Jornades Literàries

Departament de Llengua castellana i literatura

Cicle de conferències temàtiques (URV) ¿Cómo hacer una exposición oral y no morir en el intento?

El dimarts 1 de febrer ens va visitar la professora del Dep. de Filologia Romànica de la URV, Maria Dolores Jiménez López, per impartir la conferència titulada ¿Cómo hacer una exposición oral y no morir en el intento?, a l’alumnat de 1r de batxillerat D i E per donar-los una idea de com realitzar una exposició del Treball de Recerca de manera adequada. Va començar la seua conferència remarcant una frase d’Aristòtil: «Saber expresar una idea es tan importante como la idea misma». El que volia transmetre la convidada és la importància de saber defensar el treball, no només memoritzant i exposant el seu contingut. Va insistir en els pilars bàsics d’una bona exposició oral, és a dir, un contingut de qualitat, la confiança en un mateix, la naturalitat i un bon suport visual. Els seus objectius han de ser connectar amb l’audiència, dirigir i mantenir l’atenció i fomentar la comprensió i el record dels continguts. Seguidament, va parlar sobre l’estructura que ha de tenir una bona presentació o, més ben dit, les parts que hi ha d’haver: l’índex, la introducció, el cos del treball i les conclusions. També va enumerar i explicar breument els diferents tipus de preguntes que es poden formular al final d’una exposició. Finalment, va donar alguns consells com per exemple; que no s’ha d’estar totalment immòbil durant la presentació; que s’ha de tenir una bona entonació i un bon volum; i, una de les més importants, que s’ha de mostrar tranquil·litat, ja que si s’està nerviós el públic ho nota. Per acabar, va obrir un torn de preguntes amb l’alumnat per resoldre possibles dubtes.

GRAU, Jan

¿Cómo habla mi cerebro? (¿Cómo los humanos procesamos el lenguaje?)

En la segona xerrada de la professora Maria Dolores Jiménez López a l’alumnat de 1r de batxillerat, va voler fer entendre que encara que no s’ho creguessen, ho saben tot sobre la llengua castellana, i que no és tan complicada. En primer lloc, va explicar que el llenguatge és parlar, escoltar i escriure, aspectes molt bàsics de la vida. Fins i tot les formes més simples de l’ús de la llengua es basen en processos complexos; l’exemple que va plantejar va ser el de les dificultats que tenien les màquines a l’hora de comunicar/-se o interactuar. Quant a la fonètica va comentar que és un aspecte de la llengua molt complex, que s’impartix tots els anys a secundària i que és molt important. Un altre objectiu de la xerrada era inculcar que havien de veure el llenguatge des d’un altre punt de vista: no és tan complicat com sembla. Va fer una comparació entre el cervell humà i la memòria d’un ordinador, ja que la memoria de l’ordinador, quan el compres, està buida, igual que el cervell, i poc a poc es va omplint. Després, els va fer implementar unes activitats de diferents tipus, com per exemple dir si unes oracions estaven ben formulades o no; també va mostrar un text en què les lletres de les paraules estaven desordenades: un alumne, en canvi, el va llegir bé, i va dir que era perquè, si et donen la primera i l’última lletra de la paraula, el teu cervell es fa una idea de la paraula que és, del conjunt. Arribant al final de la xerrada els va dir que la lectura és una «hipòtesi de paraules successives», perquè quan el lector veu el principi d’una paraula, s’avança a la paraula, i per això quan llegeix en un altre idioma va més lent, perquè no el reconeixes. També va comentar que quan parla amb algú s’elabora una anàlisi mental, i que un/a alumne/a que cursa batxillerat pot arribar a conèixer aproximadament unes 80.000 paraules. La conclusió que va extreure és que es podria dir que no s’ensenya res que l’alumnat no conega ja.

ROCA, Jack