M'HN DIT QUE ESCRIUS. Maria Carme Poblet

M'HAN DIT QUE ESCRIUS...

Maria Carme Poblet

Nom? Maria Carme Poblet Casanovas. Data i lloc de naixement? El 7 de novembre de 1953, a l’Espluga de Francolí. Actualment de què treballes? Es� c jubilada, però treballava per a l’Administració de Jus� cia. Tens alguna afi ció? Llegir i escriure. Has publicat un llibre? és el primer que escrius o és el primer que et publiquen? Cossetània em va publicar la primera novel·la: Pluja sobre terra molla, que va guanyar el 31è Premi Ribera d’Ebre. He escrit tres novel·les més, un llibre de relats curts i un recull de poemes i altres dèries meves. En quin idioma escrius? En català. Escrius en català perquè t’és més còmode o perquè és més vendible? Escric en català perquè és el meu idioma i amb el que millor em puc expressar. Des de quan et ve aquesta afi ció a escriure? Vaig començar a escriure relats, d’això en farà uns deu anys i la resta va anar venint sol. En quin gènere qualifi caries els teus llibres? Les meves dues primeres novel·les

són més aviat d’història contemporània, novel·lada; la tercera, que sor� - rà per Sant Jordi, de la mà d’una editorial gironina, és la història novellada d’en Marimon, l’assassí més sanguinari de principis del segle passat. La quarta novel·la també està dins el gènere psicològic criminal; aquesta està revisada i guardada dins un calaix: el calaix dels bons endreços. Què hi ha en els teus llibres d’autobiogràfi c? En tots hi ha una mica de mi, el que més: L’Allargada ombra d’una perversió, que és la meva segona novel·la. Suposo que et documentes de les coses que descrius. Com ho fas? Per experiència pròpia? per internet? Em documento quan fa falta � rant d’hemeroteca, parlant amb persones properes al lloc dels fets, si es dóna el cas. Quan és possible, procuro tombar una mica pels llocs que descric, i la resta és creació literària pura i dura. Quan escrius, ho fas de manera programada o quan et ve la inspiració?

Quan començo una novel·la no paro, de vegades la inspiració que em ve no sempre és adequada per la història del moment, llavors la guardo, i sempre em sol ser ú� l per a una segona novel·la; aquest és el cas de les dues darreres que he escrit. Et pots fer ric escrivint? No és pas la meva fi nalitat. Del contrari seria un suplici en va. Escriuries en un altre gènere, romàn- � c, històric, intriga, humor...? La meva meta és la de provar diferents gèneres. Podries fer un resum atrac� u, perquè la gent que encara no ho ha fet, � ngués ganes de llegir algun llibre? Em fa un cert pudor parlar dels meus llibres, qui vulgui llegir-ne algun haurà de córrer el risc. On es pot trobar el teu llibre? Es pot descarregar com a e-book? De moment només es poden trobar a Amazon, per e-book i algun també en format paper. Ara et faré unes preguntes que li direm MOLT PERSONAL. Has de contestar ràpid, sense pensar-t’ho gaire, d'acord? Un menjar: Els canelons de la mare. Un color: El malva. Un lloc per perdre’t: El bosc de Poblet. Un lloc on no hi aniries mai: A l’infern. Un desig: El benestar, en tots els sen� ts, dels meus fi lls i dels meus néts. Un somni: Salut per a poder seguir escrivint. Una por: Procuro no pensar en res que em pugui fer por. El que hagi de venir, bo o dolent, vindrà igual, i tot això que m’estalvio. Una virtut: La fortalesa. Un defecte: Sóc massa sensible. Si poguessis sopar amb algú, sigui viu o mort, sigui famós o no, amb qui t’agradaria fer-ho? Amb un més que bon amic, que va morir fa anys. ■ Esther Català

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Joan Vidal Sales?

Joan Vidal i Sales va néixer a la nostra vila el 17 de juliol de 1868. Era fi ll de Joan Vidal i Civit, pagès, i d'Antònia Sales i Vilà. El 15 de desembre de 1894 es casà amb Dolors Alfonso i Saumell, de Montblanc. D'ofi ci cafeter, de ben jove es va adscriure al corrent republicà.

El 13 de març de 1897, en crear-se a la nostra vila el Comité Republicano Único de Espluga de Francolí, fou escollit delegat Joan Roselló Callau i suplent Joan Vidal Sales. Aquest havia assis� t pocs dies abans, el dia 21 de febrer, a l’Assemblea popular republicana de Reus, convocada pel periòdic La autonomía, on es prengué l’acord de crear un par� t republicà únic, cosa que s'aconseguí amb la fundació de Fusión Republicana.

