EL FRANCOLÍ FEBRER 2021

NÚM. 405

FEBRER 2021

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

ERC guanya a l'Espluga en unes eleccions marcades per la pandèmia

REPORTATGE: EL FRANCOLÍ

Vacunes COVID, una àmplia oferta desenvolupada a correcuita 1

FEBRER

2021

EL FRANCOLÍ

2

FEBRER

2021

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

No va ser l'escenari més adequat per celebrar unes eleccions, tot i així un bon gruix de població no va perdre l'oportunitat d'exercir el seu dret, aquest dret que "de vegades" tenim en les democràcies.

Tot i la baixa par�cipació a Catalunya va guanyar l'independen�sme amb ERC per primer cop, al capdavant. ■

FOTO PORTADA: Eva Bonet

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83.

Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català .

Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies.

Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'Espluga Audiovisual i EFMR.cat; President: Gerard Bosch. Vicepresident: Josep Morató. Cobertura audiovisual: Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

4 EDITORIAL #NoErenBruixes BÚSTIA. Gràcies. Contesta a la reflexió de la Judit Delgado del mes de gener 5 La fal.làcia dels %. Por a morir.

6 L'Enric del Toda. Pinyes i plaques 7 Cree el ladrón 8 L'Espluga de Francolí reivindica el Dia Internacional de les Dones amb un acte al Jardí dels Francolins 9 L'Espluga s'oposa a la massificació de les infraestructures d'energia renovables que afecten al terme municipal i a la comarca. L'ACA proposa accions estructurals per tal de mitigar fenòmens extrems 10 L'Ajuntament de l'Espluga estrena un cicle d'activitats esportives per a totes les edats amb l'objectiu de fomentar l'esport. Comunicat de l'equip de govern en relació a la renúncia de la regidora Laura Ruiz de Porras 11 El Consell Comarcal posa en marxa tres noves rutes de transport públic.

12 Les Coves de l'Espluga de Francolí creen un recorregut virtual a través de Tour Creator.

L'Ajuntament de l'Espluga aprova el Pla Local de Joventut 2021-2024.

13 La collita de l'oliva es tanca a l'Espluga amb

3

900 mil quilos recollits. L'espluguina Meritxell Lorca, guanyadora de la primera copa FEDEC celebrada a Madrid.

15 L'Espluga tanca el 2020 amb un 60% de recollida selectiva de residus. Troben conscient el veí de l'Espluga desaparegut. L'Ajuntament gasta més de 12.000 euros durant el 2020 en material per la pandèmia.

16 Arriba el Carnestoltes a l'Espluga amb una benvinguda en petit comitè. El Paratge Natural de Poblet: de 0 visitants al col.lapse en tres mesos. Un any de la presentació de la troballa arqueològica a la Cova de la Font Major.

17 La gestió d'aigües de l'Espluga disminueix un 50% durant el 2020 18 Endesa projecta una nova planta fotovoltaica de 138 ha a l’Espluga. HISTÒRIQUES. 19 LES FOTOS GUARDADES. El primer carnaval al carrer 20 LA RIALLETA. ESPAI SOMMELIER 22 REPORTATGE. Les vacunes COVID, una àmplia oferta desenvolupada a correcuita.

24 QUÈ DIU EL POBLE? 26 CASAL. 27 MUSEU DE LA VIDA RURAL 28 L'ACTUALITAT. La Biblioteca se suma a la iniciativa mundial "#bookfacefriday" 29 COSES NOSTRES 30 Prop de 00 persones segueixen la rua virtual del Carnaval 35 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 36 LA BÍBLIA ENS PARLA. PESSICS ESCOLARS 38 PINZELLADES DEL PEDRÍS 39 ARA FA 100 ANYS 40 RENOI, QUIN RENOM! 41 ENSENYAMENT 42 EL SABER NO OCUPA LLOC, MOTS MALDITS. TOPÒNIMS EN RUTA 43 NATURA SINGULAR FEBRER

2021

#NoErenBruixes En la cultura popular catalana hi ha un gran nombre de dones que, per no encaixar dins els paràmetres anomenats "normals" (només calia ser lletja, o massa sàvia) van ser �tllades de bruixes.

En l'imaginari popular, una bruixa era una dona que per mitjà d'un pacte amb el dimoni, havien aconseguit poders sobrenaturals que u�litzava amb finalitats malèfiques.

Durant l'edat moderna, sobretot a la segona meitat del segle XVI i primera del segle XVII, es va dur a terme una persecució de dones acusades de bruixeria bastant considerable, les bruixes van ser perse-

guides, torturades, i penjades a la forca, davant una població silenciada per por a les represàlies.

Aquesta cacera de bruixes, és un clar exemple de la persecució que hem tingut les dones durant tota la història.

Han hagut de passar anys, segles, perquè països com Noruega o Escòcia publiquessin el nom d'aquestes dones assenyalades i es�gma�tzades per tal de reivindicar la seva memòria i dignificar-les.

A casa nostra ha estat la revista Sàpiens que, en aquesta edició del mes de març, ha publicat un cens de moltes de les dones executades impunement i així poder retre'ls l'homenatge que mereixen, perquè no eren bruixes, eren dones. ■

Busti@ Gràcies

El passat dia 23 de febrer, el Miquel Vilà Mallafré, el nostre espòs, pare i padrí es va perdre en el terme de l'Espluga.

Després de passar unes quantes hores d'angoixa, i gràcies a la col.laboració dels Mossos d'Esquadra, Bombers, Protecció Civil de Montblanc, ADF, Brigada Municipal, Alcalde i regidors, voluntaris que es van sumar a la seva cerca, es va aconseguir trobar-lo sa i estalvi ben passades les 10 de la nit.

Fou també providencial la informació que ens donaren del lloc on l'havien vist les darreres hores, la qual cosa permeté estrènyer el cercle de la busca.

L'alegria d'haver-lo trobat fou enorme, doncs hi havia moments que ens imaginàvem el pitjor.

No vam perdre l'esperança ja que la força que ens donàvem entre tots, fins i tot els que seguíeu els esdeveniments des de casa, va ser per nosaltres una gran mostra de solidaritat que no oblidarem.

No ens vam sen�r sols en cap moment i aquesta fou la clau per con�nuar cercant sense defallir.

Gràcies, moltes gràcies a tots per la vostra es�mació vers el Miquel i la família.

També hem d'agrair el gest del San� i la Maria del bar del Casal que col.laborà amb la distribució d'entrepans per a tots els col.laboradors, detall que agraïm. ■ Família del Miquel Vilà

Contesta a la reflexió de la Judit Delgado Benvolguda Judit Delgado, acabo de llegir el teu escrit al Francolí de gener: "Els homes no m'expliquen coses" i vull resumir-te la impressió que he tret de la teva defensa feminista. Ah! I mira quina curiositat, quan dius feminista, inclús sona bé. I quan dius masclista?. Aleshores sembla que parlis del dimoni... Quina paradoxa, no?

Al que anava; no m'agrada veure que les dones es defensin, doncs generalment es defensa el més dèbil i no crec que sigui aquesta la situació de la dona en aquests moments.

Les persones es guanyen la seva personalitat i credibilitat, per la seva ac�tud, no per la seva diferència. La dona avui té un rol en la societat per haver-s’ho guanyat per EL FRANCOLÍ

4

ella mateixa. No crec que les dones que han sigut o són caps d'estat, hagin estat empeses al seu càrrec, pel moviment feminista. Això seria deplorable i posaria la situació en aquest nivell inferior en el qual algunes dones pensen que estan.

Les coses es guanyen a pols, no a crits. Si les dones parléssiu menys de les vostres ap�tuds, ja se suposaria la vostra vàlua, és a dir, ja se suposa, però no us vulgueu defensar de la supremacia dels homes, que no cal.

Si som iguals, o hem de ser-ho, no reivindiqueu la diferència. No és bo que s'hagin d'atorgar càrrecs a homes o dones per la via de la paritat. Qui val, val i qui no... ■ Josep Maria Rendé FEBRER

2021

La fal.làcia dels %

Busti@

Els mitjans de comunicació quan publiquen estadís�ques ens enganyen descaradament. De moment cal dir que l’estadís�ca és aquella ciència que diu que si tu, es�mat lector, tens dos cotxes i jo no en �nc cap, en tenim un cadascú.

Ahir llegia a l’ARA que Extremadura durant la pandèmia ha crescut, econòmicament, més que cap altra regió Ibèrica. Avui (18-2-2021) el senyor Albert Carreras afina més i compara el creixement de Madrid amb el de Catalunya.

L’economia catalana ha retrocedit més que cap altra autonomia.

Si jo ahir tenia deu euros i avui en �nc vint, he augmentat la meva riquesa un 100 %. Si tu en tenies 90 i avui en tens 92, només has crescut un 1,80 %. Però ahir eres més ric que jo i avui con�nues sent-ho. Si només en �ngues-

sis avui 88, hauries perdut un 1,80 %, mentre que jo havia doblat els meus recursos.

L’economia catalana ha retrocedit, diuen. Amb dades del PIB (o del PIB per càpita) i de l’INE, Catalunya i Madrid, comparant la seva riquesa entre 1975 i 2019, par�cipen igualment amb un 16 % a l’economia estatal. Però caldria veure què representava aquest % el 1975 i quant importa ara. Catalunya és 23.300 milions més pobra que el 2017. I essent més pobra par�cipa igual? Doncs, sense les xifres absolutes, l’anàlisi és una fal·làcia.

Tot és culpa del procés. Generar un determinat estat d’opinió amb percentatges i estadís�ques no és seriós, si només es parla de percentatges. Estàs d’acord en què distorsiona, l’estadís�ca? ■ Josep Maria Vallès

Por a morir Tothom es�mem la vida i lluitem gairebé sempre per protegir-nos i viure molts anys.

També tenim un ins�nt de conservació innat i per això considerem un mèrit arribar a edats avançades.

Mai podem, però, acaparar aquest ins�nt passant per sobre d’altres col·lec�us de la nostra societat, i molt menys d’apropiar-nos dels beneficis que corresponen a les persones més necessitades.

Per altra banda, em sembla que la responsabilitat d’ésser persones justes augmenta proporcionalment com més alt és el càrrec que ocupen.

Els que comanden la societat, siguin polí�cs, caps de l’exèrcit, jerarquies eclesiàs�ques, col·lec�us influents, rics..., tenen el deure d’ésser els primers en responsabi-

litzar-se en casos d’urgències i desastres naturals, i els úl�ms en acaparar beneficis seduïts per la por i la influència.

Els que s’han vacunat quan no els tocava, haurien de pensar que la societat que els mira no s’empassa els seus raonaments, perquè han perdut la seva qualitat i la seva humanitat. Ja no són guia i exemple a seguir.

Crec sincerament que aquestes persones haurien de dimi�r dels seus càrrecs si volen ser fidels a les seves consciències. No s’hi valen excuses més o menys raonades si l’egoisme ha estat el fonament de la seva decisió.

En temps de pandèmia, tothom s’hi juga la vida, no ho oblidem.

Nota: Escrit el dia 22 de desembre de 2.020 Eusebi Majós

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■

EL FRANCOLÍ

5

FEBRER

2021

R E F L E X I O N S Als anys cinquanta

L'Enric del Toda

S

MANEL MORGADES

i us he de ser franc vaig conèixer primer l’Enric del Toda que qui li donava nom. L’Enric va ser ajudant de cambra i xofer d’Eduard Toda i Güell* fins a la seva mort al Mones�r de Poblet. Llavors va venir a viure a l’Espluga i es va casar amb la Maria Mar� de cal Roc. Van tenir un fill que nosaltres anomenàvem el Josep Maria de l’Enric, amb ell vam fer la primera infància.

L’Enric era com de la família, jo diria que el vèiem cada dia per un mo�u o altre. S’ajudaven amb el pare en les feines grosses del tros i nosaltres, els pe�ts de casa, quan no hi havia escola també hi érem. Ell portava el Josep Maria, i quan anàvem per ells, la Maria, que li dèiem la Maria de l’Enric. El Mas d’en Jan era el tros que més es�mava

l’Enric. Hi anàvem amb el seu carro encoixinat, amb llum i uns frens molt avançats. Es�rat per un ruc, que em semblava el més gran i gros del poble.

L’Enric també era caçador com el pare. El punt de trobada era la Masia. Allí carregaven els cartutxos amb bales pels senglars, que en dèiem jabalins. Tenien dues colles per anar a caçar: ells dos i el Fidel de cal Sopes anaven en ambdues. A la del senglar hi anaven ells i el Pau i el Miquel Roca de ca l’Arbequí i el Carles del Mas de Mateu. Quan anaven a la perdiu, eren l’Anton del Molí de Guasch, l’Enric, el Fidel, que era el més jove, i el pare. Hi havia caceres que se n’hi ajuntaven d’altres.

Als vespres li agradava trobar-se amb gent i explicar les seves gestes passades i presents amb molta gràcia; la ca-

ça era un dels temes més recurrents.

Sempre l’esperàvem amb moltes ganes per escoltar el que ens contava ja que per nosaltres eren contes. Quan es feia tard es treia el seu rellotge i deia: “Vaig a veure la Maria del Roc”. Va ser el primer rellotge de butxaca que vaig veure. *Eduard Toda i Güell: diplomàtic, egiptòleg i escriptor, als 15 anys va publicar Poblet (1870). Tota la vida en va estar enamorat, fins que el 1930 es dedicà a la seva restauració amb el Patronat. Des d’aleshores, va mantenir una bona amistat amb el Pare Bernat Morgades. El 1941 mor a Poblet, uns dies després que el Pare Bernat entrés com a monjo i continuador de la restauració que havia començat el senyor Toda. ■

tassa i mitja

Pinyes i plaques

P

JOSEP VALLVERDÚ

inyes -- El vigilant d’un autobús urbà va ser objecte de violenta reacció quan ordenava que baixessin del vehicle dos passatgers sense careta. Una dona que renyava uns xicots perquè bolcaven un contenidor va haver de fugir per no rebre algun pinyac. Un grup d’individus, sense mo�u aparent, apallissen un xicot gai i indefens. Una disputa de bar acaba amb bastonades i brill de ganivets. Tres guàrdies urbans i un mosso són agredits en la desocupació d’un magatzem. No cal que afegeixi cap més exemple, els diaris i les xarxes van plens de baralles, mastegots, bastonades, cops de puny, i les assistències mèdi-

EL FRANCOLÍ

ques atenen talls, inflaments, fractures i contusions.

Dos detalls vull extreure del que porto referit: l’un és l’augment de violència social, possiblement més visible per la difusió que se’n fa, però violència evident, i indesitjable, contrària al dret, perquè la societat per definició està formada per humans que no tenen previsió d’anar fument-se mútuament clatellots de manera indefinida: ni s’ensenya a l’escola ni crec que a les famílies. La violència fins a cert punt està latent entre nosaltres, però precisament l’educació, la formació dins i fora de la família i l’equilibrada vida social en són frens.

6

L’altre detall a posar en relleu és que, si lamentable és la reacció violenta o l’atac en si, és molt més greu en termes penals si la violència s’exerceix contra els representants de la llei o els inves�ts d’una alta responsabilitat. Aquí entre nosaltres les penes per agredir, per exemple, un policia, un agent rural, un revisor de tren o una metgessa no són equiparables, generalment parlant, a les que cauen durament damunt els agressors en països com, per exemple, el Regne Unit. Fins fa poc els policies britànics no anaven armats, i entraven així en locals on s’havia refugiat l’atracador armat. Ai del malfactor que feria un agent! El jutge li podia posar penes FEBRER

2021

R E F L E X I O N S de presó molt dures, perquè havia causat lesions, greus o no, a un representant de la llei, a la Llei mateixa.

Plaques -- S’estan multiplicant les instal·lacions de camps de plaques solars o fotovoltaiques en camps agrícoles de termes municipals; els propietaris s’es�men més percebre un lloguer alt i segur o vendre la finca i inver�r el diner en productes de valor, que no batallar collita rere collita a mercè dels baixos preus que perceben i de

les calamitats del clima. Darrerament he vist a la pantalla un camp d’oliveres de diverses hectàrees plantades fa poc, en terreny de regadiu, objecte d’oferta de compra per part d’una companyia privada de les que instal·len plaques. El jove propietari no és propens a vendre, perquè creu que aquella terra és prou bona per al conreu i no pensa/imagina arrencar milers oliveres de cinc anys i adeu-siau.

