-ho. ■

GENER

2020

pensaments digitals

La Fira dels orígens

XAVIER LOZANO

eia temps que no vivia la fira de manera intensa. El certamen s'havia submergit en una monotonia sense reclam ni sen�t, en voltes i tombs trobant ganxos pel mig del carrer, i prou. En el record bramaven aquells dies freds i d'hivern on la fira era un trencall d'emocions per descobrir coses noves, i aturar-se i badar en algunes parades, o a les atraccions... Tots tenim el record d'una fira més viva i plena de gent. I enguany sembla doncs que el certamen revivia de nou. Només una mica, hi ha encara molta feina a fer. Catalunya és país de fires i n'hi ha algunes d'essencialment genials. I l'Espluga, entre elles i salvant moltes distàncies, té l'honor de ser una de les més an�gues. I si hem arribat fins aquí cal que ho fem amb orgull de poble i sen�nt-nos-la nostra. I aquest cop hem guanyat veient com els nos-

tres convilatans feien pa o forjaven ferro, s'endinsaven a buscar fang de la cova o picaven pedra. Compe�en amb moto-serra o ensenyaven a fer química amb foc. Hem tornat a trobar-nos, de nou, la canalla del Cau, venent pastes i encants, com quan érem pe�ts. I els de Casa Llavasa explicant com un poble, el nostre, és capaç de bogeries tan curioses com aquella. I agermanats amb Durro i la Vall de Boí hem establert ponts de cultura i amistat. I el foc, que l'ADF apaga inundada encara d'emocions de riuada, ho ha agermanat. Ben trobat, però poc explotat encara. La intenció és bona, i com l'espectacle que esperàvem de nit a l'església Nova, ha estat de moment tan sols una guspira que ara ens hem de creure plegats. L'encendrem més viva si el poble hi és, al costat, par�cipant i donant idees. Perquè la ﬁra ha de ser nostra si

ens la sen�m. I ha d'omplir carrers de gent de fora, que ens conegui i es�mi i torni després. No cal inventar res de nou, ja ho tenim. Només cal donar valor a les nostres coses, pe�tes o grans, però nostres. I notar com canvia la ﬁra al trobar-te en mig del camí parades espluguines que aquest cop, potser sí, s'han empès per la riuada, però que podrien ser moltes més. I ﬁxeu-vos en un detall, una pista del retorn a aquells orígens. La nostra fira té nom de Sant, i això més enllà de la fe, vol dir que és molt antiga. Que el valor que té és únic i que cal dirho ben alt. Aquest any, i és curiós, ha tornat a pronunciar-se Sant Vicenç com a nom de fira. Feia temps que no ho sentia, o ho sentia només en veu baixa. Ara cal treballar més, i que la Fira, sigui més viva. El recorregut, amb més al·licient i més parades. I l'autoestima més evident. ■

Als anys cinquanta

La matança del porc

MANEL MORGADES

ada any, quan era pe�t, als volts de Nadal marxàvem de bon ma� cap a la masia, amb el carro, a matar el porc. Venia amb nosaltres el “matabacons”. Era el professional que portava els ganivets i estris necessaris per fer la feina. Quan estava mort i afaitat, el passàvem per la foguera que ens illuminava la ma�nada. A punta de dia, el carregàvem al carro i cap al poble on ens esperaven per fer l’elaboració del porc. A casa, portava la veu cantant – la que manava – l’Antònia de Cal Segarreta, la mandonguera. En sabia molt. Ella donava compliment als interessos de casa: dos pernils, la boEL FRANCOLÍ

�farra negra, la blanca, les llangonisses... la màquina de trinxar la carn la llogàvem a Ca la Na�. També servia per embo�r la carn als budells. Les barreges les feia l’Antònia. La bo�farra negra i la blanca era la feina de la tarda, les coíem a la caldera d’aram, feta a Cal Calderer. Els pernils, al “secador” de casa amb la cansalada viada i les llangonisses per assecar. La costella, les bo�farres i les llangonisses, fregides i a la tupina per consumir durant l’any. El dia de la matança hi havia moments importants: el tastet, el dinar de porc amb els menuts, i preparar els “presents”: pel metge, pel rector, pels

parents i pels amics. El present consis�a en una mostra dels elaborats del porc del dia i uns menuts. Tot tapat amb la mantellina de les entranyes del bacó. Els tastets tornaven quan mataven el porc els des�nataris, excepte el metge i el rector que no feien mandongo. L’endemà, amb el greix de la caldera de coure les bo�farres i la sosa de Cal Tet, fèiem el sabó de casa, que servia per tot. Al començar l’any, pels volts de Sant Antoni, el 17 de gener, compràvem el porquet que alimentàvem durant tot l’any a la masia. Vivia a la “baconera” i menjava el que quedava del nostre menjar i ell ens ho tornava tot per Nadal. ■ GENER

2020

REFLEXIONS un cop d’ull

Espague� a la romana 2 ANDREU MORTA

la capella Six�na –no hi ha gaire gent i ﬁns i tot podem seure, oh miracle del cel– trobem una parella jove amb una ﬁlleta de mesos: “Circular per aquesta ciutat amb un cotxet de criatura és molt «heavy» –diuen–: les voreres són estretes i boterudes, molts cotxes hi pugen dues rodes i no tenim més remei que caminar per la calçada, entremig dels cotxes i les motos... i n’hi ha molts i corren espiritats!”. L’ajuntament de la “ciutat eterna” no deu posar un xavo per conservar i renovar els paviments. Les voreres semblen –de tant gastades– enllosades amb plaques del Colisseu imperial i presenten escletxes entremig. Com hi poden caminar les noies amb els talons d’agulla que gasten és un misteri. Molts carrers tenen la calçada empedrada amb llambordes pe�tes, negres i quadrades com aquelles que els pedrapiquers espluguins crec que anomenaven “pitxolins”. Irregulars, esclar. Per això l’autobús trontolla d’aquí cap allà i sembla a punt de trencar-se: cric, crac... A peu dret a pe-

EL FRANCOLÍ

nes t’aguantes: és un bus coctelera! Esclar, amb aquell terra boterut del carrer, què voleu que faci? Ara, tant sacseix prou deu anar bé a l’esquelet: tots els ossos se’t posen a lloc. Gairebé eròtic, talment deu serho aquell massatge japonès que les “geishes” se’t passegen per l’esquena. O és tailandès? Bé, tant se val: la gent prefereix el metro, que a hores punta sol anar de gom a gom per a gaudi i profit de pispes i afanetes. Que abunden. Com a tot arreu, perquè aquí... El tramvia... oh, el tram! Circula per les vies amples, però també en corre algun per carrers del centre històric, com el que passa arran del Colisseu i els Fòrums. N’hi ha de moderns, però d’altres recorden aquell “tanque” del carrer de Trafalgar que duia a la platja de Montgat, on la Catalana d’Assegurances –primer lloc on vaig entrar a treballar als catorze anys– tenia una caseta de bany a disposició dels xupa-tintes com un servidor de vostès/es. Tampoc deuen gastar-n’hi gaires pistrincs...

Amb 2.230 habitants per Qm2, la urbs fa com dues barcelones i mitja, on cada quilòmetre dels poc més de sis-cents d’entre el mar i el Tibidabo l’ocupem setze mil. Vatua l’olla, és tan gran i amb tanta majestuositat que camines, camines i camines... i no arribes a veure tots els magniﬁcents tes�monis de l’esplendor imperial o les cinc grans basíliques. A Roma graten la super�cie i hi troben ruïnes. I aigua. Molta aigua, perquè això eren maresmes i els primers romans vivien en palaﬁts. Així que la ciutat s’alça sobre una esponja. Certament, obres l’aixeta i el que en raja és aigua bona i suculenta. Quina enveja de barceloní, caratxo! L’encís romà, però, supera qualsevol escrúpol de “guiri” primmirat. Si et parlen a poc a poc i amb aquella cantarella, l’entens, més els qui tenim per materna una llengua romànica hereva del geni lingüístic del llatí del Laci, la regió central de la península on va créixer aquesta “caput mundi” embellida pels papes i cardenals que hi varen regnar durant segles. La metròpoli del “Mare Nostrum”, mare de l’imperi magne de l’antiguitat, acumula tant de poder, tanta grandesa, tanta història i tanta espiritualitat que, ja ho heu vist, no li cal esforçar-se gaire per atraure el turisme que hi aflueix des dels quatre punts cardinals i parla tots els idiomes del món. Amb tot, l’anglès s’imposa i el “xamulla” tothom, inclòs el venedor ambulant de braçalets. Així, que li direm “ciao!” amb recança, però resta tanta bellesa per veure que seria millor dir: “a rivederci”. Si hi torno ja us en faré cinc cèntims. Ep! Si voleu, esclar. ■ GENER

2020

REFLEXIONS tassa i mitja

L'encallada

JOSEP VALLVERDÚ

esprés de l’episodi de l'octubre hem viscut el del gener subsegüent. Les tones d’aigua caigudes sobre Catalunya devien alimentar les esperances dels seus enemics que ja no caldria mobilitzar més ﬁscals perquè, simplement, el país rebel hauria desaparegut per sempre. No és una broma macabra, però és una forma metafòrica de dir que el fenomen ha estat d’unes dimensions desconegudes. Perquè aquest cop la tempesta no s’ha abatut sobre un riu i una conca, sinó sobre la meitat de la super�cie del país, ha compromès cinc o sis rius, i, de sobrepuig, ha perllongat la seva durada amb l’avi-

ament forçat d’aigua dels embassaments, allargant així la durada de l’excés dels cabals. A banda les pèrdues, què en queda, després d’un fenomen d’aquesta mena? En queden les tones de rebuig, les muntanyes de matèria vegetal, vehicles, bigues,pedruscall, plàs�c, mobles, ferros, les arenes remogudes...i allí on l’aigua no atacà amb violència, per exemple en les planes o camps agrícoles més allunyats del centre del corrent, sí que es van perdre les collites, però hi ha quedat l’enllacada, únic element posi�u de tot l’episodi. El pagès no desitja pas la riuada , però sap que el llot, el llac, fang o llim que

en bon gruix queda quan l’aigua ha desaparegut, és beneﬁciós com a adob. Que de la desgràcia almenys en res� quelcom de favorable. La riuada de Santa Tecla de 1874, tristament famosa, deixà a les vores dels rius una enllacada d’uns quants pams d’alçada. Aquell llot no sols era adob, sinó que , un cop remogut per barrejar-lo amb la terra, deixava sorpreses: el meu besavi , al seu hort vora el riu Corb, trobà una aixada i, anys més tard, el meu padrí una moneda dita Napoleó, que valia un ral més que un duro. Aquella moneda l’esperonà a buscar-ne més, sense altre resultat que una frenè�ca i perfecta cavada de tot l’hort. ■

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El Govern des�na més de 10 milions d’euros a reparar els danys dels aiguats del 22 d’octubre El Govern des�narà més de 10 milions d’euros a les actuacions necessàries per reparar els danys produïts pels aiguats del 22 i 23 d’octubre de 2019. Així ho ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Execu�u presidida excepcionalment pel vicepresident Pere Aragonès. Aquells dies es va produir un episodi d’aiguats torrencials que van afectar diverses comarques de Catalunya. A les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Pla d’Urgell es van produir precipitacions per sobre dels 150 mm. EL FRANCOLÍ

La resposta hidrològica va ser especialment severa a la conca del Francolí, a les rieres de la Conca de Barberà, el Baix Camp i el Tarragonès; als afluents del Segre pel marge esquerre (Sió, Ondara, Corb, Gorgs i Femosa); al tram final del Llobregat, a la capçalera del Ter, als afluents del baix Ter (Terri, Onyar i Daró) i a la Muga, així com a les rieres de tot el litoral i el prelitoral. En conseqüència, el 6 de novembre ja es va dictar la corresponent declaració d’emergència i es van iniciar els diferents treballs per a la reparació i reposició de les infraestructures i del domini públic hidràulic afectat. Us treballs als quals el Govern ha acordat des�nar-hi 10.703.856 euros. ■ Redacció │EFMR.cat

GENER

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La DO Montsant entrega 2.600 ampolles de vi solidari al Celler Rendé Masdéu El passat 24 de gener la Denominació d’Origen Montsant va celebrar al Masroig un esmorzar solidari per fer entrega al Celler Rendé Masdéu del vi solidari que 13 cellers de la DO han elaborat per ajudar-los en la reconstrucció d’un nou projecte familiar després que els aiguats que van afectar L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) el passat mes d’octubre arrasessin l’edifici on estava ubicat el celler. A l’acte, que es va celebrar al celler Coca i Fitó, van par�cipar representants dels cellers que van col·laborar en l’elaboració del vi: Acús�c Celler, Celler de l’Era, Celler La Placeta, Celler Pascona, Celler Vendrell Rived, Cellers Can Blau, Cellers Sant Rafel, Cellers Unió, Coca i Fi-

tó, Mas de l’Abundància, Mas de les Vinyes, Orto Vins i Vinyes Domènech; així com la resta d’empreses que tam-

bé s’han sumat a aquest projecte solidari: Emili Castells Vives amb les ampolles; Gráﬁcas Varias amb les e�quetes; i Manuel Serra amb els taps.

La presidenta de la DO Montsant, Pilar Just, va agrair als cellers i a la resta de collaboradors la implicació en aquest projecte, on tothom s’ha bolcat posant totes les facilitats perquè el vi es�gués preparat al més aviat possible. Mariona Rendé va voler agrair també totes les mostres de solidaritat que estan rebent des que van perdre el celler, i que tant els està ajudant a �rar endavant. #alvostrecostat és un vi solidari del qual s’han elaborat 2.600 ampolles amb l’objectiu d’ajudar a la família Rendé Masdéu després que els aiguats s’emportessin el seu celler. El vi, elaborat conjuntament per 13 dels cellers emparats sota la DO Montsant, és un cupatge de garnatxes i carinyenes, les varietats més representa�ves de la DO Montsant. ■ Redacció | EFMR.cat

El temporal Glòria desperta de nou el Francolí L’acumulació de pluges de ﬁnals de gener va mul�plicar el cabal del Francolí just quan es compleixen tres mesos des de la riuada del passat 22 d’octubre. Sense causar danys importants, l’aigua va superar novament el llit del riu en punts com al naixement a l’Espluga de Francolí o a Tarragona. Així s’ha fet notar el temporal Glòria a la Conca de Barberà després de dies de tempestes que van deixar més de 100

Crescuda del Francolí el 23 de gener del 2020. Gerard Bosch EL FRANCOLÍ

litres per metre quadrat a l’Espluga de Francolí i més de 150 a les Muntanyes de Prades. Per bé que el riu baixava amb força, la imatge és ben diferent de la de l’octubre, ja que en aquella ocasió el desbordament del Francolí va ser sobtat i va escombrar tot el que va trobar al llarg del curs deixant els ponts saturats de deixelles vegetals, també de mobiliari urbà i de les restes de les destrosses que va causar en les ediﬁcacions situades a la llera. Tot i no causar danys, a l’Espluga de Francolí algunes zones pròximes al pas del riu van quedar aïllades, és el cas de les naus del camí del Molí d’en Guasch i de la deixalleria municipal. Pluges con�nuades a les Muntanyes de Prades La crescuda del Francolí va ser conseqüència de les pluges con�nuades dels darrers dies. Des del passat 21 de gener, l’estació del meteocat de l’Espluga va registrar una precipitació acumulada de 102 mm, mentre que a Prades va ser de 172 mm. ■ Gerard Bosch Castro │ Espluga Audiovisual

