LA BÍBLIA ENS PARLA. PESSICS ESCOLARS

LA BÍBLIA ENS PARLA

El Manament (Jo. 15, 12-16)

Aquest és el meu manament: que us esti meu els uns als altres tal com jo us he esti mat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he senti t del meu Pare. No m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confi at la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.

La Bíblia al món

Sant Jeroni va traduir la Bíblia al lla� més popular al segle IV, per això és coneguda com la “La Vulgata”. L’Església l’ha fet seva durant segles i moltes traduccions la tenen com a base o punt de par� da.

El Santuari de Meritxell a Andorra hi ha la col·lecció “Bíblies del món”, que la formen 1200 exemplars traduïts a més de mil llengües, i una d’elles només parlada per 500 persones. Quan ho veus penses que potser sí que és el llibre més traduït!

Això ve a tomb per recordar que cada gener se celebra la setmana de la Bíblia amb l’objec� u d’apropar-nos al llibre de llibres que sempre ens parla. “Vam sen� r la seva veu” (Sir 17, 13).

També podem llegir la Bíblia en format digital. L’Associació Bíblica de Catalunya ha penjat la traducció interconfessional i es pot llegir gratuïtament. Conté mapes que ens porten als llocs Bíblics i no hi falten el vocabulari ni el cercador de textos. (La podeu trobar a bci.cat/biblia i amb el nom “La Bíblia en català (BCI)” tant a l’App Store d’Apple com la Play Store de Google). Escoltem el que ens diu Jesús. ■

Manel Morgades

La Bíblia més peti ta del món. B. Morgades

Com era l'ensenyament del mestre Mar� Poch, el curs de 1933-34?

El curs de 1933-34, temps de la República, a l'edifi ci de l'an� c Hospital, el mestre Mar� Poch, que havia vingut de Terrassa amb la seva esposa i la fi lla, exercia la docència a un nombrós grup de nens i nois de l'Espluga.

Pel que sabem el mestre arribà a tenir de 80 a 100 alumnes a la classe on hi havia absolut silenci. Di� cil d'entendre ara. Potser els alumnes més grans l'ajudaven. De tota manera devia suposar un gran repte per al mestre. Era una època més aviat de precarietat i els mestres no nedaven en l'abundància.

El dijous era el dia escollit per a fer alguna excursió pels voltants de la nostra vila. Aquell dia el mestre era com un amic més de tots, però a la classe tot i ser amic es feia respectar, la qual cosa demostra que era un bon pedagog. La seva vivenda es trobava situada al carrer de Sant Abdon i Sant Senén, al pis per on passaven la majoria dels mestres.

Estem parlant de 88 anys enrere i el mestre els ensenyava català, història, geografi a, aritmè� ca, els ar� cles de la Cons� tució, urbanitat, valors i els inculcava molt la importància de la higiene (potser perquè veia que calia valorar-la en aquell temps)

Una altra ac� vitat interessant era que de tant en tant els feia fer una conferència, que s'havien de preparar i donar-la davant de tota la classe, amb un tema que cadascú podia escollir lliurement. Hi havia un alumne que feia de presentador i la resta, a més d'escoltar la conferència, havien de fer-ne la crí� ca.

Es portava un diari escolar que la fi lla del mestre guardà durant molts anys a casa seva.

Els nois rebien una formació de cultura general però degut a que molts eren pagesos, els pares els reclamaven per ajudar-los al tros, i aquí s'acabava tot, a no ser que alguns per voluntat pròpia assis� ssin a classes de repàs quan els era possible.

Per tal d'incen� var els alumnes els regalava l'enquadernació en forma de llibre de totes les llibretes del curs als que havien aconseguit millor nota.

Després d'aquest preàmbul explica� u, encetem aquest espai amb alguns dels treballs que anirem publicant du-

EL FRANCOLÍ

36

rant uns mesos de l'alumne Ramon Montserrat Casanovas, cedits per les seves fi lles, corresponents al curs de 193334, extrets del seu diari escolar.

Ens ha semblat interessant publicar-ho per les referències que fa sobre persones i fets de l'Espluga que segurament els lectors més grans recordaran.

A fi de poder-se llegir millor el text s'ha transcrit al costat de l'original. ■

EL FRANCOLÍ

37

Dimarts 17 d'abril de 1934

L'ESCUT DE CATALUNYA

Avui el nostre amic i company Manolo Vericat ens ha dat una peti ta conferència, la qual ha tractat de "l'escut de Catalunya" Ha sigut dita com manera d'un vers, que ell se l'ha estudiat d'uns fulls de calendari. Ha sigut molt instructi va per nosaltres perquè així si alguns de nosaltres no sabia com es va formar l'escut de Catalunya, ara com que ha senti t a dir-ho al Vericat, ho podrà saber-ho, perquè sembla molt trist que un noi no sàpigui el que representa el seu escut. Doncs el Vericat ens ho ha volgut explicar. A mi m'ha agradat molt. Jo no li he trobat cap inconvenient. La presentació l'ha fet el M. Roig (Carreteret)