Les plaques han d’anar, com fan a

Arizona o Califòrnia, en terres de secà, purament i simple. N’hi ha molt de secà a Catalunya! Plaques, doncs, a les Garrigues, a la Segarra no cerealís�ca, a la immensa Noguera, als vessants assolellats de les muntanyes... Si cal portar-hi un poc d’aigua o millorar els camins d’arribada, doncs es fa. I també cal tenir presents les ciutats, on ara es fan edificis de serveis amb plaques arreu.

M’he guanyat la placa de xèrif. ■

un cop d’ull

Cree el ladrón...

ANDREU MORTA -“Bon dia, què desitja?” -“¡Hábleme en cristiano!” -“Lloada sigui la joia de Déu Totpoderós, misericordiós, omnipotent i bondadós, Pare, Fill i Esperit Sant, amén. Què desitja?”

R

ebo aquest acudit el mateix dia que, just quaranta anys enrere, es va fer públic el «Manifiesto por la igualdad de derechos lingüísticos en Cataluña», més conegut com a «Manifest dels 2.300» pels “intel·lectuals” que l’havien signant. L’argument del text era que “els fills dels immigrants” –als quals en cap moment es considerava catalans– no havien de ser escolaritzats en català.

S’entenia la immersió lingüís�ca com una imposició perversa i discriminatòria. Molts signants, com Federico Jiménez Losantos, docent a Santa Coloma de Gramenet, eren professors d’ins�tut. Només al cap d’un mes, el 23 de febrer, membres de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit van assajar un intent de cop d’estat, mentre tant ETA com els nombrosos grupuscles d’ultradreta perpetraven accions violentes gairebé cada setmana. Resultat: la Loapa.

“Al cap de quatre dècades –escriu Ferran Sáez Mateu a l’ARA– s’ha fet evident que, a diferència del que augurava aquell «Manifest», la presència del EL FRANCOLÍ

castellà a Catalunya avui és simplement aclaparadora. Entre els més joves, el procés de minorització [del català] arriba a límits preocupants. [...] i alguns dels principals impulsors d’aquell escrit que llavors militaven en l’extrema esquerra, ara són els ideòlegs de capçalera de la dreta i de l’extrema dreta espanyola”.

La fal·làcia que a Catalunya es persegueix el castellà ha estat la bandera polí�ca enarborada pel par�t obsedit a tallar llaços grocs i d’entitats com «Convivència Cívica Catalana» o «Societat Civil Catalana». Tesis tramposes que han fet seves, i a gust, aquells jutges que, erigint-se en pedagogs sense ser-ne, imposen a les escoles el temps que han de dedicar a cada llengua. ¿Algú, que no sigui ruc o malintencionat pot pensar que, avui i aquí, és possible de posar traves a la llengua castellana?

A part que ja em direu el perill que corre una llengua parlada per 500 milions de persones davant l’envit de la nostra cada dia més migrada autonomia.

El castellà (llengua “que nunca fue de imposición” segons el turista d’Abu Dabi) té centenars de lleis, decrets, ordres, pragmà�ques reials i “tutti quanti” que n’imposen l’ús en tota mena de documents. I la trista història hispana recull prohibicions del català a cente-

7

nars, sobretot vetos a les escoles, als seminaris, a la catequesi i altres. Algunes interdiccions tan pintoresques com la de posar nom català a les barques o a les làpides del cemen�ri o a les converses telefòniques, els telegrames, la comptabilitat, els albarans, les escriptures notarials, els noms de persona...

Digueu-me una sola prohibició del castellà a Catalunya –tan sols una!– i donaré la raó als propagadors d’aquelles falòrnies: “cero patatero”. I és que aquelles “fake news” (“mentira podrida”, en deia l’àvia Antònia) amb què excel·lia el perillós expresident nordamericà, avui ha esdevingut llenguatge universal entre polí�cs de tots els colors. Amb l’afegit esgarrifós de l’ús pervers de les xarxes socials, potents altaveus de difusió accelerada de qualsevol bajanada fraudulenta disparada per algun insensat. Cal estar alerta. Perquè la men�da –arma del diable– corre com el foc. I qui és capaç de perpetrar no�cies falses amb mala intenció, ben cert que no pot creure que “l’altre” pot actuar de bona fe: com que difondre el mal és per a ell la forma d’actuar normal, no pot entendre que no ho sigui per als altres. Per això cal ser responsable i transmetre el català als nouvinguts. Sempre. Sempre. ■ FEBRER

2021

R E F L E X I O N S L’Espluga de Francolí reivindica el Dia Internacional de les Dones amb un acte al Jardí dels Francolins La regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, conjuntament amb joves de l’Espluga han organitzat els actes per commemorar aquest dia El proper diumenge 7 de març l’Espluga de Francolí reivindicarà el 8M, Dia Internacional de les Dones, amb un acte al Jardí dels Francolins. Aquest serà gratuït però requereix inscripció prèvia al següent enllaç: https:// forms.gle/WaKVa8XKSB11hQ1h7. Si algú ho prefereix es pot inscriure presencialment a l’Oficina de Turisme (Pl. Mil·lenari, 1).

L’acte constarà de dues parts, en primer lloc d’una taula rodona amb 6 ponents, el tema a tractar serà les “traves de gènere”, on es debatrà sobre les dificultats, o no, que tenen les dones a l’hora d’accedir un lloc de treball, pel fet de ser dones.

Seguidament hi haurà la lectura del manifest i la presentació d’una sèrie de cartells, que porten per títol “El paper de les dones al llarg de la història”. Aquests cartells es penjaran el dia 8 de Març a les cartelleres i les botigues de l’Espluga de

Francolí i estaran penjats durant tot el mes de març. Per finalitzar l’acte hi haurà una Jam Session amb les veus de les espluguines, Mar Boqué Ríos i Júlia Valls Barragan, amb la possibilitat de que totes les que vulguin pujar a l’escenari a cantar ho puguin fer.

Aquest seguit d’activitats han estat organitzades des de la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí conjuntament amb les espluguines Íngrid Guillén Rauter i l’Iris Capitán Fuentes. ■

Dia Internacional de les Dones celebrat el 2020 al Jardí dels Francolins. Cedides

EL FRANCOLÍ

8

FEBRER

2021

L'ACTUALITAT L’Ajuntament s’oposa a la massificació de les infraestructures d’energies renovables que afecten al terme municipal i a la comarca

El consistori també rebutja el projecte de la planta de generació d'hidrogen verd per la gran quan�tat d’aigua que requereix la instal·lació i per considerar-lo un projecte imposat i que no respon als interessos del territori L’Ajuntament de l'Espluga de Francolí valora com una amenaça la implementació indiscriminada de parcs eòlics i de parcs fotovoltaics a la zona. Aquest rebuig s’amplia també al projecte presentat recentment per Endesa amb el qual es preveu la instal·lació d’una planta de generació d'hidrogen verd.

Des de l’equip de govern de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí es vol posar de manifest que l’empresa impulsora no ha exposat al consistori el projecte amb el qual es pretén implementar al nostre municipi aquesta infraestructura. Des de l’Ajuntament es posa l’atenció en que una planta d’aquestes caracterís�ques necessita una gran quan�tat d’aigua per poder funcionar i es recorda que l’Espluga de Francolí pateix, de manera endèmica, manca d’aigua de boca en certs períodes es�uencs. La prioritat de l’equip de govern és garan�r l'abastament d’aigua de boca per a tota la ciutadania i per a les empreses que actualment ja donen feina al municipi i a la comarca, el projecte de la canonada del CAT va en aquesta línia.

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí vol posar en evidència que el macroprojecte d’Endesa no té res a veure amb el projecte europeu de la Vall de l’Hidrogen Verd que

s’està promulgant des del territori, destacant la par�cipació de la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Tarragona, projecte al qual l’Espluga de Francolí mira amb bons ulls per ser, realment, un projecte transformador i de valor per al Camp de Tarragona.

L’allau de projectes per a la creació de nous parcs eòlics i fotovoltaics que afecten a l’Espluga de Francolí, tant si tenen un efecte visual o d’ocupació de territori, suposen una implementació indiscriminada d’aquestes infraestructures per al municipi i la comarca. L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí vol fer valdre el posicionament unànim pel que fa a la implementació de les energies renovables, fet que es va escenificar en el ple municipal del 25 de juny de 2020.

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí posa de manifest que aquests projectes de massificació d’instal·lacions d’energies renovables no valoren a l’Espluga de Francolí com a territori sinó com a solar.

D’altra banda, el consistori aposta per implementar les energies renovables tenint en compte tres conceptes bàsics: prioritzar la implementació en terrenys urbanitzables respectant el paisatge, que l’energia que es generi a l’Espluga de Francolí es consumeixi al mateix municipi i que els projectes �nguin en compte a la ciutadania i a les ins�tucions. Amb aquests tres valors l’Ajuntament vol apostar per una alterna�va al model oligopòlic de les grans companyies energè�ques. ■

L'ACA proposa accions estructurals per tal de mi�gar fenòmens extrems El Consell d’Alcaldes de la Conca de Barberà va escoltar els resultats de l’estudi sobre les inundacions del Francolí del 2019 que l’Agència Catalana de l’Aigua, a través de la UPC, ha elaborat per conèixer-ne les causes i les conseqüències.

El director de l’ACA, Lluís Ridao, i l’investigador, Juan Pedro Martín Vide, van exposar-ne les conclusions als alcaldes de la comarca. L’informe resol que la principal causa dels danys causats durant la riuada del Francolí -que sobretot va afectar el marge dret- va ser l’arrossegament d’arbres, en un moment que es va eixamplar de manera natural la llera del riu en alguns punts. El volum d’aigua de la pluja va ser extraordinari i la conEL FRANCOLÍ

seqüència va ser una crescuda excepcional del riu Francolí, que va arrossegar molta quantitat de vegetació i d’arbres. Es calcula que es van arrencar 43.000 exemplars, l’equivalent a 43.000m3 de fusta, i que caldran dè-

9

cades per recuperar tot l’entorn.

No obstant, l’informe proposa algunes accions, com una mesura estructural per adapta-se i mi�gar fenòmens extrems, eixamplar la llera aigües amunt del pont principal de l’Espluga i augmentar la capacitat de desguàs del pont dels ferrocarrils a Montblanc per tal de poder assumir el transport de vegetació, així com també enderrocar ponts inservibles i abandonats.

L’Agència Catalana de l’Aigua ha inver�t més de 12 milions d’euros en el condicionament de les lleres, i el sistema d’abastament en alta i de sanejament a tots els municipis afectats: Vilaverd, Montblanc, L’Espluga, Vimbodí i Poblet i Vallclara. ■ FEBRER

2021

L'ACTUALITAT L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí estrena un cicle d’ac�vitats espor�ves per a totes les edats amb l’objec�u de fomentar l’esport

Es faran un total de 8 ac�vitats des me municipal de l’Espluga. constarà d’orientació i coneixença dels del 21 de febrer fins al 23 de maig Les ac�vitats es faran en diumenge i�neraris saludables de l’entorn del muLa regidoria d’Esports de l’Ajuntament i s'inicien aquest mes de febrer, con- nicipi. de l’Espluga de Francolí juntament amb cretament el diumenge dia 21, i s’allar● El 28 de febrer i 28 de març l’ac�l’empresa espluguina Drac Ac�u orga- garan fins el 23 de maig. Totes les ac- vitat anirà dirigida per persones adulnitzen per primera vegada un cicle d’ac- �vitats són gratuïtes. Els objec�us de tes d’edats compreses entre 19 i 64 �vitats espor�ves per foanys. L’activitat dirigida mentar la pràc�ca d’esport constarà de marxa nòrdica i hàbits saludables per a i senderisme interpreta�u. totes les franges d’edat de ● Els dies 25 d’abril i 23 població. Es desenvolupade maig serà per les perran un total de 8 ac�vitats sones majors de 65 anys. que es faran entre els meEs farà marxa nòrdica i sensos de febrer i maig i es derisme pels i�neraris saproposen per segments de ludables. públic segons edats i mo● Finalment diumenge dalitats, hi ha propostes fa25 d’abril i 23 de maig les miliars, per persones adulac�vitats seran per joves tes, per majors de 65 anys entre 13 i 18 anys. Es faran i per joves d’entre 13 i 18 ac�vitats d’orientació amb anys. Les ac�vitats seran GPS i d’esport de natura. variades, des del senderisLes inscripcions es faran me interpreta�u fins a la Laly Puig, Aida Morgades, Chantal Puig i Laura Poblet. Cedida directament a Drac Ac�u, a marxa nòrdica i també actravés del telèfon 660 750 �vitats d’orientació. dur a terme aquestes ac�vitats són fo- 531 o de l'adreça de correu info@draEl cicle d’ac�vitats espor�ves també mentar l’esport, que en aquests mo- cac�u.com. Es respectarà sempre la norpermet donar a conèixer els i�neraris ments és més essencial que mai, els ma�va vigent que marqui el PROCICAT, saludables que transcorren per l’entorn hàbits saludables i descobrir els vol- seguint les limitacions dels aforaments de l’Espluga de Francolí i que estan de- tants del municipi. a cada ac�vitat*. A través de les xarxes gudament senyalitzats gràcies a l’àrea Les ac�vitats estan distribuïdes de socials de Drac Ac�u es dirà una setmade Turisme del Consell Comarcal de la la següent manera: na abans de cada ac�vitat el número Conca de Barberà. Així doncs, algunes ● El diumenge 21 de febrer i 18 de persones que es poden inscriure. de les ac�vitats es desenvoluparan per d’abril l’ac�vitat serà per famílies amb *En el cas que les mesures de confinament s’enaquests i�neraris que envolten el ter- infants menors de 13 anys. L’ac�vitat durissin es mirarà de posposar les activitats.

Comunicat de l’equip de govern en relació a la renúncia de la regidora Laura Ruiz de Porras Rosselló La regidora de l’Equip de Govern de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, Laura Ruiz de Porras Rosselló, qui portava les regidories de Sanitat, Hisenda, Personal, Acció Social i també la segona �nença d’alcaldia, ha presentat la seva renúncia per mo�us laborals. Ruiz de Porras és directora de l’Àrea Bàsica de Salut de Montblanc i, tenint en compte el context de pandèmia que estem vivint, el seu deure laboral no li EL FRANCOLÍ

permet seguir compa�bilitzant ambdues responsabilitats. Així doncs, Laura Ruiz de Porras ha decidit renúncia com a regidora de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i ho ha exposat al ple municipal d’aquest dijous 25 de febrer de 2021.

Laura Ruiz de Porras va ser regidora de l'Ajuntament per primera vegada l’any 2011 com a cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independència, la llis-

10

ta va treure dos regidors i va quedar a l'oposició. Al següent mandat, iniciat l'any 2015, va presentar-se amb la formació Som Espluga on va ocupar la posició número 5 i, guanyant les eleccions, va seguir com a regidora a l’oposició. Amb la mateixa formació, en les eleccions celebrades el maig de 2019 Laura Ruiz de Porras va ocupar la sisena posició de la llista i, per tant, després de l’obtenció de 7 representants FEBRER

2021

escollits, ha format part de l’actual Equip de Govern del consistori.

La renúncia de Ruiz de Porras implica que Anna March Farré, la número 8 de la llista de Som Espluga a les darreres eleccions municipals, passarà a ocupar l’acta de regidora en subs�tució de Ruiz de Porras després de prometre el càrrec en el proper Ple Municipal previst pel 25 de març. A par�r de llavors, es reorganitzarà el car�pàs de l’Equip de Govern per detallar les responsabilitats que assumirà March dins de govern.

