CURAR-SE EN SALUT

CURAR-SE EN SALUT Detallets

Pels volts del 2007 s’havia confi rmat amb experiments que la distribució peculiar -anomenada CRISPER- en certes porcions del genoma (ADN) de molts microbis, detectada una colla d’anys enrere, representava en realitat que s’havia descobert - Extraorninari!- el sistema immunitari d’aquells microbis, una defensa contra els virus bacteriòfags -“que es mengen bacteris/- ries”- que els podien atacar, infectar. Recordem que el nom CRISPER és un acrònim, paraula feta amb les sigles en anglès d’una expressió que aproximadament signifi ca “grups de repe� cions regularment intercalades per cap-i-cues curts” a l’ADN. Fent servir les quatre lletres del codi genè� c: A, G, C, i T, un exemple podria ser: AGA- diverses lletres del codi - CTC- diverses lletres del codi - GAG ... etc., o tornada-estrofatornada-estrofa ...etc. Els experiments demostraren que les seccions “diverses lletres del codi” o estrofes eren trosets dels virus que el microbi tenia “arxivats” per reconèixer-los en una nova invasió del virus concret i poder eliminar l’atac. Ja s’havia detectat que el Crisper inicial sempre anava acompanyat d’un gen “associat”, un o diversos que s’enumeraven i es denotava C-as de l'1 al 12 o simplement Cas1-12. A part de l’interès cien� fi c, aquests descobriments tenien aplicacions comercials importants, per exemple, en la indústria alimentària dels formatges, iogurts i d’altres resultats de la fermentació de productes naturals. Degut a la segona guerra de l’Iraq (Saddam Hussein) d’aquells temps on s’havia especulat d’una possible introducció d’armes biològiques -en la forma de bacteris, virus i toxines- els militars francesos varen fer estudis d’aquestes qües- � ons a l’Université de Paris-Sud d’on els cien� fi cs s'interessaren primer en descobrir els sistemes Crisper del bacteri de la pesta bubònica -la plaga de “la mort negra” de l’Edat Mitjana- però que eventualment publicaren una riquíssima base de dades que havien documentat d’uns 600 Crispers diferents trobats als genomes de 475 bacteris diferents. Aquesta informació fou habilitada gra� s pel món cien� fi c en la forma d’una mena de catàleg/diccionari de “repe� cions” - els cap-i-cues o palíndroms- i “spacers”/ “espai-dors” el nom més adient pel que n’hem dit estrofes o “diverses lletres del codi”. En efecte varen proveir als cien� fi cs de tot el món d’un veritable joc de LEGO de tots aquest trossos i trossets dels complexes Crisper per a que hi poguessin “jugar” a combinar-los segons el seu millor criteri per estudiar-ne detalladament les diferents qualitats -el com i el què- de la varietat de funcions que podrien resultar-ne. De la seva recerca havien arribat a la conclusió que es tractava d’un complex fl exible compost de parts més o menys intercanviables que caldria inves� gar més a fons donat que la seva presència a la microbiologia era tan persistent, un senyal inqües� onable d’una importància possiblement molt impactant.

Perquè com diu un proverbi en anglès molt estès, el dimoni és als detallets. El dimoni en el sen� t de l’aclariment de l’entrellat de la qües� ó o de la situació que sigui. Com passa en molts contractes que a grans trets tot sembla molt bé però és sempre recomanable llegir-se “la lletra pe� ta” que fan tan pe� ta com poden, gairebé impossible de llegir i plena de condicions, pre-condicions, aparts, excepcions, etc. per confondre i entabanar al consumiBacteri de la pesta bubònica. Imatge d'internet

