LITERATS NOSTRATS

Comencem una nova secció en aquesta edició d'El Francolí, on podrem descobrir-hi els nostres convilatans que escriuen llibres, ja sigui de manera professional o com a afi cionats. Tots ells tenen la nostra admiració i per això creiem necessari que quedi palesa la seva ac� vitat. Aquest apartat està dirigit per la nostra col.laboradora Esther Català.

Pilar Piñero

No fa massa temps que vaig conèixer a la Pili. És una persona d’esperit jove, de caràcter amable i de fàcil conversa. Em va sorprendre quan vaig saber que havia escrit una novel·la. No és massa llarga, però no em vaig posar a fer el dinar fi ns que vaig llegir l’úl� ma frase. Conclusió: una novel·la sense cap pretensió però amb un “no sé què“ que t’enganxa des del primer moment. Amb la dosi justa d’intriga, de pa� ment, d’humor i evidentment d’amor, per això està catalogada com a romàn� ca. Però us asseguro que no és ensucrada. Personalment em va sorprendre per a bé.

Nom? Pilar Piñero Mateo Data i lloc de naixement? 10 de Juliol de 1971, vaig nàixer a Barcelona Des de quan vius a l’Espluga? Doncs el 9 de maig va fer tres anys que visc aquí. Actualment de què treballes? Treballo al Castell de Riudabella i escric.

O Sigui escriure ja ho consideres fei-

na? Sí, perquè en el moment que et publiquen un llibre i comences a vendre, crec que ja et pots considerar escriptora. Tens alguna afi ció? Sí, bàsicament escriure. Però també m’agrada caminar, passejar, xerrar... No m’agraden massa les mul� tuds, ni sor� r de festa, m’agraden més les reunions amb els amics. Tot en petit comitè. Sóc bastant tranquil·la. Ah sí! Pilates! M’agrada fer pilates, però sobretot pel bon rotllo que hi ha a les classes amb les companyes.

Has publicat una novel·la o és la pri-

mera que et publiquen? És la primera, sí, “Voy a volverte loco”. És la primera publicada, però no la primera que he escrit. La primera és “Tu eres mi lugar favorito en el mundo” i la publicaran a principis d’agost. En quin idioma escrius? En castellà. Ara, l’editorial Selecta, està començant a llençar llibres en català.

Pot ser que es fes una traducció de la

teva novel·la? Home, jo veig que els llibres que estan traduint són llibres de molta � rada, d’autores reconegudes i amb molts èxits acumulats...

Tu escrius en castellà perquè t’és més còmode o perquè és més vendible?

Perquè és més vendible. Puc escriure en ambdues llengües, malgrat que la meva llengua mare és la castellana. He estudiat en català, el parlo, l’escric i m’expresso perfectament en català. Però la lectura en castellà arriba a més gent, naturalment. I ara es tracta d’això, poc a poc, poder fer-me un lloc en aquest món. Cronològicament, la primera novel.la és “Tu eres mi lugar favorito en el mundo” que sor� rà a principis d'agost. Aquesta la vaig escriure en quatre dies i mentre l'escrivia, ja estava pensant amb aquesta que m'han publicat “Voy a volverte loco” i la vaig escriure en un parell de setmanes. La portava a dins.

Des de quan et ve aquesta afi ció a es-

criure? Jo crec que des de sempre. Potser escriure una història, un relat com he fet, des del 2016. Però escriure, sempre he escrit, cançons, diaris personals, pensaments, coses meves vaja!. Aquesta ha estat la primera vegada que he escrit per a un públic. Jo crec que escriure és com una teràpia. Hi ha coses, fets personals que no saps com expressar, coses ín� mes... la manera que jo tenia de treure-les era escrivint-les, era com una teràpia. Al 2016, quan em vaig decidir escriure, en part, va ser gràcies a la meva fi lla Paula. Ella va ser la que em va animar. Vaig començar a escriure a l'Espluga. Aquest lloc em va inspirar...

