PINZELLADES DEL PEDRÍS Ramon Cera Espasa, el profe
Estem al pedrís que hi ha situat entre l'Escola Vedruna i el pavelló del Casal, perquè has triat aquest lloc? Perquè està situat entre dos edificis molt importants per a mi, l’un és on he estat 37 anys exercint de professor, fins que em vaig jubilar i l'altre és on he estat durant 27 anys fent d'entrenador, delegat i el que calgués, a la secció d'Hoquei del Casal, per això el considero un lloc estratègic Com va ser que vas triar fer de mestre? A la vida sempre has d'escollir camins i pot ser que l'enceris o que t'equivoquis, i jo vaig escollir aquest. Quan era jove, durant els es�us feia repassos per quatre rals que ajudaven força econòmicament, cada vegada m'agradava més l'ensenyar. Quan encara estudiava la carrera un dia al tornar a l'Espluga, una veïna que estava a la AMPA de les Vedrunes, em va comunicar que els faltaven mestres, i així va anar, vaig acabar d'estudiar i vaig començar a treballar, així va ser el principi i fins la jubilació. Vas ser un impulsor important de l'esport a l'escola i a l'Espluga, fes-ne una pinzellada El fet que jo no pogués practicar esports de contacte no impedia que pogués fer altres coses, a mi m'agradava molt l'hoquei patins, el meu veí el Miquel Sánchez em va posar aquest cuc que ha durat i dura fins avui dia. Vaig començar fent les estadístiques, acompanyant- lo als partits, llavors vaig haver de triar, donat que jo jugava al tennis taula i als escacs. Em van oferir ajudar l'hoquei i els vaig dir que m'agradaria fer d'entrenador EL FRANCOLÍ
i m'hi vaig posar de cap, als tres anys em van oferir fer-ho del primer equip, llavors tenia 23 anys i molts dels jugadors, més de 30. Recordo que em preguntava com ho podria conduir tot allò, me'n vaig sortir i durant 27 anys. També a l'escola vaig promocionar l'esport en aquest cas el futbol, vam aconseguir ser campions de Tarragona escolar durant 2 anys seguits enfrontant-nos amb escoles de 1000 alumnes, nosaltres érem 10 jugadorets però molt bons. Amb l'atletisme també ens coneixien per Tarragona i Barcelona, en van sortir subcampions de Catalunya, amb l'ajuda de col·laboradors lògicament. A mi els nanos m'agraden, mentre preparàvem l'entrevista n'hi havia uns que em saludaven i em cridaven "profe".Això a m'omple de goig i el cor s'enxampla, perquè jo sempre serè el profe encara que ells �nguin més de 40 anys. Com veu un profe com tu dius, el creixement cultural i personal dels seus an�cs alumnes? Quan en trobes alguns i els hi preguntes com els va, i ells t'expliquen la seva vida, on treballen, que fan... et podria dir que per mi no hi ha res millor ni cap regal al món que sigui millor que aquest. A vegades em saluden persones i jo amb educació els hi torno però acte seguit em diuen “no em coneixes, eh? jo vaig ser alumne teu ja fa molts anys", encara se'n recorden, això m'omple molt i em fa sen�r molt realitzat. Pot ser que en l'actualitat es qües�oni l'educació en algunes de les seves parts? com ho veus? Per desgràcia l'educació sempre és un centre de discòrdia, el col·lec�u de mestres, si està bé per uns, està malament per d'altres i això és molt important que se superi d'una vegada, per exemple, en el cas català, nosaltres no fem que es�min més a Catalunya o Espanya, el que fem és que siguin crí�cs, que no s'empassin tot i que a cada co-
33
sa que vegin li busquin un perquè i el tema és, que per mi és millor aconseguir persones que pensin, que raonin, que inves�guin envers el que fan i no persones que s'ho creguin tot sense més, aquest és un objec�u molt important de l'educació. Durant la meva vida laboral et puc assegurar que mai hem dit cap paraula en contra de ningú. Ens podries explicar alguna anècdota? Per nosaltres el dia a dia es una anècdota, que et diguin que estan contents perquè el pare i la mare tornen a estar junts, o que es troben bé o malament, tot són pe�tes histories del dia a dia, això és el més bonic de tot. L'hoquei pa�ns del Casal va arribar a celebrar compe�cions internacionals, com ho recordes? Que un club com el nostre pogués fer un torneig a l'estranger, en concret a Alemanya, va ser molt important i fins i tot en varies ocasions, era el nostre Erasmus de l'hoquei pa�ns, eren els anys 80, i no se sor�a tant com ara a l'estranger. Com veus el jovent de l'Espluga avui en dia i el seu futur? L’Espluga és un poble pe�t i per desgràcia no té les millors condicions de treball, no tenim ni fibra òp�ca i ho poso com un exemple per si volem tenir gent que es quedi a viure i a treballar al poble, se'ls ha de donar tota mena de facilitats, ja que en cas contrari marxen a altres llocs. Sé de molts ex-alumnes que estan fora, ja que aquí no poden exercir les seves professions. A veure si, amb el túnel de Lilla al menys es pugui millorar aquest aspecte. ■ Joan Casanovas
JULIOL 2019