GENER

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La pluja i el fang no desllueixen un Motoany cada cop més mul�tudinari L’Espluga de Francolí va celebrar el passat19 de gener, la prova més mul�tudinària del Motoany del Motoclub Francolí. I és que s’ha assolit el rècord d’inscrits amb un total de 165 pilots, l’organització va haver de tancar inscripcions una setmana abans de l’esdeveniment esportiu. El Motoany, amb dues dècades d’història, és una trobada no compe��va, però tot i aquest fet, es va poder apreciar una atmosfera de campionat d’enduro. També va ser protagonista el temps, ja que després de la pluja de la nit anterior, el circuit es va omplir de fang, fet que va diﬁcultar la tasca dels i les pilots. No obstant el temps, el Motoparc Francolí va rebre centenars de persones vingudes d’arreu del territori amb l’objec�u de viure una autèn�ca jornada de motor i gas. Pel que fa als guanyadors de la pro-

va per parelles del Motoany 2019, van ser Marcel Pllice i Eduard Marcgales i en solitari el vencedor va ser Marc Font. D’altra banda, en va destacar el

paper dels espluguins Òscar Soriano i Gerard Barrabeig que a la prova per parelles van finalitzar tercers. ■

Eduard Sánchez │ Espluga Audiovisual

Riuada Solidària guanya el primer premi de “La Bona Gent de Tarragona 2019” La Riuada Solidària al Francolí, juntament amb Rebrotem, El diari tarragoní atorgava aquest premi en aquestes han guanyat el primer premi en la categoria en�tats als inicia�ves per haver aportat el seu granet de sorra en forpremis La Bona Gent de Tarragona 2019 organitzats pel Di- ma d’actes per recaptar fons que serveixin, ni que sigui ari de Tarragona i gràmínimament, per cies a la votació popal·liar les dues capular. tàstrofes. Riuada Solidària de El format de parl’Espluga i de Mont�cipació era una enblanc, conjuntament questa en què totamb Rebrotem, van hom podia votar ser nominats per la a Riuada solidària, solidaritat després Nàs�c y Reus Genuidel desastre. Aquest ne, la Fundació Onadijous membres de da, la Cooperativa la Riuada Solidària Obrera Tarraconende l’Espluga i de se i els Xiquets de Montblanc, conjunTarragona que tamtament amb els de bé van estar nomiRebrotem, han reconats. ■ llit el premi. Redacció │ EFMR.cat EL FRANCOLÍ

GENER

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Els Reis d’Orient van ser rebuts amb un renovat espectacle al teatre del Casal de l’Espluga Ses Majestats, Melcior, Gaspar i Bal- fins a la plaça de l’Església on van ser tasar, van repartir centenars de re- rebuts pel rector de l’Espluga i van fer gals per als infants de l’Espluga en una ofrena al Nen Jesús, aproﬁtant la una jornada carregada de nervis, il- representació del seu naixement. lusió i alegria per als més petits. En- Gran espectacle amb centenars de guany com a novetat va ser el renovat espectacle del Casal de l’Espluga que va tenir un to de comèdia. Els Reis d’Orient arribaven a l’Espluga a dos quarts de cinc de la tarda per visitar la Residència de Gent Gran Jaume I. Puntualment a les 6 de la tarda va començar la Ses Majestats amb el Fidel i l'Angusties. Josep Morató cavalcada pels carrers de la vila amb la comi�va de Ses Majes- persones Coincidint que enguany la cavalcada tats i els remolcs carregats de regals. La primera parada del recorregut va era en diumenge el Teatre del Casal ser a l’ajuntament de l’Espluga en què es va omplir de gom a gom per reSes Majestats van ser rebuts per l’al- bre a Melcior, Gaspar i Baltacalde i els regidors del municipi i es van sar. Aquesta vegada, l’acte estava adreçar als espluguins i esplugui- presentat pel Fidel i l’Angustias, dos nes. Després, els Reis van desplaçar-se p e r s o n a t g e s c ò m i c s d e l

programa Entre Vins i Fogons de l’Espluga FM Ràdio presentat per Esther Català. Els dos presentadors van fer riure a petits i grans i com és tradició van fer-se una selfie amb Ses Majestats i tots els assistents. Un any més, els infants que duien un fanalet van pujar a l’escenari per fer-se una fotografia amb els Reis. Els personatges màgics aquest any no van parlar, ja que estaven afònics, tot i això, sí que ho podien fer fluixet i parlar amb els presentadors que ells explicaven el que deien. Enguany van destacar el canvi més important que han vist a l’Espluga i, després, van baixar la bandera de la casa de Cervera. A partir d’aquí, van començar el repartiment de regals casa per casa que acabaria al voltant de la una de la matinada. ■ Josep Morató │ Espluga Audioisual

Porto Bello grava el videoclip “La Foguera” a l’Espluga de Francolí L’interior d’una nau de l’Espluga de Francolí ha tornat a ser l’escenari del nou videoclip del grup altafullenc Porto Bello. El passat dimarts 14 de gener, Porto Bello va presentar el videoclip de la cançó “La Foguera” del disc L’ull de la tempesta que va treure durant aquest 2019. En el videoclip es pot veure una localització amb foc, plantes i pintades que està gravat en una nau de l’Espluga contingut multimèdia de Francolí. a EFMR.cat No és el primer cop que un videoclip de música es grava a l’Espluga. Fa un any, part del videoclip de Buhos amb la cançó “Volcans” ja es va gravar en una nau del municipi. El videoclip del conjunt català ja té més de 5 milions i mig de visualitzacions. ■ Josep Morató │ Espluga Audiovisual EL FRANCOLÍ

GENER

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Miquel Trullols subs�tueix a Marta Amigó com a nou president del Club d’Escacs de l’Espluga Després de 10 anys, aquest gener el Club d’Escacs de l’Espluga ha renovat la junta en bloc per donar relleu a una nova direcció de l’en�tat amb més càrrecs, que encapçala Miquel Trullols. En l'úl�ma assemblea del Club d’Escacs de l’Espluga de Francolí, celebrada el passat 25 d’octubre de 2019, es va donar per ﬁnalitzat el mandat de l’actual Junta. Després del període d’un mes per presentar candidatures, es va optar per una opció amb an�cs jugadors i pares de nous jugadors per tal de con�nuar amb la tasca de formació de jugadors i seguir compe�nt en les diferents categories a nivell provincial. La nova Junta està formada per Miquel Trullols com a president i substituint a Marta Amigó, Moisès Ferrete com a secretari, repeteix Josep Ma Guasch com a tresorer, i també s’incorporen com a vocals

Joan Ibarz i Marta Vendrell. Les ac�vitats per aquest any van començar amb la par�cipació d’un equip, juntament amb jugadors del Club d’Escacs Montblanc, al campionat per equips en la categoria Sub12, la par�cipació de 3 jugadors en el campionat

individual Provincial Sub14 i Sub16, i a par�r del 19 de gener amb 2 equips, un de 8 jugadors a la categoria Primera Provincial i un altre de 4 jugadors a la categoria Tercera Provincial a la Lliga Catalana d’Escacs. ■

Redacció | EFMR.cat

Nova junta del Club d'Escacs de l'Espluga. Cedida

Do re mi fa ﬂor. La primavera en cançons, CD seleccionat als premis Enderrock El disc Do re mi fa ﬂor. La primavera en cançons. de Sergi gona fase del concurs. Esparza i Ferran Andechaga, editat per la Musca, ha estat El CD de la col·lecció “Do re mi” en aquest cas dedicat a seleccionat en la primera fase dels premis Enderrock, en la la primavera conté 10 cançons de nova creació d’es�ls molt categoria infan�l / per a públic familiar. variats i les seves bases instrumentals, i és obra de Sergi Es pot par�cipar com a Esparza i Ferran Andechaga. jurat popular als premis EnHi podem trobar un tango, derrock 2020, dels quals en una cúmbia o una sevillana, sor�ran escollits els millors entre d’altres, i les llediscs i cançons de l’any 2019 tres tracten temes relaciosegons el públic. Aquesta nats amb la cultura catalavotació es fa a través de la na com la tradicional mona pàgina web enderrock.cat, de Pasqua, la Patum de Beren l’apartat de premis i noga, l’Aplec del Caragol de més requereix un registre Lleida, Santa Jordina… o previ fent servir una adreça també temes sobre la natude correu electrònic. El 23 ra relacionats amb aquesta de gener es tancarà aquesestació de l’any, com la polta primera volta de votacilinització de les abelles o les ons, i els CDs i ar�stes amb migracions d’ocells. ■ més vots passaran a una se- Ferran Andechaga i Sergi Esparza. Cedida Redacció | EFMR.cat EL FRANCOLÍ

GENER

2020

L'ACTUALITAT El Museu de la Vida Rural de l’Espluga rep el Segell de Turisme Familiar El cer�ficat l’ha lliurat l’Associació de Famílies Nombroses nens de ciutat» de Catalunya (Fanoc), reconeixent l’equipament espluguí El cer�ficat l’ha lliurat Emilia Tarifa, en representació de la com un lloc especialment Fanoc, que ha destacat adequat per al públic fami«l’oportunitat que el Museu liar brinda a molts nens de ciuEl Museu de la Vida Rural de tat, que no tenen la sort de l’Espluga de Francolí ha regaudir de la vida als pobles, but recentment el Segell de per a descobrir de prop el Turisme Familiar «pel seu món rural i l’agricultura». enfocament cap al públic faTambé s’ha alegrat de poder miliar». Aquest reconeixelliurar un Segell de Turisme ment l’ha fet l’Associació de Familiar a un nou museu, «reFamílies Nombroses de Caforçant així l’oferta d’oci i tutalunya (Fanoc). risme familiar de �pus culEl Segell de Turisme Familitural, amb la qual les famíliar ha estat recollit per la Dies gaudeixen del seu temps rectora del Museu, Gemma lliure d’una forma lúdica, peCarbó, qui ha destacat el varò alhora educa�va». lor del Museu com «un lloc Més de 200 avalats pel Seperfecte perquè els nens La directora del Museu de la Vida Rural, Gemma Carbó, rep el cer- gell de Turisme Familiar aprenguin coses tan simples tificat. Cedida Fins avui, més de 200 en�com d’on procedeixen el vi tats turís�ques de tota mei l’oli, perquè coneguin el dia a dia dels nostres avis o per- na han rebut l’aval del Segell de Turisme Familiar, des de què aprenguin dels encerts i errors del nostre passat per a ciutats a hotels, passant per museus, cases rurals, establiconstruir un futur sostenible». ments dedicats a l’oci i turisme en la naturalesa, creuers, Es destaca «l’oportunitat que el Museu brinda a molts agències de viatge o des�nacions. ■ LaConcaDiari

Lleida nomena Josep Vallverdú fill predilecte de la ciutat El passat 31 de gener, amb el suport unànime de tot el consistori, es va aprovar nomenar l'escriptor Josep Vallverdú fill predilecte de la ciutat de Lleida. L'alcalde, Miquel Pueyo, va destacar la gran vàlua de Vallverdú com a un dels representants de la llengua catalana. Va lloar també la quan�tat i qualitat de llibres, assajos i ar�cles que deixa en herència a la nostra cultura posant èmfasi en la literatura infan�l, la vessant literària on Vallverdú ha estat més prolífic. L'any 2000 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 2002 el Premi Trajectòria, el 2004 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida. Finalment, l'any passat el Govern li va atorgar la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya "per la tasca de narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista. ■ EL FRANCOLÍ

GENER

2020

L'ACTUALITAT Les Coves de l’Espluga, seguides del Museu de la Vida Rural, es mantenen com els principals atrac�us turís�cs de l'Espluga

Les Coves de l’Espluga augmenten lleugerament en públic tants de l’any anterior, ja que augmenta en visites individuescolar però no en visites individuals ni familiars als i familiars i es manté en el cas dels grups escolars. El Museu de la Vida Rural augmenta el nombre total de Les visites escolars a les Coves de l’Espluga augmenten un visitants 0,4% Des de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de l’Espluga de En aquest atrac�u s’han superat els visitants escolars en Francolí es donen a conèixer les dades de visitants de l’any comparació a l’any 2018, ja que durant el 2019 hi ha passat 2019 als diversos espais visitables de la població. De les da- 24.823 alumnes, una dada que no s’assolia des de l’any des se’n desprèn un descens de visitants generalitzat, en 2016, quan just després de la nova museïtzació es va arriconcret, d’un 16% en les consultes a l’Oficina de Turisme i bar als 25.867. també es registren menys visitants en els diversos atrac�us Tot i així, a la Cova s’ha vist disminuïda l’assistència de púturís�cs, a excepció del Museu de la Vida Rural que aug- blic individual o familiar, ja que els visitants d’aquesta �pomenta lleugerament els visitants en relació al 2018 i del Mu- logia han baixat un 18%. Es va notar una davallada ja duseu del Vi, que els augmenta però tenint en compte que al rant els mesos d’es�u, i també després de la riuada de l’oc2018 va estar tancat dos mesos per obres. També en des- tubre, on malgrat les Coves no es van veure afectades i no taca l’augment del públic escolar a les Coves de l’Espluga, es va necessitar tancar les instal·lacions, el públic general tot i la clara baixada de visites en aquest espai a par�r de alertat pel desastre, durant els mesos de novembre i dela riuada del passat 22 d’octubre, malgrat les instal·lacions sembre ha disminuït en un 45%. En contrapar�da, els visid’aquest atrac�u no es van veure afectades. tants escolars durant el primer trimestre del curs 2019-2020 Descens del 16% en les consultes a l’Oficina de Turisme i malgrat la riuada han arribat a augmentar en un 18%, teAquest any 2019 s’han atès a l’Oficina de Turisme 5.120 nint en compte que eren reserves anteriors i ja confirmaconsultes que correspon a unes 67.000 persones, compta- des. bilitzat, consultes individuals, famílies, grups i escoles i te- Altres atrac�us turís�cs nint en compte les consultes ateses a l’oficina, per telèfon En el cas de la Fassina Balanyà, es registra un descens de o per correu electrònic. S’han atès un miler de consultes visitants, dels 2.850 de l’any 2018 al 2.090 de l’any 2019, menys respecte a l’any passat, segons les dades estadís�- per tant un 26% menys. En aquest sen�t des de la regidoques recopilades des de la mateixa oficina i que es compar- ria de Turisme es preveuen accions en aquest espai en els teixen amb Turisme de Catalunya a través d’un gestor esta- propers exercicis, ja que fa temps que no s’hi fa cap millodís�c de la Generalitat de Catalunya. ra ni inversió. A més, la visita a la Fassina es potenciarà mitPel que fa al mitjà pel qual es reben les consultes, trobem jançant descomptes i promocions en esdeveniments munique el 37% són per telèfon, el 37% directament a l’Oficina cipals i/o comarcals, com ara al talonari de la Ruta del Cisi un 26% per correu electrònic. El tema més consultat són ter, o tal com s’ha fet amb l’entrada al Pessebre Vivent. les Coves de l’Espluga, seguit d’aspectes generals del Turis- La Ruta templera ha registrat 980 visitants, que seria la dame de l’Espluga. Les consultes a l’Oficina de Turisme són en da més baixa des de la seva obertura. Si ho comparem amb gran majoria de turisme català i de proximitat, ja que un l’any 2018, es va registrar 1.176 i per tant el descens és de 94% de les consultes han 16%. estat ateses en aquest idiEn relació al Celler Coooma. pera�u de l’Espluga, gesEl Museu de la Vida Rural �onat per la Coopera�va registra un lleuger augAgrícola de la Conca, ment de visitants aquest registra una xifra El Museu de la Vida Rural de visitants superior a la de l’Espluga, ges�onat per del 2018, però també cal la Fundació Carulla ha retenir en compte que dugistrat 18.433 visites rant el 2018 l’espai no va aquest any 2019, una xifra estar disponible durant lleugerament superior a dos mesos per obres de les 18.359 visites del 2018. millora. En aquest cas, duAixí doncs, aquest atrac�u rant el 2019 l’han visitat és l’únic espai visitable que 1.952 persones, 500 més manté i supera lleugerade les que ho van fer dument el nombre de visi- Oficina de Turisme de l'Espluga. Cedida rant el 2018. ■ EL FRANCOLÍ

