Més visitants del Camp de Tarragona al Pessebre

L'ACTUALITAT

ENTITATS

PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Mé s visitants del Camp de Tarragona al Pessebre Vivent de l'Espluga

L’estadís� ca de visitants del Pessebre Vivent de l’Espluga de Francolí mostra un important creixement del 40% de visitants de les comarques del Camp de Tarragona, amb Reus, Montblanc i Valls com a principals capitals d’origen, en relació al 2017. Del total de 5.010 visitants comptabilitzats –no hi ha registre dels infants menors de 5 anys, el 85,5% procedien de les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp, el Priorat i el Tarragonès (1.250 persones) i especialment la Conca de Barberà (2.480 persones), mentre les comarques de la plana de Lleida, especialment les Garrigues, han representat aquest cop el 6,9% dels assistents (300 persones). Destaca també un 5,8% de visitants de les comarques de Barcelona (254 persones). Públic d’arreu del país Malgrat la forta presència de públic de proximitat, les estadís� ques refl ecteixen visitants d’arreu del país, i també de fora de Catalunya. No s’han comptat visitants de les comarques del Pirineu, però sí de llocs llunyans com les comarques Gironines (Olot o Banyoles), o les Terres de l’Ebre (Tortosa o Móra la Nova). Destaquen també un grup de Frankfurt (Alemanya), un de Xile, un grup de Mallorca, un de Castelló de Plana, un de Bilbao, un de Burgos, un de Toledo i un de la Franja de Ponent. L’acord turís� c, un revulsiu L’estrena, per primer cop, d’un acord turís� c entre els principals equipaments de l’Espluga i el Museu del Pessebre de Catalunya a Montblanc ha estat un autèn� c revulsiu per col·locar el Pessebre Vivent entre els esdeveniments de referència pels amants del turisme de proximitat i del món rural.

En total s’han repar� t 1.000 vals del 10% de descompte entre els visitants de les Coves de l’Espluga, el Museu de la Vida Rural, la fassina Balanyà i la Ruta Templera i Hospitalera, a més del Museu del Pessebre de Catalunya. De tots aquests, n’han retornat una quarta part. A més, els visitants s’han endut amb l’entrada del Pessebre un total de 4.500 entrades 2×1 a bescanviar als mateixos espais turís

� cs fi ns el 29 de febrer.

L’interès per aquest intercanvi ha quedat demostrat entre les pe� cions rebudes de bona part dels 510 visitants que van entrar al Pessebre Vivent amb una entrada extra no prevista, de forma extraordinària, i als quals no es va poder lliurar el 2×1 per fi d’existències. Rècord absolut d’espluguins Una de les dades més destacades del resum estadís� c de visitants al Pessebre Vivent de l’Espluga és el creixement de públic local a l’esdeveniment, fet que mostra la consolidació de l’autoes� ma per aquest projecte, arribant a un rècord absolut de 1.785 veïns del municipi.

També cal tenir en compte l’impacte que té l’esdeveniment en l’ac� vitat cultural de la Conca de Barberà. La meitat del públic procedeix dels diferents pobles de la comarca, sumant en total 2.480 conquencs registrats (incloent l’Espluga), un 27% més que el 2017.

Comptant només el públic espluguí però, ha suposat el 41% dels visitants (el 2017 era el 53%), front un 60% d’assistents de fora de la població, xifra que creix i que es vol ampliar fent que l’increment de visitants locals es contrares� per l’augment encara major de visitants forans. La meitat d’entrades venudes on-line Un altre dels elements a analitzar de les estadístiques del 2019 al Pessebre Vivent de l’Espluga és l’increment de la venda on-line d’entrades anticipades. La plataforma Fila12 de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya i també l’App ‘Pessebres Vivents’ es consoliden com a principal mecanisme de compra d’entrades. Aquest any ha suposat el 50,4% del total, front el 23% del 2017. En total s’han venut 2.524 entrades online. Un 13,6% del total es van vendre de forma anticipada i física a l’Oficina de Turisme, i la resta, a taquilla.

