ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA
2a jornada d’AMPAs de les escoles Vedruna Catalunya El dissabte 25 de gener va tenir lloc a i interpersonal i en el desenvolupament trar, als pares i mares, com duem a terVic, la 2a Jornada d’AMPAs de les esco- d’equips. me la nostra pràc�ca docent fent un les Vedruna Catalunya, on hi van assisDesprés de rebre un munt de con- recorregut pels diferents eixos del nos�r les AMPAs i els equips direc�us de sells de com comunicar-nos més efec- tre Projecte Educa�u. les 36 escoles Vedruna d’arreu del pa- �vament, va arribar el moment de mosAcabat aquest recorregut, el protaís. gonisme va passar a ser L’objec�u de la jornada únicament de les AMPAs. era donar a conèixer el Es va organitzar una àgoProjecte Educa�u de les ra on totes les AMPAs van escoles Vedruna i comparpoder explicar quines bo�r experiències entre les nes pràc�ques duen a diverses AMPAs. terme com a AMPA a les La jornada va comenseves escoles. çar amb la interessant xerDe ben cert, que va rada: “Com podem comuser una jornada molt nicar millor el què fem”, a profitosa on es va comcàrrec de Ferran Ramonpar�r molt de coneixeCortés, escriptor dedicat ment i amb això vam a la formació en habilitats aconseguir enfor�r més de comunicació personal 2a Jornada d’AMPAs de les escoles Vedruna Catalunya. Cedida la nostra XARXA. ■
Padrins lectors La lectura és fonamental en l’educació dels nostres alumnes i per tal de dinamitzar el seu aprenentatge ja fa uns quants cursos que realitzem amb èxit l’ac�vitat Padrins Lectors. L’apadrinament lector és una ac�vitat coopera�va d’internivells on els alumnes més grans de l’escola, és a dir els de 5è i 6è, es converteixen en els padrins lectors dels alumnes de P-5 i 1r de primària, que encara no tenen assolida la lectoescriptura, i als quals anomenen fillols i filloles. La tasca del padrí no és la d’ensenyar a llegir però sí es compromet a millorar l’habilitat lectora del seu fillol o fillo-
EL FRANCOLÍ
la, al mateix temps que l’engresca i li encomana el gust per la lectura. Per dur a terme l’ac�vitat, el primer que fan les mestres és decidir les parelles lingüís�ques, una decisió que es basa sobretot en les caracterís�ques personals dels par�cipants. Aquestes parelles treballaran juntes tot el curs, una hora a la setmana, dins del temps des�nat a la lectura diària i l’espai des�nat per realitzar l’ac�vitat són les aules i passadissos de l’escola. Des del moment que comença la sessió la parella és inseparable, i això afavoreix que s’estableixi una relació personal afec�va. D’entre els molts aspectes posi�us que aporta aquesta ac�vitat, destaquem que: -Mo�va a llegir als alumnes i connecta amb els seus interessos. -Responsabilitza als més grans de l’atenció i cura dels pe�ts, i els fa conscients que ells són el seu exemple, amb tot el que això implica. -Afavoreix la relació entre els diferents nivells i millora la convivència dins el centre ja que es treballa de forma coopera�va. -Es treballen con�nguts conceptuals, procedimentals i ac�tudinals. -Hi ha una especial inclusió de tot l’alumnat donat que es presenten tasques de diferents graus de complexitat que respecten els diferents ritmes d’aprenentatge. ■
38
GENER
2020
