ARA FA 100 ANYS
Gener de 1920, a l'Espluga Quines coses té la vida. Durant les festes de Nadal de 1919, el quadre d'aficionats al teatre del nostre poble, havien representat "Riu avall", drama en tres actes de Rovira Serra. Manel Rovira Serra (1865-1929), fou un dramaturg, poeta i advocat. De jove es va traslladar a viure a Cuba on exercí de comerciant i en tornar a Barcelona va estudiar dret i va con�nuar escrivint teatre. Va traslladar el seu domicili a Madrid on fou un dels promotors del Centre Català. A final d'any el rector Blai Sans feia recompte del moviment demogràfic de l'Espluga. Durant l'any anterior havien nascut 35 nens i 43 nenes. Per contra, les defuncions havien estat 45 homes i 30 dones. L'any 1920, a l'Espluga, vindria marcat per les eleccions municipals, però d'això en parlarem els següents mesos. De moment els que preocupava a bo-
na part dels espluguins era el que els tocaria pagar per les cèdules personals. L'alcalde Isidre Domenech Prim anunciava la seva exposició al públic a par�r del 10 de gener. El primer mes de l'any era el moment de subhastar les taules de venda, carnisseria, escorxador, peixateries. S'establien uns plecs de condicions i els aspirants havien d'oferir preu per poder vendre durant l'any. Per l'escorxador, per exemple, aquell any es par�a de 3.750 pessetes, les peixateries, 250 i les taules de carn, gallina, etc., a par�r de 100. En algun cas s'havia de fer més d'una subhasta per manca de postor. En altres, es va donar el cas que algú rebia diners per re�rar-se. Ara en diríem corrupció. La Societat de Atracción de Forasteros en el seu butlletí feia menció del Balneari de l'Espluga, pro-
pietat de Salvador Roca. A l'Espluga teníem una senyora a qui agradava escriure llargues cròniques als diaris: Dolors Rosell, viuda Salas. Regentaven amb el seu marit el cafè "Xalet". Però ella, lletraferida, no deixava escapar ocasió per mostrar el seu integrisme catòlic. En el periòdic La Reconquista, òrgan oficial del par�t tradicionalista, digueu-n'hi carlí, que es publicava a Tarragona, s'hi incloïa també la publicació d'El Radical, de Reus, promogut per Felip Cabeza. Doncs en l'edició del 3 de gener de 1920, d'aquells periòdics la senyora publicava "El nacimiento del Niño Dios y las mujeres". No te desperdici. El trobareu a la xarxa, a la Biblioteca Virtual de Prensa Històrica. A falta de cròniques que parlin del nostre poble, podem acudir al Boletin Oficial de la Provincia. Des de la llista de "Mayores contribuyentes" o els senyors que formaven l'Ajuntament, el butlle� ens va informant de les vicissituds de Ca la Vila. Hi trobem edictes del Jutjat de Montblanc per conflictes d'herència o subhastes de béns embargats. ■ Josep M. Vallès
PUIX PARL A CATAL À
... VEJAM QUÈ DIU
"Els drets històrics" "Als catalans sempre ens ha mogut l’ideal de gaudir de la llibertat política, la qual estava emparada per les lleis fins que ens la van arrabassar per la força. [...] D’ençà de la derrota militar del 1714, el catalanisme no ha deixat mai en cap moment de reivindicar els seus drets i les seves llibertats. Catalunya no ha renunciat mai a la «competència» de totes les EL FRANCOLÍ
competències, i avui tampoc no hi renuncia. Per això tots els catalans tenim l’obligació de treballar per la devolució de la nostra llibertat. Aquesta fita, jurídicament avui encara és possible. Només caldria aplicar la «Disposició addicional primera» de l’actual Constitució del 1978, que garanteix l’empara i el respecte dels «drets històrics» dels terri-
35
toris de dret considerat foral. Els drets històrics dels catalans encara estan per retornar. I de tots els «drets històrics» la llibertat n’és l’essència i la seva coneixença ens ha d’ajudar per a fer-ne efectiva la reivindicació". ■ Francesc Ferrer i Gironès El gran llibre per la independència. Columna, 2005 *Fragment escollit per Andreu Morta
GENER
2020
