L'Ajuntament augmenta els efectius i les hores

L'ACTUALITAT

L’Ajuntament augmenta els efec� us i les hores del cos de Vigilants Municipals per controlar les zones més afectades pels robatoris dels úl� ms mesos

Des de fa tres mesos l'Espluga de Francolí ha viscut una onada de robatoris en diferents zones de la vila. En tot moment l'Ajuntament ha volgut estar en contacte amb els veïns i veïnes que havien estat víc� mes dels furts i també en contacte constant amb el cos de Mossos d'Esquadra de la comarca.

Els vigilants Municipals de l'Espluga i els Mossos d'Esquadra han estat treballant coordinadament fent patrulles per mirar de dissuadir les intencions dels lladres, augmentant les hores i fent controls per les zones més suscep- � bles de l'Espluga, però no sempre és efec� va aquesta mesura. És per aquest mo� u que l'Ajuntament ha decidit augmentar el nombre de vigilants municipals i el nombre d'hores en què aquest cos patrullarà específi cament per controlar les zones més afectades pels robatoris en aquests úl� ms mesos.

Cal recordar però que el cos de vigilants municipals no té la competència de seguretat ciutadana sinó que aquesta és del cos de Mossos d'Esquadra i per aquest mo� u exigim de nou un increment de patrulles a la Conca. Tampoc volem deixar de recordar a totes les veïnes i veïns de l'Espluga que és important ac� var totes les mesures de seguretat que � nguin instal·lades a casa seva cada cop que s'hagi d'abandonar la llar i que quan es vegi qualsevol moviment o s'observi algú estrany al veïnat s'ha de trucar al 112.

Per últim, cal destacar que l'Espluga formarà part de la prova pilot del projecte de lectors de matrícules que s'impulsa des de Mossos d'Esquadra i que és pioner a Europa. Actualment ja s'han concretat els punts on s'instal·laran els lectors i s'està treballant per licitar-ho quan hi hagi pressupostos aprovats. ■

L’Espluga de Francolí acull amb èxit la 455a edició de la Fira de Sant Vicenç amb noves propostes i amb el foc com a protagonista

La 455a Fira de Sant Vicenç - El foc, el nostre origen ha estat un inici de la reorientació d’aquest esdeveniment espluguí i ha inclòs diverses novetats destacades com l’espai dedicat a les Falles dels Pirineus, demostracions en directe d’ofi cis d’art i artesania, la conducció de tractors an� cs o el concurs de motoserra.

Durant els dies 24, 25 i 26 de gener l’Espluga de Francolí ha viscut una nova edició de la Fira de Sant Vicenç. Aquest esdeveniment quatricentenari ha comtat enguany amb la incorporació d’un relat cultural, comercial, i d’interès turístic, basat en l’element del foc, que busca dotar de contingut i singularitzar la mostra. Des de la regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament de l’Espluga, es fa un balanç positiu de la rebuda que han tingut els canvis i novetats de la fira i es procedirà a valorar diversos aspectes per tal de poder avançar cap a una propera fase de reorientació d’aquest esdeveniment per a la propera edició.

Entre les propostes principals del cap de setmana, n’ha destacat l’espai ‘El foc convidat’ amb “Les Falles dels Pirineus” com a festa relacionada amb el foc i establint així un vincle amb l’esdeveniment espluguí. En aquest espai hi ha par� cipat l’Associació de municipis fallaires de Catalunya i Aragó i el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i s’hi ha fet un taller per aprendre a construir una falla, que són patrimoni immaterial de la Humanitat

Una altra de les novetats de la 455a edició de la Fira de Sant Vicenç ha estat l’espai dedicat als ofi cis d’art i l’artesania, a la plaça de l’Església, amb demostracions en directe, recuperant així els orígens d’alguns ofi cis relacionats amb el foc, com l’ofi ci de forner o forjador.

Durant la fi ra, també s’ha pogut participar amb el muntatge d’una carbonera i s’ha fet la presentació pública del ‘Pa de la Cova’, novetat gastronòmica d’aquesta edició i que ha comptat amb la par� cipació Josep Maria Vidal i Enric Mercadé amb l’Associació de municipis fallaires de Catalunya. Cedida

L'ACTUALITAT

de tots els forners espluguins. La jornada de diumenge al ma� també ha inclòs algunes novetats importants com ara el concurs de motoserra; amb proves de canvi de cadena, desbrancat i aba� ment. També la demostració de conducció de tractors an� cs amb el “Amics dels tractors an� cs de Ponent”.

Els tradicionals esmorzars populars han comptat amb molta par� cipació, el de diumenge dins el marc de la 17a Festa Comarcal de l’Oli i el Vi Novell. I també hi ha hagut diverses en- � tats i col·lec� us espluguins que han sor� t al carrer per donar a conèixer els seus projectes.

