X. URV. El català a les xarxes

EL FUTUR ÉS TEU A LA URV

El dia 16 de desembre l’alumnat de 2n de batxillerat que l’any vinent ha de cursar una carrera universitària va assistir a una xerrada organitzada per la URV (Universitat Rovira i Virgili) aquest any adreçada a cada classe per separat per la Covid. El professor Juanjo Rofes, acompanyat de dos exalumnes del Campus, va explicar a l’alumnat l’oferta de graus universitaris, com funciona la Universitat Rovira i Virgili, el que podrien estudiar-hi, com portarien a terme i a quines seus ho podrien implementar (Tarragona, Reus, Tortosa...). Les jornades de portes obertes seran els dies 19 de febrer, 1 d’abril i 14 de maig. Van començar amb un vídeo sobre el funcionament de la universitat en forma de presentació. Se’ls va informar de les beques i que al voltant de 1200 estudiants de tot el món cada any hi venen a estudiar. Els va explicar que des del primer curs ja implementen classes pràctiques i que a més també poden rebre orientació laboral des d’un primer moment. Per a la gent que vol dedicarse a la docència, al final de la carrera es cursa un màster de formació de professorat. Hi poden cursar les formacions completes de 57 graus, 55 màsters, 25 doctorats i 41 títols propis de postgrau, entre d’altres formacions i l’ensenyament s’adapta al ritme d’aprenentatge d’una manera personalitzada per a cada tipus d’alumnat. També se’ls va passar una enquesta on havien d’indicar el que volien estudiar i on, o bé si estaven segurs del que volien estudiar al 100%, per si necessitaven informació addicional. Els va informar que hi ha professorat, persones tutores, amb les quals es pot parlar i preguntar qualsevol dubte que tinguen. Els va explicar què estudiaven a cada carrera que vulguessen cursar, per exemple Arts i Humanitats, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, Enginyeria i Arquitectura... És important visitar la pàgina web de la URV si encara no es té del tot clar què es vol estudiar. Va ser una xerrada molt completa i interessant: la

LA LLENGUA CATALANA A LES XARXES SOCIALS

Des dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i amb la voluntat de treballar un dels eixos principals del Pla de Govern en matèria de Política Lingüística, es va organitzar una xerrada per promocionar l’ús del català entre els jóvens a les xarxes socials. La xerrada, que portava per títol «La llengua catalana a les xarxes socials», va anar a càrrec d’Albert Pagà Riera, Berti, creador de continguts i influenciador. L’activitat es va efectuar el passat 14 de desembre a de 3r de l’ESO, i tenia com a objectius donar a conèixer la situació de la llengua catalana a les xarxes socials, explicar l’experiència personal del formador com a creador de continguts en català, fer una radiografia de la situació actual del mercat i parlar i debatre sobre els entrebancs, els reptes i les oportunitats de la relació entre xarxes socials i llengua catalana. A les xarxes socials Berti és un influenciador de Deltebre que es va fer conegut durant el confinament: els vídeos que creava eren en català i feien riure. A la xerrada els va donar consells per gravar vídeos. Va dir que el més important per gravar vídeos és que et sentis còmode, parlant el teu idioma, perquè, si no, es nota molt i el vídeo perd «valor» i «credibilitat». Si la teua llengua és el català i crees un vídeo en castellà i no el domines gaire es notarà moltíssim. També, com hi ha molts youtubers i influenciadors que parlen en castellà, i en català n’hi ha molt pocs, pots crear més tipus de continguts, i així és com Albert Pagà, Berti, s’ha fet famós, parlant la seua llengua, ja que és millor que et conega gent més propera. Els va fer sortir al pati per enregistrar un vídeo sobre el que vulguessen d’una durada d’entre trenta segons i un minut. Els va dir que no tinguessen vergonya. Va ser una activitat molt interessant i interactiva.