El dia 21 de març d'aquell mateix any es va dur a terme un mí� ng republicà a Vimbodí, que es repe� ria el 6 d’agost de 1899. El 18 de juliol de 1900 fou a Barberà on es feu el mí� ng republicà. En tots ells intervingué Joan Vidal. En aquest darrer mí� ng la premsa de l'època indicava que hi havien assis� t més d'un miler de persones, i les comissions republicanes de set poblacions de la comarca, entre elles la de l’Espluga.

L'any 1902, en el marc de la celebració dels actes de record de la proclamació de la Primera República Espanyola (11 de febrer de 1873), es va elegir una nova junta local del par� t Fusió Republicana i en foren proclamats delegats Joan Vidal i Sales i Ramon Rosell Mar� .

El 7 d’agost de 1902 Joan Vidal reme� a al diari “La Jus� cia” de Reus el primer escrit que coneixem. En ell es queixava que els republicans espluguins no es posaven d'acord i això els afeblia a nivell local. Un any després es reorganitzava el par� t republicà a l'Espluga i a la nova junta del Comitè de la Unió Republicana Joan Vidal ostentava el càrrec de secretari. N'eren vocals nats els expresidents Ramon Rosell Mar� , Joan Roig Francesch i Miquel An

guera Saumell. Pel mes de desembre de 1903 es va inaugurar el nou local del Centre Republicà, que també disposava d'un cor, i la seva bandera. En els parlaments intervingueren Ramon Rosell i Joan Vidal.

L'11 de febrer de 1904 es va celebrar a l'Espluga la primera inscripció al Registre Civil d'un naixement sense procedir al seu bateig. En fou un dels tes� monis Joan Vidal. Així ho narrava el diari "República" de Reus: "Hoy, 11 de Febrero, de memorable recordación para los republicanos, Juan Sans i Magdalena Mir, esposos, han inscripto en el Registro Civil, prescindiendo en absoluto de la intervención de los hombres negros -de conciencia más negra que sus hábitos- el nacimiento de una niña a la que los padrinos, Antonio Sans Roig i Antonia Sans Estapé han dado los nombres muy signifi ca- � vos de Bienvenida, Victoria, Triunfo. Del acto han sido tes� gos don Juan Vidal Sales, vecino de ésta y don Cristóbal Litrán Canet, vecino de Reus, que por su intervención constante en actos civiles se ha ganado -aunque no cobra sueldo- el � tulo de Obispo librepensador... La banda de música de Montblanch ... acompañó á la comi� va por las principales calles de la población, tocando sin descanso La Marsellesa...".

L'11 d'agost de 1904 Joan Vidal escrivia un nou ar� cle al diari "República" queixant-se de l'oposició que tenia d’altres republicans de la vila i es defi - nia polí� cament: "Soy republicano democrá� co y al mismo � empo declarado enemigo de todas las Monarquías y de los monárquicos ... , no quiero tratos polí� - camente con nadie que no sea al menos republicano, siempre al lado de los defensores de los derechos del hombre y contra el monarquismo, contra el clericalismo y contra el caciquismo explotador".

Fou un dels que promogué la creació del «Grupo de Espluga de Librepensadores» del qual en tenim molt poques no� cies. El lliurepensament � ngué una gran extensió a Catalunya a la fi del segle XIX i en els grups o cercles hi par� cipaven anarquistes, republicans i francmaçons. Al Congrés Internacional de Lliurepensadors que es va celebrar a Roma els dies 20, 21 i 22 de setembre de 1904 s’hi va adherir Joan Vidal Sales, que es feu representar pel seu amic reusenc Cristobal Litrán Canet, i al congrés de París de setembre de 1905 els lliurepensadors espluguins delegaren la representació a Odón de Buen, aleshores catedrà� c de la Universitat de Barcelona.

L'any 1905 la Federación revolucionaria comarcal de la Conca de Barberà era presidida per Joan Vidal; els grups locals mantenien el suport a Nicolás Salmerón i defensaven el manteniment del par� t Unió republicana, la seva par� ci

Acta de consti tució del Comitè comarcal republicà del districte de Montblanc. 1897. Arxiu municipal

pació en la lluita electoral i el seu caràcter revolucionari. Hi hagué un gran mí- � ng a l'Espluga l'11 de febrer de 1905 en el qual par� ciparen Josep Puig d'Asprer, Ramon Aguiló Gil i Joan Vidal. En el mi� ng republicà celebrat a la seu del Centro Republicano de Valls pocs mesos després, pel setembre de 1905, hi prengué igualment la paraula Joan Vi

dal representant els republicans de la Conca de Barberà.