En el marc de la Fira també s’ha fet un acte ins� tucional de reconeixement al moviment de voluntariat arran de la riuada del passat 22 d’octubre a l’Espluga de Francolí. Aquest acte ha comptat amb una projecció d’un vídeo preparat per l’ocasió i també amb l’entrega d’unes bótes de fang com a símbol d’agraïment a les persones voluntàries. Després de l’acte el pavelló del Casal es va omplir amb el concert del grup “The Txandals” i el discjòquei Enredu.

Per altra banda, el Museu de la Vida Rural va acollir una xerrada sobre la taula periòdica i demostració d’experiments químics relacionats amb el foc, amb Maria Torrelles i Jordi Saumell, estudiants de Química de la Universitat Rovira i Virgili i conductors del programa “Quimi-què?” a l’EFMR i Ràdio Montblanc i també la conferència: “Biomassa, un combus� ble de proximitat”, amb Gerard Alcoverro, tècnic del Grup d’Aprofi taments Fusters i Biomassa del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.

La 455a edició de la Fira de Sant Vicenç va començar dimecres amb una xerrada sobre prevenció d’incendis a la llar amb Toni Morlans, sergent cap de torn del parc de Bombers de Reus del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya i formador l’ISPC d'incendis urbans; i amb un curs de cuina impar� t per la cuinera i escriptora, Mariona Quadrada, que es va dur a terme dijous.

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, a través de les regidories de Cultura i Festes, Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, i amb el suport i col·laboració d’un grup de treball, entitats locals, institucions i empreses, seguirà treballant per aquesta proposta d’impuls de la Fira per dotar de contingut i singularitzar la quatricentenaria mostra espluguina i reforçar i posicionar l’esdeveniment en el mapa de fires del territori. ■ Aspai dedicat als ofi cis d’art i l’artesania. Cedida

Presentació del llibre "De la Dictadura a la República" de Josep Maria Vallès

Josep Maria Rovira, Josep Maria Vidal i Josep Maria Vallès. EB

El passat 23 de gener va tenir lloc la presentació del llibre "De la Dictadura a la República" de l'historiador espluguí Josep Maria Vallès.

L'acte va ser presidit per Josep Maria Vidal, alcalde de l'Espluga que després d'unes breus paraules d'agraïment va donar la paraula a Josep Maria Rovira, President de la Cambra de Comerç de Valls i Director General de TGD Comunicació. Rovira elogiar la feina de l'autor i va destacar la sort que tenim els espluguins de poder comptar amb un entusiasta com en Josep Maria Vallès.

Finalment el torn de paraula va passar a l'autor que va fer una pinzellada del llibre afirmant que, possiblement els espluguins coneixerem molts dels noms que surten al llibre.

La publicació es pot comprar a la Llibreria Índex per un preu de 15€. ■

REPORTATGE

EL CEMENTIRI: 90 ANYS

TEXT: JORDI ROCA I ARMENGOL

En escaure’s el mes de gener de 2020 el 90è aniversari de l’actual cemen� ri espluguí, és bo recordar la història dels fossars de la nostra vila: el fossar de l’actual plaça de l’Església, l’anomenat durant molts anys Cemen� ri Vell (Parc fl uvial del Francolí) i el Cemen� ri Nou. El fossar medieval El fossar espluguí, situat a tocar de l’església, estava format per dos cemen� - ris, un per a l’Espluga Sobirana i l’altre per a l’Espluga Jussana. La sor� da de l’església per la banda sud (la que dona a la plaça actual), i que correspon a la porta principal de l’an� ga església romànica, era la que separava els dos cemen� ris.

El de la vila d’Amunt (l’Espluga Sobirana) anava des del pas central fi ns al carrer que pujava al Castell (actual carrer de l’Abadia) i el de la vila d’Avall (l’Espluga Jussana) anava des d’aquest pas central fi ns a la muralla que tancava la vila per ponent (actual carrer de Sant Miquel fi ns a trobar el que ara és el carrer Nou).

Des de la fundació de l’Espluga els espluguins hi eren enterrats. Tanmateix no tots. Els sacerdots i les famílies benestants de la vila disposaven de tombes pròpies dins del temple gò� c. Des del segle XIV els rectors se sepultaven davant l’altar major i l’any 1691 la vila autoritzà que també s’hi poguessin enterrar els altres preveres.

L’any 1638, amb els dos cemen� ris ja unifi cats (com ja ho estaven les dues Esplugues), el Consell de la Vila (ara en diríem el consistori o ajuntament) acordà construir tres fosses segons fossin -d’acord amb els drets d’enterrament- de mà major, de mà mitjana o de mà menor. La cerimònia d’enterrament i el seu preu variava molt d’una classe a una altra.