Tenen alguna con� nuïtat les teves novel.les? És a dir, són histories que s'en-

llacen, potser els personatges? No, no. Jo quan acabo d'escriure una novel. la, la tanco. Faig punt i fi nal. Hi ha tantes històries i personatges nous, que no cal repe� r-los. Pensa que cada personatge, jo el visualitzo, en la meva ment els veig tal i com són, com si fossin persones que he conegut! Potser es� c una mica boja! Hahahaha! I els hi agafo carinyo. De fet, quan he d'entregar la novel.la, els he de deixar anar i � nc “el síndrome del nido vacio”! Hahaha! Guardo tots els papers, perquè m'agrada escriure a mà, totes les notes les idees, les expressions que se m'acudeixen mentre escric, ho recullo tot i fi nalment tanco la carpeta. I m'entra la nostàlgia fi ns que torno a començar a escriure una nova història.

I perquè has escollit aquest gènere, la

novel.la romàn� ca? Es cataloga amb romàn� ca però no és una novel.la que només parla d'amor. No és nyonya. Hi ha la part d'intriga, la seva part d'acció, els seus moments tristos i els seus tocs d'humor. També té un puntet erò� c. Tots aquests ingredients formen la novel.la. Totes giren al voltant de l'amor, però no és l'únic component. De fet, és la vida, no? La vida és una novel.la romàn� ca. D'alguna manera tot gira al voltant de l'amor. Exacte, ja sigui amor fraternal, o passional però la vida és això i així. Quan tu escrius, tens com una “Bíblia” a seguir, on saps el què passarà, quins personatges sor� ran, com acabarà, o vas escrivint i improvisant segons et venen les idees? Mira, m'agrada aquesta

pregunta. Un cop a l'any, totes les escriptores de Selecta (l'editorial) ens reunim a Madrid i tenim l'ocasió de conèixer-nos i d'intercanviar angoixes i pa� ments, i ens van explicar just això que tu preguntes. Ens van dir que hi havien escriptors “brúixoles” i escriptors “mapes”. Els primers són els que es posen davant d'un ordinador i deixen fl uir i van creant una història i uns personatges. I els segons, que sóc jo, som de tenir-ho tot més "clar i ordenat". Primer agafo paper i bolígraf i escric el nom dels personatges, com són � sicament, quins defectes o virtuts tenen, quina és la seva història. Però jo ja � nc la idea del què vull escriure, de què ha de passar i de com hauria d'acabar, només cal ordenar totes les anotacions que he anat fent en aquest “mapa” imaginari. De vegades no ho segueixo estrictament però em va molt bé tenir aquest plànol amb totes les idees i anotacions i desenllaços marcats.

Què hi ha de tu en les teves novel.les,

vull dir que hi ha d'autobiografi a? Jo crec que tots els autors, d'alguna manera, parlem d'experiències o pròpies o d'algú conegut o que t'han envoltat. Jo del que sé i puc parlar és d'amor. Em passa com a tu. Portem tants anys amb la mateixa persona i encara tenim amor! Jo crec que els sen� ments són el que mou el món, fi ns i tot abans que els diners.

I com ho fas, et documentes dels llocs

que descrius? Sí, sí. En aquesta novel. la, que està ambientada a Andalusia, m'he documentat de les distàncies, el quilometratge, dels noms dels pobles... En aquest cas, jo vinc de família andalusa, hi he anat a es� uejar varies vegades, conec l'ambient, les expressions, fi ns i tot les olors. Em feia gràcia fer una novel.la ambientada a Andalusia. Ets creient? Bé, sóc de la religió Pili. Tinc una base cris� ana però no crec en les persones que porten l'església. Però sí, sóc creient.

La teva manera d'escriure és programa-

da o bé escrius quan t'inspires? Escric quan em ve de gust i puc. Com que escric a casa, ho faig quan ho puc fer. No em poso horaris. De fet, quan començo a escriure no em calen horaris, perquè aleshores es� c completament enganxada. I se'm fan les tantes de la nit! Començo a escriure quan en el meu cap ja � nc la idea del que vull explicar. Mai m'he posat a escriure esperant rebre la inspiració. Quan es� c inspirada, escric. De vegades cal aparcar l'escriptura i reprendre-la quan tornes a trobar el fi l. Et pots fer ric escrivint? Jo crec que no. A no ser que � nguis un “pelotazo” com l'autora de “50 sombras de Grey”. Abans que � ngués aquest "boom", no era una escriptora massa coneguda. El que és veritat és que si tens intenció que la teva obra es publiqui i el públic la llegeixi i es gas� uns diners en comprar-la, has de tenir molt respecte pel futur lector que et fa confi ança llegint el que has es-

crit, sense conèixer-te de res! O sigui, jo escric per la meva sa� sfacció personal, però � nc en compte que serà llegida per un públic exigent que esperarà alguna cosa de la lectura.