La venda on-line an� cipada permet als visitants assegurar-se l’hora de visita i sufi cient aforament a la representació. Això va fer que les sessions de les 18 h, les 18.30 h i

L'ACTUALITAT

ENTITATS

les 19 h s’iniciessin amb la totalitat de les entrades venudes els dos úl� ms dies, i la representació de les 18 h, en totes 4 jornades. Reptes pel 2021 L’organització ja ha començat a treballar en el projecte del 2021, el proper any de representació d’aquest esdeveniment biennal. Entre els objectius hi ha consolidació del mecanisme d’entrades amb horari, provat el 2017, estrenat al 100% el 2019 i amb encara algunes millores per fer d’aquí a 23 mesos, com acurar encara més l’aforament i extremar la puntualitat d’inici de els representacions, evitant traspassos de visitants d’un grup a un altre i reduint les incidències que acaben provocant els retards. El Pessebre Vivent de l’Espluga també vol fer créixer més l’impacte turístic amb els acords amb nous equipaments, restaurants i allotjaments. ■

RENOI, QUIN RENOM!

Cal Caragolí

Persona entrevistada: Maria Amill Cors, 85 anys. Quin és el renom que rep la seva família? Cal Caragolí i “La Vimbodina”. Quin és l’origen? A la meva família des de fa segles que els diuen Cal Caragolí. Recordo que el meu avi, Joan Amill, em deia que en l’època del seu avi ja els reconeixien amb aquest nom. És un renom amb molta història. Nosaltres som descendents del poble de Pira. Fa molts anys i generacions que coneixen la família amb aquest renom i per això n’hem perdut l’origen. Però a mi, Maria Amill, la gent em coneix més per “La Vimbodina”. Aquest renom té un origen ben curiós, i és que la meva padrina va anar 8 dies a servir a Vimbodí i a ella i a generacions posteriors se’ns ha quedat el renom de “La Vimbodina”. Fins i tot, avui dia, al meu fi ll i al meu marit, els coneixen com “El Vimbodinu”. ■ Íngrid Guillén i Júlia Alcalde

LA BÍBLIA ENS PARLA

Sant Pau i les dones

Pau ha estat acusat sovint de ser poc amic de les dones. Moltes veus l’han considerat misogin pel que diu en alguns textos controvertits i que, a primer cop d’ull, els donen la raó. L’apòstol avala la submissió de la dona a l’home, imposa el vel i el silenci de les dones a l’Església, però, tanmateix, ens sorprèn amb les seves cartes reconeixent l’apostolat de les dones, exercint una responsabilitat extraordinària en les primeres comunitats cristianes. Dones que són diaconesses, que pertanyen i funden esglésies domèstiques.

El capítol XVI de la carta als romans n’esmenta una bona colla: Febe, Prisca, Maria, Júnia, Trifena, Trifosa, Pèrsida, Júlia... afins al camí de l’Evangeli amb un entusiasme sense reserves, escampant la flaire de la fe en el Déu de Jesucrist. ■ Manel Morgades

SALUTACIONS PERSONALS (Rm. 16, 1-16)

Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l’església que hi ha a Cèncrees. Acolliu-la en el Senyor, com correspon al poble sant, i ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n’ha ajudat molts, entre els quals em compto jo mateix.

Saludeu Prisca i Àquila, col·laboradors meus en Jesucrist, que van exposar la seva vida per salvar la meva: no sóc jo sol a agrair-los-ho, sinó totes les esglésies que no són jueves. Saludeu també l’església que es reuneix a casa d’ells. Saludeu el meu esti mat Epènet, la primícia dels qui, a l’Àsia, han cregut en Crist. Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres. Saludeu Andrònic i Júnia, que són del meu llinatge i companys meus de presó, molt considerats entre els apòstols, i que van pertànyer al Crist abans que jo mateix. Saludeu Ampliat, el meu esti mat en el Senyor. Saludeu Urbà, collaborador nostre en el Crist, i el meu esti mat Estaqui. Saludeu Apel·les, que ha estat provat en Crist. Saludeu els qui es reuneixen a casa d’Aristobul. Saludeu Herodió, que és del meu llinatge. Saludeu els qui es reuneixen a casa de Narcís, que pertanyen al Senyor. Saludeu Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludeu igualment l’esti mada Pèrsida, que també ha treballat molt en el Senyor. Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva. Saludeu Asíncrit, Flegont, Hermes, Pàtrobes, Hermas i els altres germans que es troben amb ells. Saludeu Filòleg i Júlia, Nereu i la seva germana, Olimpes i tot el poble sant que es troba amb ells. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluden totes les esglésies de Crist. Febe, Diaconessa.