dor de bona fe. La Mare Natura no és mal intencionada, de fet no té cap intenció determinada; la seva evolució ha anat ajuntant unes coses -sistemes opera� us- damunt d’unes altres coses durant milions i més milions d’anys. Les que serveixen per sobreviure les condicions de l’entorn en qües� ó -o sigui, que són adapta� ves- romanen fi ns i tot milions d’anys i les que no serveixen per sobreviure, desapareixen. Aquesta és la “teoria” ben verifi cada -demostrada veritat- de la selecció natural de Charles Darwin. Tot plegat les coses s’han anant tornant molt complicades de per sí mateixes. La gran varietat de sistemes Crisper (o Cas1-12) ha estat estudiada i organitzada en classes, � pus, subclasses i sub� pus, etc. segons la manera detallada de funcionar de cada varietat. Aquesta variació del seus funcionaments explicaria que els experiments escollits pel Dr. Mojica no havien estat els exactament adients per demostrar allò que ell n’havia fet l’asserció correcta i extraordinàriament meritòria, el descobriment que els Crisper (o Cas1-12) eren un sistema d’immunitat adapta� va dels microbis des de milions d’anys enrere ben similar a la que hem heretat nosaltres i fem servir els humans. Evidència bastant convincent de la unitat de totes les formes de vida; tots, des dels microbis als humans som branques o branquetes del mateix arbre de la vida únic. Encara que sigui una desviació, em permeto mencionar tan sovint com puc aquesta noció -m’embadaleix!- per fer avançar el reconeixement que tot i la nostra òbvia pe� tesa personal -la de tots plegats, des dels més exaltats del món i la història fi ns als més humils i anònims- tots som part de quelcom veritablement universal d’edats immemorials, de fet, eternes, és a dir fora de temps comptables ordinaris dels nostres dies i les nostres històries. Es tracta d'una immensa simfonia total fascinant que té els seus rit

CURAR-SE EN SALUT

mes propis que van... i van... no pas gens sotaposats a les creences convenients que els humans ens inventem, les creences d’aquest o de l’altre. Com s’atribueix a Galileo quan la Inquisició l’obligà a negar que la Terra donava voltes al sol: “I tanmateix, es mou”. I és d’èxtasi que en els úl� ms 400 anys el geni conjuntat de les ments humanes -segurament el producte, cos amb cervell, més exquisit generat per la Mare Natura- n’ha anat posant dels més meravellosos. Sento -més desviació!- que aquí faig una mica de mèdium de l'astro� sic Neil de Grasse Tyson director del Hayden Planetarium al Museu de Ciències Naturals (NY) que a la tele acaba el seu xou Startalk (Parla d’estrelles) amb unes paraules que refl ecteixen allò que ell en diu “la perspec� va còsmica”. La que exposem més amunt -d’un altre aspecte de la ciència- seria “la perspec� va biològica”, de tot allò que viu. Tornant al tema, el resultat nega� u d’una sèrie d’experiments cien- � fi cs com va obtenir el Dr. Mojica té el seu valor tot indicant carrerons sense sor� da on no caldrà que altres cien� - fi cs hi dediquin els seus esforços. No és d’estranyar que aquesta mena de mèrit no es premia tan sovint com els resultats d’experiments afi rma� us.

Ja abans del 2007 cien� fi cs francesos (A. Bolo� n amb altres, 2005) de l'Insti tut Nati onal de la Recherche Agronomique als voltants de París inves� - gant els gens dels microbis que hem mencionat associats amb Crisper (Cas 1- 12) trobaren que el Cas9 contenia el codi (ADN) que per via de l’ARN missatger es produirien enzims -que són proteïnes- anomenades nucleases, que en el cas de les cèl·lules amb nucli poden desmuntar (TALLAR!) l’ADN i/o l’ARN con� nguts en el nucli. Per tant, varen proposar que encara que l’ADN o ARN dels virus bacteriòfags que infecten els microbis (per ex. els bacteris del iogurt) sigui escampat -no hi ha nucli- aquest ADN i/o ARN seria en tot cas la diana d’aquells enzims/� sores del microbi/ bacteri infectat i d’aquesta manera aquest organisme atacat lluitaria contra la infecció pels virus. Com que hi ha virus basats en ADN (que implica un ARN afegit) i virus que només tenen ARN especularen que el mecanisme Crisper d’acció dels microbis (Archea i Bacteris) per lluitar contra les seves infeccions pels virus que els podien envair segurament seria via l’ARN ja que així podrien ser desmuntats (TALLATS!) tots dos � - pus de virus. Recordem que el codi ADN és com si fos la llista d’ingredients de la recepta (com de cuinar) de fer proteïnes, les peces dels mecanismes biològics i l’ARN (el “missatger” i altres formes) representaria, a la recepta, les instruccions de com u� litzar els ingredients. Segons l’especulació proposada destruint les instruccions de la recepta desballestaria tota mena de recepta -tota mena d’atac previsible- dels dos � pus de virus. S’haurà de veure. ■

Anton Martí Neil de Grasse Tyson Hayden Planetarium, American Museum of Natural History.