Des de l’equip de govern de l’Ajuntament de l’Espluga comprenem i respectem la decisió de la regidora Laura Ruiz de Porras, a qui volem agrair tota la dedicació d’aquests anys al consistori, tant a l’oposició com a govern. Cal destacar la seva ges�ó de les seves àrees en durant uns mesos molt compli-

Laura Ruiz de Porras. Cedida

Anna March Farré. Cedida

cats, com ara les àrees de Sanitat i Acció Social en període de pandèmia i les

àrees d’Hisenda i Personal en el moment del canvi de govern. ■

El Consell Comarcal posa en marxa tres noves rutes de transport públic Des del dilluns, dia 1 de març, els veïns i les veïnes de la Conca de Barberà ja poden fer ús d’alguna de les tres noves rutes de transport de viatgers que enllacen diversos municipis de la comarca i també amb Reus.

La línia Vallverd-Rocafort de Queralt-Montbrió de la Marca-Sarral circula els dijous al ma� d’anada i al migdia de tornada.

Línia: Vallverd - Rocafort de Queralt - Montbrió de la Marca - Sarral Expedicions: Dijous Horari de pas: 9.15 h Vallverd 9.25 h Rocafort de Queralt 9.30 h Montbrió de la Marca 9.35 h Sarral

La línia de Montblanc a Reus circularà els dimarts i els divendres al ma� d’anada, i a la tarda de tornada.

Línia Montblanc - Reus Expedicions: dimarts i divendres Horari de pas:

13.00 h Sarral 13.05 h Montbrió de la Marca 13.15 h Rocafort de Queralt 13.20 h Vallverd

Montblanc 9.05 h

Reus 18.10 h

Vilaverd 9.13 h

Vilaverd 18.30 h

Alcover 9.24 h

Montblanc, 18.40 h

Reus 9.40 h

En aquest sen�t, cal destacar que l’horari establert per a la ruta de Santa Coloma de Queralt a Montblanc, està pensada per poder fer transbord a Montblanc amb la línia LleidaTarragona i la línia Montblanc - Reus.

Pel que fa al retorn de la línia Reus-Montblanc a les 18.10h La línia de Santa Coloma de Queralt a Montblanc circularà també està pensat per fer transbord amb la línia Tarragoels dimarts i els divendres al ma�. na-Lleida, i la línia Tarragona-Igualada que arriben a MontLínia: Sta. Coloma de Queralt a Montblanc blanc diàriament a les 18.40 h Expedicions: dimarts i divendres Així, actualment, es dona servei als municipis de la coHorari de pas: marcal amb un total de 12 línies, comptant les noves.

Sta. Coloma Queralt 8.10 h D’aquestes, les rutes de Biure-Conesa-les Piles-Guialmons Les Piles 8.15 h Sta. Coloma de Queralt i la Vilanova de Prades-Vallclaral'Espluga de Francolí -Vimbodí són mixtes de viatgers i Rocafort de Queralt 8.23 h escolar.

Sarral 8.35 h En total, 3.239 persones van u�litzar el servei de transPira 8.40 h port de viatgers de la Conca de Barberà el 2020, i va ser la línia 1, la que fa el trajecte: Vilanova de Prades – Vallclara la Guàrdia dels Prats 8.45 h Vimbodí - l’Espluga de Francolí – Montblanc, la que va reMontblanc 8.57 h gistrar més passatgers, un total de 716. ■ EL FRANCOLÍ

11

FEBRER

2021

L'ACTUALITAT Les Coves de l’Espluga de Francolí creen un recorregut virtual a través de Tour Creator, una eina digital de Google

A par�r d’ara les Coves de l’Espluga de Francolí es poden veure virtualment a través de l’eina digital Tour Creator de Google. Es tracta d’una eina per desenvolupar con�nguts educa�us que permet generar experiències immersives amb imatges en 360 graus.

Al llarg del recorregut virtual per les Coves de l’Espluga , a part de visionar tots els racons de la cavitat, hi ha localitzats diversos punts d’interès amb l’explicació de la història i la geologia de les Coves. Aquesta informació pot ser llegida o bé optar per escoltar la narració locutada, pensada per fer més amena la visita virtual i també per ferla més accessible a tothom.

Aquest recorregut és d’accés lliure i

estarà disponible pels centres educa�us que visi�n les Coves de l’Espluga i també se n’ha fet difusió per xarxes socials.

Les Coves de l’Espluga van reobrir les seves portes el passat dia 23 de febrer en horari de ma� de dimarts a divendres i en horari habitual durant el cap de setmana. Aquesta obertura serà mentre duri el confinament comarcal decretat pel Procicat. Els horaris d’obertura aniran tor-

nant a la normalitat a mesura que es vagin relaxant les mesures de prevenció de la Covid-19. ■

L’Ajuntament de l’Espluga aprova el Pla Local de Joventut 2021-2024 L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí sotmès a votació al el nou Pla Local de Joventut 2021 - 2024. Aquest pla està impulsat des de la regidoria de Ciutadania amb el suport de la tècnica de l’Oficina Jove de la Conca de Barberà.

El Pla Local de Joventut és l’eina que durant els pròxims quatre anys agruparà i connectarà de manera funcional les polí�ques de joventut i les línies de treball impulsades des de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Els objec�us principals del pla i les seves accions són; poder sa�sfer les necessitats juvenils, transformar la realitat de les joves i millorar la seva qualitat de vida en l’àmbit rural.

La diagnosi del pla s’ha elaborat a par�r de les consideracions detallades al Pla Comarcal de Joventut 2021 - 2024.

En el pla s’hi descriu i analitza la informació extreta de les enquestes a la població jove de la comarca. Aquesta enquesta es va fer a nivell comarcal però les dades s’han treballat per municipis per poder tenir una fotografia real de les expecta�ves i necessitats del jovent de cada població.

En aquesta ocasió, es va creure necessari fer una enquesta ja que degut a les restriccions per la COVID-19 no es va poder fer el Fòrum Local de Joventut. L’enquesta es va fer entre setembre i octubre de 2020 i hi van par�cipar un total de 60 joves de l’Espluga de Francolí, d’entre 17 i 30 anys.

L’enquesta tractava els següents temes: projecció forma�va, situació laboral, habitatge, hàbits, inquietuds, quina par�cipació tenien al municipi i finalment es demanava a les par�cipants que fessin propostes.

Així doncs, dels resultats extrets de les enquestes es deEL FRANCOLÍ

fineixen uns objec�us estratègics per marcar les línies de treball que es seguiran des de la regidoria de Ciutadania de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Els àmbits que es prioritzaran seran: l’arrelament, l’orientació professional i educa�va i la salut. Aquests tres eixos inclouen ac�vitats que fins ara ja s’han dut a terme des de l’àrea de joventut, com algunes de les ac�vitats de Nadal o la Setmana de la Joventut però també es plantegen altres projectes relacionats amb la promoció de l’arrelament juvenil, l’eliminació de barreres arquitectòniques, tallers d’orientació professional, etc.

En l’àmbit de la salut es pretenen impulsar projecte entorn als hàbits saludables, al consum de drogues, a la igualtat de gènere i al benestar emocional i l’autoes�ma. ■

12

FEBRER

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La collita de l’oliva es tanca a l’Espluga amb 900 mil quilos recollits Fa unes setmanes es va donar per finalitzada la collita de l’oliva a la comarca en un any on les perspec�ves apuntaven una millora en relació amb el 2019, en el qual la collita de l’Espluga havia disminuït de manera considerable. Finalment les perspec�ves s’han complert i la Coopera�va

de l’Espluga ha tancat la temporada amb 900.000 quilos d’oliva.

En percentatges, l’augment ha estat d’un 30% en comparació amb la temporada de 2019, tot i que des de la coopera�va destaquen que el rendiment ha estat més baix que altres anys, ja que l’oliva era més gran i duia més aigua, el que ha fet que de cada 100 quilos d’oliva s’ob�nguessin 18 litres, quan habitualment en surten uns 20. Tot i això la quan�tat recollida ha compensat les pèrdues produïdes pel rendiment.

Pel que fa a la qualitat de l’oliva, ha estat “excepcional”, segons l’encarregat de la coopera�va de Solivella i l’Espluga, Josep Maria Civit, ja que les plantacions no s’havien vist afectades per glaçades i el fred no havia estat molt pronunciat, mo�u pel qual no hi havia olives mortes i el gust era més pur que en altres temporades.

De l’oli recollit, un 50% ha sigut retirar pels socis per autoconsum, un 15% s’ha venut en les agrobotigues i a particulars i el 35% restant s’ha venut a la Unió Cooperativa per fer oli a granel. ■ Laia Molné │ EFMR.cat

L’espluguina Meritxell Lorca, guanyadora de la primera copa FEDEC celebrada a Madrid Meritxell Lorca es converteix en guanyadora de la primera copa de la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs (FEDEC) en la competició que es va celebrar el passat cap de setmana al Madrid Snowzone.

Duran les dues jornades, es va realitzar una prova d’Slalom el dissabte i una de gegant el diumenge. En ambdues categories, Meritxell Lorca es va coronar com a guanyadora de Sènior femení a més de ser l’única par�cipant amb ceguera completa.

Una victòria que la mateixa atleta comparteix amb la seva guia, Mar�na Fuster, amb qui assegura que porten anys entrenant i treballant la confiança mútua per poder començar a recollir els fruits en aquest �pus de compe�cions.

Les competicions continuaran el primer cap de setmana de març amb la segona Cocontingut multimèdia a EFMR.cat pa FEDEC a Sierra Nevada, puntuació que, juntament amb la primera Copa, servirà per classificar-se als Campionats d’Espanya Juvenils i Absoluts d’Esquí Adaptat. ■ Laia Molné I EFMR.cat EL FRANCOLÍ

13

FEBRER

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

ERC guanya les eleccions a l’Espluga, amb Junts com a segona força Per tal de complir totes les mesures vigents, els votants de l’Espluga van entrar al centre electoral, en aquest cas l’Escola Mar� Poch, per l’accés situat al carrer Mossèn Cinto Verdaguer, és a dir el pa� de l’escola, i sor�r per l’entrada principal del centre, situada

a l’Espluga va aconseguir 28 vots, mentre que En Comú Podem va aconseguir un vot menys que VOX. Cs va aconseguir 20 vots.

La par�cipació a l’Espluga va ser del 54,38%, 28,5 punts menys que el 2017 quan es va aconseguir una par�cipa-

Les cues d'entrada al centre electoral. Mireia Minguella

al carrer Lluís Carulla.

D’aquesta manera, els ciutadans van entrar pel pa� de l’escola i un cop allà es col·locaven a la cua que indicava la seva mesa electoral. Un cop a dins, cada mesa estava instal·lada en una aula independent on només podia haver-hi una persona votant a cada classe.

ERC guanya les eleccions a l'Espluga Esquerra Republicana de Catalunya va guanyar les eleccions a l’Espluga de Francolí amb 514 vots.

Tot i això, són 227 vots menys que els aconseguits l’any 2017. La segona força a l’Espluga va ser Junts per Catalunya amb 478 vots i la tercera força va ser la CUP, que va aconseguir 188 vots, 71 més que a les eleccions del 2017.

Qui va perdre suports va ser el PSC, que va aconseguir ser la quarta força amb 136 vots. Per darrere hi ha el PDeCAT, que va sumar 54 vots. La sisena formació amb més vots va ser VOX, que EL FRANCOLÍ

número 6 a les llistes tarragonines, Oriol Pallisó, s’ha quedat a les portes d’aconseguir-ho, mo�u pel qual la formació no descarta que si les llistes actuals pateixen alguna modificació, fruit de moviments entre els candidats ja triats, Oriol Pallisó, pugui acabar for-

Els membres de la mesa amb l'equip de protecció. EB

ció del 84%. En total, a l’Espluga van votar 1.522 electors dels més de 2.700 cridats a les urnes. Es van registrar 9 vots en blanc i 23 vots nuls. L’abstenció, doncs, va ser del 45,62%.

La Conca de Barberà es queda fora de representació al Parlament La Conca de Barberà perd la seva representació al Parlament Catalunya després que cap par�t aconseguís afegir un candidat de la comarca a causa dels re-

sultats extrets d’aquest 14-F. Concretament, els dos par�ts amb més possibilitats d’aconseguir-ho eren Esquerra Republicana i Junts per Catalunya.

En el cas d’ERC, el seu representant i

14

mant part del Parlament.

L’Espluga re�ra l’estelada i les pancartes electorals del Casal per ordre de la Junta Electoral L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí va re�rar l’estelada i les pancartes que es torbaven penjades a l’edifici del Casal després de rebre l’ordre per part de la Junta Electoral Central. Segons explica el consistori, aquesta ordre ve mo�vada per la denúncia de l’existència d’aquests elements durant el període electoral.

Un fet amb el qual l’Ajuntament es troba completament en desacord. En concret, els tres grups municipals i l’ANC de l’Espluga van voler ressaltar que aquestes “decisions imposades mostren la manca de llibertat, no només de les persones represaliades, sinó també de les administracions i en�tats, sobretot en període electoral”. ■ Josep Morató I EFMR.cat FEBRER

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga tanca el 2020 amb un 60% de recollida selec�va de residus

L’Ajuntament gasta més de 12.000 euros durant el 2020 en material per la pandèmia

Durant l’octubre de 2020 es va iniciar la implantació del servei Porta a Porta a l’Espluga de Francolí i tres mesos després ja han començat a arribar els primers resultats. El municipi ha tancat l’any amb un 60% de recollida selec�va, una dada que s’iguala amb la mitjana ob�nguda a tota la comarca.

En anys anteriors, aquesta xifra era d’un 40 o 45% el que significa que en els tres úl�ms mesos de l’any contingut multimèdia a EFMR.cat s’ha generat una crescuda del 15% en comparació a altres recomptes anteriors. A més, han sigut poques les incidències generades al municipi des de la implantació del nou servei.

L’Espluga de Francolí supera així els paràmetres fixats per la Unió Europea a nivell municipal els quals demanaven una recollida superior al 50% durant el 2020 i del 60% l’any 2030. ■ Laia Molné │ EFMR.cat

La pandèmia ha fet replantejar i reorganitzar molts fets quo�dians, com l’ús de mascaretes, gel hidroalcohòlic o l’adaptació d’espais a les noves mesures de seguretat. Per tot això, ajuntaments com el de l’Espluga de Francolí han hagut d’inver�r una par�da per adaptar-se a la nova situació.

En total, durant tot el 2020, el consistori espluguí va inver�r 12.600 a adequar el personal i els serveis municipals amb mascaretes quirúrgiques i FFP2, guants, sortidors de gel hidroalcohòlic i mampares. A més, el pressupost inclou també l’adaptació d’espais municipals per complir els aforaments dictats pel PROCICAT, com és el cas del Casalet, el Teatre del Casal o els pavellons de l’Espluga.

Més de 38 milions d’euros de despesa a tota Catalunya Segons un estudi elaborat per l’Associació Catalana de Municipis (ACM), els ajuntaments de Catalunya han hagut de fer front a una despesa extraordinària de 67,87 euros per habitant a causa de la crisi de la Covid-19 durant el 2020.

L’estudi ha estat elaborat a par�r de la informació proporcionada per uns 200 ajuntaments d’arreu del país, que han contingut multimèdia declarat més de 38 mia EFMR.cat lions d’euros de despeses extraordinàries a les quals han hagut de fer front arran de la pandèmia. ■ Laia Molné│EFMR.cat

Troben conscient el veí de l’Espluga desaparegut El passat 23 de febrer a la tarda es va donar l'avís de la desaparició d'un veí de l'Espluga d'avançada edat.

La recerca es va iniciar a les 7 de la tarda amb la intervenció dels Bombers, Protecció Civil, l’ADF, els Mossos d’Esquadra i el vigilant municipal. A dos quarts de 9 del vespre s’hi van afegir gairebé 200 persones del poble que van respondre a la crida efectuada per part de l’Ajuntament i es van distribuir en diferents grups per pen�nar les zones on s’havia vist l’home a primera hora de la tarda. En concret, havia estat vist per úl�ma vegada a l’entorn de la carretera nacional 240.

