ARA FA 100 ANYS. Juliol de 1919, a l'Espluga

ARA FA 100 ANYS

Juliol de 1919, a l'Espluga

A l'Espluga arribaven en comptagotes les no� cies de la polí� ca catalana i la de l'Estat. A les Corts el diputat republicà federal Julià Nougués, vinculat a l'Espluga per la seva propietat de la Masia, discu� a actes que al seu entendre no havien de prosperar i tenir un escó a la cambra. L'elecció de Lerroux com a cap dels republicans creava divisions internes. El diaris conservadors aprofi taven per crear malentesos a les fi les de l'esquerra. El 15 de juliol queia el govern d'Antoni Maura, el conservador mallorquí. A Barcelona la inestabilitat social que ja s'arrossegava des de la vaga de la Canadenca, generava confl ictes diaris. La suspensió de garan� es cons� tucional havia estat en vigor des del mes d'abril. El governador de Barcelona, man� ngué aquella suspensió fi ns el mes d'agost. El capità general de Catalunya mantenia una ac� vitat desmesurada empresonant cene� stes. La patronal declarà el lock-out el 16 de juliol. Per contra, els sindicats que tenien els seus dirigents empresonats, estaven en mans dels seus elements més radicals.

El corresponsal de premsa més ac� u de l'Espluga aquell juliol era Joan Farré Gual, del Correo Catalan. Les seves, però, eren cròniques de l'ac� vitat catòlica al poble. La festa del Sagrat Cor, la vetllada del Col·legi de les Germanes Carmelites, la festa de l'Escola Dominical, els nois dels Sants Àngels que organitzaven una secció de "foot-ball", etc.

Com anècdota de la festa de l'Escola Dominical, permeteu-nos un breu relat. A les nenes de les families humils se'ls obsequiava amb algun regal, humil també, si voleu, però regal al cap i a la fi . Una nena de casa bona, molt menuda va preguntar a la seva mare, com és que a ella no li havien regalat res. Per un infant és difi cil entendre això de les classes socials. Malauradament no fa cap favor, o feia...

Aquesta festa amb asistència d'algunes autoritat i presidida pel senyor rector Bali Sans i el cap de la guàrdia civil, tancava el curs per l'ensenyament a les noies que ja treballaven i havien deixat els estudis reglats. La festa concloia amb una mena de representacions teatrals a càrrec de les alumes. "...el quadre d'astronomia «El sistema planetario»; la sarsuela «En el Colegi», «La revolució alfabéti ca»; el quadret musical per set nenes molt peti tes «Les non-non» i la sarsuela preciosa «Dia de campo», acompanyades al piano pel Director Rvnt. don Josep Solé.”

En començar l'es� u era d'obligada ressenya, parlar dels excrusionistes "desitjosos d'admirar les belleses que per aquests voltants s'hi troben." Així, doncs, es donava compte del pas per l'Espluga de la volta a Catalunya en automòvil, la visita d'unes senyoretes de Lleida, una excursió des de Vilafranca del Penedès o el alumnes del Col·legi de Sant Gabriel de Valls.

S’esperaven bones collites, menys la d’ametlles que es preveia escasa. El 13 de juliol al Correo Catalan hi podem llegir: -L'últi m mercat s'ha vist molt concorregut de forasters. Els ous es paguen a tres pessetes dotzena, creientse que aniran més cars perque no es poden importar dels pobles vehíns, d'ahont ordinariament s'importaven, perque corresponent a la provincia de Lleida no es permet el treurels de dita provincia. En dits pobles es paguen de sis a set rals. A més

aquesta vila es de gran consum, parti cularment a l'isti u. A fi nals de juliol s’estava enlles� nt “un ar� s� c menjador a l’aire lliure” a tocar de la font del Deport a la Pena. Era un cobert amb fogons. ■

Josep Maria Vallès i Martí