GENER

2020

L'ACTUALITAT

La Riuada Solidària de l’Espluga recapta 107.835,01 € per ajudar els damnificats de l’aiguat del 22 d’octubre La plataforma ciutadana inicia aquest dilluns el procés de repar�ments dels fons solidaris amb l’obertura de la fase presentació de projectes de recuperació Un total de 107.835,01 euros és la xifra de recaptació que la Riuada Solidària de l’Espluga de Francolí ha sumat en poc més de dos mesos gràcies a les aportacions de par�culars, empreses, en�tats, ins�tucions i els beneficis de desenes d’ac�vitats solidàries celebrades a l’Espluga, però també en altres punts del territori català. L’anunci de la recaptació es va fer el passat diumenge 36 a la tarda en l’acte de presentació de les bases defini�ves per a la concessió d’ajuts a projectes de recuperació celebrat a l’Auditori Carulla Font del Casal. Per tal que el procés de repar�ment es faci de la forma més justa, equita�-

en la fase de distribució dels diners recaptats i ja ha posat les bases a disposició d’altres inicia�ves similars. Els afectats podran presentar les seves sol·licituds a par�r del dilluns 27 de gener Les bases defini�ves es publicaran aquest dilluns al web riuadasolidaria. cat, fet que obrirà alhora la fase de presentació de projectes de recuperació per part dels damnificats, que es calcula que són més de 200 a l’Espluga de Francolí. Disposaran de tres setmanes, fins al 14 de febrer, per presentar els seus projectes, que hauran de ser validats per la Comissió Legal i Econòmica. L’objec�u de la Riuada Solidària de l’Espluga és poder començar a repar�r els ajuts a par�r de la segona setmana de maig, quan es farà pública la llista defini�va i nomina�va dels ajuts atorgats. Els damnificats rebran els fons e co n ò m i c s mitjançant transferència bancària un cop presen�n factures de les obres d’arra n j a m e n t realitzades. Tindran temps fins al 22 d’octubre, La Com. Econòmica i Legal explica les bases per a les concessions dels ajuts. quan es complirà un any va i transparent possible, la Comissió de la riuada. Econòmica i Legal ha redactat des de Entre altres aspectes, les bases claszero unes bases per a la concessió dels sifiquen les línies d’ajudes en set aparajuts. Per fer-ho s’han pres com a re- tats diferents, d’acord amb la naturaferència el reial decret de subvencions lesa del projecte que es vulgui dur a en casos d’emergència i el de mesures terme a par�r dels desperfectes ocaurgents per pal·liar els danys de tem- sionats per la riuada. Així, el 50% dels porals, a més de la llei general de sub- fons recaptats per la Riuada Solidària vencions estatal. Han estat una setma- es des�naran a projectes en ac�vitats na en exposició pública perquè tothom empresarials o comercials, amb un màpogués presentar suggeriments de mi- xim de 10.000 euros per projecte prellora i se n’han rebut una desena que sentat. El 20 % es des�narà a projecja han estat �nguts en compte. El col- tes en explotacions ramaderes o agrílec�u espluguí és el primer que entra coles, en aquest darrer cas la plataforEL FRANCOLÍ

ma impulsarà aquelles intervencions que siguin col·lec�ves, com per exemple la reconstrucció d’una canonada de rec. El 10 % anirà a projectes en habitatges habituals, amb un màxim de 3.000 euros. I la resta, es repar�rà entre en habitatges de segona residència (7%), magatzems (5%), vehicles (5%) i habitatges buits (3%). La plataforma es reserva el dret de modificar els percentatges i màxims en funció de les pe�cions rebudes. La Comissió Legal i Econòmica seleccionarà primer els projectes vàlids d’acord amb les bases. Tots ells seran valorats després per una segona comissió d’avaluació formada per un representant de cada grup polí�c del consistori de l’Espluga, un tècnic del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, un representant de la Fundació Fundit i Indicis i quatre representants de la inicia�va ciutadana Riuada Solidària de l’Espluga. Els portaveus de la plataforma ciutadana de l’Espluga de Francolí han celebrat la xifra recaptada en un temps rècord de dos mesos i han agraït totes les aportacions. El gruix de recaptació prové de les ac�vitats de la Riumuntada, si bé s’han rebut molts fons d’inicia�ves organitzades per en�tats de l’Espluga i, fins i tot, d’arreu del país. A més a més, s’han rebut dona�us de par�culars al compte corrent de fins a 3.000 euros. ■

搀攀猀挀漀洀瀀琀攀猀搀攀氀㈀　Ⰰ ㌀　椀㐀　─

GENER

2020

L'ACTUALITAT L’Ajuntament augmenta els efec�us i les hores del cos de Vigilants Municipals per controlar les zones més afectades pels robatoris dels úl�ms mesos Des de fa tres mesos l'Espluga de Francolí ha viscut una onada de robatoris en diferents zones de la vila. En tot moment l'Ajuntament ha volgut estar en contacte amb els veïns i veïnes que havien estat víc�mes dels furts i també en contacte constant amb el cos de Mossos d'Esquadra de la comarca. Els vigilants Municipals de l'Espluga i els Mossos d'Esquadra han estat treballant coordinadament fent patrulles per mirar de dissuadir les intencions dels lladres, augmentant les hores i fent controls per les zones més suscep�bles de l'Espluga, però no sempre és

efec�va aquesta mesura. És per aquest mo�u que l'Ajuntament ha decidit augmentar el nombre de vigilants municipals i el nombre d'hores en què aquest cos patrullarà especíﬁcament per controlar les zones més afectades pels robatoris en aquests úl�ms mesos. Cal recordar però que el cos de vigilants municipals no té la competència de seguretat ciutadana sinó que aquesta és del cos de Mossos d'Esquadra i per aquest mo�u exigim de nou un increment de patrulles a la Conca. Tampoc volem deixar de recordar a totes les veïnes i veïns de l'Espluga que

és important ac�var totes les mesures de seguretat que �nguin instal·lades a casa seva cada cop que s'hagi d'abandonar la llar i que quan es vegi qualsevol moviment o s'observi algú estrany al veïnat s'ha de trucar al 112. Per últim, cal destacar que l'Espluga formarà part de la prova pilot del projecte de lectors de matrícules que s'impulsa des de Mossos d'Esquadra i que és pioner a Europa. Actualment ja s'han concretat els punts on s'instal·laran els lectors i s'està treballant per licitar-ho quan hi hagi pressupostos aprovats. ■

L’Espluga de Francolí acull amb èxit la 455a edició de la Fira de Sant Vicenç amb noves propostes i amb el foc com a protagonista La 455a Fira de Sant Vicenç - El foc, el nostre origen ha estat un inici de la reorientació d’aquest esdeveniment espluguí i ha inclòs diverses novetats destacades com l’espai dedicat a les Falles dels Pirineus, demostracions en directe d’oﬁcis d’art i artesania, la conducció de tractors an�cs o el concurs de motoserra. Durant els dies 24, 25 i 26 de gener l’Espluga de Francolí ha viscut una nova edició de la Fira de Sant Vicenç. Aquest esdeveniment quatricentenari ha comtat enguany amb la incorporació d’un relat cultural, comercial, i d’interès turístic, basat en l’element del foc, que busca dotar de contingut i singularitzar la mostra. Des de la regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament de l’Espluga, es fa un balanç positiu de la rebuda que han tingut els canvis i novetats de la fira i es procedirà a valorar diversos aspectes per tal de poder avançar cap a una propera fase de reo- Josep Maria Vidal i Enric Mercadé amb rientació d’aquest Catalunya. Cedida EL FRANCOLÍ

esdeveniment per a la propera edició. Entre les propostes principals del cap de setmana, n’ha destacat l’espai ‘El foc convidat’ amb “Les Falles dels Pirineus” com a festa relacionada amb el foc i establint així un vincle amb l’esdeveniment espluguí. En aquest espai hi ha par�cipat l’Associació de municipis fallaires de Catalunya i Aragó i el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i s’hi ha fet un taller per aprendre a construir una falla, que són patrimoni immaterial de la Humanitat Una altra de les novetats de la 455a edició de la Fira de Sant Vicenç ha estat l’espai dedicat als oficis d’art i l’artesania, a la plaça de l’Església, amb demostracions en directe, recuperant així els orígens d’alguns oficis relacionats amb el foc, com l’ofici de forner o forjador. Durant la fira, també s’ha pogut participar amb el muntatge d’una carbonera i s’ha fet la presentació pública del ‘Pa de la Cova’, novetat gastronòmica d’aquesl’Associació de municipis fallaires de ta edició i que ha comptat amb la par�cipació

GENER

2020

L'ACTUALITAT de tots els forners espluguins. La jornada de diumenge al Saumell, estudiants de Química de la Universitat Rovira i ma� també ha inclòs algunes novetats importants com ara Virgili i conductors del programa “Quimi-què?” a l’EFMR i el concurs de motoserra; amb proves de canvi de cadena, Ràdio Montblanc i també la conferència: “Biomassa, un desbrancat i aba�ment. També la demostració de conduc- combus�ble de proximitat”, amb Gerard Alcoverro, tècnic ció de tractors an�cs amb el “Amics dels tractors an�cs de del Grup d’Aproﬁtaments Fusters i Biomassa del Centre de Ponent”. Ciència i Tecnologia Forestal de Els tradicionals esmorzars poCatalunya. pulars han comptat amb molta La 455a edició de la Fira de par�cipació, el de diumenge Sant Vicenç va començar dimedins el marc de la 17a Festa Cocres amb una xerrada sobre premarcal de l’Oli i el Vi Novell. I venció d’incendis a la llar amb també hi ha hagut diverses enToni Morlans, sergent cap de �tats i col·lec�us espluguins que torn del parc de Bombers de han sor�t al carrer per donar a Reus del cos de bombers de la conèixer els seus projectes. Generalitat de Catalunya i forEn el marc de la Fira també mador l’ISPC d'incendis urbans; s’ha fet un acte ins�tucional de i amb un curs de cuina impar�t reconeixement al moviment de Aspai dedicat als oﬁcis d’art i l’artesania. Cedida per la cuinera i escriptora, Mavoluntariat arran de la riuada riona Quadrada, que es va dur del passat 22 d’octubre a l’Espluga de Francolí. Aquest ac- a terme dijous. te ha comptat amb una projecció d’un vídeo preparat per L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, a través de les l’ocasió i també amb l’entrega d’unes bótes de fang com a regidories de Cultura i Festes, Comerç, Turisme i Promosímbol d’agraïment a les persones voluntàries. Després de ció Econòmica, i amb el suport i col·laboració d’un grup l’acte el pavelló del Casal es va omplir amb el concert del de treball, entitats locals, institucions i empreses, seguigrup “The Txandals” i el discjòquei Enredu. rà treballant per aquesta proposta d’impuls de la Fira per Per altra banda, el Museu de la Vida Rural va acollir una dotar de contingut i singularitzar la quatricentenaria mosxerrada sobre la taula periòdica i demostració d’experiments tra espluguina i reforçar i posicionar l’esdeveniment en químics relacionats amb el foc, amb Maria Torrelles i Jordi el mapa de fires del territori. ■

Presentació del llibre "De la Dictadura a la República" de Josep Maria Vallès

Josep Maria Rovira, Josep Maria Vidal i Josep Maria Vallès. EB EL FRANCOLÍ

El passat 23 de gener va tenir lloc la presentació del llibre "De la Dictadura a la República" de l'historiador espluguí Josep Maria Vallès. L'acte va ser presidit per Josep Maria Vidal, alcalde de l'Espluga que després d'unes breus paraules d'agraïment va donar la paraula a Josep Maria Rovira, President de la Cambra de Comerç de Valls i Director General de TGD Comunicació. Rovira elogiar la feina de l'autor i va destacar la sort que tenim els espluguins de poder comptar amb un entusiasta com en Josep Maria Vallès. Finalment el torn de paraula va passar a l'autor que va fer una pinzellada del llibre afirmant que, possiblement els espluguins coneixerem molts dels noms que surten al llibre. La publicació es pot comprar a la Llibreria Índex per un preu de 15€. ■ GENER

2020

REPORTATGE EL CEMENTIRI: 90 ANYS TEXT: JORDI ROCA I ARMENGOL

En escaure’s el mes de gener de 2020 ment i el seu preu variava molt d’una El Cemen�ri Vell el 90è aniversari de l’actual cemen�ri classe a una altra. L’augment de la població espluguina espluguí, és bo recordar la història dels L’any 1672 el bisbe va ordenar que durant el segle XVIII, l’expansió urbafossars de la nostra vila: el fossar de es posés una gran creu de fusta en el nís�ca més enllà del clos murallat mel’actual plaça de l’Església, l’anomenat punt central que unia els dos cemen- dieval i les qües�ons sanitàries varen durant molts anys Cemen�ri Vell (Parc �ris, que fou subs�tuïda l’any 1738 per obligar a traslladar el fossar situat al fluvial del Francolí) i el Cemen�ri Nou. una creu nova de pedra. També s’hi costat de l’església gò�ca. El fossar medieval plantaren xiprers i es va fer un caminal L’Ajuntament optà per construir el El fossar espluguí, situat a tocar de l’es- que el vorejava pel costat de la paret cementiri a l’altra banda del pont de glésia, estava format per dos cemen�- de l’església. la Font Baixa, desoint les veus pruris, un per a l’Espluga Sobirana i l’altre L’any 1862, quan es va començar a dents que avisaven dels riscos que per a l’Espluga Jussana. La sor�da de construir l’Església Nova, l’Ajuntament podria comportar una crescuda forl’església per la banda sud (la que do- decidí eliminar el que restava del fos- ta del riu Francolí, que al llarg de la na a la plaça actual), i que correspon a sar – ja s’havia construït un nou ce- història s’ha reproduït de forma pela porta principal de l’an�ga església men�ri- i conver� aquell espai en una riòdica. romànica, era la que separava els dos gran plaça, que portaria el nom de Malgrat tot el cemen�ri es va construir cemen�ris. Plaça de la Unió (actual Plaça de l’Es- en aquell indret i fou beneït el dia de El de la vila d’Amunt (l’Espluga Sobi- glésia). Per això calgué traslladar se- Sant Joan Bap�sta de l’any 1816. La rana) anava des del pas central fins al pultures i aterrar la capella del Roser, primera persona que s’hi va enterrar carrer que pujava al Castell (actual car- que sobresor�a per la banda del vell va ser Macià Altarriba i Grases, de cal rer de l’Abadia) i el de la vila d’Avall fossar. Totes les feines acabaren l’any Bronzo. Els difunts eren acompanyats (l’Espluga Jussana) anava des d’aquest 1868. pels sacerdots des del temple fins al pas central fins a la muralla que tancaEls habitants del castell tenien el portal de l’an�c cemen�ri, a tocar del va la vila per ponent (actual carrer de seu propi fossar dins la fortalesa, al carrer de l’Abadia. Sant Miquel fins a trobar el que ara és costat de la capella. Aquest pe�t ce- Tanmateix l’any 1871 l’autoritat goverel carrer Nou). men�ri fou suprimit entre els anys na�va ja ordenava que es fes un nou Des de la fundació de l’Espluga els 1860 i 1864, quan es desmuntà pedra cemen�ri encara més allunyat del nuespluguins hi eren enterrats. Tanma- a pedra l’edifici per aprofitar-ne els cli urbà, entre d’altres causes per rateix no tots. Els sacerdots i les famílies carreus per a edificar l’Església Nova. ons sanitàries. En aquest sen�t, cal tebenestants de la vila disposanir en compte que des de l’entraven de tombes pròpies dins del da en funcionament de l’estació temple gò�c. Des del segle XIV del ferrocarril l’any 1865, tots els els rectors se sepultaven davant forasters que arribaven a l’Esplul’altar major i l’any 1691 la vila ga passaven per davant del ceautoritzà que també s’hi pomen�ri. guessin enterrar els altres preQuan la nit del 23 al 24 de setemveres. bre de 1874 es produí l’aiguat de L’any 1638, amb els dos ceSanta Tecla, els mals presagis es men�ris ja unificats (com ja ho compliren i es varen inundar duestaven les dues Esplugues), el es terceres parts del cemen�ri. Consell de la Vila (ara en diríTot i que es va refer, era cada cop em el consistori o ajuntament) més urgent la construcció d’un acordà construir tres fosses senou cemen�ri, però es va seguir gons fossin -d’acord amb els u�litzant i, com que era de �tudrets d’enterrament- de mà malaritat parroquial, l’any 1904 jor, de mà mitjana o de mà me- Recreació del fossar (actual plaça de l’Església). Lluís Ca- l’Ajuntament acordà fer un pe�t nor. La cerimònia d’enterra- rulla. El Francolí (1925) cemen�ri civil a tocar del catòlic. EL FRANCOLÍ