El disposi�u de cossos d’emergències i prop de 200 persones voluntàries va localitzar l’home desaparegut al coll de la Cinqueta als afores de l’Espluga de Francolí al voltant de les 10 de la nit, el veí es trobava conscient i va requerir atenció per part d’una ambulància. ■ Redacció │ EFMR.cat EL FRANCOLÍ

15

FEBRER

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Arriba el Carnestoltes a l’Espluga amb una benvinguda en pe�t comitè El rei Carnestoltes va donar el tret de sor�da al 39è Carnaval de l’Espluga de Francolí. En un cap de setmana on “tot si val” aquest any la frase pren un sen�t diferent per adaptar-se a les condicions sanitàries actuals. Per aquest mo�u el rei de les festes va arribar al municipi sense avís, per saludar els vianants que es trobaven en aquell moment al carrer.

La Comi�va Cívica de Carnaval va voler evitar les aglomeracions, mo�u pel qual no es va concretar l’hora i el lloc per on es podria veure al rei Carnestoltes. Un any on el protagonista de les festes es va exhibir a sobre de la seva carrossa en forma de camioneta de color vermell, però ho ha fet a tota pressa, sense aturar-se pel municipi per evitar aglomeracions, deixant un rastre de caramels al seu pas. ■ Laia Molné │ EFMR.cat

El Paratge Natural de Poblet: de 0 visitants al col·lapse en tres mesos El Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet ha registrat un augment de visitants gràcies als efectes de la pandèmia de la COVID-19. Els resultats globals de l’any són de 100.000 visitants i uns 20.000 vehicles, una xifra superior respecte l’any 2019.

Els efectes de la pandèmia han repercu�t en les visites al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, aquest va registrar prop de dos mesos sense pràc�cament visitants (març i abril), incloent-hi el període de Setmana Santa, que sol ser una de les èpoques de major afluència. A par�r del mes de maig, però, la tendència va ser a l’alça fins a arribar al mes d’agost a una situació de col·lapse en alguns dels accessos a un dels espais naturals més emblemà�cs de Catalunya.

L’i�nerari micològic, el més trànsit del Paratge Natural Les ganes de gaudir de contingut multimèdia a EFMR.cat la natura, així com el creixement exponencial del turisme de proximitat van originar aquesta situació. De fet durant els mesos d’esEL FRANCOLÍ

Nombre de vehicles per mes. PNIN de Poblet

�u es va registrar un rècord d’afluència en molts dels accessos com en el barranc de Castellfollit. Per exemple durant el juliol, al Paratge Natural de Poblet l’augment va ser molt considerable amb un 200% més de trànsit, sent l’espai que va tenir un augment més exponencial de tot Catalunya.

16

Durant el 2020 el Paratge de Poblet va registrar 45 dies crí�cs, entenent-los com aquells en els que hi van entrar més de 200 vehicles. Això representa un 57% més que els anys anteriors. Aquesta tendència portarà a la Junta Rectora del Paratge Natural de Poblet a prendre mesures de ges�ó per tal que les visites es puguin dur a terme correctament i amb seguretat. De fet durant l’octubre el Govern va posar en marxa uns Protocols per limitar els accessos de vehicles a diversos parcs i paratges naturals, entre ells el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, després de diversos caps de setmana amb escenes de massificació de vehicles.

El mes d’abril, la fauna va gaudir d’una tranquil·litat immensa, ja que no es va registrar cap visitant, segons manifesta la directora del Paratge Natural de Poblet, Ester Trullols, en què també explica que durant els mesos d’agost la massificació de gent en alguns dies es va descontrolar. ■ Josep Morató│EFMR.cat FEBRER

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La ges�ó d’aigües residuals de l’Espluga disminueix un 50% durant el 2020 El 2020 va ser un any complicat per la ges�ó de residus a la comarca. Cal destacar que a conseqüència de la riuada del Francolí de l’octubre de 2019, els sistemes de sanejament de Montblanc, l’Espluga de Francolí i Vimbodí van quedar greument danyats el que va fer que no poguessin recuperar la seva normalitat fins a mitjans de l’any següent.

Els cabals tractats durant l’any 2020 van pa�r una forta davallada en el cas de l’Espluga de Francolí passant de 380.296 m3 l’any 2019 a 145.290 m3 l’any passat, una disminució, per tant, superior al 50%. En el cas de Montblanc la diferència va ser de 20.000 m3, ja que es va passar de ges�onar 380.123 m3 a 359.135 m3. En el cas de l’Espluga, la ges�ó no va tornar a la plena normalitat fins al setembre de 2020 i en el cas de Montblanc ho va fer el maig de 2020.

Per millorar aquests serveis va ser necessària l’adquisició d’un equip de presa de mostres refrigerades i la redacció d’un projecte per a la instal·lació

d’una reixa de gruixos a Montblanc, l’adquisició de nous cabalímetres de purga, la instal·lació d’un sistema de graelles extraïbles i difusors al redactor bi-

ològic i la reparació de l’interior del decantador secundari en el cas de l’Espluga i la instal·lació d’un motor de fre per la cullera bivalva i la col·locació de tres punts d’ancoratge al reactor biològic, en el cas de Vimbodí.

El Consell Comarcal con�nua impulsant la ges�ó d’aigües residuals a tota la comarca Per aquest 2021 s’han preparat nous

projectes per impulsar la ges�ó de les aigües residuals en alta de la comarca, ampliant el servei a més municipis i, alhora, evitar l’afectació que provoca no disposar d’un sistema de sanejament.

Una tasca que ja va començar l’any passat realitzant diversos convenis amb l’Agència Catalana de l’Aigua i els ajuntaments de Vilanova de Prades, Blancafort i Pira, assolint la ges�ó del sanejament dels municipis incloent la construcció, l’explotació, la ges�ó, el manteniment, les reposicions i millores de les infraestructures i la intervenció administra�va dels abocaments.

Ara, aquesta inicia�va es vol exportar a més municipis de la comarca i es preveu que durant aquest any s’execu�n diversos projectes redactats per tal de poder iniciar la construcció de nous sistemes de sanejament a curt termini, i signar nous convenis per a continuar amb la tasca iniciada. ■ Redacció │ EFMR.cat

Un any de la presentació de la troballa arqueològica a la Cova de la Font Major Aquest 7 de febrer fa un any que es va donar a conèixer la troballa arqueològica dels gravats paleolí�cs de la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí. 300 persones es van reunir a l’interior de la cova de la Font Major per conèixer la troballa excepcional. En la presentació de la troballa també hi va assis�r la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga.

En concret la troballa es va fer el 30 d’octubre, una setmana després dels tràgics aiguats, i va ser totalment inesperada, però no va ser fins al 7 de febrer després d’inves�gar-la que l’Ajuntament de l’Espluga i l’IPHES ho van donar a conèixer al conjunt de la població. La troballa es traduïa en un santuari paleolí�c amb més de 100 gravats d’art rupestre figura�u i abstracte de fa uns quinze mil anys, els més an�cs descoberts fins ara a Catalunya.

Actualment l’Ajuntament de l’Espluga conjuntament amb l’Ins�tut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social estan treballant per acabar l’estudi i també per la socialització d’aquest patrimoni.

Josep Morató │ EFMR.cat EL FRANCOLÍ

17

FEBRER

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Endesa projecta una nova planta fotovoltaica de 138 ha a l’Espluga La filial d’energies renovables d’Endesa, Enel Green Power neralitat al disposar del projecte de menys de 50 megawa�s Espanya (EGPE), promou una altra instal·lació a l’Espluga de (MW) de potència. Aquesta nova planta fotovoltaica denominada Instal·lació fotovoltaica El Francolí, que se sumaria a les instalFrancolí comptaria amb 42 MW lacions Costa del Foraster i Plans de potència pic. de Jori que ja estan projectades al La seva ubicació està prevista a municipi. Aquest cop Endesa planles proximitats de la carretera TVteja ubicar una planta fotovoltaica 2336 que connecta l’Espluga amb d’unes 140 hectàrees al terme muBlancafort, en concret a les zones nicipal de l’Espluga al lateral de la de Mas de Boquer, Mas del Civit, carretera de Blancafort.

Mas del Buisona i el Barranc del Enel ha iniciat els tràmits admiMas d’en Xup. ■ nistratius davant la Ponència Josep Morató │ EFMR.cat d’Energies Renovables de la Ge-

` historiques

Judith Butler

Judith entén el gènere i la sexualitat com aconstruccions culturals imposades, en contraposició a la visió dels rols de gènere o sexuals amb arrels biològiques. I alhora defineix que aquestes iden�tats són construccions discursives repressives i excloents.

Des del seu punt de vista, per assolir l'alliberament de la pròpia identitat, opressiva en si mateixa és necessària una crítica de les categories identitàries que naturalitzen i immobilitzen les identitats actuals. ■ Ingrid Guillen Rauter

Judith Butler (Cleveland, Ohio), va néixer el 24 de febrer del 1956, és professora del Departament de retòrica i literatura comparada de la Universitat de Califòrnia.

Butler és una referent pel que fa a estudis de gènere i teoria feminista.

La seva teoria performa�va de gènere i sexualitat va desafiar els plantejaments del feminisme liberal.

Aquesta autora es va transformar en una de les teòriques clau del moviment queer*, amb el seu treball “El gènere en disputa”, Butler planteja una deconstrucció de les categories de sexe i gènere.

* és una teoria sobre el gènere que afirma que l'orientació sexual i la identitat sexual o de gènere de les persones són el resultat d'una construcció social i que, per tant, no existeixen rols sexuals essencials o biològicament inscrits en la naturalesa humana, sinó formes socialment variables de desenvolupar un o diversos rols sexuals.

EL FRANCOLÍ

18

FEBRER

2021

LES FOTOS GUARDADES Primers Carnavals al carrer

El Rei Carnestoltes, 1983. Arxiu J.M. Mercadé

Primera carrossa al carrer, 1983. Arxiu Josep Maria M. Mercadé

La vídua i les ploraneres a la plaça de la Vila, 1983. A. J.M. Mercadé Ball a la plaça de la Vila, 1984. Arxiu Josep Maria Mercadé

Després de més de 40 anys sense celebrar-se una rua de Carnaval, el 1983, els membres de la Secció de Teatre del Casal van recuperar la festa al carrer. En El Francolí del març del mateix any (que per cert, és la segona edició de la nova etapa d'aquesta revista), hi podem llegir que aquesta rua es va celebrar el 12 de febrer sota una nevada important i això va fer que la celebració quedés una mica deslluïda.

Aquest primer any es va fer una sola carrossa amb Rei Carnestoltes que va estar acompanyat "per la seva dona, EL FRANCOLÍ

el rector, el batlle, el militar, els regidors, els metges, les infermeres i una munió d'acompanyants abillats amb les disfresses de rigor".

Després de més de 40 anys sense venir a l'Espluga, el Rei Carnestoles va morir la mateixa tarda a la Plaça de la Vila.

La vídua i les ploraneres van vessar les llàgrimes desconsoladament mentre es llegia el testament, sota la mirada de tota la gent assistent a l'esdeveniment.

La festa va con�nuar a la Sínia i al pavelló on s'hi celebrava el concurs de disfresses. ■

19

FEBRER

2021

L A RIALLETA

ESPAI

SOMMELIER

Un bon maridatge, la clau de l’èxit a la taula Per a distreure’ns una mica de la di�cil situació que està vivint, proposo escriure en els pròxims Francolins una sèrie de maridatges de diferents vins catalans amb receptes dels nostres restauradors o par�culars aficionats a la cuina.

Un apunt previ: Maridar és buscar el vi més adequat a un plat concret, sempre hem de tenir en compte que per a que l’armonia entre el plat i el vi sigui encertada, s’ha de dur a la pràc�ca. En aquest cas la teòrica no serveix si primer no ho hem tastat i hem decidit si és la millor opció.

Cargols a la llauna amb un vi rosat 100% syrah DO Conca de Barberà Els cargols a la llauna és un plat on hi predomina la sal i el pebre en quan�tat, això vol dir que la nostra boca rebrà un impacte molt potent, és per això que necessitem un vi amb una molt bona acidesa (la frescor dels vins blancs joves , rosats o escumosos ajuden a neutralitzar aquest excés de sal i pebre) . També tenim aquesta textura del cargol que ens deixa una gela�na al paladar i les genives , també serà important aquesta acidesa per a netejar i refrescar la boca. Però com us deia al principi , és molt important dur- Elaboració del plat: Jordi Torre Bergadà Vi: Rosat Follet 2020 del celler Rendé Masdéu ho a la pràc�ca.

EL FRANCOLÍ

20

Les salses com l’all i oli i romesco també les hem de contemplar en aquest maridatge. Oliositat i picantor que ens combinaran bé en aquest vi rosat caracteritzat per la frescor i les notes cítriques d’una fruita tropical com el mango i el maracuià. Necessitem persistència del vi, que sigui un vi llarg i durador en boca.

I per acabar, us animo a que envieu a la redacció d'aquesta revista, elfrancoli@gmail.com, una foto dels plats que vulgueu maridar, i buscarem el vi que s'hi adigui més. ■ Mariona Rendé FEBRER

2021

REPORTATGE VACUNES COVID, UNA ÀMPLIA OFERTA DESENVOLUPADA A CORRECUITA TEXT: FRANCESC R. DUCH I CAMPODARBE

Les vacunes són fàrmacs de naturalesa preven�va que es�mulen el sistema immunitari per tal que ens protegeixi d’una determinada infecció. L’es�mul immunològic el cons�tueixen els anomenats an�gens, parts del germen causal de la infecció que l’organisme iden�fica com invasor i contra el qual desencadena mecanismes de rebuig amb an�cossos neutralitzants (immunitat humoral) o mobilitzant limfòcits i macròfags contra (immunitat cellular).

Amb les campanyes de vacunació massiva s’aconsegueix, a més a més, un efecte protector col·lec�u, del qual se’n beneficien els no vacunats, anomenat immunitat de grup (o de ramat) que pot posar fi a les epidèmies, ja que el virus no troba hostes vulnerables que puguin propagar-lo.

Per a la producció de les vacunes an�víriques s’han anat u�litzant virus vius atenuats, virus morts o fraccions de virus. Ara disposem de noves tecnologies que produeixen vacunes molt diferents a les clàssiques.

Vacunes atenuades Les vacunes amb virus vius atenuats s’elaboraven “domes�cant” el virus salvatge, aconseguint soques desproveïdes de la seva virulència habitual mitjançant un procés laboriós i complex EL FRANCOLÍ

d’avaluació i selecció de cul�us successius, fins a la tria de la soca idònia amb les suficients garan�es d’innocuïtat i eficàcia.

La soca seleccionada, després d’una infecció asimptomà�ca o molt lleu, ha d’induir una resposta immunitària eficaç, duradora (fins i tot perenne) i dual (cel·lular i humoral) que protegeixi tant la persona vacunada, prevenint-la de la malal�a (els símptomes), com la societat, prevenint el contagi a tercers per parts dels vacunats i trencant, així, la cadena de transmissibilitat. En algunes malal�es, a més, la persona immunitzada amb virus atenuats pot propagar la infecció vacunal benigne (com passa amb la vaccina oral Sabinan�pòlio), de manera que tenen un efecte epidemiològic major a l’esperat, pel número de dosis administrades.

Són, doncs, les vacunes més eficients (entre les quals s’hi compta l’única que ha aconseguit eradicar del tot una malal�a infecciosa, la verola), però requereixen un temps per desenvolupar-les del qual no se’n disposa en èpoques de pandèmia.

Pel que fa a la COVID-19, l’única vacuna amb virus viu atenuat que �nc coneixement que s’es�gui inves�gant és, precisament, la del valencià Dr. Lluís Enjuanes, que cerca una variant hiperatenuada del SARS-CoV-2 en un projecte coordinat pel Centro Nacional de Biotecnología del CSIC. Aquesta vacuna seria la més clarament esterilitzant ja que no protegiria només davant la malal�a (símptomes, complicacions i mortalitat), sinó que ho faria també davant del contagi, anul·lant les possibilitats de transmissibilitat de la persona contagiada,

21

facilitant, d’aquesta manera, la immunitat de ramat com va passar amb l’esmentada vacuna an�verola.