T'atreviries escriure un altre gènere

que no sigui el romàn� c? Doncs no ho sé, crec que no. Crec que al fi nal ho acabaria portant al meu territori. Fes un pe� t resum de “Voy a volverte loco”, a veure si la gent li atrau i et compra el llibre. Bé, doncs la protagonista és l'Eva, una noia catalana, infermera, que es queda sense feina i per casualitat li ofereixen anar a Andalusia, a casa d'una família, per cuidar a una persona gran. I quan arriba allà, es troba amb una família peculiar que viu al cor� jo “Los Chopos”, amb una història al darrera, amb secrets amagats... i ella s'hi veu allà al mig. I gràcies a la seva presència es desvelen històries que fa molt temps han estat callades. I allà coneix al Salva, que és un home molt seriós, i que arrossega molta foscor dins seu. I “hasta aquí puedo leer”. Amb quina editorial treballes? Amb Penguin Random House. Aquesta diríem que és la mare i a dins hi ha pe� tes editorials que hi pertanyen. Per exemple, la novel.la romàn� ca és de l'Editorial Selecta. On es pot comprar la teva novel.la? A les plataformes digitals com Amazon, El Corte Inglés, la Casa del Libro...

Així la teva novel.la només està en format digital o la podem trobar en pa-

per? Només en format digital. Avui en dia és molt còmode llegir en una tauleta o a l'ordinador. Quan costa la descàrrega? 1'89 euros. Només? Sí, sí. És un preu més que assequible, no? de fet és un preu sorprenent!

I saps quantes descàrregues s'han fet?

Fins a fi nals d'any l'editorial no et dona un balanç de les teves vendes. Però vas veient en quina posició estàs i això et dona a entendre si les vendes van bé o no. Jo es� c contenta de les sensacions que � nc. Independentment de si puc guanyar diners o no, trobo que és un somni fet realitat que algú es llegeixi el que jo he escrit. Em sento molt realitzada, escriure m'ha donat molt, i és una gran recompensa.

Ara et faré unes preguntes per contestar ràpidament, preparada?

Un menjar? Oh! Uns ous ferrats. Un color? M'agrada molt el blanc. Un lloc per perdre't? La muntanya. M'agrada molt el paisatge d'aquí, els boscos, amb els arbres alts... Un lloc on no hi aniries mai? A una ciutat. No m'atrauen gens les grans ciutats. Massa gent, massa anònim... Són molt boniques però no hi viuria mai. Un desig? Felicitat i salut per mi i pels meus. Un somni? No sóc massa de somnis, et diria el mateix que abans, que els meus fi lls siguin feliços. Una por? Buff ! Por a que algú dels meus � ngui una malal� a. Una virtut? Crec que l'alegria. Sóc una persona molt alegre i ser així ajuda molt a tu mateixa i al teu entorn. Sóc de les que veuen el got mig ple. Un defecte? Un només? En � nc molts! Però diria que sóc molt cabuda, quan dic alguna cosa, em costa rec� fi car. ■