GENER

2020

REPORTATGE El Cementiri Vell l’any 1903. Darrere es veu la ﬁnca on es va construir el Celler l’any 1913. Arxiu Orfeó Català

Projecte de nou cementiri, no realitzat, de Ramon Salas. Arxiu Municipal

El Cementiri Vell. Dècada de 1920. Arxiu

El Cemen�ri Nou L’any 1885 el governador civil de Tarragona, vist l’estat deplorable en què es trobava el Cemen�ri Vell, va adver�r que prohibiria que s’hi enterrés ningú més. Això provocà que l’Ajuntament encarregués aquell mateix any a l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà un projecte de nou cemen�ri que s’havia de situar a la par�da de les Planes, en terrenys de Joan Bernat, a l’altra banda de la carretera de Tarragona a Lleida. El projecte contemplava un cemen�ri de forma rectangular, de 93 metres de llarg per 54 metres d’ample, amb una super�cie total de 3162 metres quadrats. La porta principal, situada al costat major, mirant al nord, havia de comunicar-se amb el camí de Senan. A la part central de la paret sud s’hi havia de construir la capella. A l’angle oest del cemen�ri hi hauria l’ossera i a l’angle est, amb accés des de l’exterior, l’espai per al cemen�ri civil. Es preveien tres �pus de sepultures: • De primera classe, formades per EL FRANCOLÍ

Projecte de nou cementiri. Cèsar Martinell. 1926. Arxiu Municipal.

dotze capelles situades sis a cada banda de la capella central. • De segona classe, que serien els nínxols, de tres pisos d’alçada. • De tercera classe, que serien les fosses. Tanmateix, a causa de la crisi econòmica de ﬁnals de segle XIX, aquest projecte no s’executà i se seguí u�litzant el cemen�ri situat al costat del riu. Finalment l’any 1926 s’encarregà un nou projecte a l’arquitecte Cèsar Mar�nell, i el nou cemen�ri situat a les Planes ja s’havia enlles�t per la Festa Major de 1929. El dia 1 de gener de 1930 es va efectuar la benedicció del Cemen�ri Nou. A les 11 del ma� sor� de la Casa de la Vila la comi�va d’autoritats que s’adreçà al temple parroquial. Des d’allí, en processó, sor� la comunitat de preveres amb la creu davant, seguits dels pares paüls del convent espluguí, els alumnes del Col·legi de la Mare de Déu

del Carme i de les escoles públiques amb els seus mestres, i darrere la resta de persones. Es varen dirigir al Cemen�ri Nou. Arribats allí, l’alcalde Joan Jornet va obrir-lo i tot seguit el rector Blai Sans procedí a la benedicció, cantant diversos himnes la capella de música dels pares paüls. Acabada la cerimònia religiosa, el superior de convent pare Ramis va adreçar unes paraules als presents i tot seguit se signà la corresponent acta. El dia 29 de gener es beneí la capella del cemen�ri, dedicada a la Santa Creu. De retorn a l’església, la processó es parà davant el Cemen�ri Vell, es cantaren solemnes responsoris, el rector adreçà una prèdica als assistents i es clausurà el cemen�ri. El primer difunt que s’enterrà al nou cemen�ri fou Antoni Capdevila Mir. A par�r d’aquest moment els difunts eren acomiadats per part dels sacerdots a l’alçada de l’an�c portal de la Font BaiGENER

2020

xa en comptes de fer-ho al final de la l’altre. Venim a fer obra de pau i Militar de les Masies. El 25 de març de plaça de l’Església. 1959, l’Ajuntament franquista autoritd’amor, i no de guerra i discòrdia.” L’anomenat des d’aleshores CemenAcabada la guerra civil, pel mes zà, de forma ignominiosa i amb tot el �ri Vell es va deixar d’u�litzar defini- d’abril de 1940, s’aixecà al cemen�ri secret, el trasllat de les restes d’aquells �vament l’any 1931 i el 1947 soldats en vuit urnes col·lec�ves es procedí a la seva clausura al mausoleu que el règim dictadefini�va després de traslladar torial havia fet construir a Cuelles darreres tombes. gamuros, el “Valle de los Caídos”. La distància que separava el Amb el pas dels anys la perCemen�ri Nou del nucli urbà cepció de la llunyania del nucli feu que l’Ajuntament pensés en urbà que teníem del Cemen�ri l’adquisició d’un vehicle per al ha anat quedant reduïda. La trasllat dels difunts. Així, l’any construcció del polígon industri1930 adquirí un automòbil de al de Les Eres, la connexió entre la marca Elizalde que va ser la carretera de Senan i la carretransformat en cotxe fúnebre tera de Blancafort, la disponibial taller de Pompeu Valls, de la litat de vehicles per part de la ciutat de Tarragona. Tanmateix Entrada principal del cementiri. Arxiu majoria de la gent i la cura de l’Ajuntament hagué de renunl’entorn que han �ngut els diverciar-hi perquè va resultar que sos consistoris han relligat defiel cotxe era massa gran de dini�vament el Cemen�ri Nou amb mensions i no podia circular per la vila. Bibliografia: la major part dels carrers de la ROCA I ARMENGOL, J.: 60 anys del vila. Això va obligar tornar a u�Cementiri Nou, El Francolí (1990), litzar un vehicle de tracció aniNúm. 72. mal i l’Ajuntament optà per adROCA I ARMENGOL, J.: Discurs de quirir el cotxe de passatgers de Ricard Farré Climent a Els ajuntala Masia de la Capella (que trasments republicans de l’Espluga lladava els hostes des de l’esta(1931-1939), El Francolí (1991), ció del ferrocarril a les Masies, Núm. 85. i viceversa) i transformar-lo en Ubicació dels tres cementiris espluguins sobre un plànol ROCA I ARMENGOL, J.: Història de cotxe fúnebre. l’Espluga de Francolí. Segle XIX, l’EsProclamada la República, el de l’Espluga de 1923. Arxiu. pluga de Francolí, 2000. 9 de desembre de 1931 l’Ajuntament secularitzà el cementiri. L’al- un monument en record dels esplu- ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Esplucalde, Ricard Farré Climent, feu un guins que foren morts per escamots ga de Francolí. Segle XX, l’Espluga de Fransentit discurs sobre la igualtat. Di- de milicians a l’inici de la guerra, i s’hi colí, 2005. ROCA I ARMENGOL, J.: De la fossa cogué: “Venim a treure una barrera que enterraren les seves despulles. en l’hora de la mort podia sepaDurant la guerra també hi havien es- mú al Valle de los Caídos. Els soldats rar-nos. Venim a treure un convenci- tat enterrats, majoritàriament a la fos- de l’exèrcit de la República morts a onalisme que inclús en la pau de la sa comuna, més d’un centenar de re- l’Hospital Militar de l’Espluga, El Frantomba ens posava a l’un enfront de publicans que havien mort a l’Hospital colí (2009), Núm. 284. ■

EL FRANCOLÍ

GENER

2020

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CORAL ESPLUGUINA

La Coral Espluguina fa un concert a Porrera El diumenge 19 la Coral Espluguina vam taurant on vam dinar, molt a gust, amb anar a cantar a Porrera convidats per menjar �pic de la zona. la coral d’allí en mo�u de la celebració A les 6h es va fer el concert amb una de les Festes de Sant Antoni. primera part de cançons tradicionals i Aprofitant que anàvem al Priorat vam fer una mica de turisme. Al ma�, visita a Bellmunt del Priorat, a veure les mines de plom. Ens van endinsar fins a 35 metres de profunditat, visitant uns 700 metres de la primera galeria, mentre un guia ens anava explicant com s’extreia el mineral i que la mina Eugènia, que era aquesta, havia funcionat fins al 1972. Acabada la visita ens dirigírem a Porrera on ja ens esperaven uns components de la coral. Tot seguit, �ngué lloc la visita al poble i als seus rellotges de sol, mentre ens encaminàvem al res- Els cantaires espluguins a Porrera. Cedida

d’autor i una segona part de Nadales, amb la intenció d’es�rar una mica aquestes Festes tot just passades. A l’acabar ens van fer uns obsequis i sobretot, no es van deixar de fer menció del trasbals que va pa�r l’Espluga amb la riuada del passat octubre. Després del concert ens van oferir xocolata desfeta i melindros i així, entremig del dolç, ens vàrem acomiadar. Ens tornarem a veure, però seran ells qui ens visitaran, i els acollirem amb el mateix escalf que també ens van acollir a nosaltres. L’intercanvi fa que puguem conèixer formes de fer de diferents llocs. Aquesta vegada ha estat un pessic del Priorat i a la propera, ells podran gaudir també d’un dia a la Conca de Barberà. ■

ANC CONCA DE BARBERÀ

ANC organitza la presentació del llibre "Tota la veritat" L'ANC Conca de Barberà va ser l'encarregada de l'organització de la presentació del llibre "Tota la veritat" dels Ferran Casas, Gerard Pruna, Marc Mar�nez, Neus Tomàs, Odei A. Etxearte i Roger Mateos. Els sis coautors, s'han ajuntat per tal d'unir tots els seus recursos. Ha estat un treball de dos anys on han entrevistat dirigents polítics, líders presos i exiliats, activistes socials, assessors i col.laboradors de l'1'O. Totes aquestes entrevistes i impressions han quedat impreses en aquest llibre que explica els fets que van canviar la història de Catalunya. EL FRANCOLÍ

L'acte va comptar amb la presència de Ferran Casas i Odei A. Etxearte, co-

autors del llibre i va estar presentat pel periodista espluguí Òscar Palau. ■

GENER

2020

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Més visitants del Camp de Tarragona al Pessebre Vivent de l'Espluga L’estadís�ca de visitants del Pessebre Vivent de l’Espluga de Francolí mostra un important creixement del 40% de visitants de les comarques del Camp de Tarragona, amb Reus, Montblanc i Valls com a principals capitals d’origen, en relació al 2017. Del total de 5.010 visitants comptabilitzats – no hi ha registre dels infants menors de 5 anys, el 85,5% procedien de les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp, el Priorat i el Tarragonès (1.250 persones) i especialment la Conca de Barberà (2.480 persones), mentre les comarques de la plana de Lleida, especialment les Garrigues, han representat aquest cop el 6,9% dels assistents (300 persones). Destaca també un 5,8% de visitants de les comarques de Barcelona (254 persones). Públic d’arreu del país Malgrat la forta presència de públic de proximitat, les estadís�ques reﬂecteixen visitants d’arreu del país, i també de fora de Catalunya. No s’han comptat visitants de les comarques del Pirineu, però sí de llocs llunyans com les comarques Gironines (Olot o Banyoles), o les Terres de l’Ebre (Tortosa o Móra la Nova). Destaquen també un grup de Frankfurt (Alemanya), un de Xile, un grup de Mallorca, un de Castelló de Plana, un de Bilbao, un de Burgos, un de Toledo i un de la Franja de Ponent. L’acord turís�c, un revulsiu L’estrena, per primer cop, d’un acord turís�c entre els principals equipaments de l’Espluga i el Museu del Pessebre de Catalunya a Montblanc ha estat un autèn�c revulsiu per col·locar el Pessebre Vivent entre els esdeveniments de referència pels amants del turisme de proximitat i del món rural. En total s’han repar�t 1.000 vals del 10% de descompte entre els visitants de les Coves de l’Espluga, el Museu de la Vida Rural, la fassina Balanyà i la Ruta Templera i Hospitalera, a més del Museu del Pessebre de Catalunya. De tots aquests, n’han retornat una quarta part. A més, els visitants s’han endut amb l’entrada del Pessebre un total de 4.500 entrades 2×1 a bescanviar als mateixos espais turísEL FRANCOLÍ

�cs fins el 29 de febrer. L’interès per aquest intercanvi ha quedat demostrat entre les pe�cions rebudes de bona part dels 510 visitants que van entrar al Pessebre Vivent amb una entrada extra no prevista, de forma extraordinària, i als quals no es va poder lliurar el 2×1 per fi d’existències. Rècord absolut d’espluguins Una de les dades més destacades del resum estadís�c de visitants al Pessebre Vivent de l’Espluga és el creixement de públic local a l’esdeveniment, fet que mostra la consolidació de l’autoes�ma per aquest projecte, arribant a un rècord absolut de 1.785 veïns del municipi. També cal tenir en compte l’impacte que té l’esdeveniment en l’ac�vitat cultural de la Conca de Barberà. La meitat del públic procedeix dels diferents pobles de la comarca, sumant en total 2.480 conquencs registrats (incloent l’Espluga), un 27% més que el 2017. Comptant només el públic espluguí però, ha suposat el 41% dels visitants (el 2017 era el 53%), front un 60% d’assistents de fora de la població, xifra que creix i que es vol ampliar fent que l’increment de visitants locals es contrares� per l’augment encara major de visitants forans. La meitat d’entrades venudes on-line Un altre dels elements a analitzar de les estadístiques del 2019 al Pessebre Vivent de l’Espluga és l’increment de la venda on-line d’entrades anticipades. La plataforma Fila12 de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya i també l’App ‘Pessebres Vivents’ es consoliden com a principal mecanisme de compra d’entrades. Aquest any ha suposat el 50,4% del total, front el 23% del 2017. En total s’han venut 2.524 entrades online. Un 13,6% del total es van vendre de forma anticipada i física a l’Oficina de Turisme, i la resta, a taquilla. La venda on-line an�cipada permet als visitants assegurar-se l’hora de visita i suficient aforament a la representació. Això va fer que les sessions de les 18 h, les 18.30 h i GENER

2020

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

les 19 h s’iniciessin amb la totalitat de les entrades venudes els dos úl�ms dies, i la representació de les 18 h, en totes 4 jornades. Reptes pel 2021 L’organització ja ha començat a treballar en el projecte del 2021, el proper any de representació d’aquest esdeveniment biennal. Entre els objectius hi ha consolidació del mecanisme d’entrades amb horari, provat el 2017,

estrenat al 100% el 2019 i amb encara algunes millores per fer d’aquí a 23 mesos, com acurar encara més l’aforament i extremar la puntualitat d’inici de els representacions, evitant traspassos de visitants d’un grup a un altre i reduint les incidències que acaben provocant els retards. El Pessebre Vivent de l’Espluga també vol fer créixer més l’impacte turístic amb els acords amb nous equipaments, restaurants i allotjaments. ■