Vacunes de virus vectors La producció de virus atenuats és molt lenta i la seva avaluació d’eficàcia i seguretat encara més, la qual cosa els inhabilita per a les vacunes pandèmiques, quan es requereixen en milions de dosis en l’interval de temps més breu possible. Això ha mo�vat versions modernes d’aquesta modalitat de vacunes, elaborades a par�r d’un virus conegut, experimentat i avaluat, del que se’n tenen garan�es d’innocuïtat, al qual se li extreuen els gens que necessita per replicar-se,a l’hora que se l’incorpora el gen que codifica l’an�gen del virus que volem immunitzar.

En el cas de la COVID,s’insereix en el codi genè�c del virus vector el gen que codifica un an�gen del virus SARS-Cov.2 (habitualment la proteïna Spike de les espícules de la seva corona) i s’aconsegueix que, quan aquest ingressi en la cèl·lula que infec�, u�litzi la seva maquinària cel·lular per a produir l’esmentada proteïna-S, que serà la que ac�varà la resposta immunològica.

La recerca amb vacunes de vectors víriques va començar a desenvolupar-se als anys 70 i les irrupcions epidemiològiques precedents de coronavirus, l’epidèmia del SARS del 2002 i la del MERS del 2012, va posar en marxa la recerca de vacunes específiques per a proporcionar resposta ràpida en cas de pandèmia, iniciant-se l’experimentació amb vacunes de coronavirus vectorialitzades amb diferents virus DNA, essent els adenovirus els vectors més estudiats. Aquesta experiència prèvia ha permès escurçar molt els terminis per a l’estudi i l’aprovació de les actuals vaFEBRER

2021

cunes pandèmiques an�COVID-19.

La vacuna desenvolupada per la Universitat d’Oxford i l’Ins�tud Jenner, amb el patrocini de la Fundació Bill i Melinda Gates i el finançament del govern britànic, comercialitzada per la mul�nacional anglo-sueca Astra Zeneca és la tercera de les que s’administren a Espanya i u�litza com a vehicle un adenovirus del ximpanzé, elChAdOx1nCoV-19.

Els adenovirus humans del cons�pat, Ad26 i Ad5, també s’u�litzen com a vectors en vacunes com la de Janssen, que u�litza com a vector l’adenovirus Ad26-Cov2-S i la vacuna de l’aliança empresarial xinesa cons�tuïda, entre altres, per Cansino Biológics, l’Acadèmia Militar de Ciències Mèdiques iSinoVac-Biotech, que u�litza l’adenovirusAd5-Cov2-S. Son vacunes que prevenen, sobretot, de la malal�a greu, on poden lluir d’una eficàcia superior al 80 %, tot i que les proteccions vacunals que s’assoleixen són, en termes absoluts, més baixes.

Així, la prevenció de qualsevol forma de malal�a (lleu o greu) és del 70 % en el cas de la d’Astra Zeneca i del 66 % en la de Janssen,amb xifres encara més baixes (fins el 57 %) davant la mutació sud-africana,amb aquesta darrera vacuna americana.

La vacuna russa Sputnik-V u�litza els dos adenovirus humans esmentats, l‘Ad26 en la primera dosi vacunal i l’Ad5 en la segona, administrada 21 dies després, aconseguint xifres de protecció vacunal sensiblement més altes (del 91,6 % segons la pres�giosa revista ‘The Lancet’). La vacuna Sputnik és una vacuna eficaç, barata (10 dòlars), de fàcil conservació i transport (sense requeriments especials de refrigeració) i àmpliament experimentada, ja que va ser la primera en u�litzar-se en campanyes poblacionals i s’està administrant, a més de Rússia, a Bielorrusia, Emirats Àrabs, Índia, Argen�na, Bolívia, Mèxic, Veneçuela i altres països iberoamericans i, fins el moment d’escriure aquest ar�cle, sense que cons� cap queixa per part dels seus clients internacionals.

N’hi ha d’altres que proposen emprar vectors diferents als adenovirus. A tall d’exemple, podríem esmentar la vacuna de Sanofi-GSK i el projecte del Dr. Mariano Esteban.

EL FRANCOLÍ

L’estudi de la vacuna assajada per l’aliança franco-britànica Sanofi - GlaxoSmithKline (GSK), amb un virus gripal atenuat com a vector, del qual Sanofi en tenia una àmplia experiència, potenciat amb el seu adjuvant patentat AS03 (a base d’escualé, vitamina E i polisorbat-80) va oferir resultats d’eficàcia poc sa�sfactoris, la qual cosa ha endarrerit el projecte que pot ser que no arribi a comrcialitzar-se a temps de combatre la pandèmia. De fet, SanofiGSK ja ha contactat amb un altre laboratori americà per produir la seva vacuna a Europa.

El Dr. Mariano Esteban del Centro Nacional de Biotecnología espanyol treballa amb una vacuna vectorialitzada amb virus de la verola bovina, un dels virus més u�litzats i coneguts a la història, però no es pot preveure, de moment, quan estarà disponible.

Vacunes amb virus inac�vats, sencers o fraccionats Les clàssiques vacunes de virus inac�vats estan compostes per virus morts amb procediments químics o �sics que alteren poc la seva capacitat immunògena. Són menys reactògenes que les anteriors però també indueixen una resposta immunològica només humoral (és a dir, produïda per immunoglobulines) i, per tant, menor i menys duradora, per la qual cosa solen requerir diverses dosis en la primo-vacunació i posteriors records vacunals per mantenir la immunitat inicial. Per aquest mateix mo�u, sovint s’u�litzen amb potenciadors de la resposta immunitària anomenats adjuvants.

En el cas de vacunes pandèmiques, siguin del �pus que siguin, l’addicció d’adjuvants permet un estalvi important del component an�gènic, amb la qual cosa s’obtenen més dosis en el menor temps possible, com vam veure amb les vacunes pandèmiques de la Grip A (H1N1).

Sota els auspicis de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències, el grup farmacèu�c nacional de Xina, el gegant Sino-Pharm,

22

produeix la vacuna més clàssica de totes, la Coronavac, composta per virus SARS-Cov.2 seners inac�vats i adjuvada amb hidròxid d’alumini, que absorbeix els virons de la soca CZ02, cul�vats en cèl·lules renals de mico verd africà (cèl·lules Vero).

Coronavac va ser la primera vacuna pandèmcia an�COVID experimentada en humans i es distribuirà sobretot en països asià�cs (Xina, Filipines, Indonèsia, Turquia...) i en alguns països americans (Xile i Brasil) i, fins i tot, un d’europeu, Hongria.

Algunes vegades, per tal de millorar la resposta immunitària, els virus es fragmenten i llavors s’anomenen vacunes fraccionades i, en versions més modernes, ja no se solen u�litzar virus sencers sinó només les subunitats més immunògenes. Aquestes subunitats poden ser proteïnes víriques de l’embolcall, la càpside o, en alguns virus com els SARS, de les espícules externes (Spike). Les vacunes d’aquesta mena solen ser molt poc reactògenes i ben tolerades.

Vacunes recombinants En les inves�gacions dels dos coronavirus de lesprecedents epidèmies (SARS i MERS) es va iden�ficar la proteïna estructural de les espícules de la corona que dona nom al virus com l’element an�gènic més important, de manera que aquesta proteïna Spike o proteïna-S era l’element més important en la composició de les vacunes.

En les vacunes recombinants els an�-

gens no són d’origen víric, sinó de producció sintè�ca. Per enginyeria genè�ca s’aconsegueixen cadenes polipèp�diques idèn�ques a l’an�gen del virus que es pretén imitar (en aquest cas Proteïna S), inserint el gen viral que en codifica la seva producció en la dotació genè�ca d’un hoste (un bacteri o, FEBRER

2021

més habitualment, un llevat), que després clonaran indefinidament en cul�us microbiològics que produiran les esmentades proteïnes víriques.

Aquests an�gens sintè�cs seran vehiculitzats no per virus naturals sinó per nanopar�cules ar�ficials.

Aquest és el cas de la vacuna NVXCoV2373 de Novavax que, u�litzant cul�us de cèl·lules originàriament d’insecte (cèl·lules Sf9) aconsegueixen la glucoproteïna Spike completa, embolcallada per una nanopar�cula sintè�ca. Per tal de reduir les dosis d’an�gen u�litzen també un adjuvant a base de saponina, patent del laboratori productor, anomenat Matrix-M. Novavax proporciona una bona cobertura vacunal (89,3 %) que, no obstant, minva considerablement davant la soca mutant sud-africana.

Vacunes RNAm Cons�tueixen l’aportació més innovadora i valuosa que haurà produït la indústria farmacèu�ca en resposta a la pandèmia COVID. A diferència de totes les altres, la composició de les vacunes RNA missatger o RNAm no és cap virus ni cap part de virus que s’administra per tal d’es�mular el sistema immunitari de la persona vacunada. El mecanisme d’acció de vacunes de RNAm és completament diferent. En lloc d’administrar an�gens virals, aporten les instruccions perquè sigui el propi organisme qui elabori aquests an�gens que han d’ac�var el sistema immunitari. Per fer-ho, aquestes vacunes, contenen material genè�c, �pus RNAm, que codificarà la producció d’an�gens vírics per part de les pròpies cèl·lules limfà�ques de la perEL FRANCOLÍ

sona vacunada.

En concret, les vacunes RNAmantiCOVID codifiquen la producció de material an�gènic de la corona vírica, com la Proteïna-Spike o altres proteïnes estructurals. Cal deixar clar, però, que tot això ho faran en el citoplasma cellular, fora del nucli, quedant intacte el patrimoni genè�c de la persona vacunada i el seu DNA nuclear amb qui el RNAm ni s’hi integra, ni s’hi barreja, ni tan sols hi té contacte. L’RNAm administrat es degrada en, aproximadament, 48 hores, de manera natural, un cop els an�gens virals de creació endògena han es�mulat la resposta immune que serà potent, duradora i combinada, és a dir, humoral i cel·lular.

L’RNAm és una molècula molt inestable i fràgil que, per preservar la seva desnaturalització in vivo, s’ha d’encapsular amb una nanopar�cula lipídica que la protegeixi i, per protegir-la in vitro, s’ha mantenir a mot baixa temperatura, la qual cosa complica extraordinàriament la seva distribució i emmagatzematge, resultant del tot inviable en molts països subdesenvolupats.

Amb la pandèmia COVID-19 diferents laboratoris han desenvolupat les seves vacunes contra el SARS-Cov.2 amb tecnologia RNAm. La mul�nacional alemana BioNTech par�cipa en projectes diferents, amb dos socis diferents, la mul�nacional americana Pfizer i a la xinesa Shangai Fosun Pharmaceu�cal per tal d’assegurar la ràpida producció de milions de dosis.

La vacuna mRNA-BNT162, comercialitzada amb el nom de Comirnaty per BioNTech-Pfizer, ha estat la primera en emprar-se en la campanya vacunal an�COVID de l’estat espanyol i la vacuna mRNA-1273 de ModeRNA ha estat la segona.

La tercera vacuna RNAm que s’autoritzarà serà la vacuna CVnCoV del laboratori alemany Curevac (en aliança amb Bayer), en tràmit d’autorització per

23

l’Agència Europea del Medicament.

Totes elles estan indicades per a la vacunació d’adults, a par�r dels 18 anys sense límit d’edat.

Les dues vacunes que ja s’administren s’assemblen molt i tenen nivells de cobertura elevadíssims, que ronden el 95 % del total de la població vacunada (amb proteccions lleugerament menors en majors de 65 anys).

Reconstruïdes les dilucions, Comirnaty presenta dosis de 3 ml cadascuna amb 30 μg d’ARNm altament purificat, mentre que la de ModeRNA ho fa amb dosis de 5 ml que contenen 100 μg de principi ac�u. Tant l’una com l’altra requereixen dues dosis separades 21 o 28 dies, respec�vament, i s’administren intramuscularment a deltoides.

Les exigències de conservació són majors amb la vacuna de Pfizer-BioNTech, ja que presenten dosis més ajustades per vial, per la qual cosa cal preservar-les millor (a temperatures de -70 ºC) que les de ModeRNA, que amb temperatures entre -25 ºC i -15ºC, pot ser que perdin algun dels 100 μg, però té marge de garan�a.

L’única contraindicació absoluta per aquest �pus de vacunes és l’antecedent d’al·lèrgia greu (anafilàxia) o de reacció al·lèrgica de qualsevol intensitat a una dosi prèvia de la pròpia vacuna.

Com a norma general es posposarà en embarassades i en mares en període de lactància, ja que no hi ha evidència suficient per recomanar el seu ús de forma generalitzada, tot i que cal avaluar la relació risc-benefici tenint en compte els antecedents de la dona.

Els efectes adversos són sempre lleus i duren pocs dies. Els més freqüents són molès�es en el lloc de la injecció, cansament, mal de cap, miàlgies i dolors ar�culars, calfreds i febre. Tots ells són menys probables i menys intensos en població senil i apareixen amb una lleugera major freqüència amb la de ModeRNA respecte la de Pfizer-BioNTech .

La història de les noves vacunes d’ARNm és la història professional de la Dra. Katalin Karikó, bioquímica hongaresa que des que va acabar la carrera s’ha dedicat a la recerca i al desenvolupament de l’ARN, de la seva producció, de la seva estabilització i dels seus usos i possibilitats en terapèu�ca i immunologia. Des dels anys noranta, establerta FEBRER

2021

Des de la Facultat de Medicina de la Universitat de Temple (Pennsilvània), on va ser professora durant 25 anys, va inves�gar les possibilitats de la tecnologia ARNm en el tractament del càncer, per tal d’aconseguir una resposta immunitària contra les cèllules canceroses.

Va estar presentant propostes a les grans indústries farmacèuKatalin Karikó i la seva filla S. Francia, campiona olímpica de rem �ques, durant dècades, sense trobar mai ja a Estats Units, concentrant-se en el el suport econòmic que requerien els ARNm, aconseguint una patent d’ARNm seus projectes. Tot i així va anar avanque es podia administrar com un fàr- çant en l’estudi de vacunes contra mamac, eludint la resposta immune que lal�es com el Zika i la ràbia i contra el l’hauria d’haver destruït, en subs�tuir citomegalovirus, amb una empresa crela uridina per la pseudo-uridina en la ada per ella mateixa l’any 2006, la seva composició.

RNARx, fins que al 2010 ModeRNA va

comprar les patents del seu RNA modificat (origen de l’acrònim de ModeRNA) i, posteriorment, es va incorporar com a vicepresidenta sènior aBioNTech RNA Pharmaceu�cals.

Katalin Karikó ha anat acumulant èxits en la seva llarga carrera professional des de la més absoluta discreció i, si en algun moment va ser coneguda per l’opinió pública generalista, fou com a mare de la campiona olímpica de rem Susan Francia.

La seva tenaç lluita per introduir la tecnologia ARNm en l’arsenal terapèutic i preventiu, amb tota una vida professional dedicada a això, no ha tingut cap ressò mediàtic fins que la COVID ha fet despertar l’interès cap a les seves investigacions. A ningú estranyaria que Katalin Karikó acabés guardonada amb el Premi Nobel de Medicina en just reconeixement a la seva feina i beneficis aportats a la humanitat, encara que sigui amb el retard habitual en que l’acadèmia sueca atorga aquestes distincions. ■

QUÈ DIU EL POBLE?

Diverses empreses d'energia renovable s'interessen pel nostre territori La intenció de diverses empreses de l’àmbit energè�c d’instal·lar-se a les nostres contrades no ha estat ben rebuda per part de les ins�tucions i alguns habitants.

Però a ningú se li escapa que aquesta pot ser una oportunitat com les que en altres moments històrics s’han desaprofitat i que, passat el temps, s'ha lamentat la poca visió de futur per aprofitar-les. Com la instal·lació d'un polígon industrial als anys 70 o la urbanització de zones per poder aprofitar l’expansió

urbanís�ca dels primer anys d'aquest segle.

Està clar que el progrés ha de ser sostenible i que el model de poble que volem ha d’anar lligat als projectes que �rin endavant, però el que no queda tan clar és quin és aquest quant pot resultar inviable a mig termini o si més no pot posar en entredit l’assoliment de determinades necessitats pel que fa a llocs de treball.

Es per això que hem preguntat què hi diuen alguns dels nostres convilatans com a mostra de diferents sensibilitats.