L’any 1672 el bisbe va ordenar que es posés una gran creu de fusta en el punt central que unia els dos cemen- � ris, que fou subs� tuïda l’any 1738 per una creu nova de pedra. També s’hi plantaren xiprers i es va fer un caminal que el vorejava pel costat de la paret de l’església.

L’any 1862, quan es va començar a construir l’Església Nova, l’Ajuntament decidí eliminar el que restava del fossar – ja s’havia construït un nou cemen� ri- i conver� aquell espai en una gran plaça, que portaria el nom de Plaça de la Unió (actual Plaça de l’Església). Per això calgué traslladar sepultures i aterrar la capella del Roser, que sobresor� a per la banda del vell fossar. Totes les feines acabaren l’any 1868.

Els habitants del castell tenien el seu propi fossar dins la fortalesa, al costat de la capella. Aquest pe� t cemen� ri fou suprimit entre els anys 1860 i 1864, quan es desmuntà pedra a pedra l’edifi ci per aprofi tar-ne els carreus per a edifi car l’Església Nova. El Cemen� ri Vell L’augment de la població espluguina durant el segle XVIII, l’expansió urbanís� ca més enllà del clos murallat medieval i les qües� ons sanitàries varen obligar a traslladar el fossar situat al costat de l’església gò� ca. L’Ajuntament optà per construir el cementiri a l’altra banda del pont de la Font Baixa, desoint les veus prudents que avisaven dels riscos que podria comportar una crescuda forta del riu Francolí, que al llarg de la història s’ha reproduït de forma periòdica. Malgrat tot el cemen� ri es va construir en aquell indret i fou beneït el dia de Sant Joan Bap� sta de l’any 1816. La primera persona que s’hi va enterrar va ser Macià Altarriba i Grases, de cal Bronzo. Els difunts eren acompanyats pels sacerdots des del temple fi ns al portal de l’an� c cemen� ri, a tocar del carrer de l’Abadia. Tanmateix l’any 1871 l’autoritat governa� va ja ordenava que es fes un nou cemen� ri encara més allunyat del nucli urbà, entre d’altres causes per raons sanitàries. En aquest sen� t, cal tenir en compte que des de l’entrada en funcionament de l’estació del ferrocarril l’any 1865, tots els forasters que arribaven a l’Espluga passaven per davant del cemen� ri. Quan la nit del 23 al 24 de setembre de 1874 es produí l’aiguat de Santa Tecla, els mals presagis es compliren i es varen inundar dues terceres parts del cemen� ri. Tot i que es va refer, era cada cop més urgent la construcció d’un nou cemen� ri, però es va seguir u� litzant i, com que era de � tularitat parroquial, l’any 1904 l’Ajuntament acordà fer un pe� t cemen� ri civil a tocar del catòlic. Recreació del fossar (actual plaça de l’Església). Lluís Carulla. El Francolí (1925)

REPORTATGE

El Cementi ri Vell l’any 1903. Darrere es veu la fi nca on es va construir el Celler l’any 1913. Arxiu Orfeó Català

Projecte de nou cementi ri, no realitzat, de Ramon Salas. Arxiu Municipal

El Cementi ri Vell. Dècada de 1920. Arxiu

El Cemen� ri Nou L’any 1885 el governador civil de Tarragona, vist l’estat deplorable en què es trobava el Cemen� ri Vell, va adver- � r que prohibiria que s’hi enterrés ningú més. Això provocà que l’Ajuntament encarregués aquell mateix any a l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà un projecte de nou cemen� ri que s’havia de situar a la par� da de les Planes, en terrenys de Joan Bernat, a l’altra banda de la carretera de Tarragona a Lleida. El projecte contemplava un cemen� ri de forma rectangular, de 93 metres de llarg per 54 metres d’ample, amb una super� cie total de 3162 metres quadrats. La porta principal, situada al costat major, mirant al nord, havia de comunicar-se amb el camí de Senan. A la part central de la paret sud s’hi havia de construir la capella. A l’angle oest del cemen� ri hi hauria l’ossera i a l’angle est, amb accés des de l’exterior, l’espai per al cemen� ri civil. Es preveien tres � pus de sepultures: • De primera classe, formades per

Projecte de nou cementi ri. Cèsar Marti nell. 1926. Arxiu Municipal.

dotze capelles situades sis a cada banda de la capella central. • De segona classe, que serien els nínxols, de tres pisos d’alçada. • De tercera classe, que serien les fosses. Tanmateix, a causa de la crisi econòmica de fi nals de segle XIX, aquest projecte no s’executà i se seguí u� litzant el cemen� ri situat al costat del riu. Finalment l’any 1926 s’encarregà un nou projecte a l’arquitecte Cèsar Mar� nell, i el nou cemen� ri situat a les Planes ja s’havia enlles� t per la Festa Major de 1929.

