RENOI, QUIN RENOM! 45 MOSSECS FILOSÒFICS

ENSENYAMENT

VEDRUNA L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Un es� u de colors a la llar d’infants

Des de l’úl� ma setmana de juny, a la llar d’infants Vedruna l’Espluga de Francolí, hem après molt i ens hem fet passar la calor amb moltes ac� vitats carregades de colors. La primera setmana, vam voler gaudir amb tots els colors barrejats. La setmana següent, vam descobrir el color vermell. La segona setmana de juliol, vam explorar i conèixer millor el color blau. El color verd, el vam descobrir la tercera setmana i, per fi nalitzar el juliol, vam conèixer el color groc. Per aquest mo� u,

Taller de bombolles. Cedida cada dia de la setmana hem realitzat una ac� vitat diferent, que ens ha ajudat a apropar-nos a cada color. Hem fet d’ar� stes; hem fet tallers de maquillatge corporal; hem descobert, tocat i jugat amb objectes de cada color; hem jugat a explorar; i, per fi nalitzar cada setmana, hem fet una gran festa! Ens hem ves� t amb la roba del color treballat, hem jugat amb globus, ens hem pintat, i hem ballat i fet molta gresca! Aquest es� u, ens ho hem passat d’allò més bé! ■

Descobrint el color blau. Cedida

RENOI, QUIN RENOM!

Cal Flocs

Persona entrevistada: Dolors Borges Altarriba, 94 anys. Quin és el renom que rep la seva família? Cal Flocs Quin és l’origen? L’origen d’aquest renom és ben sorprenent. An� gament un llaç es coneixia com un “fl oc”. A la meva família hi havia una tradició, l’hereu s’anomenava Joan Sabaté. S’hi va incorporar un nou hereu, el gendre, que es deia Joan Sabaté Esteve. El dia de la presentació formal a la família, el gendre es va ves� r de manera elegant i el tret que més destacava del seu abillament era un barret amb un fl oc (llaç). I des d'aleshores anomenen a la meva família Cal Flocs, fent referència al fl oc del barret.

Quant temps fa que la família va adoptar aquest re-

nom? Tot es remunta, amb l’arribada del gendre a la família, el 1700.

Hi ha alguna anècdota curiosa que hagi succeït amb el

renom? Molta gent es pensa que el renom de la nostra família ve de la closca de l’avellana, ja que an� gament també es coneixia com el fl oc de l’avellana. Però veritablement el renom de la família prové del fl oc com a llaç. ■

Íngrid Guillén Rauter i Júlia Alcalde Català

MOSSECS FILOSÒFICS

Suau i ben fet

MONTSE BOSCH-SAUMELL

El fred cova en les pedres i en el fangar del riu, El sol assaona la terra i les formigues ixen del niu.

Com una papallona infi nita la vida desplega les ales i pol·linitza el món. Despunta el dia, s’enlaira pacient. Les orenetes xisclen delitoses sota els teulats, ganes de dia!, ganes d’abril! Asseguda al pa� , l’Aina respira fondament, li agraden els dissabtes, no hi ha escola i són diferents. Les formigues treballen de fa estona i la Mariona se les mira bocabadada, agafa un pal i fa la intenció d’anar-les a burxar, sa germana que ho veu li diu: –Deixa-les!, no els facis mal! –M’avorreixo. On és la mama? Digues? –es queixa la germana pe� ta a la gran. –S’arregla, ja ho saps. La mare es presumida i es posa guapa. –contesta l’Aina. –Vull marxar, vull anar al mercat…–diu la Mariona i fa una ganyota. La mare no es fa esperar i baixa al pa� , duu un ves� t fet de jardí verd llampant, a joc un cinturó de fl ors vermell, les sabates i la bossa també. Veritablement sembla una ar� sta. L’Aina i la Mariona se la miren. La seva mare és la més maca del mon. –Va, ninetes, anem a plaça. Comprarem fruita. –Explica la mare mentre espolsa els pantalons de la Mariona que són tots bruts de terra. –Mama, vull ser una formiga. -explica aquesta decidida. –Apa!, què dius?–exclama rient sa germana gran. –Apa, què?, tu no vols ser res? –pregunta la Mariona a sa germana. –Sí, una princesa! –contesta l’Aina. –Doncs no ho pots ser! –Per què? –Doncs perquè tens pels sota al nas! –I què!, jo soc com la Frida Kahlo. –I qui és aquesta? –Una pintora molt bonica que tenia bigo� . –Bigo� ? com el del � et Miquel?– pregunta la Mariona. –No, el tenia més ben fet. Era suau, com el meu. –puntua l’Aina. –Segur que era lletja, perquè les nenes amb bigo� són lletges! –No és veritat, això! –Mira la mare!, se’l treu. –I què passa si la mare se’l treu i jo no vull?! Mare, mira que diu la Mariona? –Ja hi tornem a ser. Us he sen� t. Aviam, Mariona, a l’Aina li agrada tenir bigo� perquè és molt bonic. –I llavors, per què te’l treus tu, mama? –Perquè jo no sóc com la Frida Kahlo, però ta germana sí. –Caram!, amb la Frida Kahlo, vull veure-la! –Aina, la duus? –pregunta la mare tranquil·la–. La seva fi lla gran fa que sí amb el cap i treu de la butxaca dels pantalons una capseta pe� ta, dins hi ha una fotografi a també pe� ta, és la Frida Kahlo. Amb les seves mans ben obertes li mostra a sa germana. –Mira-te-la –esclata emocionada. –Oooh!, és veritat, és molt guapa! Mama, jo també vull que em creixi un bigo� , vull ser una formiga amb bigo� . –resolt decidida la pe� ta. –Ara mateix, fi lla. I aquella mare que habillava un ves� t fet de jardí va treure un llapis d’ulls negre de la seva bossa i va pintar un bigo� damunt dels llavis de la seva fi lla pe� ta. –Es� c guapa?, interrogà la Mariona a sa germana més gran. –Sí, molt, com la Frida. I aquell dia al mercat hi va haver un rebombori general, perquè després de veure el bigo� de la Mariona totes les xiquetes i les dones del poble se’n van voler pintar un, com el de la Frida Kahlo, ben fet i suau, com el seu. ■