I a les xarxes, què s'hi diu?

EL FRANCOLÍ

24

FEBRER

2021

Josep M. Guasch Tothom mira què hi ha a guanyar-hi i què hi ha a perdrehi.

Si fan tot això segurament hi posaran per que si fan tot això segur que posaran tanques i jo, com a caçador, no m’agrada que se’n posin al camp.

Ara, si les plaques són el camí per no tenir contaminació i realment són el futur, doncs sí, que ho posin... el que sap greu és que sempre que es fan coses com aquestes només es per interessos i per beneficiar als que ho fan. Si ho fan segur que algú hi sucarà.

Antonio Callau Jo crec que sí que s’hauria de fer, pel que dona la terra, si algú li compren i en pot treure profit doncs millor per ell i per tots . Al cap i a la fi això és energia neta i no és res que resul� contaminat pel poble.

Si es fa en zones que no faci lleig, doncs que ho posin.

Jordi Cecília Home jo el que crec és que tot això ho haurien de posar on hi fa falta l’energia, no té cap lògica que la produïm aquí i que després la por�n cap a un altre lloc.

El tema de les plaques solars, el millor, és posar-ne a les teulades de les cases i naus industrials, però el que no pot ser és que t’ho hagis de posar tu i que ho amor�tzis al cap de 15 anys.

Amb el que estaria d’acord és que les posessin perquè la gent de la zona �ngués una energia més econòmica, però com et dic al final tot es fa per treure un profit econòmic i sembla que el medi ambient els importa poc.

Marcy Powers Els panells haurien d’estar sobre les cases i sobre les industries o les gasolineres per exemple, que cada lloc �ngué les seves pròpies plaques pel seu autoconsum, crec que seria el més lògic.

Treure terreny agrícola per aquests usos no em sembla bé, també és important la producció d’aliments de proximitat d'allà on es consumeixen, pel medi ambient. Al cap i a la fi és un tema de com volem con�nuar creixent, si és que ho hem de fer, que potser el que necessitaríem no es créixer més i si racionalitzar el que tenim.

I als altres llocs, com ho fan?

Són moltes les localitats que arreu de l’Estat tenen installacions d’aquest �pus si bé és cert que ha Catalunya no han progressat grans projectes com el que ens ocupa. És per això que ens fixem en la localitat de Trujillo a la província de Càceres ja que és una localitat amb una quan�tat d’avinats semblant a la nostra, en aquest cas 6.000 i amb uns atrac�us turís�cs també similars.

Allà s'hi va instal·lar l’any 2.007 el “Parque solar de la Magascona” amb una super�cie de 100 ha, i el de “la Masquilla” amb una super�cie de 70 ha.

En aquest cas la instal·lació sí que va portar fins a 350 treballadors a la zona en el moment de la construcció la qual cosa va resultar un dinamitzador econòmic important però molt curt en el temps, uns 6 mesos, que és el que es va tardar en la construcció. Passat el temps, la plan�lla estable de treballadors d'aquest parc solar no supera la trentena.

En aquella zona també hi ha algunes veus crí�ques, però el fet que el Govern Autonòmic recolzi decididament EL FRANCOLÍ

instal·lacions d’aquest �pus, ha fet d’aquesta, una de les instal·lacions més grans d’Europa.

Cal esmentar en aquest punt que el consorci que explota aquestes instal·lacions ha passat per greus dificultats econòmiques que els ha portat fins hi tot a presentar un concurs de creditors.

Al nostre país, la federació Ecologistes de Catalunya (EdC), el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), Ipcena i una trentena d’en�tats catalanes han demanat la derogació del Decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència climà�ca i l’impuls de les energies renovables.

Denuncien que arran d'aquest decret, des del gener de 2020 es presenten i tramiten un allau d’avantprojectes de grans centrals industrials eòliques i fotovoltaiques, promogudes per empreses relacionades amb els grans oligopolis d'energies fòssils i fons d’inversió internacionals, que provoquen la destrucció de milers d’hectàrees de conreu i l’alteració d’extenses àrees rurals.

Les en�tats consideren que per avançar cap a una transició energè�ca ben orientada, és imprescindible disposar d’una planificació territorial estratègica de les centrals de producció industrial d’energia renovable a Catalunya. Fins que no es disposi d’aquesta planificació, pactada amb els agents del territori, les en�tats consideren que cal aplicar una moratòria de tots els projectes en tramitació, per poder determinar quins s’ajusten als criteris bàsics. ■ Albert Amigó

25

FEBRER

2021

C A S A L

CONCURS DE RAPSODES "FONT BAIXA"

El Casal celebra el 9è Concurs de Rapsodes de manera virtual Aquest any s'havia de celebrar el 10è Concurs de Rapsodes, però a causa de la pandèmia, l'any 2020 no es va celebrar perquè no hi va haver temps de canviar de format.

Aquest any, ja mes habituats a fer esdeveniments virtuals, els organitzadors del certamen van decidir canviar de format i celebrar-lo de totes maneres.

En les úl�mes edicions, el concurs havia arribat a tenir rapsodes de tot Catalunya, un altre tret que va caracteritzar l'edició del 2019 és que la majoria dels concursants era gent jove.

En aquesta edició es demana als concursants que envïin a través de whats app o del correu electrònic dos poemes recitats, un és el poema escollit per l'organització, que en

EL FRANCOLÍ

aquest cas és "Per si algun dia no pots creure res", de Marta Pessarodona i l'altre és un poema escollit pel mateix concursant que ha de complir dues premisses; ha de ser en català i d'un poeta reconegut.

Un total de 10 rapsodes s'han presentat en aquesta edició del concurs, s'ha de dir que aquest cop l'organització va posar un topall de 10 par�cipants i, per tant, han �ngut plaça els 10 primers inscrits.

L'acte s'emetrà en directe a través del canal de youtube del Casal. Es facilitarà els enllaços per les xarxes socials.

També es podrà seguir el concurs, en format audio, a través de l'EFMR.cat el proper dia internacional de la poesia, que aquest any esdevé el diumenge 21 de març. ■

26

FEBRER

2021

MUSEU DE LA VIDA RURAL El Museu de la Vida Rural, una aula més de les escoles de la Conca de Barberà Les escoles ja fa temps que consideren el Museu com a part del seu projecte educa�u i el 2020, tot i la COVID-19, no n’ha estat una excepció.

En el darrer trimestre de l’any passat, 645 nens i nenes de la Conca de Barberà es van beneficiar de la tarifació social que ofereix el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla com a resposta a la pandèmia. Una mesura que ha ajudat a superar l’escull que implica, en les zones rurals, l’alt cost de la mobilitat entre municipis pe�ts.

La tarifació social és una aposta de la Fundació Carulla per ser, més que mai, al costat del món educa�u en el context de crisi i pandèmia que vivim des d’inicis de 2020. Els i les alumnes dels centres educa�us de la comarca poden realitzar dues ac�vitats educa�ves gratuïtes al Museu fins al juny de 2021 i l’alumnat de les del Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Priorat i el Tarragonès) i de les escoles d’alta complexitat de tot Catalunya poden gaudir d’una ac�vitat gratuïta durant el curs escolar.

L’objec�u de la tarifació era facilitar que els centres educa�us de l’entorn, com l’escola Mar� i Poch, l’escola Vedruna o

l’INS Joan Amigó, poguessin incorporar les visites presencials al Museu com a acció habitual en el seu dia a dia conver�nt-lo no només en una aula sinó sobretot en un gran recurs d’aprenentatge significa�u. En paraules de la directora de l’escola Mar� i Poch, “el vincle de l’escola amb el museu potencia la simbiosi de les dues parts per obtenir un benefici. Els infants surten de l’aula per introduir-se en l’entorn immediat on els coneixements estan vius i això potencia l’aprenentatge i les capacitats de transferència. L’entorn també es considera comunitat educa�va i el Museu de la Vida Rural s’ha conver�t en una eina potent per a l’acció educa�va de la nostra escola.”

El diàleg constant entre els equips docents que estan al capdavant d’aquestes escoles i la proposta d’educació cultural per la sostenibilitat del Museu han conver�t el museu, durant aquests mesos di�cils, en un laboratori d’aprenentatge constant. Aquests centres, que es caracteritzen per uns claustres de professorat excepcional, innovador i dinàmic, el treball amb l’entorn cultural i natural és una aposta pedagògica decidida que facilita un aprenentatge vivencial, mo�vador, significa�u i emocional. El rerefons és sempre el repte de la EL FRANCOLÍ

sostenibilitat i l’agenda 2030 per a construir un futur possible i desitjable.

El diàleg con�nu entre docents i professionals del museu és un factor clau en el desenvolupament d’aquests projectes i ac�vitats i permet també establir els aprenentatges de l’alumnat. Si bé en els úl�ms cursos l’MVR ja havia agafat una línia educa�va en què l’assessorament personalitzat als centres educa�us era important, aquesta manera de treballar s’ha acabat d’implementar, accelerada pel fet que han sigut les escoles de proximitat les que han pogut seguir visitant el museu durant la pandèmia.

L’escola Vedruna, que treballa els Objec�us de Desenvolupament Sostenible, durant aquest primer trimestre ha posat l’èmfasi en l’ODS 2: Fam zero, i tots els nens i nenes de 1r a 6è d’educació primària han par�cipat al joc de la sostenibilitat als nous espais educa�us del museu. Durant la setmana del Gran recapte d’aliments van treballar aquest ODS a les aules a través del material educa�u de la proposta virtual “Sostenibilitat en joc”, combinant així l’ac�vitat educa�va presencial i online.

Per la seva banda, l’Ins�tut Joan Amigó de l’Espluga s’ha suma al projecte “Un Museu a l’Aula” amb els projectes de biologia de l’alumnat de 1r d’ESO. Una visita a l’exposició “Jugar amb foc” els va servir d’inspiració per crear el relat de la seva futura exposició en què mostraran éssers vius imaginaris que podrien habitar i sobreviure en un planeta on els ecosistemes estan essent alterats per l’acció humana. Molts d’aquests alumnes ja coneixien el museu, ja que provenen d’escoles de la ZER Poblet i de l’Espluga de Francolí, coneixen l’Agenda 2030 i són conscients dels valors que volen transmetre a través de l’exposició que estan preparant: la preservació de la biodiversitat al planeta Terra i la implicació personal per protegir-lo, valors presents en els ODS 13, 14 i 15.

La possibilitat de realitzar ac�vitats educa�ves gratuïtes al Museu de la Vida Rural durant aquest primer trimestre i la possibilitat de seguir aprofundint en els ODS a través de la proposta online que el Museu va produir durant el 2020 no només ha donat un valor afegit als projectes educa�us que es realitzen a les escoles, sinó que els permet relacionar el que es treballa a l’escola amb el món i veure la importància de l’educació per reflexionar i incidir en l’entorn proper. ■

27

FEBRER

2021

COSES NOSTRES Patrimoni que cal valorar

Degut a les restriccions d'aforament a les bo�gues, esperant per entrar a Cal Pagès, vaig poder veure una barana de pedra molt treballada al terrat de l'an�ga casa de cal Forés. La casa en qües�ó, està situada al carrer de sant Miquel, però la part del darrera dona al carrer de sant Antoni, just al davant de la carnisseria.

Així que vaig preguntar a l'Angelina Fonoll, descendent de la família, i em va explicar que la barana data del segle XVIII i que efec�vament és una peça an�ga.

Antany hi havia el costum d'aprofitar tot el que es podia en la construcció d'una casa, amb la finalitat d'estalviar més que de preservar aquest �pus de peces. Preguntant a l'Angelina, em va explicar que no sabien d'on provenia la barana i els que ho podien saber, ja són morts.

Des del carrer mateix es veu que aquest no és el seu lloc d'origen.

No cal dir que els nous propietaris de la casa en poden fer el que vulguin però jo els demanaria que la tinguessin en consideració. I de pas, aprofitant aquest es-

pai, encoratjo a qui pugui saber l'origen ens ho conti i així en trauríem l'entrellat. ■ Maria Ángela Anguera Andreu

La barana de l'antiga casa de cal Forés. Antoni Sabaté

PUIX PARL A CATAL À "El compromís individual" "Segles de dependència de Catalunya han produït resultats molt negatius perquè han afectat el sentiment i la credibilitat de la collectivitat, és a dir, a l’estimació del

EL FRANCOLÍ

conjunt i a la decisió de contribuir-hi positivament. El compromís català només depèn de cada persona, de cadascun de nosaltres, i ningú no el pot substituir, res no pot equiparar-se

28

... VEJAM QUÈ DIU a la força que genera la voluntat de tot un poble unit". ■

Joaquim Ferrer i RocaHistoriador i exconseller de Cultura

*Fragment escollit per Andreu Morta

FEBRER

2021

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

La Biblioteca se suma a la inicia�va mundial “#bookfacefriday” Una inicia�va que convida a fomentar el coneixement del fons de la Biblioteca, però que també vol a fer una crida a la ciutadania a mostrar les novetats comprades des d’ara fins al dia de Sant Jordi. A més, entre totes les persones par�cipants, que e�que�n la Biblioteca a les fotografies, se sortejarà una panera de llibres La Biblioteca de l’Espluga, se suma a una inicia�va mundial, nascuda l’any 2014 a una Biblioteca de Nova York, que té com a objec�u fer recomanacions literàries amb fotos ar�s�ques de llibres. Una inicia�va que convida a fomentar el coneixement del fons de la Biblioteca, però que també vol a fer una crida a la ciutadania a mostrar les novetats comprades d’ara fins el dia de Sant Jordi de 2021.

Una proposta de dinamització a les xarxes socials que empren la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola, davant del creixement i ús d’aquestes, incen�vant així la par�cipació de les lectores, i les recomanacions literàries. Nuri Estadella, bibliotecària explica “les nostres lectores són de paper, però a les xarxes també hi són, volem fer-les par�cipar d’aquest moviment mundial des de l’Espluga”.

Què és el BookFaceFriday?

La denominació que agrupa a tots és #bookfacefriday (divendres de cara al llibre, en anglès) perquè els divendres és el dia escollit per a mostrar els muntatges i pujar-los a internet.

Aquesta e�queta acumula quasi 44.000 imatges, i entre ells hi ha aportacions de biblioteques de quasi tot el món.

El resultat són unes fotografies que integren perfectament les imatges de les portades en escenaris reals. De vegades són imatges fetes al carrer i de vegades a l'interior de les mateixes biblioteques, però sempre resulten propostes engrescadores que conviden a llegir un llibre, sí, però també tenen valor estè�c per sí mateixes.

La inicia�va ha traspassat fronteres i algunes biblioteques i lectors catalans també s'hi han afegit. Recomanacions literàries a banda, els lectors han demostrat la seva vocació ar�s�ca.

Com par�cipar-hi?

Amb l’ús del hashtag mundial #bookfacefriday i un de local el #bookfaceEspluga la Biblioteca pública de l’Espluga, anima la ciutadania a recomanar propostes literàries de tot �pus. Cada divendres, fins el dia 23 d’abril, la Biblioteca publicarà una recomanació literària i una imatge associada al projecte, per fomentar-ne la par�cipació.

1. Fer fotografies ar�s�ques de la portada del llibre i recomanar-lo a les xarxes socials.

2. E�queta a la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola: A Facebook: @BibliotecaEspluga, a Instagram: @Bibliotecaespluga i a Twi�er: @BiblioFrancoli 3. Afegir els hashtags a les fotografies: #bookfacefriday #bookfaceEspluga.

Una inicia�va que rep el suport de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí que treballa per acompanyar les inicia�ves de biblioteca municipal. ■

RECOMANACIONS LITERÀRIES "La distància fins al cirerer", de Paola Pere�

La novel·la descriu en primera persona les vivències d’una nena de nou anys, la Mafalda, afectada per la malal�a de Stargardt que comprova, dia a dia, com les taques negres van enfosquint la seva capacitat de visió mentre el cirerer del pa� de la seva escola esdevé el referent imprescindible, ple de significats, d’aquest procés.