RENOI, QUIN RENOM! Cal Caragolí

EL FRANCOLÍ

Persona entrevistada: Maria Amill Cors, 85 anys. Quin és el renom que rep la seva família? Cal Caragolí i “La Vimbodina”. Quin és l’origen? A la meva família des de fa segles que els diuen Cal Caragolí. Recordo que el meu avi, Joan Amill, em deia que en l’època del seu avi ja els reconeixien amb aquest nom. És un renom amb molta història. Nosaltres som descendents del poble de Pira. Fa molts anys i generacions que coneixen la família amb aquest renom i per això n’hem perdut l’origen. Però a mi, Maria Amill, la gent em coneix més per “La Vimbodina”. Aquest renom té un origen ben curiós, i és que la meva padrina va anar 8 dies a servir a Vimbodí i a ella i a generacions posteriors se’ns ha quedat el renom de “La Vimbodina”. Fins i tot, avui dia, al meu ﬁll i al meu marit, els coneixen com “El Vimbodinu”. ■ Íngrid Guillén i Júlia Alcalde

GENER

2020

LA BÍBLIA ENS PARLA Sant Pau i les dones

Pau ha estat acusat sovint de ser poc amic de les dones. Moltes veus l’han considerat misogin pel que diu en alguns textos controvertits i que, a primer cop d’ull, els donen la raó. L’apòstol avala la submissió de la dona a l’home, imposa el vel i el silenci de les dones a l’Església, però, tanmateix, ens sorprèn amb les seves cartes reconeixent l’apostolat de les dones, exercint una responsabilitat extraordinària en les primeres comunitats cristianes. Dones que són diaconesses, que pertanyen i f u n den esglésies dom èstiques. El capítol XVI de la carta als romans n’esmenta una bona colla: Febe, Prisca, Maria, Júnia, Trifena, Trifosa, Pèrsida, Júlia... afins al camí de l’Evangeli amb un entusiasme sense reserves, escampant la flaire de la fe en el Déu de Jesucrist. ■ Manel Morgades

SALUTACIONS PERSONALS (Rm. 16, 1-16) Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l’església que hi ha a Cèncrees. Acolliu-la en el Senyor, com correspon al poble sant, i ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n’ha ajudat molts, entre els quals em compto jo mateix. Saludeu Prisca i Àquila, col·laboradors meus en Jesucrist, que van exposar la seva vida per salvar la meva: no sóc jo sol a agrair-los-ho, sinó totes les esglésies que no són jueves. Saludeu també l’església que es reuneix a casa d’ells. Saludeu el meu estimat Epènet, la primícia dels qui, a l’Àsia, han cregut en Crist. Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres. Saludeu Andrònic i Júnia, que són del meu llinatge i companys meus de presó, molt considerats entre els apòstols, i que van pertànyer al Crist abans que jo mateix. Saludeu Ampliat, el meu estimat en el Senyor. Saludeu Urbà, collaborador nostre en el Crist, i el meu estimat Estaqui. Saludeu Apel·les, que ha estat provat en Crist. Saludeu els qui es reuneixen a casa d’Aristobul. Saludeu Herodió, que és del meu llinatge. Saludeu els qui es reuneixen a casa de Narcís, que pertanyen al Senyor. Saludeu Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludeu igualment l’estimada Pèrsida, que també ha treballat molt en el Senyor. Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva. Saludeu Asíncrit, Flegont, Hermes, Pàtrobes, Hermas i els altres germans que es troben amb ells. Saludeu Filòleg i Júlia, Nereu i la seva germana, Olimpes i tot el poble sant que es troba amb ells. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes Febe, Diaconessa. de pau. Us saluden totes les esglésies de Crist.

RACÓ DE PENSAR 1.- BOMBO/ A . Masculí BOMBO: Tambor molt gros que es toca amb maça i forma part de les bandes militars i orquestres. BOMBO: Cilindre de metall o fusta de bastant diàmetre amb relació a la seva alçada , generalment buit, que forma part de moltes màquines. EL FRANCOLÍ

. Femení BOMBA: Certa quantitat de pólvora o altre explosiu, envoltat d’una coberta de ferro o altre material resistent, generalment de forma esfèrica, amb una metxa i espoleta, per tal de fer-lo esclatar. BOMBA: Màquina per elevar, trafegar, comprimir, enrarir líquids o gasos, per succió o compressió. ■ J. Maillo GENER

2020

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

Del rebost a la pas�sseria El dia 23 de gener el Mestre Pas�sser, Manel Morgades, va dissertar sobre l’enunciat d’aquesta conferència. La Pas�sseria és la professionalització de les postres i dolçaines populars que es feien i es fan a les cases des de temps immemorials, par�nt del que hi havia al rebost. El pas�sser n’ha fet oﬁci i estudi per aconseguir fer arribar a tothom allò que s’havia fet sempre. L’oﬁci de Pas�sser és rela�vament nou. La primera Pas�sseria de l’Espluga documentada i que encara fa pas�ssos és la de Cal Gamell (1888). Després n’han seguit d’altres: Cal Pio, Ca l’Albert, Cal Borges, Cal Palau, Ca l’Arimany – a l’Espluga i a Tarragona –, Cal Cobo, Cal Cabal... i a fora de l’Espluga, el Ferran de Cal Tomaseta, el Josep Maria Cabrol i el Ramon Panadès, tots a Barcelona; el Salvador Rovira, amb el Joan, a Tarragona, Reus, Torredembar-

ra i Cambrils. També s’ha fet esment de persones que tenen l’oﬁci i no han �ngut pas�sseria: el Joan Amigó de Cal Botarric, l’Anton Boqué de Cal Tragi-

Manel Morgades. Dolors Guasch

ner, el Fèlix Torre de Cal Nilo, el Joan Poblet Casanovas, el Nito Mar�nez, el Sisco Baldrich, el Josep Maria Cots... Ha demanat disculpes per si no ha anomenat tots els pas�ssers espluguins, ja que l’objec�u era fer notar que l’Espluga té una tradició pas�ssera centenària i única i que cal que reconeguem. També ha remarcat el seu començament en aquest oﬁci amb el Jaume Borges i la Trini Gasol, que van ser els seus mestres i referents. Després ens ha fet entrar a l’obrador explicant-nos les festes al llarg de l’any i la pas�sseria del dia a dia. Ens ha explicat com s’organitza un obrador i com s’elaboren professionalment els pas�ssos. Per acabar ha fet un llistat de pastissos i elaboracions d’arreu que s’han anat incorporant a la nostra pastisseria. Hem acabat fent una degustació de xocolata. ■

Antoni Gaudí i Eduard Toda, per Jaume Massó El passat 16 de gener vam tenir com a conferenciant, en Jaume Massó que ens va parlar d'Antoni Gaudí i Eduard Toda. Antoni Gaudí i Cornet va néixer el 25 de juny de 1852 a Reus segons unes biograﬁes i a Riudoms segons altres. Provenia d'una família de calderers, fet que li va permetre adquirir una especial habilitat per tractar l'espai i el volum mentre ajudava al seu pare i al seu avi al taller familiar. La seva facilitat a l'hora de concebre els espais i la transformació de materials va prosperar ﬁns a esdevenir el geni de la creació en tres dimensions que posteriorment demostraria ser. Antoni Gaudí va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels experts més EL FRANCOLÍ

prodigiosos de la seva disciplina, a més d'un dels màxims exponents del modernisme. La seva genialitat excepcionalment trencadora va ser ar�fex d'un llenguatge arquitectònic únic, personal i incomparable di�cil d'e�quetar. Va morir el 10 de juny atropellat per un tranvia a Barcelona l’any 1926 les seves despulles estan a una cripta de La Sagrada Família. Eduard Toda i Güell neix a Reus el gener de 1855, va ser un diplomà�c, arqueòleg i egiptòleg. Estudià a les Escuelas Pías de Reus, on es va graduar com a batxiller en Arts l'any 1869 amb 14 anys i mig. Estudià amb Antoni Gaudí, amb qui man�ngué una gran amistat, i amb Josep Ribera i Sans. Entre els tres, elaboraren un projecte de restauració del Mones�r de Poblet, i el 1870

GENER

2020

C A S A L

publicaria el llibre "Poblet: descripción histórica". Aquest no va ser l'únic projecte elaborat pels tres amics, ja que també van crear un periòdic manuscrit, "El Arlequín", en el qual Toda i Ribera posaven la lletra i Gaudí els dibuixos. Aquesta amistat no fou només de

joventut, perquè Toda recordà al llarg de la seva vida als seus amics: en el cas d'Antoni Gaudí, Toda col·laborà en un suplement del diari El Ma� sobre Gaudí, �tulat Suplement d'Homenatge a Antoni Gaudí. Eduard Toda morí el 26 d'abril de

1941, amb 86 anys i fou enterrat dins una tomba de pedra picada, tocant la paret del creuer de l'església gran del mones�r de Poblet. La conferència va ser d'allò més interessant, esperem poder tornar a comptar amb el Jaume Massó ben aviat. ■

ESCOLA DE DANSA DEL CASAL

L'Escola de Dansa del Casal de l'Espluga i DansPXL graven la coreograﬁa "Quan tot desapareix" Durant aquest mes de gener, la productora DansPXL i na i Maite Blasco de DansPXL. l'EDC han fet diverses trobades per tal de gravar la coAquest vídeo solidari servirà per homenatjar a totes reografia que la directora de l'escola Jèssica Estadella va aquelles persones que han patit els estralls de la riuada crear, per reproduir l'efecte devastador que va fer el riu i no es publicarà fins el mes de juny. ■ el passat 22 d'octubre a la Conca de Barberà. El rodatge del vídeo es desenvoluparà en tres fases,les dues primeres ja s'han completat i la darrera tindrà lloc el mes de març. Totes les sessions han estat interpretades per una seixantena d'alumnes de l'EDC i també compta amb l'actuació de la Jèssica Estadella, sota la disciplina de la dansa contempoània. "Quan tot desapareix" és una coreografia que la directora va crear en tan sols 15 dies, i que es va estrenar al pavelló municipal el cap de setmana de la Riumuntada per tal de recaptar fons per ajudar els damnificats. La coreografia compta amb la música original composada per Jordi Cartañá. La part audiovisual del vídeo la formen Marta Arjo-

Les ballarines de l'Escola de Dansa del Casal en una de les sessions de rodatge. Cedides EL FRANCOLÍ

GENER

2020

C A S A L TRATEA TEATRE CASAL DE L'ESPLUGA

Una obertura a les coves i un ﬁnal musical: l’avantprograma del IV Congrés de Pastorets de Catalunya a l’Espluga de Francolí La data escollida, el 14 de març, es complementarà amb tot un cap de setmana d’ac�vitats pels visitants i també pels par�cipants locals El IV Congrés de Pastorets de Catalunya que se celebrarà a l’Espluga de Francolí el 14 de març ja té cartell i els primers detalls del programa d’actes, que s’allargaran durant tot el cap de setmana. En destaca la tema�tzació dels actes principals, que u�litzaran espais importants del municipi, com les Coves de l’Espluga, per acollir l’obertura ins�tucional. El Teatre del Casal aplegarà el gruix principal d’actes, inclosa una cloenda musical inspirada en les músiques de Pastorets d’arreu de Catalunya. Els detalls d’aquestes propostes es donaran a conèixer en les properes setmanes. Les ac�vitats forma�ves, tallers i ponències es desenvoluparan durant el dissabte 14 de març, als espais i aules del Casal i el Casalet de l’Espluga de Francolí, amb dos escenaris principals: el teatre del Casal, on es representen Pastorets des de fa més de 4 dècades; i la sala Folch i Torres del Casalet, que porta el nom d’un dels més coneguts autors de Pastorets, protagonistes també del mural de Llucià Navarro sobre les rondalles infan�ls pintat a la boca de l’escenari. Un cap de setmana de descobriment La candidatura espluguina per acollir el IV Congrés de Pastorets de Catalunya -escollida el 7 de setembre de 2019 i compe�da amb Navarcles, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat- no volia queEL FRANCOLÍ

dar-se només amb la part forma�va i de trobada, sinó, que vol endinsar els visitants, procedents d’arreu de Catalunya, a l’entorn cultural i patrimonial de la Conca de Barberà. Per això, els Pastorets de l’Espluga -vinculats al grup Tratea Teatre del Casal- i l’Ajuntament de l’Espluga han tancat un conjunt d’acords amb els equipaments turís�cs i d’allotjament per oferir als congressistes un conjunt d’ac�vitats que comple�n la seva estada al municipi. Destaca l’aposta per determinats actes del Congrés, oberts a tots els acompanyants i famílies, però també a la

població en general de la Conca de Barberà, com l’obertura i la cloenda. La incorporació d’un pack d’àpats pels congressistes que esdevingui atrac�u -amb sopat temà�c inclòs, i l’oferta d’allotjament en hotel rural o alberg, ha de generar atracció al màxim de persones

que no es limi�n a un sol dia de Congrés, sino que apos�n per un cap de setmana ple d’ac�vitats i visites turís�ques. Un cartell ple de textures Amb l'avant programa, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya i els Pastorets de l’Espluga han donat a conèixer també el cartell de l’esdeveniment, creat per l’estudi de disseny espluguí édissenys, i que té 4 versions diferents. La marca del IV Congrés està inspirada en les singularitats i formes que ens recorden a ﬁgures o personatges, espais teatrals, notes musicals o altres elements relacionats amb la representació dels Pastorets, i també amb els colors propis de l’espectacle. Amb un binomi clar dins de la història narrada i representada, entre el bé i el mal, present en les representacions amb els àngels i els dimonis. Però també amb els protagonistes destacats, el Lluquet i el Rovelló, o els pastors que emanen del poble. Per això s’hi troben, per exemple, el color morat, propi de la gorra musca que porten els protagonistes a les representacions de l’Espluga i algunes del Camp de Tarragona. També els tons vermells, propis del mal, o els blancs, propis del bé. Amb l’essència dels pastors representada pel color marró o ocre. Una nova imatge per al congrés que realça l’essència de les representacions, focalitza en els personatges, els autèn�cs protagonistes de la història narrada des de fa desenes d’anys. ■ GENER

2020

M'HAN DIT QUE ESCRIUS... Maria Carme Poblet

Nom? Maria Carme Poblet Casanovas. Data i lloc de naixement? El 7 de novembre de 1953, a l’Espluga de Francolí. Actualment de què treballes? Es�c jubilada, però treballava per a l’Administració de Jus�cia. Tens alguna afició? Llegir i escriure. Has publicat un llibre? és el primer que escrius o és el primer que et publiquen? Cossetània em va publicar la primera novel·la: Pluja sobre terra molla, que va guanyar el 31è Premi Ribera d’Ebre. He escrit tres novel·les més, un llibre de relats curts i un recull de poemes i altres dèries meves. En quin idioma escrius? En català. Escrius en català perquè t’és més còmode o perquè és més vendible? Escric en català perquè és el meu idioma i amb el que millor em puc expressar. Des de quan et ve aquesta afició a escriure? Vaig començar a escriure relats, d’això en farà uns deu anys i la resta va anar venint sol. En quin gènere qualificaries els teus llibres? Les meves dues primeres novel·les EL FRANCOLÍ

són més aviat d’història contemporània, novel·lada; la tercera, que sor�rà per Sant Jordi, de la mà d’una editorial gironina, és la història novellada d’en Marimon, l’assassí més sanguinari de principis del segle passat. La quarta novel·la també està dins el gènere psicològic criminal; aquesta està revisada i guardada dins un calaix: el calaix dels bons endreços. Què hi ha en els teus llibres d’autobiogràﬁc? En tots hi ha una mica de mi, el que més: L’Allargada ombra d’una perversió, que és la meva segona novel·la. Suposo que et documentes de les coses que descrius. Com ho fas? Per experiència pròpia? per internet? Em documento quan fa falta �rant d’hemeroteca, parlant amb persones properes al lloc dels fets, si es dóna el cas. Quan és possible, procuro tombar una mica pels llocs que descric, i la resta és creació literària pura i dura. Quan escrius, ho fas de manera programada o quan et ve la inspiració?