Esther Català

CURAR-SE EN SALUT

Seqüenciació

Aquesta paraula és adoptada de l’anglès i nova pel català. S’u� litza en els medis cien� fi cs entorn de la genòmica -un altre dels anomenats neologismes, paraules noves-. La genòmica tracta dels temes relacionats amb els genomes que recordem són el conjunt de cromosomes que contenen tots els gens i altres elements de l’ADN de cada individu de les vàries espècies dels organismes vius des dels microbis fi ns als elefants, balenes i humans. Als que descobreixen quelcom que no havia exis� t o era desconegut prèviament els escau avinent anomenar les novetats. Futbol, xut, gol, penal... també ens venen de l’anglès perquè ells s’inventaren aquest joc, ara, gairebé universal. La seqüenciació del genoma humà és posar en el seu ordre, linear degut les en� tats químiques que hem vist en la forma de C's, G's, T's i A's dels gens i altres components de l’entorn dels cromosomes per puguer llegir l’ADN i veure d’interpretar tan correctament com es pugui, els seus signifi cats i conseqüències per cadascú en par� cular i també per les agrupacions humanes desde la família fi ns als conjunts més nombrosos com poblacions o inclús l’humanitat tota considerada al llarg dels temps... L’ADN molt naturalment ja ho està de ben ordenat però per poguer-lo llegir primer se l’ha d’extreure del seu niu dins del nucli o dels mitocondris que són tots dins la cèl·lula. I no es tracta de trobar el cap d’un fi lament i es� rar com podem desmuntar una troca de llana o fi lar un capoll de seda... L’obtenció/extracció de l’ADN és traumà� ca perquè s’ha de desmuntar la cèl·lula trencant les membranes cellular i nuclear per alliberar el con� ngut cel·lular que consisteix de l’ADN a més d’altres components. Primer s’ha de separar l’ADN de la resta i com que l’ADN ha quedat fet a trossos en la trituració de la cèl·lula se l’ha d'apedaçar correctament i reconstruir-lo tal i com era originalment, per així poder llegir-lo correctament. I aquesta és la funció de la seqüenciació... A internet hi ha una pila de receptes casolanes d’extracció de l'ADN de vegetals, que és el més fàcil d’obtenir, es comença amb una mà de morter o una batedora com si anéssim a fer allioli amb un vegetal: alls, o un tomàquet, o un plàtan, etc, una mica de sal, detergent i alcohol... i al contacte entre l’alcohol i la resta de la mescla, separat de la resta de components cel·lulars, obtenim una mena de núvol de fi laments com de cotó fl uix que es pot pescar amb un instrument... és l’ADN desmanegat i amuntegat. És una bona de-

mostració com per una lliçó de biologia a l’escola o pel qui � ngui la curiositat de comprovar que tot i que s’està parlant d’una substància que té una estructura molecular que no es pot observar si no és amb els millors microscopis, de fet té una presència i realitat macroscòpica, a l'engròs, que amb una mica de manipulació es pot veure a simple vista. Sortosament l’estructura de l’ADN és molt estable -s’ha recuperat ADN de milions d’anys enrere- i en el procediment més o menys traumà� c de la seva extracció i depuració l’ADN no es disol com la sal o el sucre a l’aigua sinó que queda fet a trossos, trossets i trossasos que l’han conver� t en un gran trencaclosques complicadíssim de resoldre però possible de reconstruir perquè per exemple en el cas dels humans -i molts altres casos- tenim de model el genoma humà detallat i total assolit en el Human Genome Project 1990 - 2003 que costà de 2 a 3 milions de dòlars en 13 anys. Avui dia s’ha pogut arribar a una mitjana de fer-ho en entre una hora a un dia per entre 1000 i 2000 dòlars.

El nostre gendre és afeccionat als trencaclosques. Al peu de l’arbre de Nadal ja fa anys que hi apareixen un parell de capses de trencaclosques dels de mil peces. El model a reconstruir és a la coberta de la capsa normalment una imatge amb una milionada de detalls de fi gures paisatges i colors.

La capsa conté mil peces que són una mica quadrades però modifi cades amb ganxos i entrades arrodonits de dimensions, angles i direccions variats que encaixen a la perfecció per un total d’una super� cie de quasi un metre quadrat; s’habilita una taula ben gran i hi ha feina per a tots -és feina dels grans, els pe� ts ni ho intenten- els que vulguin aplicar-se, és qües� ó de setmanes i, segons com, mesos... naturalment a estones i bocins perquè és una tasca que jo diria desagraïda, pesada, addic� va amb pe� tes victòries i molts desànims... que més que sovint s’ha de deixar per un altre dia o tornar-hi una altra estoneta. Però hi ha tàc� ques i estratègies a seguir que representen com a dreceres. Per exemple: entre les mil peces, totes les que tenen un costat recte han de ser part de la voltada del trencaclosques i n’hi ha quatre que han de ser les quatre puntes, certs grups de peces es poden agrupar inicialment per un color que predomina a certes parts del model. El trencaclosques a mig fer pot per exemple representar una bona part de les quatre vores i un nombre d’illes més o menys grans de peces que s’ajun-