El cirerer és la seva unitat de mesura: quantes passes EL FRANCOLÍ

ha de fer de més, cada dia que passa, per estar-hi més a prop i poder-lo contemplar a gust? L’arbre representa les seves expecta�ves i també el passat i, segons expressa, també hi pensa com un simbolisme feminista pel que comporta el fet d’escalar-lo i pujar-hi cada cop més amunt. ■ Dolors Sanahuja

29

FEBRER

2021

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

COMISSIÓ CÍVICA DEL CARNAVAL

Prop de 2.000 persones segueixen la rua virtual del Carnaval de l’Espluga La Rua d’anar per casa va ser un programa televisiu d’una hora i mitja i que es va poder veure a través de les xarxes socials i a EFMR.cat El Carnaval de l’Espluga de Francolí s’ha reinventat per sobreviure al context de pandèmia d’aquest 2021 i ho ha fet amb una gran implicació de la ciutadania.

Pràc�cament 2.000 usuaris han vist la retransmissió audiovisual de la “Rua d’anar per casa” a través de les xarxes socials i a EFMR.cat. Per tant, més de mig poble ha seguit enguany la desfilada de disfresses i també es van bolcar en les votaci-

Aquesta gala virtual era la principal aposta de la Comissió Cívica del Carnaval de l’Espluga per mantenir la fes�vitat al municipi. Consis�a en un concurs de disfresses que va comptar amb 21 candidatures en forma de vídeo i que es van projectar i sotmetre a votació en un programa televisiu que es va allargar durant una hora i mitja. La pàgina de Facebook de la Comissió, que va ser l’espai de votacions, va superar les 2.000 interaccions i en el moment del directe es van comptabilitzar uns 150 vots.

La retransmissió, realitzada per part de l’equip de l’Espluga Audiovisual, va comptar amb la desfilada de disfresses, però també amb altres sorpreses, com l’aparició d’El Ratolí, la revista sa�rica del Carnaval; una entrevista i vídeo recopilatori dels darrers 21 carnavals obra de Ramon Joan Roselló, l’actuació musical de Joan Vilalta i, fins i tot, l’aparició de Hillary Clinton com a membre del jurat.

La comissió anuncia, en directe, que tots els par�cipants rebran un premi La Rua d’anar per casa va repar�r 650 euros en premis per a les millors disfresses A més a més, la Comissió Cívica va anunciar que també es reconeixerà a tots els par�cipants no premiats amb un val de 10€ per gastar als establiments que han col·laborat darrerament amb el Carnaval espluguí.

El premi de la #ladisfressadelsegle consis�a en la publicació a la portada d'aquesta revista, de la disfreça més ben valorada, però després de l'allau de fotografies penjades a les xarxes, l'organització va demanar publicar totes les fotograons populars. La xifra real d’espectadors és més alta si es con- fies en aquesta edició, i així ho hem fet, les trobareu a les sidera que rere un usuari hi pot haver una família o un pe�t següents pàgines. grup de persones visualitzant l’emissió pel canal de Youtube. El Rei Carnestoltes no s’espanta A més del gran escenari virtual, també hi ha hagut una mínima presencialitat, tot respectant les mesures per la Covid-19. El Rei Carnestoltes, de carn i ossos, va arribar a l’Espluga de Francolí dijous amb una rua pels carrers de la vila sorprenent els vianants. Divendres va ser el torn de la visita a les escoles, en aquest cas però ja en forma de ninot per minimitzar els riscos de contagi. La pandèmia tampoc evitarà que, com és habitual, el rei dels poca-soltes acabi el seu regnat dimarts i les seves despulles siguin incinerades. Això sí, la foguera no serà oberta al públic, però es podrà veure a les xarxes socials on també es podrà seguir la lectura del testament del Les presentadores de la gala virtual amb Hillary Clinton. Cedida Carnestoltes del 39è Carnaval. ■ EL FRANCOLÍ

30

FEBRER

2021

EL FRANCOLÍ

31

FEBRER

2021

EL FRANCOLÍ

32

FEBRER

2021

EL FRANCOLÍ

33

FEBRER

2021

EL FRANCOLÍ

34

FEBRER

2021

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber d'Antoni Civit i Nadal Antoni Civit i Nadal era fill de Llorenç Civit i de Maria Antònia Nadal, de Vallclara, masovers del Mas d’en Xup, un dels masos històrics del terme de la nostra vila. Els documents es refereixen al mas també com a Mas d’en Guivernau i Mas d’en Civit.

Antoni Civit fou confirmat per l’arquebisbe de Tarragona Pere de Copons i Copons a l’església vella de l’Espluga el 27 de maig de 1740. Realitzà els estudis eclesiàs�cs i, un cop ordenat sacerdot, va ser ecònom de la parròquia de la nostra vila els anys 1766 i 1767.

Doctor en Sagrada Teologia, fou rector de Capafonts (1767-1770), de Vimbodí (1770-1779), de Guimerà (des de 1779) i de la Guàrdia dels Prats. L’any 1798 va ser nomenat plebà de Montblanc, funció que exercí fins a la seva mort l’any 1805.

L’any 1787 va sufragar la construcció de la nova capella de la Immaculada Concepció del Mas d’en Xup, la seva casa pairal, que fou beneïda el 13 de juny de 1790.

L’any 1788 figurava com a membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Tarragona, cons�tuïda formalment l’any 1786.

El 1796, essent ja rector de la Guàrdia dels Prats, va publicar el llibre “Prontuario prác�co de las exequias funerales y de toda especie de celebraciones de difuntos, con un apéndice de altar privilegiado”. Diu en el pròleg: “Tres son las causas que me han movido á

la coordinacion de esta obra: la primera, para que con poca fa�ga y menos costa le sea fácil imponerse, al que le convenga, en las rúbricas concernientes al oficio de párroco: la segunda, para que teniéndose presente lo que la

se hallan ya exerciendo este empleo, ... tengan á mano un prontuario, ...”.

El mes de setembre de 1802 el rei Carles IV d’Espanya el nomenà per a una canongia de la col·legiata de Calaf (Anoia), que aleshores pertanyia a la diòcesi de Vic. Cal tenir present que una col·legiata és una església no epis-

Prontuario práctico de las exequias funerales. 1796.

Signatura d'Antoni Civit i Nadal com a plebà de Montblanc. AHAT.

Iglesia úl�mamente ha establecido en materia de Exequias y celebraciones de difuntos, puedan los Párrocos adver�r y corregir los abusos ...: la tercera, para que los jóvenes eclesiás�cos que aspiran a Párrocos, y aquellos que

El mas d’en Xup amb la seva capella. Arxiu.

EL FRANCOLÍ

35

copal que té capítol de canonges i en la qual se celebren els oficis com a les catedrals.

Antoni Civit va morir al mas d’en Xup el 15 de maig de 1805 i l’endemà fou enterrat a Montblanc, a la sepultura dels plebans de l’església de Santa Maria. En el seu testament va deixar 1000 lliures, una quan�tat molt significa�va per l’època, per tal que es diguessin misses resades (és a dir, misses no cantades) en diverses esglésies.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografia: ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. L’edat moderna. Pagès Editors, l’Espluga de Francolí, 2002.

TARÈS I MARTÍ, J.: Mas d’en Xup, a “El Francolí”, 143, l’Espluga de Francolí, 1996 ■ FEBRER

2021

LA BÍBLIA ENS PARLA La Bíblia al món

El Manament (Jo. 15, 12-16) Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.

Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano.

Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.

Sant Jeroni va traduir la Bíblia al lla� més popular al segle IV, per això és coneguda com la “La Vulgata”. L’Església l’ha fet seva durant segles i moltes traduccions la tenen com a base o punt de par�da.

El Santuari de Meritxell a Andorra hi ha la col·lecció “Bíblies del món”, que la formen 1200 exemplars traduïts a més de mil llengües, i una d’elles només parlada per 500 persones. Quan ho veus penses que potser sí que és el llibre més traduït!

Això ve a tomb per recordar que cada gener se celebra la setmana de la Bíblia amb l’objec�u d’apropar-nos al llibre de llibres que sempre ens parla. “Vam sen�r la seva veu” (Sir 17, 13).

També podem llegir la Bíblia en format digital. L’Associació Bíblica de Catalunya ha penjat la traducció interconfessional i es pot llegir gratuïtament. Conté mapes que ens porten als llocs Bíblics i no hi falten el vocabulari ni el cercador de textos. (La podeu trobar a bci.cat/biblia i amb el nom “La Bíblia en català (BCI)” tant a l’App Store d’Apple com la Play Store de Google).

Escoltem el que ens diu Jesús. ■ Manel Morgades

La Bíblia més petita del món. B. Morgades

Com era l'ensenyament del mestre Mar� Poch, el curs de 1933-34?

El curs de 1933-34, temps de la República, a l'edifici de l'an�c Hospital, el mestre Mar� Poch, que havia vingut de Terrassa amb la seva esposa i la filla, exercia la docència a un nombrós grup de nens i nois de l'Espluga.

Pel que sabem el mestre arribà a tenir de 80 a 100 alumnes a la classe on hi havia absolut silenci. Di�cil d'entendre ara. Potser els alumnes més grans l'ajudaven. De tota manera devia suposar un gran repte per al mestre. Era una època més aviat de precarietat i els mestres no nedaven en l'abundància.

El dijous era el dia escollit per a fer alguna excursió pels voltants de la nostra vila. Aquell dia el mestre era com un amic més de tots, però a la classe tot i ser amic es feia respectar, la qual cosa demostra que era un bon pedagog. La seva vivenda es trobava situada al carrer de Sant Abdon i Sant Senén, al pis per on passaven la majoria dels mestres.

Estem parlant de 88 anys enrere i el mestre els ensenyava català, història, geografia, aritmè�ca, els ar�cles de la Cons�tució, urbanitat, valors i els inculcava molt la imEL FRANCOLÍ

portància de la higiene (potser perquè veia que calia valorar-la en aquell temps) Una altra ac�vitat interessant era que de tant en tant els feia fer una conferència, que s'havien de preparar i donar-la davant de tota la classe, amb un tema que cadascú podia escollir lliurement. Hi havia un alumne que feia de presentador i la resta, a més d'escoltar la conferència, havien de fer-ne la crí�ca.

Es portava un diari escolar que la filla del mestre guardà durant molts anys a casa seva.

Els nois rebien una formació de cultura general però degut a que molts eren pagesos, els pares els reclamaven per ajudar-los al tros, i aquí s'acabava tot, a no ser que alguns per voluntat pròpia assis�ssin a classes de repàs quan els era possible.

Per tal d'incen�var els alumnes els regalava l'enquadernació en forma de llibre de totes les llibretes del curs als que havien aconseguit millor nota.

Després d'aquest preàmbul explica�u, encetem aquest espai amb alguns dels treballs que anirem publicant du-

36

FEBRER

2021

rant uns mesos de l'alumne Ramon Montserrat Casanovas, cies que fa sobre persones i fets de l'Espluga que seguracedits per les seves filles, corresponents al curs de 1933- ment els lectors més grans recordaran.

34, extrets del seu diari escolar.

A fi de poder-se llegir millor el text s'ha transcrit al cosEns ha semblat interessant publicar-ho per les referèn- tat de l'original. ■

Dimarts 17 d'abril de 1934 L'ESCUT DE CATALUNYA Avui el nostre amic i company Manolo Vericat ens ha dat una petita conferència, la qual ha tractat de "l'escut de Catalunya" Ha sigut dita com manera d'un vers, que ell se l'ha estudiat d'uns fulls de calendari.

Ha sigut molt instructiva per nosaltres perquè així si alguns de nosaltres no sabia com es va formar l'escut de Catalunya, ara com que ha sentit a dir-ho al Vericat, ho podrà saber-ho, perquè sembla molt trist que un noi no sàpigui el que representa el seu escut. Doncs el Vericat ens ho ha volgut explicar. A mi m'ha agradat molt. Jo no li he trobat cap inconvenient. La presentació l'ha fet el M. Roig (Carreteret) EL FRANCOLÍ

37

FEBRER

2021

PINZELLADES DEL PEDRÍS Antoni Bota i Poca

Espluguí de tota la vida?

Sí, de tota la vida i molt orgullós de serho.

Quins records tens de l'escola a l'Espluga?

Recordo a Doña Pilar que era la germana d'un mestre que es deia Brunet.

L'escola era a l'an�c edifici de l'Hospital. Baixàvem per la barana de pedra com si fos un tobogan i crec que tots algun cop vam caure al tram de baix, jo també. També recordo que vaig ser un dels nens que vam inaugurar l'actual escola Mar� Poch, l'any 1957, llavors anomenada Escuela Nacional, i també recordo al mestre Raul Saperas, que més tard en va ser el director.

Als 14 anys vaig posar-me a treballar a la construcció.

Si haguessis pogut con�nuar estudiant que t'hauria agradat fer?

En aquelles èpoques jo volia treballar, l'estudi no m'agradava massa. Llavors no hi havia tants diners, ara pot estudiar gairebé tothom, i com he dit, vaig dedicar-me a la construcció amb un oncle de Vimbodí, hio vaig treballar fins que vaig anar a fer el servei militar. Quan vaig tornar em vaig dedicar a la ferreria i a la serralleria amb el Joan Sales i a la empresa Hirama. Després vaig fer el salt a la ramaderia.

Un canvi radical passar dels ferros al bes�ar, no?

La ramaderia sempre m'havia cridat molt l'atenció, a part, enganxa molt. En un principi vaig treballar amb el bes�ar porcí, fent integració, i després em vaig dedicar a les ovelles, és un món força apassionpenant. Encara que és molt EL FRANCOLÍ

dur i sacrificat. Pensa que es treballa quasi bé igual que dos mil anys enrere, amb els gossos d'atura de raça catalana. Jo encara en �nc un, tot i que quasi es van ex�ngir fa poc temps. S'ha hagut de fer un procés de recuperació de la raça ja que només quedava una vintena d'exemplars en tot Catalunya. El cert és que per anar als concursos de pastors es prefereix la raça de gossos collie, que són més obedients.

Dins la teva ac�vitat de ramader vas anar a netejar sotabosc amb els ramats?

Aquesta tasca està més vinculada a les cabres que a les ovelles, ja que aquestes no són tan eficients per a la neteja.

La seva llana s'enreda molt pels coscolls.

Jo pasturava per la zona de la Grabulosa, ara ja es�c jubilat.

Podríem dir que has estat l'úl�m pastor de l'Espluga ?

Doncs sí, n'hi ha a Vimbodí. La polí�ca de l'Administració en quant a les subvencions no ha ajudat al seu increment.

També ha ajudat que la gent ha reduït el consum de carn ovina, ara es limita a la temporada de calçots, ja que a les cases no tenen brasa com abans.

Jo penso que el bes�ar oví és més de països pobres.

També ets caçador ?

Sóc més de conill, però el que em passa amb el caçar és que abans els conills corrien molt, els gossos també i jo, també, i ara que m'he fet gran, els conills corren igual de ràpid que abans, els gossos també i jo, ja no tant... em canso més i se'm fa una mica costa amunt.

M'agrada molt la música i anar a concerts de rock com l'Acampada Jove de Montblanc, el Fes�u de Valls, el Canet Rock, el Bioritme i d'altres que s'organitzen per Barcelona. Tot i que trobo que potser és una ac�vitat per a joves.

A veure si et passarà com el caçar que tots els joves van més de pressa.

En els concents m'hi implico molt i par�cipo ballant i entro a les olles de jovent. Com anècdota; vaig anar a un concert a Gràcia d'un grup que m'agrada molt, Ebri Knight, en una olla d'aquestes vaig caure i em vaig fer un

38

esquinç a les costelles, l'endemà vaig haver d'anar al CAP amb un mal que no vegis. Al cap de tres dies se celebrava el fes�val Bioritme que es fa cap a Vic i hi vaig anar, vaig seguir el fes�val tot fotut i medicat i em vaig estar tots els tres dies dins la tenda de campanya, escoltant la música, en aquest cas era força reivindicativa, és la que m'agrada a mi, cada any hi vaig.

Com es veu un home de més de 70 anys envoltat de jovent?