Joan Vidal també escrigué als diaris republicans "La Autonomia" (1894- 1901) de Reus i "El Porvenir “ (1899- 1908) de Valls.

L'abril de 1906, després d'una profunda crisi, es tornà a reorganitzar la junta local d'Unió Republicana i en tornà a ser secretari Joan Vidal. És la darrera referència documental a la seva par� cipació en la vida polí� ca. Podria ser que la seva re� rada es produís com a conseqüència del trencament de la unitat republicana entre els par� daris de col·laborar amb els catalanistes -com succeïa amb Nicolás Salmerón- i els que hi estaven oposats, encapçalats per Alejandro Lerroux.

El seu úl� m ar� cle a la premsa va ser, que sapiguem, el 20 de juliol de 1906 a "Las Dominicales del libre pensamiento”, setmanari publicat a Madrid entre 1883 i 1909, i que ja es ve

nia a l’Espluga des de l’any 1890.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografi a: ROCA I ARMENGOL, J.: Inicis del republicanisme a l’Espluga, a “El Francolí”, Núm. 104, (1993). ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. Segle XIX, Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2000. ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX, Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2005. ■

PINZELLADES DEL PEDRÍS

Josep Amill Corts

Avui som a l’ofi cina de la Llar de Jubilats a la Plaça de l’Església, quan eres petit recordes haver-hi jugat com aquests xiquets que ara veiem des d'el fi nestral? Aquí a la plaça no, però al Passeig Cañellas que es on he viscut sempre recordo l'haver-ho fet, jugant a cluca, bitlles, patacons i altres jocs que ara en diríeu an� cs. Pots explicar com es juga al "Joc de les bitlles"? Posàvem cinc o sis pals plantats i amb una bola que llençaves des de 5 o 6 metres de distància els havies de fer caure tots menys un que havia de quedar plantat i aquest l'anomenàvem "la bitlla". Com era el Passeig Cañellas durant els anys de la teva joventut? Molt diferent, ara és un aparcament de cotxes. Llavors el passeig era a la part de dalt, s'havia de pujar una escala. Hi havia una font i un abeurador per als animals, més o menys a Cal Nicasi, ”Família Bonet”, al sor� r de casa donàvem aigua a les mules. Hi havia dos ar

bres molt grans, recordo que un dia que vaig tornar del servei militar, vaig veure que els tractors del Nicolau “germans Marsal“ els estaven arrencant, els seus tractors es plantaven de rodes ja que no podien arrencar-los de cap manera. Recordes el xollador d'animals? Sí, era davant de casa i xollaven les mules, era la perruqueria dels animals de � r, i al seu costat i havia el carreter que feia i reparava els carros dels pagesos i dues cases més avall hi havia el ferrer de Senan i el ferrer del Biel, el Passeig avui dia seria com un polígon industrial al mig del poble. Què recordes de les escoles? Vaig anar a les monges, � nc un record de la germana Laura i als 10 anys vaig anar amb el mestre Brunet, que era un molt bon mestre, molt catòlic i molt educat, i no pegava, en tot cas et renyava, tot al contrari de l'altra escola que sí que ho feien, després em van portar a repàs fi ns als 18 anys, per aquest mo� u vaig poder cursar tenidoria de llibres a l'Acadèmia Roig de Tarragona amb molt bones notes. M'hauria agradat fer el batxillerat però no va ser possible ja que s'havia d'ajudar a casa. Aquests llibres “an� cs“ de comptabilitat que semblen escrits pels monjos de Poblet el has omplert tu? Sí estan escrits amb lletra gòtica i “ redondilla“, llavors la comptabilitat de la cooperativa es feia tota ai

