BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber d'Antoni Carreras Poca? Antoni Carreras Poca va néixer a la nostra vila el 3 de gener de 1895. Era fill d’Enric Carreras i Llorach, d’ofici barber, i de Carme Poca i Vidal. Va aprovar les oposicions d’accés al cos de Correus l’any 1919 i el 1923 era nomenat administrador de l’aleshores recent creada estafeta (oficina) de correus de l’Espluga. El seu pare Enric, a més de barber, també havia estat carter de l’Espluga a principis del segle XX. Antoni Carreras Poca es va casar amb Assumpció Cor�ella Tarragó l’any 1924. A nivell empresarial, l’any 1929 instal·lava a la nostra vila una indústria de fabricació d’espardenyes de jute amb sola de goma, de durada incerta, u�litzant tres màquines de motor mecànic. En començar la guerra de 1936-1939 s’incorporà a la zona sublevada i, en conseqüència, fou cessat com a cap de negociat de correus de segona classe. El bàndol franquista el nomenà delegat de la Jefatura Nacional de Correos y Telecomunicaciones a Catalunya i a les províncies de Guadalajara i Madrid, amb l’encàrrec de restablir els serveis de correus un cop fossin ocupats aquests territoris. Acabada la guerra civil, fou nomenat inspector regional a
la zona de Catalunya, Balears, València i Castelló. Se li va concedir la medalla de plata al Mèrit Postal l’any 1958 en el marc del XXV Certamen nacional del Ahorro. En l’esmentat certamen va pronunciar una conferència sobre la funció de la inspecció de correus. L’any 1965, jubilat com a sub-inspector de l’Oficina de Correus de Tarragona, i amb mo�u del 76è aniversari de la creació del cos de Correus, se li va atorgar la medalla d’or de l’Orde del Mèrit Postal. També va ser acadèmic de l’Academia Iberoamericana de Historia Postal. A nivell local l’any 1927 fou un dels fundadors de l’en�tat Centre Cultural, de la qual seria el primer president i membre de la junta en diversos moments fins a la seva integració en el Casal l’any 1966. Recuperada l’ac�vitat de l’en�tat després de la guerra civil, el 1942 promogué una peregrinació al santuari de Nostra Senyora del Pilar de Saragossa, els dies 11, 12 i 13 de maig, per a la qual cosa fou necessari organitzar un tren especial des de l’Espluga fins a la capital aragonesa. El tren fou concedit per la Delegación del Gobierno para la Ordenación del Transporte i hi varen assis�r unes mil persones de la província de Tarragona, uns centenars de les quals eren espluguines. A les 8 de ma� del dia 11 sor�a des de l’estació de la vila i va arribar a Saragossa a les 4 de la tarda. Els preus eren: primera classe, 95 pessetes; segona, 80 pts.; tercera, 65 pts.; i El comitè organitzador de la peregrinació al Pilar a l'estació de l'Es- quarta (sense pluga. Diario Español hotels), 40 pts. EL FRANCOLÍ
35
La nova Creu del Muró. Arxiu
Deia la premsa de l’època: “Esta sociedad ha querido manifestar ante el altar de Nuestra Señora del Pilar, después de la guerra de Cruzada, su devoción filial y su acción de gracias a la Madre de Dios en su santuario de la Raza Hispana”. Per a perpetuar-ne el record el Centre Cultural va costejar, amb la collaboració dels pelegrins al santuari del Pilar, la reconstrucció de la creu de terme coneguda com a creu del Muró, a la carretera de Poblet, que va ser beneïda pel vicari general de l’arquebisbat de Tarragona Salvador Rial Lloveras el dia 11 de juliol de 1943. Va morir a la nostra vila l’any 1988. Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografia: ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga. El segle XX, l’Espluga de Francolí, 2005. ■ NOVEMBRE 2019