Et diré que molt bé i amb els grups de música també m'hi trobo bé. Et puc assegurar que conec a gairebé tots els grups i parlo amb ells pel facebook. Tot i que fins fa poc temps no dominava les noves tecnologies, ara començo a trobar-li el gustet.

Quins grups de música t'agraden més?

Obeses, Doctor Prats, Buhos... aquests dos úl�ms els recordo dels concerts a les festes de la Mercè de Barcelona. És fantàs�c, ja que a les festes majors dels pobles no hi ha tant públic com allí, que està ple de gom a gom. Ara de joves de la meva edat no en trobo cap per enlloc.

Has estat en alguna associació cultural a l'Espluga?

Sí, hi sóc encara, al Ball de Bastons.

Els divendres assagem i ensenyem als nous components. Jo vaig començar a la meva joventut, ara també hi ha la meva filla, va ser de les primeres dones en fer-ho. ■ Joan Casanovas

Fe d'errates: el mes passat vam publicar una entrevista que el Joan va fer a la Maria Àngela Anguera el 2019. L'entrevistada explica que al Pessebre Vivent van tenir més de 3000 visitants, volem aclarir que en l'úl�ma edició d'aquesta representació es van superar els 5000 visitants.

També cal aclarir que la família que vivia a Castellfollit es deia Batlle i no Vallvé.

FEBRER

2021

ARA FA 100 ANYS

Febrer del 1921, a l'Espluga El Sindicat Agrícola i Caixa Rural de l'Espluga havia celebrat la seva assemblea anual. Aprovaren el balanç de 1920 i renovaren la Junta o Consell Direc�u. President Salvador Porta i Bernat; sots president Agus� Roig i Domingo; tresorer Josep i Vidal Cullell; secretari Josep Cabeza i Coll; sots secretari Isidre Casanovas i Roset; comptador Josep Saragossa Pallarés; i vocals: Ramon Palau i Dalmau, Salvador Sanjuan i Vidal i Isidre Rosell i Torrell.

Els números del Sindicat expressaven que les imposicions en comptes d'estalvi durant l'any havien estat de 221.659,50 pessetes i els préstecs als socis de 111.627,00 pessetes. L'en�tat tenia dipositades en altres en�tats bancàries 74.758,50 pessetes i l'edifici social estava valorat en 46.573,50.

El Celler també feia la seva assemblea el 5 de febrer. En la modificació de la Junta quedà president Josep Cabeza i Coll; amb Anton Vernet com a sots president, Joan Anguera Sabater com a tresorer; Manuel Torres Francesc com a secretari i com a vocals Modest Boyó i Gassió i Agus� Roig i Domingo.

A més, el Sindicat con�nuava fent cada dijous un cicle de conferències. El senyor Oliveras, enginyer de l'Estació Enològica de Reus havia parlat de "La higiene en l'elaboració del vi". August Matons del Serveis Tècnics d'Agricultura de la Mancomunitat, havia dissertat sobre el "Conreu i poda de l'oliver".

Josep Poc i Feliu dels mateixos Serveis d'Agricultura parla de la "Selecció de llavors en la sembra i cul�u de cereals". El senyor Danés dels Serveis de Ramaderia de la Mancomunitat havia parlat de "Ramaderia casolana". Pel disset de febrer estava anunciada la xerrada de Lloreç Badell sobre "Conreu i abonament de la vinya" i per la setmana següent, fora Ventura Gassol qui parlaria "D'educació social".

Era palès l'interès del Sindicat Ventura Gassol. Arxiu cap a la cultura agropecuària,

EL FRANCOLÍ

aprofitant les relacions de Josep M. Rendé amb els tècnics de la Direcció general d'Agricultura.

Altrament la vida espluguina con�nuava endormiscada en altres aspectes. Mentrestant es covava entre el jovent espluguí, esperonat pel mestre Àngel Perisé, del col·legi Pestalozzi, un moviment republicà i d'esquerres que trauria el cap en el mesos següents i forçaria els joves tradicionalistes a crear el quinzenal El Francolí. Però de tot plegat en con�nuarem parlant en els propers números.

Per altra banda, escassegen les cròniques a la premsa sobre l'Espluga. A ca la Vila seguia una certa tranquil·litat, amb penúries econòmiques cròniques, però sense daltabaixos. La repercussió de les eleccions municipals de 1920 es faria notar en els propers mesos. De moment les reunions del consistori foren força ru�nàries. Sempre hi ha però alguna no�cia d'interès: Ramon Carreras Arimany, l'enginyer i propietari espluguí de cal Forçó, havia anat a viure a Cervelló i a treballar a la Colònia Güell. S'havia de fer la revisió dels quintos de la lleva d'aquell any.

El nou de febrer es tornava a reunir. S'imposà una multa de 15 pessetes a dues montblanquines que havien vingut a vendre productes a l'Espluga, per deficiències en els pesos.

Els veïns de l’Horta d’Avall demanaven cobrir la sèquia.

En aquella època el pressupost municipal es feia per dos semestres: de l’1 de juliol fins al 30 de juny de l'any següent.

El 16 de febrer s'acordà que el secretari es posés a preparar el de 1921-22 i que les juntes de repar�ment preparessin el padró d'u�litats.

En la reunió del dia 23 tornà a sorgir el problema del preu del pa. S'instà a l'alcalde que negociés amb els professionals que no superessin les 7 pessetes l’arrova de 10 quilos. A més, es pretenia que el comerciants de productes del porc no venguessin fora del municipi i rebaixessin el preu, tota vegada que havia baixat el preu de les canals. En la contribució industrial es proposaven fer un augment del 13 %. ■ Josep Maria Vallès

39

FEBRER

2021

RENOI, QUIN RENOM!

Cal Pere Pe�t

Si parlem del renom de Cal Pere Pe�t ens hem de remuntar fins al rebesavi de la persona entrevistada aquest mes, el Jordi Torre, i és que la seva família es coneix així perquè el seu rebesavi, Pere Bergadà va quedar exempt de fer el servei militar perquè no tenia suficient alçada, i això va provocar que en el seu entorn d’amistats se li comencés a dir “ai Pere, que ets pe�t...” i d’aquí en va néixer el renom de Cal Pere Pe�t.

La família del Pere Bergadà ja vivia on actualment hi ha la casa de Cal Pere Pe�t, a la carretera de Poblet, 37. El Pere Bergadà va casar-se amb Mercè Timoneda, parenta de Ca l’Onclet, i es dedicaven a la pagesia i a comercialitzar els productes hor�coles que ells mateixos produïen.

El Pere i la Mercè van tenir un fill, el Salvador i dues filles, la Càndida i la Soledat. La Soledat va casar-se amb l’Àngel Òdena de Cal Peles, i van tenir dues filles, la Maria Àngela, que va morir de jove i soltera, i la Mercè, casada amb el Josep de Cal Morcilla. Per la seva part, la Càndida va casar-se amb el Josep Maria Montserrat de Cal Tibau,

A l'esquerra, Salvador Bergadà, i al centre, Pere Bergadà, a la porta de la botiga de Cal Pere Petit, ubicada al carrer Nou.

i van tenir al Ramon, casat amb la Maria de Cal Sopes i al Salvador, qui fou el sereno de l’Espluga durant molts anys, que va casar-se amb la Carmen Pagès de Cal Pipa, i que actualment coneixem com el Salvador de la Càndida.

Però si ens centrem amb el fill del Pere Bergadà i la Mercè Timoneda, el Salvador, con�nuarem amb la nissaga del Jordi Torre, a qui entrevistem en aquest ar�cle. El Salvador Bergadà va casar-se amb la Mercè Saumell de cal Calvo de Blancafort, i aquests ja foren els que obriren un negoci �sic de comercialització de fruites i verdures. El Salvador i la Mercè van ser pares del Pere Bergadà, l’avi del Jordi, i de la Mercè Bergadà, que també va morir de ben jove, amb només 29 anys, essent encara soltera.

El Pere Bergadà va contraure matrimoni amb la Josefina Joaquín, filla de Cal Tambal del carrer de la Font, i que són els qui durant més anys van regentar la bo�ga de Fruites i Verdures Pere Pe�t. Del matrimoni entre el Pere i la Josefina en van néixer la Maria Lluïsa, casada amb el Felip de Cal Nilo i pares de la Marta, el Pere i el Jordi, i la Maria Mercè, casada amb el Josep Maria de Cal Gamell, pares per la seva banda de l’Ester i la Cris�na, aquesta úl�ma, mare de la pe�ta Rut, la descendent més jove de Cal Pere Pe�t. Amb la generació de la Maria Lluïsa i la Maria Mercè D'esquerra a dreta de la primera fila: Fina Vallverdú, Rosa Vallverdú, Salva- va posar-se punt i final a quatre generacions dor Bergadà, Maria Mercè Bergadà i Maria Lluïsa Bergadà, el dia de la comu- dedicades en cos i ànima a la venta directa de nió d'aquesta última. D'esquerra a dreta a la segona fila: Guillermo Vallverdú, fruites i verdures, una ac�vitat econòmica que Pepe Mascaró, Maria del Carmen Joaquín, Mercè Bergadà, Maria Àngela va donar lloc al que era l’eslògan del negoci Bergadà, Sra. de Mascaró, Josefina Joaquín i Pere Bergadà. familiar: “Per pebrots, a Cal Pere Pe�t”! ■

EL FRANCOLÍ

40

FEBRER

2021

E N S E N YA M E N T ESCOLA MARTÍ POCH

Els alumnes de cicle superior visiten el Museu de la Vida Rural

Els alumnes de cicle superior de l’Es- ons per a mantenir aquest bé escàs en cola Mar� Poch van visitar les instal- la resta del món.

Un fet tan normal per nosaltres, com lacions del Museu de la Vida Rural per realitzar el Taller educa�u Bategant Ai- pot ser obrir una aixeta i que en sur� aigua, cal gaudir-lo i valorar-lo ja que gua.

Durant el taller van fer una mirada retrospec�va per analitzar els diferents usos i la importància que té l’aigua en els nostres avantpassat fins el dia d’avui.

També van prendre consciència que actualment estem rodejats d’aigua i que malauradament, avui en dia, hi ha humans que tenen dificultats per accedir a l’ús potable de l’aigua. A par�r d’analitzar els ODS i com a punt de par�da de l’emergència climà�ca van poder descobrir la importància de les nostres acci- Taller educatiu Bategant Aigua. Cedida

no totes les persones que viuen en aquest món hi tenen accés.

L’aigua és molt present a la nostra vida, de fet, bona part del nostre cos és aigua, com també els aliments, els productes que u�litzem etc. Tots som aigua i en aigua ens tornem, i aquest cicle de l’aigua és igual d’important que el cicle de la vida.

També vam poder observar que la naturalesa, i més concretament l’aigua, de vegades ens juga una mala passada com ho corrobora l’úl�ma riuada del Riu Francolí. La naturalesa ens està avisant de la seva magnitud! Es�mem l’aigua i apreciem-la!

Per acabar, vam realitzar una ac�vitat plàs�ca amb l’ús de l’aigua com a material per a dibuixar. ■

Carnaval a l'Escola Mar� Poch L’obra de l’ar�sta Palau Ferré omple de colors el Carnaval Aquest curs 2020-2021 a l’escola Mar� Poch hem celebrat el Carnaval amb les millors condicions possibles. Durant la setmana, hem seguit les ordres de sa majestat Carnestoltes, que han estat ben diver�des i variades. Hem vingut a l’escola amb pen�nats originals, amb pijames elegants, amb barrets de colors i ulleres de sol.

Com cada any, hem passat la tarda de dijous Gras en diferents parcs i zones del voltant del nostre poble gaudint del joc a l’aire lliure. La pluja ens ha fet ajornar al festa de divendres a la tarda. Però al final hem pogut lluir la manualitat que hem preparat relacionada amb diferents mo�us del nostre pintor homenatjat Ma�es Palau Ferré. Els colors i formes dels seus quadres han servit d’inspiració per crear les difeEL FRANCOLÍ

rents obres en cada curs. Els alumnes hem desfilat pel pa� de l’escola i hem ballat conjuntament, però cadascú amb el seu grup, la coreografia de Jerusalema.

Ens han acompanyat Francesc i Rosa de les Neus Marco-Palau, besnebots de l’ar�sta, directament implicats en la munió d´actes que arreu de Catalunya s’estan organitzant en aquest Any Palau Ferré per commemorar el centenari del seu naixement. Veure les obres dels nens i nenes ha estat molt gra�ficant per ells i ens han manifestat tot el seu suport vers el nostre projecte artístic d´aquest curs.

Finalment hem acomiadat a sa majestat Carnestoltes que ens ha acompanyat. Abans de marxar li hem demanat que l’any que ve torni amb molta alegria i puguem celebrar la festa sense tantes restriccions. ■

41

FEBRER

2021

EL SABER NO OCUPA LLOC "S'ha acabat el bròquil"

Aquesta expressió que avui en dia s’ha fet tan popular vol dir que ja n'hi ha prou d'alguna cosa.

L’origen el trobem en la Barcelona del segle XIX, en una fonda del carrer de la Boqueria, la Fonda Nacional, famosa perquè es podia menjar bé i molt econòmic, a més feien un bròquil que a la gent li agradava molt. A finals del segle XIX i fins ben entrat el segle XX, el Raval i el Gò�c eren plens de fondes i cadascuna tenia la seva especialitat i par�cularitat.

Els cambrers demanaven els plats a la cuina amb una cantarella molt especial. Per exemple: “tres de seques per un senyor que es porta el pa i de vi no en beu”. I quan un plat s’esgotava també ho feien amb cantarella: “S’ha acabat el bròquil”.

Quan van enderrocar l’edifici on era la Fonda Nacional, es va popularitzar la frase: “S’ha acabat el bròquil” perquè tothom trobava a faltar el bròquil d’aquella fonda. ■ magradacatalunya.cat

Mots

MalDits

Recado.- Encàrrec. Comanda. Nen, m’hauries de fer un encàrrec abans de sopar.

Recebo.- Terregall. Grava. El terregall l’utilitzen per a emplenar clots. La grava la posen damunt dels caminals, perquè hi faci solidesa.

Sabiduría.- Saviesa. Saber viure amb saviesa.

Seguro.- Assegurança. L’assegurança del cotxe.

Serio.- Seriós. Ens trobem amb un problema molt seriós.

Pere Ortís

Topònims en ruta Aguiló

Dit també L’Aguiló. Varietat de parers; assimilable a Aguiló, en el sen�t de «cim»; derivat d’àguila, com a ocell o nom a penyal (v. Aguilar), i pel vent de Nord, dit en lla� aguilone.

2. Ve del lla� cognom Aquilone, derivat d’aquila «aquila» o de «aquilus». Nom de color segons J. Piel.

3. Ésser diminu�u d’àguila.

Josep Maillo

EL FRANCOLÍ

42

FEBRER

2021

Natura Singular

per Pitu Amigó

La �tella (Periparus ater) De la mida d’un pardal comú, tons bruns-olivacis i llargues ungles (fixeuvos-hi a la foto), la �tella ens visita a l'hivern, d’octubre a març, doncs nia al centre i nord d’Europa. La trobarem en planes i àrees obertes prop d’alguna massa d’aigua, ja siguin basses, torrents o rius. S’alimenta de llavors i pe�ts invertebrats que troba al terra tot pasturant. Com en tants altres ocells, la �tella té un nom evoca�u del seu cant, un tsi-tsi-tsi que emet en volar.

La Granota verda (Pelophylax perezi) Aquest amfibi sol passar gran part del dia al sol, pujat en una branca o reposant sobre les herbes prop de l’aigua. S’alimenten d’insectes i altres invertebrats que cacen amb la seva llengua que projecta a gran velocitat. Tot i que poden arribar fins als 15 cm, són di�cils de veure, ben camuflades amb una pell berrugosa de tons de verds i marrons, aviat s’espanten i amb un salt es refugien a l’aigua.

Després d’haver hivernat les setmanes més fredes de l’any enterrades al llot dels tolls i basses, ara tornen a l’ac�vitat doncs en pocs dies començarà el festeig i les nits s’ompliran del seu reclam apassionat.

EL FRANCOLÍ

43

FEBRER

2021

EL FRANCOLÍ

44

FEBRER

2021