ENSENYAMENT

ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA

2a jornada d’AMPAs de les escoles Vedruna Catalunya

El dissabte 25 de gener va tenir lloc a Vic, la 2a Jornada d’AMPAs de les escoles Vedruna Catalunya, on hi van assis- � r les AMPAs i els equips direc� us de les 36 escoles Vedruna d’arreu del país.

L’objec� u de la jornada era donar a conèixer el Projecte Educa� u de les escoles Vedruna i compar- � r experiències entre les diverses AMPAs.

La jornada va començar amb la interessant xerrada: “Com podem comunicar millor el què fem”, a càrrec de Ferran RamonCortés, escriptor dedicat a la formació en habilitats de comunicació personal i interpersonal i en el desenvolupament d’equips.

Després de rebre un munt de consells de com comunicar-nos més efec- � vament, va arribar el moment de mostrar, als pares i mares, com duem a terme la nostra pràc� ca docent fent un recorregut pels diferents eixos del nostre Projecte Educa� u.

Acabat aquest recorregut, el protagonisme va passar a ser únicament de les AMPAs. Es va organitzar una àgora on totes les AMPAs van poder explicar quines bones pràc� ques duen a terme com a AMPA a les seves escoles.

De ben cert, que va ser una jornada molt profi tosa on es va compar� r molt de coneixement i amb això vam aconseguir enfor� r més la nostra XARXA. ■ 2a Jornada d’AMPAs de les escoles Vedruna Catalunya. Cedida

Padrins lectors

La lectura és fonamental en l’educació dels nostres alumnes i per tal de dinamitzar el seu aprenentatge ja fa uns quants cursos que realitzem amb èxit l’ac� vitat Padrins Lectors. L’apadrinament lector és una ac� vitat coopera� va d’internivells on els alumnes més grans de l’escola, és a dir els de 5è i 6è, es converteixen en els padrins lectors dels alumnes de P-5 i 1r de primària, que encara no tenen assolida la lectoescriptura, i als quals anomenen fi llols i fi lloles.

La tasca del padrí no és la d’ensenyar a llegir però sí es compromet a millorar l’habilitat lectora del seu fi llol o fi llo

la, al mateix temps que l’engresca i li encomana el gust per la lectura.

Per dur a terme l’ac� vitat, el primer que fan les mestres és decidir les parelles lingüís� ques, una decisió que es basa sobretot en les caracterís� ques personals dels par� cipants. Aquestes parelles treballaran juntes tot el curs, una hora a la setmana, dins del temps des� nat a la lectura diària i l’espai des� nat per realitzar l’ac� vitat són les aules i passadissos de l’escola. Des del moment que comença la sessió la parella és inseparable, i això afavoreix que s’estableixi una relació personal afec� va.

D’entre els molts aspectes posi� us que aporta aquesta ac� vitat, destaquem que:

-Mo� va a llegir als alumnes i connecta amb els seus interessos.

-Responsabilitza als més grans de l’atenció i cura dels pe- � ts, i els fa conscients que ells són el seu exemple, amb tot el que això implica.

-Afavoreix la relació entre els diferents nivells i millora la convivència dins el centre ja que es treballa de forma coopera� va.

-Es treballen con� nguts conceptuals, procedimentals i ac� tudinals.

-Hi ha una especial inclusió de tot l’alumnat donat que es presenten tasques de diferents graus de complexitat que respecten els diferents ritmes d’aprenentatge. ■

ENSENYAMENT

ESCOLA MARTÍ POCH

Fem pa àzim

Quin nom tan estrany, oi? Nosaltres tampoc sabíem el que era fins que hem fet una activitat sobre “L’Espluga medieval” amb els mestres del Camp d’Aprenentatge i hem après

que a l’edat Mitjana a l’Espluga hi havia una comunitat jueva. Una de les seves costums era la de fabricar-se el seu propi pa i marcar-lo amb un segell que conté unes pa

raules en hebreu i un ocell que.. podría ser l’ocell francolí, encara que això no se sap segur.

Era un pa diferent del nostre perquè la forma era aplanada i no portava llevat.

Els jueus el feien per commemorar la sor� da de l’an� c Egipte fugint de l’esclavitut a la que estaven sotmesos. Amb les preses de la par� da no van poder preparar bé el pa i el pa que van menjar durant el viatge era un pa àzim, o sigui sense llevadura.

A Cicle Mitjà l’hem preparat igual que ells i l’hem cuit al forn de l’escola. I a la tarda abans de marxar cap a casa hem berenat pa àzim amb xocolata! ■ Alumnes de Cicle Mitjà

Ambients d’aprenentatge

Quan els infants experimenten amb el objectes que troben al seu abast sense cap mena de prohibició es senten lliures per poder inves� gar i construir coneixement.

Quan els infants de diferents edats es troben en un mateix espai s’inicien accions sobre el material que resulten atraients per a tots. Això provoca l’aparició del modelatge. Quan els infants observen la interacció dels uns amb els altres, escolten les converses, es fi xen en els gestos, les maneres de fer i imiten, podem dir que aprenen.

Aquests espais els anomenem ambients d’aprenentatge. Durant aquest curs les mestres de cicle d’infan� l ens estem formant i posant a la pràc� ca aquesta metodologia que aporta vivències per construir i compar� r coneixements amb la resta de companys/es.

Ells mateixos escullen l’ambient on volen anar. Cada ambient ofereix diverses zones on interactuar amb el material. Els ambients d’aprenentatge que hem iniciat aquest curs són: Minimons Art in English Teatre Construccions Joc simbòlic És important: Respectar, acollir i atendre la diversitat. Potenciar el llenguatge oral. L’espai i el material com a font d’aprenentatge. Crear un clima agradable i d’ajuda vers els altres. Ajudar a fer possible la inicia� va, la curiositat, la crea� vitat. Valorar i reconèixer la resposta dels infants davant l’experiència de treball que duu l’ambient.

La mestra fa de guia i provoca situacions d’aprenentatge.

D’aquesta manera en els espais d’aprenentatge es juga, es crea i s’aprèn. ■

Mestres educació infanti l