3 minute read
C.#100tífiques. Pràctiques consergeria
L’institut Ramon Berenguer IV ha iniciat aquest curs la col·laboració com a centre de pràctiques per a estudiants d’Itineraris Formatius Específics de l’Institut Montsià. Òscar F e l i p Martorell, alumne dels estudis d’Auxiliar en Vendes i Atenció al Públic, implementarà part o la totalitat de les 380 hores de formació en centre de treball aquest curs 2021-2022 a la secció de consergeria del nostre institut. Tres dies a la setmana compartix amb les conserges les variades i complexes tasques que s’han de dur a terme en un centre gran com el nostre. Aurora, Sònia i Pili: «Òscar ens ajuda en totes les faenes pròpies de la consergeria com un treballador més. És simpàtic, eficient i sincer. També és molt responsable, sempre vol fer faena i s’esforça per complir la faena ben feta. Estem molt contentes amb ell.»
Advertisement
BALAGUER, Montse (cap d’estudis)
La Rosa Muñoz és metgessa especialista al·lergòloga que treballa a l’Hospital Clínic de Barcelona. Va vindre aquest 11 de febrer a impartir una xerrada a l’alumnat de 1r de l’ESO, a la sala de actes en el Dia de la dona i la nena en la ciència. Va començar explicant com va arribar a ser científica, metgessa i especialista en al·lèrgies. Va estudiar sis anys medicina a l’Hospital Sant Pau (Barcelona); un cop va acabar, va estar 4 anys estudiant l’especialitat en al·lergologia; i després quatre anys als EUA treballant a un laboratori de recerca. Després ja va tornar a l’Hospital Clínic. Ella de petita volia ser mestra, li agradava molt explicar a la gent el que ella sabia. Però va canviar d’opinió, ja que la seua iaia es va posar malalta i aleshores va voler ser metgessa per ajudar les persones. També li agradava escriure, llegir... volia ser escriptora. Però, finalment, va decidir ser metgessa. Quan anava a l’escola li agradaven molt les classes de biologia, les mates no gaire, però es va adonar que són necessàries. Per molt que actualment siga científica i metgessa, les mates també són importants. Ella va afirmar que els científics són «persones normals» i que tothom pot arribar a ser científic, amb esforç i dedicació; si tu vols ho pots aconseguir, sigues noi o noia. Ella pensa que la ciència ha canviat i canviarà molt al llarg del temps. Va pensar a deixar-se el treball alguna vegada, però si t’agrada molt el que fas, per molt que tingues uns mals dies, no te l’acabaràs deixant. A la seua família no hi cap metge o metgessa, però en tot moment la família li va donar suport. Li encanta ser científica, li apassiona. Passa la meitat del seu temps quan treballa atenent malalts i l’altra meitat l’ocupa en recerca. L’al·lèrgia més greu que ha viscut és la d’una picada d’abella a un noi, perquè només en picar-lo ja va caure al terra. Es tractava d’un gen que no li funciona bé, però al principi no sabien què era. Moltes vegades no saben el que té una persona i també hi ha casos en què no poden fer res per salvar-la. Una de cada quatre persones té algun tipus d’al·lèrgia. La més nova és a la carn i la més típica és a la pols. Una persona pot tenir al·lèrgia a 30/40 aliments, no hi ha límit. Pots tenir una al·lèrgia des del naixement o no. Estan investigant si hi ha alguna cura, però de moment no la tenen. El millor de la seua faena -diu- és quan li donen les gràcies per l’interès que ha posat, l’agraïment de les persones. BEL, Andrea