Coordinació LIC/ GRAU, Jan

URV us espera! Redacció/ FIBLA, Aleix

«No s’ha de donar mai res per perdut»

Com cada any exalumnes del centre ens visiten per explicar com va la carrera que estudien i les seues experiències a la «uni». Clàudia Domingo i Ariadna Tomàs (Ari), tenen 19 anys i estan cursant el grau de Publicitat i Relacions públiques. Es coneixen des de «parvulari» i han vingut a explicar a l’alumnat de 1r de batxillerat les seues vivències per si els interessa la carrera que estan cursant. Clàudia estudia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona segon de Publicitat. Ari estudia a la Universitat Rovira i Virgili (URV) també segon de Publicitat.Quan cursaven batxillerat no sabien ben bé què volien estudiar, però aquest procés acaba passant i cadascú al final pren el seu camí, però sempre amb estudi, esforç i constància. Clàudia tenia un 11,7 de nota; l’Ari, un 9,4. No s’ha de donar mai res per perdut. A l’Ariadna li va anar malament la selectivitat i ha acabat cursant una carrera. Han passat gràfics de les assignatures que es cursen a cada curs i també de les notes de tall. L’Ari al principi dubtava entre cursar Relacions públiques o Periodisme. La diferència entre Publicitat i Relacions públiques és que la publicitat és una forma de representar les vendes d’un producte a través dels mitjans de comunicació, per exemple la televisió, la ràdio... Les relacions públiques, en canvi, busquen enfortir/lligar els vincles entre els diferents públics d’una organització. És una carrera per socialitzar molt, per generar creativitat, sobretot realitzant molts treballs en grups. El 60% són ballarins, músics, cantants... que també volen aprendre com promocionar-se: en aquest cas «el producte» són ells. Cadascuna ha explicat com funciona la seua universitat: els horaris les assignatures, les instal·lacions (moltes sales per treballar en grup), les notes de tall, les sortides professionals... Tant Ari com Clàudia han dit que compten molt més els treballs que els exàmens. Diu que allí les persones no passen de tenir un nom a un número com se sol dir perquè hi ha poc alumnat per classe! Han comentat que les notes només són números. És molt important saber redactar bé. Els horaris van canviant al llarg de la carrera. A Clàudia li és més fàcil aquesta carrera a Barcelona perquè allí s’ubiquen els estudis de TV3, hi ha més facilitats, el professorat és molt bo... A l’Ariadna li agraden molt les Relacions públiques i els dissenys gràfics; en canvi, a Clàudia, direcció d’agències i relacions públiques. Aquesta carrera t’ajuda a conèixer gent; a més, viure fora t’ajuda a aprendre a cuinar, per exemple, i en general a créixer com a persona. La Clàudia viu amb els iaios (riu); l’Ariadna viu amb companys de carrera a un pis. Ariadna a batxillerat estava molt angoixada; ara gaudix del grau perquè fa el que li agrada. Treu bones notes perquè s’ho passa bé. MESTRE, Anna

«La carrera i el batxillerat no tenen res a veure»

Helena Sagarra i Júlia Tallada són exalumnes del centre que estan estudiant respectivament un Grau de Física i un Doble Grau d’Enginyeria Química de Bioprocessos Alimentaris i van venir a explicar-nos algunes de les seues experiències. Són carreres enfocades a la investigació en un laboratori, però són molt diferents. Les dues van cursar un batxillerat científic. Quan van estudiar la selectivitat dedicaven unes 13 hores al dia i estudiaven amb més deteniment les assignatures que més els agradaven. La carrera no té res a veure amb el que estudies al batxillerat: elles realitzen càlculs molt aproximats però no exactes; elaboren programacions, practiquen electromecànica o astronomia... entre d’altres disciplines. A enginyeria t’ensenyen com aplicar les mates, i pots sortir molt preparat per resoldre diferents tipologies de problemes. t’espaviles més ràpid.» Creen empreses des de zero o creen un aliment i són projectes que desenvolupen durant tot el curs. Un projecte que ha realitzat Júlia consistix a crear un aliment amb unes certes característiques que a final de curs ha hagut de presentar. Treballen molt al laboratori i a vegades interactuen a un observatori, i fa poc van descobrir una galàxia. A Júlia sempre li ha interessat l’enginyeria química. La nota de tall a física és molt alta perquè a Catalunya només s’ensenya a dues universitats. Al final han respost una ronda de preguntes i les que destaquen són: «Quina és la dificultat més gran a la universitat? Viure fora sense la família i fer-ho tot tu. Les pràctiques quan compten? Un 10% les pràctiques i un 90% els exàmens. Què és millor, pis o residencia? Pis, ja que tens la teua llibertat i

MARTIN, Maria