Quan començo una novel·la no paro, de vegades la inspiració que em ve no sempre és adequada per la història del moment, llavors la guardo, i sempre em sol ser ú�l per a una segona novel·la; aquest és el cas de les dues darreres que he escrit. Et pots fer ric escrivint? No és pas la meva ﬁnalitat. Del contrari seria un suplici en va. Escriuries en un altre gènere, romàn�c, històric, intriga, humor...? La meva meta és la de provar diferents gèneres. Podries fer un resum atrac�u, perquè la gent que encara no ho ha fet, �ngués ganes de llegir algun llibre? Em fa un cert pudor parlar dels meus llibres, qui vulgui llegir-ne algun haurà de córrer el risc. On es pot trobar el teu llibre? Es pot descarregar com a e-book? De moment només es poden trobar a Amazon, per e-book i algun també en format paper. Ara et faré unes preguntes que li direm MOLT PERSONAL. Has de contestar ràpid, sense pensar-t’ho gaire, d'acord? Un menjar: Els canelons de la mare. Un color: El malva. Un lloc per perdre’t: El bosc de Poblet. Un lloc on no hi aniries mai: A l’infern. Un desig: El benestar, en tots els sen�ts, dels meus ﬁlls i dels meus néts. Un somni: Salut per a poder seguir escrivint. Una por: Procuro no pensar en res que em pugui fer por. El que hagi de venir, bo o dolent, vindrà igual, i tot això que m’estalvio. Una virtut: La fortalesa. Un defecte: Sóc massa sensible. Si poguessis sopar amb algú, sigui viu o mort, sigui famós o no, amb qui t’agradaria fer-ho? Amb un més que bon amic, que va morir fa anys. ■ Esther Català GENER

2020

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Joan Vidal Sales? Joan Vidal i Sales va néixer a la nostra vila el 17 de juliol de 1868. Era ﬁll de Joan Vidal i Civit, pagès, i d'Antònia Sales i Vilà. El 15 de desembre de 1894 es casà amb Dolors Alfonso i Saumell, de Montblanc. D'oﬁci cafeter, de ben jove es va adscriure al corrent republicà. El 13 de març de 1897, en crear-se a la nostra vila el Comité Republicano Único de Espluga de Francolí, fou escollit delegat Joan Roselló Callau i suplent Joan Vidal Sales. Aquest havia assis�t pocs dies abans, el dia 21 de febrer, a l’Assemblea popular republicana de Reus, convocada pel periòdic La autonomía, on es prengué l’acord de crear un par�t republicà únic, cosa que s'aconseguí amb la fundació de Fusión Republicana. El dia 21 de març d'aquell mateix any es va dur a terme un mí�ng republicà a Vimbodí, que es repe�ria el 6 d’agost de 1899. El 18 de juliol de 1900 fou a Barberà on es feu el mí�ng republicà. En tots ells intervingué Joan Vidal. En aquest darrer mí�ng la premsa de l'època indicava que hi havien assis�t més d'un miler de persones, i les comissions republicanes de set poblacions de la comarca, entre elles la de l’Espluga. L'any 1902, en el marc de la celebració dels actes de record de la proclamació de la Primera República Espanyola (11 de febrer de 1873), es va elegir una nova junta local del par�t Fusió Republicana i en foren proclamats delegats Joan Vidal i Sales i Ramon Rosell Mar�. El 7 d’agost de 1902 Joan Vidal reme�a al diari “La Jus�cia” de Reus el primer escrit que coneixem. En ell es queixava que els republicans espluguins no es posaven d'acord i això els afeblia a nivell local. Un any després es reorganitzava el par�t republicà a l'Espluga i a la nova junta del Comitè de la Unió Republicana Joan Vidal ostentava el càrrec de secretari. N'eren vocals nats els expresidents Ramon Rosell Mar�, Joan Roig Francesch i Miquel AnEL FRANCOLÍ

guera Saumell. Pel mes de desembre de 1903 es va inaugurar el nou local del Centre Republicà, que també disposava d'un cor, i la seva bandera. En els parlaments intervingueren Ramon Rosell i Joan Vidal. L'11 de febrer de 1904 es va celebrar a l'Espluga la primera inscripció al Registre Civil d'un naixement sense procedir al seu bateig. En fou un dels tes�monis Joan Vidal. Així ho narrava el diari "República" de Reus: "Hoy, 11

de Febrero, de memorable recordación para los republicanos, Juan Sans i Magdalena Mir, esposos, han inscripto en el Registro Civil, prescindiendo en absoluto de la intervención de los hombres negros -de conciencia más negra que sus hábitos- el nacimiento de una niña a la que los padrinos, Antonio Sans Roig i Antonia Sans Estapé han dado los nombres muy signiﬁca�vos de Bienvenida, Victoria, Triunfo. Del acto han sido tes�gos don Juan Vidal Sales, vecino de ésta y don Cristóbal Litrán Canet, vecino de Reus, que por su intervención constante en actos civiles se ha ganado -aunque no cobra sueldo- el �tulo de Obispo librepensador... La banda de música de Montblanch ... acompañó á la comi�va por las principales calles de la población, tocando sin descanso La Marsellesa...".

cans i francmaçons. Al Congrés Internacional de Lliurepensadors que es va celebrar a Roma els dies 20, 21 i 22 de setembre de 1904 s’hi va adherir Joan Vidal Sales, que es feu representar pel seu amic reusenc Cristobal Litrán Canet, i al congrés de París de setembre de 1905 els lliurepensadors espluguins delegaren la representació a Odón de Buen, aleshores catedrà�c de la Universitat de Barcelona. L'any 1905 la Federación revolucionaria comarcal de la Conca de Barberà era presidida per Joan Vidal; els grups locals mantenien el suport a Nicolás Salmerón i defensaven el manteniment del par�t Unió republicana, la seva par�ci-

L'11 d'agost de 1904 Joan Vidal escrivia un nou ar�cle al diari "República" queixant-se de l'oposició que tenia d’altres republicans de la vila i es deﬁnia polí�cament: "Soy republicano de-

mocrá�co y al mismo �empo declarado enemigo de todas las Monarquías y de los monárquicos ... , no quiero tratos polí�camente con nadie que no sea al menos republicano, siempre al lado de los defensores de los derechos del hombre y contra el monarquismo, contra el clericalismo y contra el caciquismo explotador".

Fou un dels que promogué la creació del «Grupo de Espluga de Librepensadores» del qual en tenim molt poques no�cies. El lliurepensament �ngué una gran extensió a Catalunya a la ﬁ del segle XIX i en els grups o cercles hi par�cipaven anarquistes, republi-

Acta de constitució del Comitè comarcal republicà del districte de Montblanc. 1897.

Arxiu municipal

pació en la lluita electoral i el seu caràcter revolucionari. Hi hagué un gran mí�ng a l'Espluga l'11 de febrer de 1905 en el qual par�ciparen Josep Puig d'Asprer, Ramon Aguiló Gil i Joan Vidal. En el mi�ng republicà celebrat a la seu del Centro Republicano de Valls pocs mesos després, pel setembre de 1905, hi prengué igualment la paraula Joan ViGENER

2020

dal representant els republicans de la Conca de Barberà. Joan Vidal també escrigué als diaris republicans "La Autonomia" (18941901) de Reus i "El Porvenir “ (18991908) de Valls. L'abril de 1906, després d'una profunda crisi, es tornà a reorganitzar la junta local d'Unió Republicana i en tornà a ser secretari Joan Vidal. És la darrera referència documental a la seva par�cipació en la vida polí�ca. Podria

ser que la seva re�rada es produís com a conseqüència del trencament de la unitat republicana entre els par�daris de col·laborar amb els catalanistes -com succeïa amb Nicolás Salmerón- i els que hi estaven oposats, encapçalats per Alejandro Lerroux. El seu úl�m ar�cle a la premsa va ser, que sapiguem, el 20 de juliol de 1906 a "Las Dominicales del libre pensamiento”, setmanari publicat a Madrid entre 1883 i 1909, i que ja es ve-

Bibliograﬁa: ROCA I ARMENGOL, J.: Inicis del republicanisme a l’Espluga, a “El Francolí”, Núm. 104, (1993). ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. Segle XIX, Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2000. ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX, Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2005. ■

bres molt grans, recordo que un dia que vaig tornar del servei militar, vaig veure que els tractors del Nicolau “germans Marsal“ els estaven arrencant, els seus tractors es plantaven de rodes ja que no podien arrencar-los de cap manera. Recordes el xollador d'animals? Sí, era davant de casa i xollaven les mules, era la perruqueria dels animals de �r, i al seu costat i havia el carreter que feia i reparava els carros dels pagesos i dues cases més avall hi havia el ferrer de Senan i el ferrer del Biel, el Passeig avui dia seria com un polígon industrial al mig del poble. Què recordes de les escoles? Vaig anar a les monges, �nc un record de la germana Laura i als 10 anys vaig anar amb el mestre Brunet, que era un molt bon mestre, molt catòlic i molt educat, i no pegava, en tot cas et renyava, tot al contrari de l'altra escola que sí que ho feien, després em van portar a repàs ﬁns als 18 anys, per aquest mo�u vaig poder cursar tenidoria de llibres a l'Acadèmia Roig de Tarragona amb molt bones notes. M'hauria agradat fer el batxillerat però no va ser possible ja que s'havia d'ajudar a casa. Aquests llibres “an�cs“ de comptabilitat que semblen escrits pels monjos de Poblet el has omplert tu? Sí estan escrits amb lletra gòtica i “redondilla“, llavors la comptabilitat de la cooperativa es feia tota ai-

xí, a mà i sense cap tatxot. Quin ofici vas triar? Per poder viure, la pagesia, es pot dir que totes les altres coses que he fet han estat voluntariat, encara que a la Coopera�va de Consum vaig cobrar una mica, he estat al Casal, a la Germandat de la San�ssima Trinitat, a la Federació de Coopera�ves i també a l'Ajuntament i llavors no es remunerava la feina dels regidors. Què creus que va portar al naixement d'una Coopera�va de Consum a l'Espluga? El seu naixement va venir donat per les necessitats de l'Ajuntament , la Coopera�va Agrícola i la Societat de Llauradors. Es va obrir un forn de pa i es va haver de fer sota la denominació de "Coopera�va Agrícola" els tràmits per dur-ho a cap van durar 7 anys, del 1.950 fins el 1.957 que es va obtenir el permís per obrir-lo, el preu del pa era més econòmic que els de les fleques i pas�ssers del poble. Per aconseguir el permís vam comptar amb l'ajuda de la Comunitat Cistercenca de Poblet, ho recordo molt posi�vament He escrit un llibre sobre la coopera�va i ho explico tot amb més detalls. I com s'adquirien els productes? Per mitjà d'uns vals, encara que llavors el costum dels pagesos era portar el sac de gra al molí per conver�r-lo en farina i aquesta als forners i et tornaven pa amb els costos de l'elaboració

nia a l’Espluga des de l’any 1890. Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

PINZELLADES DEL PEDRÍS Josep Amill Corts

Avui som a l’oﬁcina de la Llar de Jubilats a la Plaça de l’Església, quan eres petit recordes haver-hi jugat com aquests xiquets que ara veiem des d'el ﬁnestral? Aquí a la plaça no, però al Passeig Cañellas que es on he viscut sempre recordo l'haver-ho fet, jugant a cluca, bitlles, patacons i altres jocs que ara en diríeu an�cs. Pots explicar com es juga al "Joc de les bitlles"? Posàvem cinc o sis pals plantats i amb una bola que llençaves des de 5 o 6 metres de distància els havies de fer caure tots menys un que havia de quedar plantat i aquest l'anomenàvem "la bitlla". Com era el Passeig Cañellas durant els anys de la teva joventut? Molt diferent, ara és un aparcament de cotxes. Llavors el passeig era a la part de dalt, s'havia de pujar una escala. Hi havia una font i un abeurador per als animals, més o menys a Cal Nicasi, ”Família Bonet”, al sor�r de casa donàvem aigua a les mules. Hi havia dos arEL FRANCOLÍ

GENER

2020

inclosos. No se'n venia gaire als pagesos, a la Coopera�va els vals de farina es conver�en en vals de pa, de cada 100 kgs de farina en tornaven 130 de pa, posteriorment va anar baixant els quilos de retorn, és a dir, més costós. En un principi els forners anaven a preu fet, després va canviar però ﬁns l'úl�m moment el pa de la coopera�va va ser més econòmic que el dels altres forns de pa. Els socis que no tenien blat també podien accedir als vals tan sols calia ser socis de la coopera�va. Més tard va passar a ser Coopera�va de Consum amb altres ar�cles a la venda, com per exemple, arròs de les terres de l'Ebre, oli, calçats, llençols... era com un supermercat de productes de proximitat amb un increment sobre el preu de tan sols 10%, tot això ho teníem gràcies als acords amb d'altres coopera�ves, ﬁns i tot vam necessitar una sala gran, per

poder atendre als socis, que era a la planta alta de l'ediﬁci de la Coopera�va Agrícola al Carrer Lluís Carulla . Vas ser regidor de l'Ajuntament i a la junta del Casal, no? Sí a l'etapa anterior del Casal, hi era com a regidor de l'Ajuntament. Amb el Sr. Carulla i d'altres persones, vàrem fer els tràmits per a que on hi ha ara la Residència Jaume I, fos un collegi. Ja havíem iniciat tractes amb professors, però després va canviar tot i es va decidir fer hi l'actual residència d'ancians. Com a regidor, també vaig col·laborar amb les millores de l'An�c Hospital, amb els dipòsits de l'aigua de Sant Miquel, i amb l'aproﬁtament de l'aigua que es malbarata els hiverns per u�litzar-la els es�us. A la junta del Casal vaig treballar molt, i vaig anar a dormir tard molts dies...

