Mantenir la separació entre estat i religió

L’ODI: aplicant-lo contra nosaltres, inclús en la mirada, quan ells l’usen sense contemplacions (el ”a por ellos”). LA MENTIDA: escampada a tots els vents per a desacreditar les nobles aspiracions polí� ques del poble català. EL DESPRECI: no accepten la nostra dignitat com a poble històric. L’INSULT: ens tracten sempre com a enemics, no com a ciutadans. LA RÀBIA: és per ells una força con� nguda que es fa present quan les seves forces d’ocupació tenen la paella pel mànec. L’ABÚS DE PODER: se senten més forts i armats perquè són més i manen. LA PERSECUCIÓ: ha estat sempre desitjada, incontrolada i desaforada. LA VIOLÈNCIA: aplicada a tort i a dret sense tenir en compte l’edat, sexe ni condició. ELS JUDICIS: sempre parlant en llengua castellana, demostrant que “ses Senyories” són intocables i infal·libles; quan la injus� cia, a vegades, clama al cel. LES PRESONS: sempre preven� ves i fora de Catalunya. Després, condemnats, ja tornaran a les de casa. No existeix el veredicte d’innocència. L’EXILI: els exiliats són “fugats” de la jus� cia i uns covards, pels espanyols. Tan de bo tots els encausats haguessin aplicat aquesta mesura, atenent-se a l’adagi castellà que diu: “PIENSA MAL Y ACERTARÁS”. LA FÒBIA: demostrada i històrica cap a tots els presidents de la Generalitat de Catalunya: Macià, Companys, Pujol, Mas, Puigdemont i Torra, menys Mon� lla. Fins i tot han anat en contra dels aspirants a president, Turull i Sánchez. Per úl� m EL REI: només li sobra un “pelet”, perdó un palet, per ésser el cinquè. Ens queda L’ENVEJA : • Recordeu la batalla de les xapes per evitar que Barcelona � ngués més matriculacions que Madrid (en temps d’Aznar). • Tenen present que els èxits del port de Barcelona és mo� u d’enveja, perquè volien repar� r els guanys o superàvit d’aquest entre tots els ports d’Espanya. • També fou escandalosa l’AVE, l’úl� m tram del corredor Mediterrani no s’ha fet fi ns ara ( i mal fet) perquè aquest tren hauria de ser radial i centralitzat a Madrid. • Les autopistes a Catalunya sempre han estat de pagament; a Madrid estatals. • Catalunya paga tots els impostos a Madrid, i aquest superàvit de contribució escandalós mai ha estat reconegut. Diuen “ el más rico � ene que pagar más”. Jo afegiria “aunque le devuelvan menos”. • Les mínimes inversions és la tònica constant, i afegiria que moltes d’elles no executades. els molesta que Barcelona mereixi un HUP inclús maniobren i fan lleis perquè les indústries catalanes vagin a Madrid o a la resta de comunitats autònomes. • És xocant que els molesta l’efec� vitat i contundència dels nostres Mossos d’Esquadra ( volen aniquilar-los). • Els enerva els èxits socials i espor� us del F.C. Barcelona. • Possiblement també els molesta que Catalunya � ngui Montserrat, La Sagrada Família, el Liceu, el Palau de la Música, el Circuit de Montmeló, els castellers, el sincrotró (accelerador de par� cules), La Marató, la Barcelona Olímpica, el cava, l’art de la Franja... • Però el més lamentable és que els faci nosa la Televisió Catalana i vulguin controlar-la perquè escampa la llengua catalana arreu del món. Aquesta és la seva obsessió al llarg dels segles, que els catalans � nguem una llengua pròpia i tan bella com la castellana (després de la guerra civil espanyola la catalogaren com a dialecte de l’espanyol. APA.) • Finalment, la cirereta del pas� s, ens volen robar el MOBILE WORLD CONGRESS. Què més poden fer? Eusebi Majós Nota molt important: confi o que algun dia podré relacionar, també, les virtuts dels Governs espanyols, que segur que també en tenen. ■