NATURA SINGULAR

El cruixidell (Emberiza calandra)

El cruixidell és un dels ocells més comuns del nostre entorn. De mida rela� vament pe� ta, fa uns 19cm d’alt (un pèl més gros que un pardal), té una coloració de marró clar a blanc, amb el dors fosc i el pit profusament pigallat. En destaca el seu bec, cònic i gran, propi d’un ocell que menja cereals i llavors, tot i que en època de cria també captura insectes. Els cruixidells són fonamentalment sedentaris. Fan el niu a baixa alçada entre la vegetació i pot arribar a fer dues postes de 4 a 6 ous. És fàcil d’observar en conreus i altres àrees obertes, doncs els mascles es posen en branques descobertes des del que reclamen les femelles: el cant del cruixidell, una mena de tot-tot-rrrrrriiiiii llarg i repe� t fi ns la desesperació, és sense cap dubte, la banda sonora dels nostres secans.

El conill (Oryctolagus cuniculus)

El conill de bosc ibèric és un mamífer de talla mitjana, color grisós, orelles llargues i potes adaptades per a la carrera. És originari de la península ibèrica, i en temps rela� vament recents ha colonitzat pràc� cament tot Europa occidental i ha estat introduït a Austràlia, Xile i Argen� na on la seva abundància representa un problema ecològic de primer ordre; ben al contrari del que passa en l’entorn mediterrani on les poblacions es troben en mínims històrics degut a la mixomatosi i la malal� a hemorràgica vírica (EHV) arribades cap al 1950 i el 1989 respec� vament.

Els conills viuen en caus formant grups de fi ns a vint individus amb una estructura social forta i clarament defi nida: un mascle dominant és l’únic que munta les femelles i pren la inicia� va en la defensa del territori, entre les femelles també s’estableixen relacions de dominació i subordinació, que són clau per a controlar el creixement del grup, un tema no menor per a una espècie que produeix de 3 a 5 cries de 3-4 cadells (anomenats catxaps) cada any. El conill és una espècie clau en l’ecosistema, doncs és depredat per moltes espècies de vertebrats: guineus, toixons, fagines, rapinyaires de gran mida... Cal doncs celebrar que les poblacions s’han recuperat en els darrers anys, i esperar que la seva progressió con� nuï. ■

Pitu Amigó

facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@ gmail.com. Més informació a www.naturasingular.cat

Els corredors espluguins de la 42a Cursa popular