NATURA SINGULAR El cruixidell (Emberiza calandra)
El cruixidell és un dels ocells més comuns del nostre entorn. De mida rela�vament pe�ta, fa uns 19cm d’alt (un pèl més gros que un pardal), té una coloració de marró clar a blanc, amb el dors fosc i el pit profusament pigallat. En destaca el seu bec, cònic i gran, propi d’un ocell que menja cereals i llavors, tot i que en època de cria també captura insectes. Els cruixidells són fonamentalment sedentaris. Fan el niu a baixa alçada entre la vegetació i pot arribar a fer dues postes de 4 a 6 ous. És fàcil d’observar en conreus i altres àrees obertes, doncs els mascles es posen en branques descobertes des del que reclamen les femelles: el cant del cruixidell, una mena de tot-tot-rrrrrriiiiii llarg i repe�t fins la desesperació, és sense cap dubte, la banda sonora dels nostres secans.
El conill (Oryctolagus cuniculus) El conill de bosc ibèric és un mamífer de talla mitjana, color grisós, orelles llargues i potes adaptades per a la carrera. És originari de la península ibèrica, i en temps rela�vament recents ha colonitzat pràc�cament tot Europa occidental i ha estat introduït a Austràlia, Xile i Argen�na on la seva abundància representa un problema ecològic de primer ordre; ben al contrari del que passa en l’entorn mediterrani on les poblacions es troben en mínims històrics degut a la mixomatosi i la malal�a hemorràgica vírica (EHV) arribades cap al 1950 i el 1989 respec�vament. Els conills viuen en caus formant grups de fins a vint individus amb una estructura social forta i clarament definida: un mascle dominant és l’únic que munta les femelles i pren la inicia�va en la defensa del territori, entre les femelles també s’estableixen relacions de dominació i subordinació, que són clau per a controlar el creixement del grup, un tema no menor per a una espècie que produeix de 3 a 5 cries de 3-4 cadells (anomenats catxaps) cada any. El conill és una espècie clau en l’ecosistema, doncs és depredat per moltes espècies de vertebrats: guineus, toixons, fagines, rapinyaires de gran mida... Cal doncs celebrar que les poblacions s’han recuperat en els darrers anys, i esperar que la seva progressió con�nuï. ■ Pitu Amigó facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@ gmail.com. Més informació a www.naturasingular.cat EL FRANCOLÍ
47
JULIOL 2019