En resum, vaig adquirir força experiències aquella època. Vaig ser també fundador de l'A.D.F. de lEspluga de Francolí, i he col·laborat amb la Germandat de la San�ssima Trinitat. I com a agricultor, tens algun apunt per explicar? I tant! t'he de dir que �nc cinc premis del concurs de carbasses de Sant Esteve ses Rovires. Cada any hi assis�m, n'hem portat de 40, 50 i la més grossa de 120kgs que va tenir un 1er premi. ■ Joan Casanovas

Priorat, un Corpinat del Penedès, un Montilla-Moriles, un xampany francès, un escumós encestral del Garraf , un Jura de França, un Cava i un Conca de Barberà. Avui no parlarem de si els vins més cars són més bons o no, el que sí que us diré és que la mitjana de preus dels vins escollits era d’uns 150€ per ampolla. Cada parella havia d’encertar el país d’origen, la denominació, l'anya-

da, les varietats de raïm i el nom del celler elaborador. La preparació d’una persona per assolir aquests objec�us són extremadament costosos i el temps inver�t en tastar vins de tot el món és incalculable, el par�cipants que concursen en aquests tastos són, a opinió meva, gent d’una altra galàxia. Enhorabona a tots per la seva tasca i sobre tot als guanyadors que van rebre un premi econòmic de 1.500€. ■ Mariona Rendé

E S PA I S O M M E L I E R

Els savis del vi

Aquest mes de gener he �ngut l’oportunitat de presenciar un concurs de vins a cegues per parelles, l’organitzava el propietari del restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, que per cert, si us agrada el peix fresc, és dels millors restaurants que podem trobar al Garraf. Els concursants havien de tastar a cegues 10 vins curosament seleccionats per sommeliers professionals, la selecció va ser; un Rioja, un

Les parelles guanyadores del certamen. Cedida EL FRANCOLÍ

Organitzadors del concurs amb l'espluguina Mariona Rendé. Cedida

GENER

2020

ARA FA 100 ANYS

Gener de 1920, a l'Espluga Quines coses té la vida. Durant les festes de Nadal de 1919, el quadre d'aficionats al teatre del nostre poble, havien representat "Riu avall", drama en tres actes de Rovira Serra. Manel Rovira Serra (1865-1929), fou un dramaturg, poeta i advocat. De jove es va traslladar a viure a Cuba on exercí de comerciant i en tornar a Barcelona va estudiar dret i va con�nuar escrivint teatre. Va traslladar el seu domicili a Madrid on fou un dels promotors del Centre Català. A final d'any el rector Blai Sans feia recompte del moviment demogràfic de l'Espluga. Durant l'any anterior havien nascut 35 nens i 43 nenes. Per contra, les defuncions havien estat 45 homes i 30 dones. L'any 1920, a l'Espluga, vindria marcat per les eleccions municipals, però d'això en parlarem els següents mesos. De moment els que preocupava a bo-

na part dels espluguins era el que els tocaria pagar per les cèdules personals. L'alcalde Isidre Domenech Prim anunciava la seva exposició al públic a par�r del 10 de gener. El primer mes de l'any era el moment de subhastar les taules de venda, carnisseria, escorxador, peixateries. S'establien uns plecs de condicions i els aspirants havien d'oferir preu per poder vendre durant l'any. Per l'escorxador, per exemple, aquell any es par�a de 3.750 pessetes, les peixateries, 250 i les taules de carn, gallina, etc., a par�r de 100. En algun cas s'havia de fer més d'una subhasta per manca de postor. En altres, es va donar el cas que algú rebia diners per re�rar-se. Ara en diríem corrupció. La Societat de Atracción de Forasteros en el seu butlletí feia menció del Balneari de l'Espluga, pro-

pietat de Salvador Roca. A l'Espluga teníem una senyora a qui agradava escriure llargues cròniques als diaris: Dolors Rosell, viuda Salas. Regentaven amb el seu marit el cafè "Xalet". Però ella, lletraferida, no deixava escapar ocasió per mostrar el seu integrisme catòlic. En el periòdic La Reconquista, òrgan oficial del par�t tradicionalista, digueu-n'hi carlí, que es publicava a Tarragona, s'hi incloïa també la publicació d'El Radical, de Reus, promogut per Felip Cabeza. Doncs en l'edició del 3 de gener de 1920, d'aquells periòdics la senyora publicava "El nacimiento del Niño Dios y las mujeres". No te desperdici. El trobareu a la xarxa, a la Biblioteca Virtual de Prensa Històrica. A falta de cròniques que parlin del nostre poble, podem acudir al Boletin Oficial de la Provincia. Des de la llista de "Mayores contribuyentes" o els senyors que formaven l'Ajuntament, el butlle� ens va informant de les vicissituds de Ca la Vila. Hi trobem edictes del Jutjat de Montblanc per conflictes d'herència o subhastes de béns embargats. ■ Josep M. Vallès

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"Els drets històrics" "Als catalans sempre ens ha mogut l’ideal de gaudir de la llibertat política, la qual estava emparada per les lleis fins que ens la van arrabassar per la força. [...] D’ençà de la derrota militar del 1714, el catalanisme no ha deixat mai en cap moment de reivindicar els seus drets i les seves llibertats. Catalunya no ha renunciat mai a la «competència» de totes les EL FRANCOLÍ

competències, i avui tampoc no hi renuncia. Per això tots els catalans tenim l’obligació de treballar per la devolució de la nostra llibertat. Aquesta fita, jurídicament avui encara és possible. Només caldria aplicar la «Disposició addicional primera» de l’actual Constitució del 1978, que garanteix l’empara i el respecte dels «drets històrics» dels terri-

toris de dret considerat foral. Els drets històrics dels catalans encara estan per retornar. I de tots els «drets històrics» la llibertat n’és l’essència i la seva coneixença ens ha d’ajudar per a fer-ne efectiva la reivindicació". ■ Francesc Ferrer i Gironès El gran llibre per la independència. Columna, 2005 *Fragment escollit per Andreu Morta

GENER

2020

CURAR-SE EN SALUT Detallets

Pels volts del 2007 s’havia confirmat riquíssima base de dades que havien amb experiments que la distribució pe- documentat d’uns 600 Crispers difeculiar -anomenada CRISPER- en certes rents trobats als genomes de 475 bacporcions del genoma (ADN) de molts teris diferents. Aquesta informació fou microbis, detectada una colla d’anys enrere, representava en realitat que s’havia descobert Extraorninari!- el sistema immunitari d’aquells microbis, una defensa contra els virus bacteriòfags -“que es mengen bacteris/ries”- que els podien atacar, infectar. Recordem que el nom CRISPER és un acrònim, paraula feta amb les sigles en anglès d’una expressió que aproximadament Bacteri de la pesta bubònica. Imatge d'internet significa “grups de repe�cions regularment intercalades per cap-i-cues habilitada gra�s pel món cien�fic en la curts” a l’ADN. Fent servir les quatre forma d’una mena de catàleg/dicciolletres del codi genè�c: A, G, C, i T, un nari de “repe�cions” - els cap-i-cues o exemple podria ser: AGA- diverses lle- palíndroms- i “spacers”/ “espai-dors” tres del codi - CTC- diverses lletres del el nom més adient pel que n’hem dit codi - GAG ... etc., o tornada-estrofa- estrofes o “diverses lletres del codi”. tornada-estrofa ...etc. Els experiments En efecte varen proveir als cien�fics de demostraren que les seccions “diver- tot el món d’un veritable joc de LEGO ses lletres del codi” o estrofes eren tro- de tots aquest trossos i trossets dels sets dels virus que el microbi tenia “ar- complexes Crisper per a que hi poguesxivats” per reconèixer-los en una nova sin “jugar” a combinar-los segons el invasió del virus concret i poder elimi- seu millor criteri per estudiar-ne detanar l’atac. Ja s’havia detectat que el lladament les diferents qualitats -el Crisper inicial sempre anava acompa- com i el què- de la varietat de funcions nyat d’un gen “associat”, un o diversos que podrien resultar-ne. De la seva reque s’enumeraven i es denotava C-as cerca havien arribat a la conclusió que de l'1 al 12 o simplement Cas1-12. A es tractava d’un complex flexible compart de l’interès cien�fic, aquests des- post de parts més o menys intercanvicobriments tenien aplicacions comer- ables que caldria inves�gar més a fons cials importants, per exemple, en la in- donat que la seva presència a la microdústria alimentària dels formatges, io- biologia era tan persistent, un senyal gurts i d’altres resultats de la fermen- inqües�onable d’una importància postació de productes naturals. Degut a la siblement molt impactant. segona guerra de l’Iraq (Saddam HusPerquè com diu un proverbi en ansein) d’aquells temps on s’havia espe- glès molt estès, el dimoni és als detaculat d’una possible introducció d’ar- llets. El dimoni en el sen�t de l’aclarimes biològiques -en la forma de bac- ment de l’entrellat de la qües�ó o de teris, virus i toxines- els militars fran- la situació que sigui. Com passa en cesos varen fer estudis d’aquestes qües- molts contractes que a grans trets tot �ons a l’Université de Paris-Sud d’on sembla molt bé però és sempre recoels cien�fics s'interessaren primer en manable llegir-se “la lletra pe�ta” que descobrir els sistemes Crisper del bac- fan tan pe�ta com poden, gairebé imteri de la pesta bubònica -la plaga de possible de llegir i plena de condicions, “la mort negra” de l’Edat Mitjana- pe- pre-condicions, aparts, excepcions, etc. rò que eventualment publicaren una per confondre i entabanar al consumiEL FRANCOLÍ

dor de bona fe. La Mare Natura no és mal intencionada, de fet no té cap intenció determinada; la seva evolució ha anat ajuntant unes coses -sistemes opera�us- damunt d’unes altres coses durant milions i més milions d’anys. Les que serveixen per sobreviure les condicions de l’entorn en qües�ó -o sigui, que són adapta�ves- romanen fins i tot milions d’anys i les que no serveixen per sobreviure, desapareixen. Aquesta és la “teoria” ben verificada -demostrada veritat- de la selecció natural de Charles Darwin. Tot plegat les coses s’han anant tornant molt complicades de per sí mateixes. La gran varietat de sistemes Crisper (o Cas1-12) ha estat estudiada i organitzada en classes, �pus, subclasses i sub�pus, etc. segons la manera detallada de funcionar de cada varietat. Aquesta variació del seus funcionaments explicaria que els experiments escollits pel Dr. Mojica no havien estat els exactament adients per demostrar allò que ell n’havia fet l’asserció correcta i extraordinàriament meritòria, el descobriment que els Crisper (o Cas1-12) eren un sistema d’immunitat adapta�va dels microbis des de milions d’anys enrere ben similar a la que hem heretat nosaltres i fem servir els humans. Evidència bastant convincent de la unitat de totes les formes de vida; tots, des dels microbis als humans som branques o branquetes del mateix arbre de la vida únic. Encara que sigui una desviació, em permeto mencionar tan sovint com puc aquesta noció -m’embadaleix!- per fer avançar el reconeixement que tot i la nostra òbvia pe�tesa personal -la de tots plegats, des dels més exaltats del món i la història fins als més humils i anònims- tots som part de quelcom veritablement universal d’edats immemorials, de fet, eternes, és a dir fora de temps comptables ordinaris dels nostres dies i les nostres històries. Es tracta d'una immensa simfonia total fascinant que té els seus ritGENER

2020

CURAR-SE EN SALUT mes propis que van... i van... no pas gens sotaposats a les creences convenients que els humans ens inventem, les creences d’aquest o de l’altre. Com s’atribueix a Galileo quan la Inquisició l’obligà a negar que la Terra donava voltes al sol: “I tanmateix, es mou”. I és d’èxtasi que en els úl�ms 400 anys el geni conjuntat de les ments humanes -segurament el producte, cos amb cervell, més exquisit generat per la Mare Natura- n’ha anat posant dels més meravellosos. Sento -més desviació!- que aquí faig una mica de mèdium de l'astro�sic Neil de Grasse Tyson director

Neil de Grasse Tyson

del Hayden Planetarium al Museu de Ciències Naturals (NY) que a la tele acaba el seu xou Startalk (Parla d’estrelles) amb unes paraules que reﬂecteixen allò que ell en diu “la perspec�va còsmica”. La que exposem més amunt -d’un altre aspecte de la ciència- seria

EL FRANCOLÍ

l’ARN con�nguts en el nucli. Per tant, varen proposar que encara que l’ADN o ARN dels virus bacteriòfags que infecten els microbis (per ex. els bacteris del iogurt) sigui escampat -no hi ha nucli- aquest ADN i/o ARN seria en tot cas la diana d’aquells enzims/�sores del microbi/ bacteri infectat i d’aquesta manera aquest organisme atacat lluitaria contra la infecció pels virus. Com que hi ha virus basats en ADN (que implica un ARN afegit) i virus que només tenen ARN especularen que el mecanisme Crisper d’acció dels microbis (Archea i Bacteris) per lluitar contra les seves infeccions pels virus que els podien envair segurament seria via l’ARN ja que així podrien ser desmuntats (TALLATS!) tots dos �pus de virus. Recordem que el codi ADN és com si fos la llista d’ingredients de la recepta (com de cuinar) de fer proteïnes, les peces dels mecanismes biològics i Hayden Planetarium, American Museum of Natural History. l’ARN (el “missatger” i altres formes) repremencionat associats amb Crisper (Cas sentaria, a la recepta, les instruccions 1- 12) trobaren que el Cas9 contenia de com u�litzar els ingredients. Segons el codi (ADN) que per via de l’ARN mis- l’especulació proposada destruint les satger es produirien enzims -que són instruccions de la recepta desballestaproteïnes- anomenades nucleases, que ria tota mena de recepta -tota mena en el cas de les cèl·lules amb nucli po- d’atac previsible- dels dos �pus de viden desmuntar (TALLAR!) l’ADN i/o rus. S’haurà de veure. ■ Anton Martí “la perspec�va biològica”, de tot allò que viu. Tornant al tema, el resultat nega�u d’una sèrie d’experiments cien�fics com va obtenir el Dr. Mojica té el seu valor tot indicant carrerons sense sor�da on no caldrà que altres cien�fics hi dediquin els seus esforços. No és d’estranyar que aquesta mena de mèrit no es premia tan sovint com els resultats d’experiments afirma�us. Ja abans del 2007 cien�fics francesos (A. Bolo�n amb altres, 2005) de l'Institut National de la Recherche Agronomique als voltants de París inves�gant els gens dels microbis que hem

GENER

2020

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA

2a jornada d’AMPAs de les escoles Vedruna Catalunya El dissabte 25 de gener va tenir lloc a i interpersonal i en el desenvolupament trar, als pares i mares, com duem a terVic, la 2a Jornada d’AMPAs de les esco- d’equips. me la nostra pràc�ca docent fent un les Vedruna Catalunya, on hi van assisDesprés de rebre un munt de con- recorregut pels diferents eixos del nos�r les AMPAs i els equips direc�us de sells de com comunicar-nos més efec- tre Projecte Educa�u. les 36 escoles Vedruna d’arreu del pa- �vament, va arribar el moment de mosAcabat aquest recorregut, el protaís. gonisme va passar a ser L’objec�u de la jornada únicament de les AMPAs. era donar a conèixer el Es va organitzar una àgoProjecte Educa�u de les ra on totes les AMPAs van escoles Vedruna i comparpoder explicar quines bo�r experiències entre les nes pràc�ques duen a diverses AMPAs. terme com a AMPA a les La jornada va comenseves escoles. çar amb la interessant xerDe ben cert, que va rada: “Com podem comuser una jornada molt nicar millor el què fem”, a proﬁtosa on es va comcàrrec de Ferran Ramonpar�r molt de coneixeCortés, escriptor dedicat ment i amb això vam a la formació en habilitats aconseguir enfor�r més de comunicació personal 2a Jornada d’AMPAs de les escoles Vedruna Catalunya. Cedida la nostra XARXA. ■

Padrins lectors La lectura és fonamental en l’educació dels nostres alumnes i per tal de dinamitzar el seu aprenentatge ja fa uns quants cursos que realitzem amb èxit l’ac�vitat Padrins Lectors. L’apadrinament lector és una ac�vitat coopera�va d’internivells on els alumnes més grans de l’escola, és a dir els de 5è i 6è, es converteixen en els padrins lectors dels alumnes de P-5 i 1r de primària, que encara no tenen assolida la lectoescriptura, i als quals anomenen fillols i filloles. La tasca del padrí no és la d’ensenyar a llegir però sí es compromet a millorar l’habilitat lectora del seu fillol o fillo-

