EL FRANCOLÍ NOVEMBRE 2019

Page 36

ARA FA 100 ANYS

Novembre de 1919, a l'Espluga Després de més de quaranta anys d'exercir la medicina a l'Espluga, el mes anterior havia mort el doctor Llorenç March i Anglada. L'ajuntament havia de ges�onar la vacant que es produïa. El dia 15 de novembre es publicava al BOP la vacant, dotada amb 1.500 pessetes anuals, però l'ajuntament devia al senyor March més de 5.000 duros. El propietari de la casa dels porxos de la plaça de la vila, Josep Armengol Piquet, va demanar al consistori que li vengués l'espai d'aquells porxos que era considerat via pública. Discu�t a bastament l'assumpte, entre els membres de la corporació, s'acordà no accedir a aquella pe�ció, puesto que la misión del Municipio ha de ser mejorar en cuanto pueda las calles de la población y no enagenar parte de ellas que haran más difícil el transito por la villa. A l'alcalde Isidre Domènech Prim no li deuria venir prou de gust. No cal dir que amb els anys es van acabar tancant i passant a ús del propietari de l'immoble. L'ambient a Ca la Vila havia d'estar molt enrarit. Pel que es desprèn de les

actes, a les reunions hi assis�en pocs regidors i els assumptes que s'hi tracten són de molt poca embergadura. Tot i que sempre treien el cap els deutes: Riegos y Fuerza del Ebro, amenaçava en tallar el subministrament als serveix públics si no s'atenien els endarreriments des de 1915. Abans de finalitzar l’any s’havia de renovar part del consistori i per tant es posaren en marxa les eleccions municipals. Es van detectar alguns casos de verola entre els infants, a les escoles. L'Espluga va decidir que calia vacunar-los i a més va decretar que els i les mestres, no admetessin cap infant que no portés el cer�ficat de vacunació. A més es disposava que totes les famílies que �nguessin algun afectat a casa, no anessin a rentar la roba als safaretjos, sinó en el sitio denominado Puente de la Palanca, como es costumbre en estos casos. A mitjans de mes, foren de�nguts a l'Espluga, dos personatges acusats de moneders falsos. Durant la primera quinzena del

mes, una bona nevada va perjudicar la collita, especialment d’olives. Catalunya havia quedat molt tocada després de la nega�va del govern espanyol vers les reivindicacions de l'Estatut que es pretenia negociar per tal d'ampliar l'autogovern i un parlament propi. La premsa local i comarcal publicada a les ciutats properes a l'Espluga no recull no�cies que ens puguin ésser d'interès. La Conca de Barberà estava immersa en el conflicte del traçat del ferrocarril de Tarragona a Puigcerdà. El recorregut per la vall del Gaià, tenia moltes més opcions, però els montblanquins maldaven perquè passés per la Conca, Sarral, Rocafort i Santa Coloma. A l’Espluga es conegué la no�cia que el president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch, havia nomenat Cap del Servei d'Acció Social Agrària, creada expressament, a Josep M. Rendé i Ventosa. Bona no�cia per una banda, però que malgrat els seus esforços personals, deixava la pagesia local sense el seu lideratge i els problemes no es feren esperar. ■ Josep Maria Vallès

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU "Alliberament nacional i alliberament de classe" "Els socialistes assumim plenament la lluita per la llibertat nacional de Catalunya. Estem convençuts que l’alliberament nacional està estretament lligat a l’alliberament de classe, i així ens inserim en la tradició del moviment obrer i popular que sempre ha afirmat categòricament en les seves línies programàtiques el dret del nostre poble a l’autodeterminació. A partir d’aquests plantejaments els socialistes desenvo-

EL FRANCOLÍ

luparem la nostra lluita per l’alliberament nacional sobre les bases següents: A) L’exercici del dret a l’autodeterminació , que és el dret d’una col·lectivitat humana, dins el seu marc territorial de decidir en plena llibertat el seu futur polític [...] B) Els socialistes de Catalunya propugnem potenciar una estreta col·laboració amb la resta dels Països Catalans, conscients que els vincles socials, cul-

36

turals, històrics i econòmics que ens uneixen fonamenten un marc nacional com a projecte a desenvolupar, projecte que es podrà concretar en unes institucions polítiques comunes en el moment que així resulti de l’exercici del dret a l’autodeterminació per part dels pobles dels Països Catalans". ■ Manifest-Programa - Ponències del II Congrés del PSC, desembre del 1977 *Fragment escollit per Andreu Morta

NOVEMBRE 2019


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.
EL FRANCOLÍ NOVEMBRE 2019 by evabonetv - Issuu