CURAR-SE EN SALUT Detallets
Pels volts del 2007 s’havia confirmat riquíssima base de dades que havien amb experiments que la distribució pe- documentat d’uns 600 Crispers difeculiar -anomenada CRISPER- en certes rents trobats als genomes de 475 bacporcions del genoma (ADN) de molts teris diferents. Aquesta informació fou microbis, detectada una colla d’anys enrere, representava en realitat que s’havia descobert Extraorninari!- el sistema immunitari d’aquells microbis, una defensa contra els virus bacteriòfags -“que es mengen bacteris/ries”- que els podien atacar, infectar. Recordem que el nom CRISPER és un acrònim, paraula feta amb les sigles en anglès d’una expressió que aproximadament Bacteri de la pesta bubònica. Imatge d'internet significa “grups de repe�cions regularment intercalades per cap-i-cues habilitada gra�s pel món cien�fic en la curts” a l’ADN. Fent servir les quatre forma d’una mena de catàleg/dicciolletres del codi genè�c: A, G, C, i T, un nari de “repe�cions” - els cap-i-cues o exemple podria ser: AGA- diverses lle- palíndroms- i “spacers”/ “espai-dors” tres del codi - CTC- diverses lletres del el nom més adient pel que n’hem dit codi - GAG ... etc., o tornada-estrofa- estrofes o “diverses lletres del codi”. tornada-estrofa ...etc. Els experiments En efecte varen proveir als cien�fics de demostraren que les seccions “diver- tot el món d’un veritable joc de LEGO ses lletres del codi” o estrofes eren tro- de tots aquest trossos i trossets dels sets dels virus que el microbi tenia “ar- complexes Crisper per a que hi poguesxivats” per reconèixer-los en una nova sin “jugar” a combinar-los segons el invasió del virus concret i poder elimi- seu millor criteri per estudiar-ne detanar l’atac. Ja s’havia detectat que el lladament les diferents qualitats -el Crisper inicial sempre anava acompa- com i el què- de la varietat de funcions nyat d’un gen “associat”, un o diversos que podrien resultar-ne. De la seva reque s’enumeraven i es denotava C-as cerca havien arribat a la conclusió que de l'1 al 12 o simplement Cas1-12. A es tractava d’un complex flexible compart de l’interès cien�fic, aquests des- post de parts més o menys intercanvicobriments tenien aplicacions comer- ables que caldria inves�gar més a fons cials importants, per exemple, en la in- donat que la seva presència a la microdústria alimentària dels formatges, io- biologia era tan persistent, un senyal gurts i d’altres resultats de la fermen- inqües�onable d’una importància postació de productes naturals. Degut a la siblement molt impactant. segona guerra de l’Iraq (Saddam HusPerquè com diu un proverbi en ansein) d’aquells temps on s’havia espe- glès molt estès, el dimoni és als detaculat d’una possible introducció d’ar- llets. El dimoni en el sen�t de l’aclarimes biològiques -en la forma de bac- ment de l’entrellat de la qües�ó o de teris, virus i toxines- els militars fran- la situació que sigui. Com passa en cesos varen fer estudis d’aquestes qües- molts contractes que a grans trets tot �ons a l’Université de Paris-Sud d’on sembla molt bé però és sempre recoels cien�fics s'interessaren primer en manable llegir-se “la lletra pe�ta” que descobrir els sistemes Crisper del bac- fan tan pe�ta com poden, gairebé imteri de la pesta bubònica -la plaga de possible de llegir i plena de condicions, “la mort negra” de l’Edat Mitjana- pe- pre-condicions, aparts, excepcions, etc. rò que eventualment publicaren una per confondre i entabanar al consumiEL FRANCOLÍ
36
dor de bona fe. La Mare Natura no és mal intencionada, de fet no té cap intenció determinada; la seva evolució ha anat ajuntant unes coses -sistemes opera�us- damunt d’unes altres coses durant milions i més milions d’anys. Les que serveixen per sobreviure les condicions de l’entorn en qües�ó -o sigui, que són adapta�ves- romanen fins i tot milions d’anys i les que no serveixen per sobreviure, desapareixen. Aquesta és la “teoria” ben verificada -demostrada veritat- de la selecció natural de Charles Darwin. Tot plegat les coses s’han anant tornant molt complicades de per sí mateixes. La gran varietat de sistemes Crisper (o Cas1-12) ha estat estudiada i organitzada en classes, �pus, subclasses i sub�pus, etc. segons la manera detallada de funcionar de cada varietat. Aquesta variació del seus funcionaments explicaria que els experiments escollits pel Dr. Mojica no havien estat els exactament adients per demostrar allò que ell n’havia fet l’asserció correcta i extraordinàriament meritòria, el descobriment que els Crisper (o Cas1-12) eren un sistema d’immunitat adapta�va dels microbis des de milions d’anys enrere ben similar a la que hem heretat nosaltres i fem servir els humans. Evidència bastant convincent de la unitat de totes les formes de vida; tots, des dels microbis als humans som branques o branquetes del mateix arbre de la vida únic. Encara que sigui una desviació, em permeto mencionar tan sovint com puc aquesta noció -m’embadaleix!- per fer avançar el reconeixement que tot i la nostra òbvia pe�tesa personal -la de tots plegats, des dels més exaltats del món i la història fins als més humils i anònims- tots som part de quelcom veritablement universal d’edats immemorials, de fet, eternes, és a dir fora de temps comptables ordinaris dels nostres dies i les nostres històries. Es tracta d'una immensa simfonia total fascinant que té els seus ritGENER
2020