EL FRANCOLÍ

la, al mateix temps que l’engresca i li encomana el gust per la lectura. Per dur a terme l’ac�vitat, el primer que fan les mestres és decidir les parelles lingüís�ques, una decisió que es basa sobretot en les caracterís�ques personals dels par�cipants. Aquestes parelles treballaran juntes tot el curs, una hora a la setmana, dins del temps des�nat a la lectura diària i l’espai des�nat per realitzar l’ac�vitat són les aules i passadissos de l’escola. Des del moment que comença la sessió la parella és inseparable, i això afavoreix que s’estableixi una relació personal afec�va. D’entre els molts aspectes posi�us que aporta aquesta ac�vitat, destaquem que: -Mo�va a llegir als alumnes i connecta amb els seus interessos. -Responsabilitza als més grans de l’atenció i cura dels pe�ts, i els fa conscients que ells són el seu exemple, amb tot el que això implica. -Afavoreix la relació entre els diferents nivells i millora la convivència dins el centre ja que es treballa de forma coopera�va. -Es treballen con�nguts conceptuals, procedimentals i ac�tudinals. -Hi ha una especial inclusió de tot l’alumnat donat que es presenten tasques de diferents graus de complexitat que respecten els diferents ritmes d’aprenentatge. ■

GENER

2020

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Fem pa àzim Quin nom tan estrany, oi? Nosaltres tampoc sabíem el que era fins que hem fet una activitat sobre “L’Espluga medieval” amb els mestres del Camp d’Aprenentatge i hem après

que a l’edat Mitjana a l’Espluga hi havia una comunitat jueva. Una de les seves costums era la de fabricar-se el seu propi pa i marcar-lo amb un segell que conté unes pa-

raules en hebreu i un ocell que.. podría ser l’ocell francolí, encara que això no se sap segur. Era un pa diferent del nostre perquè la forma era aplanada i no portava llevat. Els jueus el feien per commemorar la sor�da de l’an�c Egipte fugint de l’esclavitut a la que estaven sotmesos. Amb les preses de la par�da no van poder preparar bé el pa i el pa que van menjar durant el viatge era un pa àzim, o sigui sense llevadura. A Cicle Mitjà l’hem preparat igual que ells i l’hem cuit al forn de l’escola. I a la tarda abans de marxar cap a casa hem berenat pa àzim amb xocolata! ■ Alumnes de Cicle Mitjà

Ambients d’aprenentatge Quan els infants experimenten amb el objectes que troben al seu abast sense cap mena de prohibició es senten lliures per poder inves�gar i construir coneixement. Quan els infants de diferents edats es troben en un mateix espai s’inicien accions sobre el material que resulten atraients per a tots. Això provoca l’aparició del modelatge. Quan els infants observen la interacció dels uns amb els altres, escolten les converses, es ﬁxen en els gestos, les maneres de fer i imiten, podem dir que aprenen.

EL FRANCOLÍ

Aquests espais els anomenem ambients d’aprenentatge. Durant aquest curs les mestres de cicle d’infan�l ens estem formant i posant a la pràc�ca aquesta metodologia que aporta vivències per construir i compar�r coneixements amb la resta de companys/es. Ells mateixos escullen l’ambient on volen anar. Cada ambient ofereix diverses zones on interactuar amb el material. Els ambients d’aprenentatge que hem iniciat aquest curs són: Minimons Art in English Teatre Construccions Joc simbòlic És important: Respectar, acollir i atendre la diversitat. Potenciar el llenguatge oral. L’espai i el material com a font d’aprenentatge. Crear un clima agradable i d’ajuda vers els altres. Ajudar a fer possible la inicia�va, la curiositat, la crea�vitat. Valorar i reconèixer la resposta dels infants davant l’experiència de treball que duu l’ambient. La mestra fa de guia i provoca situacions d’aprenentatge. D’aquesta manera en els espais d’aprenentatge es juga, es crea i s’aprèn. ■ Mestres educació infantil

GENER

2020

MUSEU DE LA VIDA RURAL

Jugar amb foc, la nova exposició del Museu de la Vida Rural El Museu de la Vida Rural i la Fundació Carulla van declarar el setembre de 2019 l’emergència ecològica i climà�ca adherint-se al moviment anglosaxó Culture Declares Emergency. Amb aquest gest adquiríem el compromís de ser sostenibles com a equipament i com a ins�tució cultural però, també, el de generar coneixement entorn de la nostra relació amb la natura i la cultura. Des del museu, ho farem preservant la memòria del món rural i recorrent a la ciència, les arts i la creació contemporània per imaginar la relació camp-ciutat en un món globalitzat. Volem ser un espai de debat i un laboratori d’impuls a la innovació per afrontar els reptes de la sostenibilitat. L’exposició Jugar amb foc, coproduïda amb la Fundació Pau Costa, que inaugurarem el proper divendres 14 de febrer a dos quarts de set del vespre i que podeu visitar ﬁns al 24 de gener de 2021, és una proposta en aquesta línia de treball. La Fundació Pau Costa es cons�tueix després dels incendis d’Horta de Sant Joan per sensibilitzar i educar en la nostra relació amb el foc. Les persones que formen part de l’equip de la fundació són grans experts en l’estudi per a la prevenció dels incendis i, en el diàleg que vam establir, ben aviat vam trobar-nos en un repte compar�t per fer front a les amenaces reals de l’emergència climà�ca: la necessitat d’una ges�ó sensata del territori. El foc ha determinat la nostra evolució cultural com a espècie. Ens ha permès alimentar-nos d’una manera concreta i ha estat present en la nostra manera d’entendre i explicar-nos el món. Com assenyalen els textos que serveixen de base a l’exposició, elaborats per Jesús Contreras, Joan Soler Amigó i Salvador Palomar per a la Gran Enciclopèdia Catalana: “Des de la més llunyana antiguitat, els humans han intuït la radical ambivalència, la terrible dialèctica del foc: celestial i subterrani, solar i volcànic, diví i demoníac. El foc il·lumina, fecunda, purga, puriﬁca. El foc regenera, sublima. Però també devora, crema, consu-

meix i destrueix: és la guerra, l’apocalipsi, la condemnació eterna, la gran amenaça.” Cal entendre aquesta vinculació ancestral amb el foc i preguntar-nos per l’analfabe�sme contemporani en relació a aquest fenomen �sic que ha passat de ser el nostre gran aliat a suposar una de les grans amenaces de les regions rurals mediterrànies i mundials. Ciència i art es combinen en aquesta nova exposició per oferir-nos una experiència estè�ca i intel·lectual que busca despertar preguntes i mo�var-nos a pensar sobre la relació entre la humanitat i el foc per, si així ho considerem, prendre les decisions i ac�tuds que considerem més per�nents a �tol individual o com a societat respecte a aquesta amenaça que és, alhora, una oportunitat. El foc ha estat mo�u d’interès i experimentació per a ar�stes com Joan Miró, que en els seus Sobreteixim assajava expressar-ne el poder i la força estè�ca. També Guinovart es refereix al Llamp o a les terres cremades en la seva obra. Joan Brossa ens parla de la tradició del correfoc i les festes; Chema Madoz de l’estreta relació entre els grans incendis i la situació d’emergència climà�ca; Josep Bou o Jordi Font dels paisatges i la ges�ó del territori. La relació amb la natura i el bosc és cons�tu�va de l’obra de Marta Pruna i Núria Vila, que ens acompanya de nou amb una proposta de disseny i experimentació a par�r de les cendres i el foc cremat. Lucas Hope o Ramon Espelt juguen amb els llenguatges audiovisuals per oferir-nos un recorregut per les representacions culturals del foc. Les seves obres es fonen amb els tes�monis materials de la història de la nostra relació antropològica amb el foc. Els objectes com els aumolls o el maridet fan costat als que posen de manifest l’excel·lència de les arts del foc, com a homenatge a tants artesans que, jugant amb el foc, han creat al llarg de la història objectes de ceràmica, de ferro, de vidre o productes gastronòmics de gran qualitat. L’espai dedicat al foc desfermat ens aporta les dades necessàries per entendre amb criteri cien�fic l’abast real de l’amenaça dels grans focs i per explicar-nos el rol dels experts en la prevenció i ex�nció. Un repte, el de la prevenció i la protecció, que sense la par�cipació de cadascú de nosaltres és impossible d’assolir. Per això, la mostra acaba amb la descoberta de pe�ts grans projectes que estan aportant solucions interessants enfocades a aquella ges�ó sensata del territori de la que parlàvem. Però l’exposició és només el punt de par�da d’un programa entorn del foc que ens ocuparà al llarg de tot l’any i que s’inicià, de fet, en el marc d’una nova edició de la fira de l’Espluga de Francolí, aquest any especiaUna de les obres que formaran part de l'exposició. Evolució íg- litzada en la temà�ca del foc. En el marc de la fira, jonia de Josep Bou. MVR ves estudiants de química del municipi ens van aportar EL FRANCOLÍ

GENER

2020

MUSEU DE LA VIDA RURAL la seva proposta experimental sobre el foc o els experts en biomassa ens van parlat de com millorar la prevenció dels incendis reduint el combus�ble acumulat als boscos. El dia 14 de febrer, en el marc de la inauguració formal de l’exposició, comptarem amb la presència dels que avui juguen amb el foc al poble, els diables i els ar�stes. Seguint el decàleg Mutare de projectes culturals transformadors, l’exposició es basa en la par�cipació i la cocreació i, per això, s’organitzaran propostes de treball conjunt amb els grans coneixedors del territori, els veïns i veïnes, el Paratge Natural d’interès Nacional de Poblet, les en�tats excursionistes i ecologistes, amb la voluntat d’estudiar la situació i el perill real d’incendis a la zona i construir propostes conjuntes d’adaptació.

Treballarem també el foc amb la comunitat educa�va, per descomptat, i aprendrem amb els nens i nenes com jugar i fer-nos responsables del poder del foc. Ens orientarem a assajar-ne un ús fonamentat i posi�u d’acord als consells experts dels bombers i els GRAF del nostre territori, però també dels avis i les àvies que sempre s’hi havien relacionat o dels ar�stes que hi han treballat. Educar culturalment per a la sostenibilitat és ajudar a entendre aquesta dialèc�ca entre humans i natura a par�r de la història i el coneixement heretat i jugant amb la par�cipació crea�va i el compromís de tothom en la cerca de noves maneres de relacionar-nos amb el fenomen del foc, tan present ahir, avui i, especialment, demà, a la regió mediterrània. ■ Gemma Carbó, directora del museu

S O C I E TAT Mercè Velasco, guanyadora del lot de la Cistelleria Maria Rosa Com és habitual quan arriben els Reis d'Orient, la Cistelleria Maria Rosa fa un sorteig d'un lot de productes de la botiga, entre tota la seva clientela. Aquest any, l'afortunada ha estat l'espluguina Mercè Velasco. Esperem que la gaudeixi! ■ Cistelleria Maria Rosa

D E M O G R A F I A DEFUNCIONS Delfina Vallbona Porta, vídua. Amb data de defunció el 18 de gener i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Maria Dolores Beiro González, vídua de Ruﬁno Lacueva Aneas. Amb

EL FRANCOLÍ

data de defunció el 8 de gener, i domicili a la plaça d'en Canós. Montserrat Nadal Morgades, de 50 anys, soltera. Amb data de defunció el 22 de gener i domicili al carrer Mossèn Serret.

NAIXEMENTS Bruno Montes Ortega, ﬁll del David i la Maria José. Amb data de naixement el 15 de gener. Quim Andechaga Iglesias, ﬁll de la Sara i el Ferran. Amb data de naixement el 20 de gener. ■

GENER

2020

S O C I E TAT C O M I A T S Adéu Trini Trini Vendrell Prats, mare es�mada i veïna carismà�ca de l’Espluga, ens va deixar per emprendre l’úl�m viatge el passat 14 de desembre a l’edat de 80 anys. Només cal veure la quan�tat de gent que va passar per la sala de vetlles i com estava de plena l’església el dia del seu comiat, per fer-nos una idea dels sen�ments que despertava la Trini, entre la gent que la coneixia; era una persona entranyable, avançada al seu temps, moderna, riallera, que desbordava energia i es�ma per a tothom. Persona amable i acostumada a tractar amb la gent; va regentar la ferreteria Roselló, des de la seva inauguració ﬁns ben passada l’edat de jubilació. Ella, era molt devota de la San�ssima Trinitat. Li agradava presumir que havia �ngut el privilegi d’haver nascut a l’ermita del nostre poble, el 6 de gener de 1939, on s’havia refugiat part de la nostra família durant l’etapa ﬁnal de la Guerra Civil. La trobarem a faltar i la portarem sempre als nostres cors! ■ La teva família

Per a tu, Montse Vam compar�r moments i experiències úniques de la vida, la infantesa i l’adolescència, l’etapa adulta, amb uns més relació que els altres. Som una generació especial, la del 69, amb el caràcter fort i l’empremta sensible. Amb valors ferms. No acostumàvem a mostrar les emocions ni els sen�ments. “No en sabíem més, teníem 15 anys”. Els nostres pares van esforçar-se molt perquè �nguéssim un futur millor al seu, vam jugar, estudiar i de ben joves, algunes vam treballar per ajudar a la família. Cadascú ha anat forjant el seu camí. Ens unia l’escola, les aventures, les sor�des a l’Ermita i érem una mica entremaliats i entremaliades, però bona gent. Encara ho som, no et sembla? Cadascú de nosaltres ha aportat el seu granet d’arena en aquest trencaclosques de la vida, cada peça és important i valuosa. Per nosaltres tu has estat una dona valenta, generosa, crí�ca, solidària, implicada amb tothom i la primera en col·laborar en tot allò que se’ns plantejava. Aportaves idees i l’energia per aconseguir-ho. Totes les batalles a la vida serveixen per ensenyar-nos alguna cosa, ﬁns i tot aquelles que perdem i/o guanyem. Tots en formem part i només queda dir, “que �nguem sort”. Gràcies pels moments compar�ts i vola, vola lliure Montse, allí on siguis ens retrobarem. Amb tot el nostre afecte i es�ma Montse, amb tot el respecte i es�ma per la teva ﬁlla Marina i la teva família. ■ Nascuts el 69 EL FRANCOLÍ

GENER

2020

Natura Singular

per Pitu Amigó

La sargantana cuallarga Psammodromus algirus La sargantana cuallarga és un petit saure propi d’ambients mediterranis força comú en matollars i pinedes. És més grossa que la sargantana comuna (Podarcis liolepis) tan habitual en pobles, i té una cua molt llarga, de dues a tres vegades la longitud del cos, podent arribar fins a 27 cm de llargada total.

Presenta dues característiques línies grogues al llarg del dors. S’alimenta d’insectes i aràcnids que caça amb gran agilitat. S’aparella a la primavera, i les femelles produeixen una posta d’una mitja dotzena d’ous que eclosionen entre finals d’agost i d'octubre.

Arbres singulars Núm. 63

Espècie

El reboll del camí (Castellfollit)

Presentat per Eva Rodellas i Fon�guell

Aquest gran reboll vigila amb la seva presència el camí i el bosc que l’envolta. Ha crescut ben amunt, ver�cal, buscant la llum del sol, i l’ombra de les seves fulles limita el creixement del sotabosc. Es tracta d’un reboll mar�nenc, una espècie de roure propi boscos humits i que a les nostres contrades només trobarem als indrets més frescos i humits de les muntanyes de Prades.

EL FRANCOLÍ

Reboll mar�nenc, Quercus pubescens

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 1,85 m Perímetre del tronc a la base: 2,25 m Ample de la capçada: 15-18 m Alçada: 20,7 m

Ubicació

A la vall de Castellfollit, a la pista que puja per la casa forestal direcció els torners, ja arribant a l’era de nogués.

Coordinades

41°20'36.2"N 1°03'29.5"E (41.3434, 1.05819 a Google Maps)

GENER

2020

Pep Torres EL FRANCOLÍ

GENER