MUSEU DE LA VIDA RURAL
Jugar amb foc, la nova exposició del Museu de la Vida Rural El Museu de la Vida Rural i la Fundació Carulla van declarar el setembre de 2019 l’emergència ecològica i climà�ca adherint-se al moviment anglosaxó Culture Declares Emergency. Amb aquest gest adquiríem el compromís de ser sostenibles com a equipament i com a ins�tució cultural però, també, el de generar coneixement entorn de la nostra relació amb la natura i la cultura. Des del museu, ho farem preservant la memòria del món rural i recorrent a la ciència, les arts i la creació contemporània per imaginar la relació camp-ciutat en un món globalitzat. Volem ser un espai de debat i un laboratori d’impuls a la innovació per afrontar els reptes de la sostenibilitat. L’exposició Jugar amb foc, coproduïda amb la Fundació Pau Costa, que inaugurarem el proper divendres 14 de febrer a dos quarts de set del vespre i que podeu visitar fins al 24 de gener de 2021, és una proposta en aquesta línia de treball. La Fundació Pau Costa es cons�tueix després dels incendis d’Horta de Sant Joan per sensibilitzar i educar en la nostra relació amb el foc. Les persones que formen part de l’equip de la fundació són grans experts en l’estudi per a la prevenció dels incendis i, en el diàleg que vam establir, ben aviat vam trobar-nos en un repte compar�t per fer front a les amenaces reals de l’emergència climà�ca: la necessitat d’una ges�ó sensata del territori. El foc ha determinat la nostra evolució cultural com a espècie. Ens ha permès alimentar-nos d’una manera concreta i ha estat present en la nostra manera d’entendre i explicar-nos el món. Com assenyalen els textos que serveixen de base a l’exposició, elaborats per Jesús Contreras, Joan Soler Amigó i Salvador Palomar per a la Gran Enciclopèdia Catalana: “Des de la més llunyana antiguitat, els humans han intuït la radical ambivalència, la terrible dialèctica del foc: celestial i subterrani, solar i volcànic, diví i demoníac. El foc il·lumina, fecunda, purga, purifica. El foc regenera, sublima. Però també devora, crema, consu-
meix i destrueix: és la guerra, l’apocalipsi, la condemnació eterna, la gran amenaça.” Cal entendre aquesta vinculació ancestral amb el foc i preguntar-nos per l’analfabe�sme contemporani en relació a aquest fenomen �sic que ha passat de ser el nostre gran aliat a suposar una de les grans amenaces de les regions rurals mediterrànies i mundials. Ciència i art es combinen en aquesta nova exposició per oferir-nos una experiència estè�ca i intel·lectual que busca despertar preguntes i mo�var-nos a pensar sobre la relació entre la humanitat i el foc per, si així ho considerem, prendre les decisions i ac�tuds que considerem més per�nents a �tol individual o com a societat respecte a aquesta amenaça que és, alhora, una oportunitat. El foc ha estat mo�u d’interès i experimentació per a ar�stes com Joan Miró, que en els seus Sobreteixim assajava expressar-ne el poder i la força estè�ca. També Guinovart es refereix al Llamp o a les terres cremades en la seva obra. Joan Brossa ens parla de la tradició del correfoc i les festes; Chema Madoz de l’estreta relació entre els grans incendis i la situació d’emergència climà�ca; Josep Bou o Jordi Font dels paisatges i la ges�ó del territori. La relació amb la natura i el bosc és cons�tu�va de l’obra de Marta Pruna i Núria Vila, que ens acompanya de nou amb una proposta de disseny i experimentació a par�r de les cendres i el foc cremat. Lucas Hope o Ramon Espelt juguen amb els llenguatges audiovisuals per oferir-nos un recorregut per les representacions culturals del foc. Les seves obres es fonen amb els tes�monis materials de la història de la nostra relació antropològica amb el foc. Els objectes com els aumolls o el maridet fan costat als que posen de manifest l’excel·lència de les arts del foc, com a homenatge a tants artesans que, jugant amb el foc, han creat al llarg de la història objectes de ceràmica, de ferro, de vidre o productes gastronòmics de gran qualitat. L’espai dedicat al foc desfermat ens aporta les dades necessàries per entendre amb criteri cien�fic l’abast real de l’amenaça dels grans focs i per explicar-nos el rol dels experts en la prevenció i ex�nció. Un repte, el de la prevenció i la protecció, que sense la par�cipació de cadascú de nosaltres és impossible d’assolir. Per això, la mostra acaba amb la descoberta de pe�ts grans projectes que estan aportant solucions interessants enfocades a aquella ges�ó sensata del territori de la que parlàvem. Però l’exposició és només el punt de par�da d’un programa entorn del foc que ens ocuparà al llarg de tot l’any i que s’inicià, de fet, en el marc d’una nova edició de la fira de l’Espluga de Francolí, aquest any especiaUna de les obres que formaran part de l'exposició. Evolució íg- litzada en la temà�ca del foc. En el marc de la fira, jonia de Josep Bou. MVR ves estudiants de química del municipi ens van aportar EL FRANCOLÍ
40
GENER
2020