xí, a mà i sense cap tatxot. Quin ofi ci vas triar? Per poder viure, la pagesia, es pot dir que totes les altres coses que he fet han estat voluntariat, encara que a la Coopera� va de Consum vaig cobrar una mica, he estat al Casal, a la Germandat de la San� ssima Trinitat, a la Federació de Coopera� ves i també a l'Ajuntament i llavors no es remunerava la feina dels regidors. Què creus que va portar al naixement d'una Coopera� va de Consum a l'Espluga? El seu naixement va venir donat per les necessitats de l'Ajuntament , la Coopera� va Agrícola i la Societat de Llauradors. Es va obrir un forn de pa i es va haver de fer sota la denominació de "Coopera� va Agrícola" els tràmits per dur-ho a cap van durar 7 anys, del 1.950 fi ns el 1.957 que es va obtenir el permís per obrir-lo, el preu del pa era més econòmic que els de les fl eques i pas- � ssers del poble. Per aconseguir el permís vam comptar amb l'ajuda de la Comunitat Cistercenca de Poblet, ho recordo molt posi� - vament He escrit un llibre sobre la coopera� - va i ho explico tot amb més detalls. I com s'adquirien els productes? Per mitjà d'uns vals, encara que llavors el costum dels pagesos era portar el sac de gra al molí per conver� r-lo en farina i aquesta als forners i et tornaven pa amb els costos de l'elaboració

inclosos. No se'n venia gaire als pagesos, a la Coopera� va els vals de farina es conver� en en vals de pa, de cada 100 kgs de farina en tornaven 130 de pa, posteriorment va anar baixant els quilos de retorn, és a dir, més costós. En un principi els forners anaven a preu fet, després va canviar però fi ns l'úl� m moment el pa de la coopera� va va ser més econòmic que el dels altres forns de pa. Els socis que no tenien blat també podien accedir als vals tan sols calia ser socis de la coopera� va. Més tard va passar a ser Coopera� va de Consum amb altres ar� cles a la venda, com per exemple, arròs de les terres de l'Ebre, oli, calçats, llençols... era com un supermercat de productes de proximitat amb un increment sobre el preu de tan sols 10%, tot això ho teníem gràcies als acords amb d'altres coopera� ves, fi ns i tot vam necessitar una sala gran, per

poder atendre als socis, que era a la planta alta de l'edifi ci de la Coopera- � va Agrícola al Carrer Lluís Carulla . Vas ser regidor de l'Ajuntament i a la junta del Casal, no? Sí a l'etapa anterior del Casal, hi era com a regidor de l'Ajuntament. Amb el Sr. Carulla i d'altres persones, vàrem fer els tràmits per a que on hi ha ara la Residència Jaume I, fos un collegi. Ja havíem iniciat tractes amb professors, però després va canviar tot i es va decidir fer hi l'actual residència d'ancians. Com a regidor, també vaig col·laborar amb les millores de l'An� c Hospital, amb els dipòsits de l'aigua de Sant Miquel, i amb l'aprofi tament de l'aigua que es malbarata els hiverns per u� litzar-la els es� us. A la junta del Casal vaig treballar molt, i vaig anar a dormir tard molts dies...

En resum, vaig adquirir força experiències aquella època. Vaig ser també fundador de l'A.D.F. de lEspluga de Francolí, i he col·laborat amb la Germandat de la San� ssima Trinitat. I com a agricultor, tens algun apunt per explicar? I tant! t'he de dir que � nc cinc premis del concurs de carbasses de Sant Esteve ses Rovires. Cada any hi assis� m, n'hem portat de 40, 50 i la més grossa de 120kgs que va tenir un 1er premi. ■ Joan Casanovas

ESPAI SOMMELIER

Els savis del vi

Aquest mes de gener he � ngut l’oportunitat de presenciar un concurs de vins a cegues per parelles, l’organitzava el propietari del restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, que per cert, si us agrada el peix fresc, és dels millors restaurants que podem trobar al Garraf.

Els concursants havien de tastar a cegues 10 vins curosament seleccionats per sommeliers professionals, la selecció va ser; un Rioja, un Priorat, un Corpinat del Penedès, un Montilla-Moriles, un xampany francès, un escumós encestral del Garraf , un Jura de França, un Cava i un Conca de Barberà. Avui no parlarem de si els vins més cars són més bons o no, el que sí que us diré és que la mitjana de preus dels vins escollits era d’uns 150€ per ampolla.

Cada parella havia d’encertar el país d’origen, la denominació, l'anyada, les varietats de raïm i el nom del celler elaborador. La preparació d’una persona per assolir aquests objec� us són extremadament costosos i el temps inver� t en tastar vins de tot el món és incalculable, el par� cipants que concursen en aquests tastos són, a opinió meva, gent d’una altra galàxia.

Enhorabona a tots per la seva tasca i sobre tot als guanyadors que van rebre un premi econòmic de 1.500€. ■ Mariona Rendé

Les parelles guanyadores del certamen. Cedida

EL FRANCOLÍ Organitzadors del concurs amb l'espluguina Mariona Rendé. Cedida