RACÓ DE PENSAR

1.- BOMBO/ A . Masculí BOMBO: Tambor molt gros que es toca amb maça i forma part de les bandes militars i orquestres. BOMBO: Cilindre de metall o fusta de bastant diàmetre amb relació a la seva alçada , generalment buit, que forma part de moltes màquines.

. Femení BOMBA: Certa quantitat de pólvora o altre explosiu, envoltat d’una coberta de ferro o altre material resistent, generalment de forma esfèrica, amb una metxa i espoleta, per tal de fer-lo esclatar. BOMBA: Màquina per elevar, trafegar, comprimir, enrarir líquids o gasos, per succió o compressió. ■ J. Maillo

CASAL

FORMACIÓ PERMANENT

Del rebost a la pas� sseria

El dia 23 de gener el Mestre Pas� sser, Manel Morgades, va dissertar sobre l’enunciat d’aquesta conferència.

La Pas� sseria és la professionalització de les postres i dolçaines populars que es feien i es fan a les cases des de temps immemorials, par� nt del que hi havia al rebost. El pas� sser n’ha fet ofi - ci i estudi per aconseguir fer arribar a tothom allò que s’havia fet sempre.

L’ofi ci de Pas� sser és rela� vament nou. La primera Pas� sseria de l’Espluga documentada i que encara fa pas- � ssos és la de Cal Gamell (1888). Després n’han seguit d’altres: Cal Pio, Ca l’Albert, Cal Borges, Cal Palau, Ca l’Arimany – a l’Espluga i a Tarragona –, Cal Cobo, Cal Cabal... i a fora de l’Espluga, el Ferran de Cal Tomaseta, el Josep Maria Cabrol i el Ramon Panadès, tots a Barcelona; el Salvador Rovira, amb el Joan, a Tarragona, Reus, Torredembar

ra i Cambrils. També s’ha fet esment de persones que tenen l’ofi ci i no han � ngut pas� sseria: el Joan Amigó de Cal Botarric, l’Anton Boqué de Cal Tragi

Manel Morgades. Dolors Guasch

ner, el Fèlix Torre de Cal Nilo, el Joan Poblet Casanovas, el Nito Mar� nez, el Sisco Baldrich, el Josep Maria Cots... Ha demanat disculpes per si no ha anomenat tots els pas� ssers espluguins, ja que l’objec� u era fer notar que l’Espluga té una tradició pas� ssera centenària i única i que cal que reconeguem. També ha remarcat el seu començament en aquest ofi ci amb el Jaume Borges i la Trini Gasol, que van ser els seus mestres i referents.

Després ens ha fet entrar a l’obrador explicant-nos les festes al llarg de l’any i la pas� sseria del dia a dia. Ens ha explicat com s’organitza un obrador i com s’elaboren professionalment els pas� ssos.

Per acabar ha fet un llistat de pastissos i elaboracions d’arreu que s’han anat incorporant a la nostra pastisseria. Hem acabat fent una degustació de xocolata. ■

Antoni Gaudí i Eduard Toda, per Jaume Massó

El passat 16 de gener vam tenir com a conferenciant, en Jaume Massó que ens va parlar d'Antoni Gaudí i Eduard Toda.

Antoni Gaudí i Cornet va néixer el 25 de juny de 1852 a Reus segons unes biografi es i a Riudoms segons altres. Provenia d'una família de calderers, fet que li va permetre adquirir una especial habilitat per tractar l'espai i el volum mentre ajudava al seu pare i al seu avi al taller familiar.

La seva facilitat a l'hora de concebre els espais i la transformació de materials va prosperar fi ns a esdevenir el geni de la creació en tres dimensions que posteriorment demostraria ser.

Antoni Gaudí va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels experts més prodigiosos de la seva disciplina, a més d'un dels màxims exponents del modernisme. La seva genialitat excepcionalment trencadora va ser ar� fex d'un llenguatge arquitectònic únic, personal i incomparable di� cil d'e� quetar. Va morir el 10 de juny atropellat per un tranvia a Barcelona l’any 1926 les seves despulles estan a una cripta de La Sagrada Família.

Eduard Toda i Güell neix a Reus el gener de 1855, va ser un diplomà� c, arqueòleg i egiptòleg. Estudià a les Escuelas Pías de Reus, on es va graduar com a batxiller en Arts l'any 1869 amb 14 anys i mig. Estudià amb Antoni Gaudí, amb qui man� ngué una gran amistat, i amb Josep Ribera i Sans. Entre els tres, elaboraren un projecte de restauració del Mones� r de Poblet, i el 1870