El dia 1 de gener de 1930 es va efectuar la benedicció del Cemen� ri Nou. A les 11 del ma� sor� de la Casa de la Vila la comi� va d’autoritats que s’adreçà al temple parroquial. Des d’allí, en processó, sor� la comunitat de preveres amb la creu davant, seguits dels pares paüls del convent espluguí, els alumnes del Col·legi de la Mare de Déu del Carme i de les escoles públiques amb els seus mestres, i darrere la resta de persones. Es varen dirigir al Cemen� ri Nou. Arribats allí, l’alcalde Joan Jornet va obrir-lo i tot seguit el rector Blai Sans procedí a la benedicció, cantant diversos himnes la capella de música dels pares paüls. Acabada la cerimònia religiosa, el superior de convent pare Ramis va adreçar unes paraules als presents i tot seguit se signà la corresponent acta. El dia 29 de gener es beneí la capella del cemen� ri, dedicada a la Santa Creu. De retorn a l’església, la processó es parà davant el Cemen� ri Vell, es cantaren solemnes responsoris, el rector adreçà una prèdica als assistents i es clausurà el cemen� ri.

El primer difunt que s’enterrà al nou cemen� ri fou Antoni Capdevila Mir. A par� r d’aquest moment els difunts eren acomiadats per part dels sacerdots a l’alçada de l’an� c portal de la Font Bai

xa en comptes de fer-ho al fi nal de la plaça de l’Església.

L’anomenat des d’aleshores Cemen- � ri Vell es va deixar d’u� litzar defi ni- � vament l’any 1931 i el 1947 es procedí a la seva clausura defi ni� va després de traslladar les darreres tombes.

La distància que separava el Cemen� ri Nou del nucli urbà feu que l’Ajuntament pensés en l’adquisició d’un vehicle per al trasllat dels difunts. Així, l’any 1930 adquirí un automòbil de la marca Elizalde que va ser transformat en cotxe fúnebre al taller de Pompeu Valls, de la ciutat de Tarragona. Tanmateix l’Ajuntament hagué de renunciar-hi perquè va resultar que el cotxe era massa gran de dimensions i no podia circular per la major part dels carrers de la vila. Això va obligar tornar a u� - litzar un vehicle de tracció animal i l’Ajuntament optà per adquirir el cotxe de passatgers de la Masia de la Capella (que traslladava els hostes des de l’estació del ferrocarril a les Masies, i viceversa) i transformar-lo en cotxe fúnebre.

Proclamada la República, el 9 de desembre de 1931 l’Ajuntament secularitzà el cementiri. L’alcalde, Ricard Farré Climent, feu un sentit discurs sobre la igualtat. Digué: “Venim a treure una barrera que en l’hora de la mort podia separar-nos. Venim a treure un convencionalisme que inclús en la pau de la tomba ens posava a l’un enfront de l’altre. Venim a fer obra de pau i d’amor, i no de guerra i discòrdia.”

Acabada la guerra civil, pel mes d’abril de 1940, s’aixecà al cemen� ri un monument en record dels espluguins que foren morts per escamots de milicians a l’inici de la guerra, i s’hi enterraren les seves despulles.

Durant la guerra també hi havien estat enterrats, majoritàriament a la fossa comuna, més d’un centenar de republicans que havien mort a l’Hospital Entrada principal del cementi ri. Arxiu Militar de les Masies. El 25 de març de 1959, l’Ajuntament franquista autoritzà, de forma ignominiosa i amb tot el secret, el trasllat de les restes d’aquells soldats en vuit urnes col·lec� ves al mausoleu que el règim dictatorial havia fet construir a Cuelgamuros, el “Valle de los Caídos”. Amb el pas dels anys la percepció de la llunyania del nucli urbà que teníem del Cemen� ri ha anat quedant reduïda. La construcció del polígon industrial de Les Eres, la connexió entre la carretera de Senan i la carretera de Blancafort, la disponibilitat de vehicles per part de la majoria de la gent i la cura de l’entorn que han � ngut els diversos consistoris han relligat defi - ni� vament el Cemen� ri Nou amb la vila. Bibliografi a: ROCA I ARMENGOL, J.: 60 anys del Cementi ri Nou, El Francolí (1990), Núm. 72. ROCA I ARMENGOL, J.: Discurs de Ricard Farré Climent a Els ajuntaments republicans de l’Espluga (1931-1939), El Francolí (1991), Núm. 85. ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. Segle XIX, l’Espluga de Francolí, 2000. ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. Segle XX, l’Espluga de Francolí, 2005. ROCA I ARMENGOL, J.: De la fossa comú al Valle de los Caídos. Els soldats de l’exèrcit de la República morts a l’Hospital Militar de l’Espluga, El Francolí (2009), Núm. 284. ■ Ubicació dels tres cementi ris espluguins sobre un plànol de l’Espluga de 1923. Arxiu.