CURAR-SE EN SALUT

ten com cal separades per espais on no s’ha pogut resoldre res, de manera semblant a la feinada que hi ha en veure de reconstruir un trencacaps, va caler la col·laboració del treball de centenars de cien� fi cs aplicant-se laboriosament una colla d’anys (13!) a dotzenes de laboratoris per esbrinar detalladament la fórmula de l’ADN humà per primer cop. En els úl� ms 15 o 20 anys els procediments i les tècniques s’han afi nat cada cop més i avui dia la seqüenciació de mostres de l’ADN (descobrir-lo i ordenar-lo per poder llegir-lo) que s’està buscant i/o inves� gant, sigui humà, animal, vegetal, d’un bacteri, etc, la fan màquines molt sofi s� cades on s’inserta la mostra a l’entrada i l’enginy produeix a la sor� da un imprès amb tot l’ADN o, més sovint, una secció de l’ADN d’interès par� cular segons el que se li ha demanat. Per exemple: el model detallat del genoma humà que s’ha mencionat més amunt -del que coneixem la funció de molts dels seus llocs a les 23 parelles de cromosomes- el podem fer servir com si fos la imatge de la coberta de la capsa dels trencaclosques de mil peces i decidir reconstruir només els llocs que ens interessen -i dels que coneixem la seva funció- de la mostra concreta d’ADN (un cabell de la Maria, saliva del Josep, etc per exemple) que s’està inves� gant. Això és el que fan les companyies, molt populars avui, que ofereixen informació geneològica i de procedència ètnica d’un individu i la seva família per un preu d’uns 100 euros. Per indagar la línia d’ascendència materna es concentren en l’examen de l’ADN mitocondrial que sabem s’hereta solament de la mare. Per l’ascendència paterna es concentren en analitzar solament la parella 23 dels cromosomes (Y pels masculins i l’X patern dels dos XX pels individus femenins). Hi ha senyals a llocs coneguts dels altres cromosomes

que suggereixen les ascendències ètniques concretes. El llinatge familiar es destria bé fi ns a tres o quatre generacions enrere; més enllà els resultats ja no són prou defi ni� us. L’anàlisi

El bioquímic americà i Premi Nobel, Kary

Mullis. Imatge d'internet La clonació animal. I. Internet exclusiu de seccions de qualsevol ADN s’ha fet possible per l'anomenada reacció en cadena de la polimerasa, un enzim, (PCR en anglès: polymerase chain rec� on) descoberta (1983) pel bioquímic americà Kary Mullis (1944) per la que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1993. El descobriment representa una fi ta revolucionària en el món de la química molecular que el divideixen en “l’abans del PCR” i “el després del PCR”. La tècnica consisteix en l’aplicació d’encebadors, facilitadors, al principi i al fi nal de la secció d’ADN que es vol estudiar que actuen com les “cometes” en una cita d’un text o “l’entre parèntesis” que, en la química molecular, delimita el lloc d’acció de l’enzim de la polimerasa que s’aplica a con� nuació. La polimerasa mul� plica el con� ngut de l' “entre cometes” encara que sigui mínim -potser només una còpia- i en fa fi ns a milions de copies. Tal abundància és allò que fa possible l’estudi d’una mostra mínima: un raspat de la saliva dins la galta, un ves� gi de sang, la saliva que es deixa al beure d’un got, restes d’ADN de fa milers d’anys, el descobriment d’ADN a on no es té ni idea de que hi pugui ser com per exemple a cinc kilòmetres endins de la super� cie de la Terra on s’han estudiat formes de vida -ADN signifi ca vida orgànica allà on es trobi- inusuals i inesperades que amplien el concepte de vida que tenim i possiblement podria signifi car o aclarir o afegir possibilitats a considerar en les teories que especulen sobre l’origen de la vida. Hi ha moltes aplicacions de PCR a les inves� gacions de genè� ca per estudiar mutacions, malal� es hereditàries. Si s’aplica a un ADN sense les delimitacions dels encebadors es poden clonar, fer tantes copies idèn� ques com es vulgui d’un organisme viu. No es considera è� ca aquesta mena d’aplicació als ésers humans però sí que hi ha qui la fa servir per les seves mascotes (gats, gossos, etc). En aquests casos, encara que siguin còpies genè� cament idèn� ques a l'original, el capteniment de la còpia no serà mai completament idèn� c perquè els gens (geno� p) es manifestaran de manera diferent (feno� p) degut a que les circumstàncies de l’entorn mentre creix el clon no són les mateixes de l’entorn on va créixer l’original. El mateix geno� p reaccionarà davant de circumstàncies diferents i el resultat (feno� p) serà potser semblant però no exactament igual. ■

Anton Martí