ARA FA 100 ANYS

Febrer del 1921, a l'Espluga

El Sindicat Agrícola i Caixa Rural de l'Espluga havia celebrat la seva assemblea anual. Aprovaren el balanç de 1920 i renovaren la Junta o Consell Direc� u. President Salvador Porta i Bernat; sots president Agus� Roig i Domingo; tresorer Josep i Vidal Cullell; secretari Josep Cabeza i Coll; sots secretari Isidre Casanovas i Roset; comptador Josep Saragossa Pallarés; i vocals: Ramon Palau i Dalmau, Salvador Sanjuan i Vidal i Isidre Rosell i Torrell.

Els números del Sindicat expressaven que les imposicions en comptes d'estalvi durant l'any havien estat de 221.659,50 pessetes i els préstecs als socis de 111.627,00 pessetes. L'en� tat tenia dipositades en altres en� tats bancàries 74.758,50 pessetes i l'edifi ci social estava valorat en 46.573,50.

El Celler també feia la seva assemblea el 5 de febrer. En la modifi cació de la Junta quedà president Josep Cabeza i Coll; amb Anton Vernet com a sots president, Joan Anguera Sabater com a tresorer; Manuel Torres Francesc com a secretari i com a vocals Modest Boyó i Gassió i Agus� Roig i Domingo.

A més, el Sindicat con� nuava fent cada dijous un cicle de conferències. El senyor Oliveras, enginyer de l'Estació Enològica de Reus havia parlat de "La higiene en l'elaboració del vi". August Matons del Serveis Tècnics d'Agricultura de la Mancomunitat, havia dissertat sobre el "Conreu i poda de l'oliver". Josep Poc i Feliu dels mateixos Serveis d'Agricultura parla de la "Selecció de llavors en la sembra i cul� u de cereals". El senyor Danés dels Serveis de Ramaderia de la Mancomunitat havia parlat de "Ramaderia casolana". Pel disset de febrer estava anunciada la xerrada de Lloreç Badell sobre "Conreu i abonament de la vinya" i per la setmana següent, fora Ventura Gassol qui parlaria "D'educació social". Era palès l'interès del Sindicat Ventura Gassol. Arxiu cap a la cultura agropecuària, aprofi tant les relacions de Josep M. Rendé amb els tècnics de la Direcció general d'Agricultura.

Altrament la vida espluguina con� nuava endormiscada en altres aspectes. Mentrestant es covava entre el jovent espluguí, esperonat pel mestre Àngel Perisé, del col·legi Pestalozzi, un moviment republicà i d'esquerres que trauria el cap en el mesos següents i forçaria els joves tradicionalistes a crear el quinzenal El Francolí. Però de tot plegat en con� nuarem parlant en els propers números.

Per altra banda, escassegen les cròniques a la premsa sobre l'Espluga. A ca la Vila seguia una certa tranquil·litat, amb penúries econòmiques cròniques, però sense daltabaixos. La repercussió de les eleccions municipals de 1920 es faria notar en els propers mesos. De moment les reunions del consistori foren força ru� nàries. Sempre hi ha però alguna no� cia d'interès: Ramon Carreras Arimany, l'enginyer i propietari espluguí de cal Forçó, havia anat a viure a Cervelló i a treballar a la Colònia Güell. S'havia de fer la revisió dels quintos de la lleva d'aquell any.

El nou de febrer es tornava a reunir. S'imposà una multa de 15 pessetes a dues montblanquines que havien vingut a vendre productes a l'Espluga, per defi ciències en els pesos. Els veïns de l’Horta d’Avall demanaven cobrir la sèquia.

En aquella època el pressupost municipal es feia per dos semestres: de l’1 de juliol fi ns al 30 de juny de l'any següent. El 16 de febrer s'acordà que el secretari es posés a preparar el de 1921-22 i que les juntes de repar� ment preparessin el padró d'u� litats.

En la reunió del dia 23 tornà a sorgir el problema del preu del pa. S'instà a l'alcalde que negociés amb els professionals que no superessin les 7 pessetes l’arrova de 10 quilos. A més, es pretenia que el comerciants de productes del porc no venguessin fora del municipi i rebaixessin el preu, tota vegada que havia baixat el preu de les canals. En la contribució industrial es proposaven fer un augment del 13 %. ■

Josep Maria Vallès

EL FRANCOLÍ

39